diumenge, 21 de juliol del 2013

Males experiències que donen què pensar.

No sé bé com començar aquesta crònica que hauria de tractar sobre el meu debut en l'esport del triatló.

Avui diumenge 21 de juliol estava programat el triatló sprint, patrocinat per la Cadena Ser, a Saragossa. Fa més d'un any que tinc ganes de realitzar una prova de triatló i sempre em sorgeix algun inconvenient que m'ho impedeix, però aquest cop semblava que ja res ho podia parar.
Tenia la inscripció feta des de feia més d'un mes, feia uns 40 minuts que estava fent cua per poder passar el control de material per entrar a la zona de transicions i deixar tots els "bàrtulos", el neguit de tots els participants a la categoria que competia jo es podia sentir en l'ambient.
Per fi entro a la zona de transició, penjo la bici al lloc amb el casc i el dorsal deixats al manillar, els dos parells de sabates ordenats al caixó que et deixen amb aquesta finalitat, tinc totes les etiquetes ben enganxades ( a la bici, al casc, al dorsal,....) i tot i això me'n sobra una que no sé on va........ l'enganxo al caixó, suposo que serà per això.

Bé, ara si, ja està tot. Agafo el material per al tram de natació, vaig descalç al lavabo a fer la "pixadeta dels nervis" i em dirigeixo cap al llac de Puerto Venecia comprovant que encara tinc molèsties al  bessó..... - K1, a veure com anirà això.
Mentre camino sento a una noia que li diu a una companya - no hace falta que calientes más, se ha suspendido!. Que diu aquesta catxonda? amb el nerviós que estic i la gent encara amb conyes, hehehe.

Busco a les dues reines de casa, Pat i Paula. Les veig esperant en una ombra, estar al sol es impossible, són les 11:10 del matí i estem sobre els 30º.
Pat em diu que em quedi una estoneta amb la nena, va a buscar la càmera de fotos al cotxe. Hem d'inmortalitzar el moment i li tinc manat de fer-me totes les fotos que pugui durant el recorregut.
Quan arriba em diu que ha vist que hi havia una concentració de gent a la zona de transició - Hi hauries d'anar, deu ser important.
Quan arribo just han acabat, m'interesso per saber què passa...... - se suspende la prueba!......... Com que "se suspende la prueba"?, fa molt de temps que espero aquest dia, vinc des de Seròs jo, he vingut amb dona, filla, cunyats i nebots per veurem debutar, he sacrificat part del meu temps per estar avui aquí...... "porqué se suspende la prueba"?

Estic parat enmig de dues fileres de bicis amb cara d'embadalit mentre 250 persones van passant per la meva vora capcots.

Més tard, tampoc massa 5 o 6 minuts, mentre he anat a recollir tot el meu material m'he informat sobre el perquè de la decisió de suspendre la triatló.

Dissortadament durant la realització de la prova supersprint un participant de 37 anys ha tingut una aturada cardio-respiratòria quan portava 100 metres del tram de natació i no l'han pogut reanimar.

Val a dir que en primer moment, suposo que alterat per la secreció hormonal i l'adrenalina prèvia a la "competició", per mi no era raó suficient per fer-me tornar a casa sense poder nadar, pedalar i córrer. Ara, amb el cap més fred i després de llegir bé la notícia, em sento una mica avergonyit dels meus pensaments.

A sobre a aquest noi també l'havien vingut a veure la seva dona i la filla, no he pogut deixar d'establir un paral·lelisme...... 37 anys i aturada cardíaca..... tota la tarda que hi dono voltes, això no avisa. Pot passar-li a qualsevol.

Per sort em conec i, encara que ara estigui una mica afectat perquè quan passa una cosa d'aquestes a prop li dono voltes i voltes, tinc la sort que en un parell de dies ho veuré d'una altra manera i tornaré a entrenar amb normalitat pensant ja en anar a Tarragona...... almenys això espero.


21 de juliol, coincidència?, espero no haver de marcar amb negre aquest dia al calendari.


Salut per tots, sincerament!

2 comentaris:

  1. ni vull ni puc alliçonar ningu,i menys a tu que massa camí tens en temes d'esports

    saps prou bé ke ja ho hem parlar massa vegades i a més saps que entre amics els silencis també ho duient tot.


    Com et vaig dir ahir
    venir a acompanyar-te i sobretot donar aquella força espiritual de familia no es paga ni es fa amb desgana, senzillament es fa i prou

    per tant vindrem els caps de setmana que faci falta per recolzar-te, sigui a pekin o pokon.

    Aixi mateix be prou saps que aquella pressió que un mateix es posa en segons quins moments no t'an d'allunyar o desviar del teu repte, sommmi o senzillament projecte.

    aixi que deixa descansar la ment, sorteja els imprevistos i demanar quant vulguis que hi tornem a acompanyar-te

    la vida vé com bé, disfruta dels amics, de la familia i tot allò que et faci sentir lliure.


    a pedalar mangante

    ResponElimina
  2. I superagraït de que vingueu, però de moment avui entrenament 0.

    Aquesta nit toca running per obligació però no en tinc gaires ganes.

    Demà hauria de fer bici, espero que l'activitat de la nit m'acabi de pujar els ànims per poder fer una setmana decent.

    ResponElimina