diumenge, 10 de febrer de 2013

1ª Transvilellense. Rècord personal.





Aquest fi de setmana hem anat a provar rutes per terres aragoneses. Feien la 1ª Transvilellense a Velilla de Cinca. La marxa era gratuïta perquè s'havien descuidat a l'hora de demanar permisos i no la podien aquest diumenge si volien que fos federada, així que van decidir tirar-ho endavant igualment i fer-ho com si fos una quedada.
El que sol passar quan les coses son gratuïtes i a més a més donen esmorzar..... s'hi ha presentat més gent de la que esperaven. Crec que al final érem unes 170 persones entre els que feien la curta i els que fèiem la llarga.

Com sempre que vaig a una marxa el ritual comença el dia anterior, quan em preparo la bossa i la roba que m'he de ficar el dia següent, fico a punt la bici, miro que tot vagi bé i o deixo tot enllestit per a que l'endemà pugui dormir el més possible....... no sé perquè ho faig, sempre em desperto més d'una hora més aviat del que toca.
Aquest cop vaig dir-me que no em passaria, em vaig mentalitzar el dia anterior que solament era una sortida normal de diumenge, que era una marxa entre coneguts, que a més a més segurament faria vent, etc.... però no ha funcionat. A les 6:45 m'he llevat cansat de donar voltes pel llit. Almenys he aprofitat per enllestir una mica la roba que hi havia eixuta i per plegar.

A les 8:10 marxàvem amb Jordi cap a Velilla. Arribada a les 8:30, dins de l'horari previst, salutacions a tots els coneguts que no eren pocs, recompte de la gent de Seròs.... Ramonet, Escaleta, Joel, Sampi, Verdi, Sergi Plaza, Enric T., Enric A., Oto, Jordi i jo, bé i Alejandro que estava a l'organització 12 en total.
N'hi havia que anaven a passar el matí fora de territori, per canviar d'aires, uns altres volien mirar de fer la llarga, d'altres anaven a buscar el límit, i un grupet anava a veure com tenien el cos desprès d'una llarga sequera Betetera. Cadascú amb les seves intencions, il·lusions i cabòries.

La sortida ha estat a les 9:25, una mica més tard del que estava previst. Jo volia mirar quanta estona era capaç d'aguantar un ritme alt però he començat massa endarrere per poder pedalar amb els dels ritmes bons, possiblement ja m'ha anat bé per poder acabar la sortida sense tenir una trencadissa de motor.
Poc a poc m'he anat posicionant, passant a la resta de gent fins arribar a la primera pujada, força pendent i tècnica al mateix temps i, quan ja les forces arribaven gairebé al límit encara quedava el darrer repetxó amb més pedra i terra que els altres. Ho hem superat, aleshores encara anava amb Jordi a roda i Verdi a pocs metres per davant.
Al final m'he ficat capdavanter de la gent del Club portant a Verdi just darrera i a Jordi a pocs metres.
Anava aguantant una mica el ritme per mirar d'ajuntar-nos els 3 i poder fer una estona, o tota la curs,a junts però desprès de planejar un parell de quilòmetres, enmig de bancals i sendes, ha arribat la segona pujada, amb pendents de fins al 15%, i he vist que els dos Jordis cada cop es quedaven més. A sobre a l'arribar a dalt un membre de l'organització anava cantant les posicions. Anava el 14 i podia arribar a veure fins al 12, així que he decidit d'anar tirant sol.

Ara tocava un fals pla de pujada per dalt de les planes, uns 6 Kms de pit amunt encara que no ho semblés que anaven escalfant les cames fins arribar a la primera baixada del dia...... La Madalena.... Sempre l'havia fet de pujada a les diferents Trotamonts que he anat i.... no sé que és pitjor, està tot el camí ple de grava, les corbes són impossibles de negociar. Durant el pla he pogut guanyar dues posicions, una d'elles era la del Sister, i a la baixada m'han tret les pegatines fins quedar-me 15.

Més planejar amb tendència a baixar, una mica de terreny trencacames i sendes més tard ja havia tornat a recuperar la posició 12 i no pensava deixar-me remuntar de nou. Estàvem al Km 20 i tornàvem a pujar 2 Kms amb pendents fortes altre cop, sabia que en aquell terreny els que portava darrera no m'agafarien. Cada cop que ens havíem trobat en una pujada jo hi havia sortit guanyant.
La baixada era pel dret, fent un seguit de ziga-zagues per la paret gairebé vertical d'una de les serres de Velilla. Ha estat força divertida.

Un cop acabada la baixada retornaves a Velilla on hi havia l'habituallament líquid i sòlid i tocava un tram llarg de planeig per la vora del riu on, si no havies parat a menjar o t'havies quedat amb gana, tenies la opció d'obrir la boca en qualsevol moment i delectar-te amb un àpat abundant de mosquits de ribera.
Tot aquest tram l'he fet portant a escassos 30 metres a un ciclista de Monsó sense poder agafar-lo fins quan el camí ha tornat a ficar-se pit amunt. Ara ens tocaven 5 Kms de pujada, per bona pista i camins, fins tornar a coronar el pla.
Quan l'he pogut agafar i pedalar junt amb ell comentant una mica la ruta i recuperant les cames he fet un canvi de plat i m'ha saltat la cadena. En pocs segons he tornat a ficar-me a uns 30 metres d'ell un altre cop. Per sort la pujada era llarga i finalment hem arribat a dalt els dos junts i portant a 2 membres del mateix club de Monsó a poca distància.

2 Kms de planeig i començava l'atracció principal del dia, possiblement el motiu principal pel que m'havia decidit a anar a Velilla. La trialera del GR. No l'havia feta mai, però totes les referències que en tenia eren positives.
Hi he entrat l'últim dels 4 que anàvem pel pla (els 3 de Monsò i jo) però en pocs metres m'he fet meus als 2 últims i he pogut disfrutar com un nen gairebé tota la trialera. L'últim biker que em faltava passar no l'he pogut avançar fins el final del tot que hi havia un bon salt i ell enlloc d'anar cap a la rampa li ha marxat la bici cap a un pal indicatiu.
El final de la ruta l'he fet juntament amb ell en un "ara passo jo ara em passes tu" continu fins arribar a Velilla i acabar la ruta.

Una ruta molt entretinguda, acabant amb mol molt molt bon sabor de boca gràcies a la darrera trialera. A més quan he mirat les dades encara m'he motivat més: 41 Kms amb 750 metres de desnivell amb 2 hores i 1 minut....... mitjana de 20,3 Km/h!!!!!! NEW WORLD RECORD!!!!.


A l'arribada ja hi havia gent de Seròs que havien fet la ruta curta, i el que m'ha sorpés gratament han estat els resultats dels 2 Jordis. Han arribat primer Jordi Albà i desprès Verdi, però a no massa temps de mi.

Ara demà a veure com faig les sessions d'spinning.

Salut!

1 comentari:

  1. Ja veig que l'empresa no pot parar! Sou uns màquines!. La meua primera carrera de l'any serà potser el dia 24 a Castelló, ja ho veurem. Però aquest cap de setmana que ve vindré, i a veure si em porteu a fer la Xallenge i calentem una mica el motor (tot i que no sé si acabaré gripat).

    ResponElimina