dijous, 28 de febrer de 2013

Comprovant el terreny.




Aquest cop l'home del temps ho va endevinar. La nit de divendres a dissabte va nevar per la plana de Lleida. Exceptuant Seròs crec que va caure neu per tot arreu.
El problema venia a partir d'ara, amb la neu caiguda i les temperatures baixes que ha fet tota la setmana, començava a sobrevolar la psicossis que a Almatret les trialeres no es podrien fer diumenge. Jo tenia l'esperança que, amb el tipus de terreny i de fang que hi ha allí, tampoc seria tant problema. Per acabar-me de convèncer avui he sortit amb la BTT per Montmaneu, no és la mateixa altura però no es porten massa i tampoc disten tant d'una zona a l'altra, per veure com estava el terreny.
Avui a més han baixat 6 bikers del Bikesport Lleida i he anat acompanyat tot el camí.

Tot el tram d'arribada al refugi l'hem fet per pista i era evident que no tindríem cap problema, és més, el terreny estava eixut per complert.
Per mirar i començar a tantejar com estarien les sendes ens hem ficat a fer el bosquet. el terreny estava en perfecte estat, solament hem trobat fang a les dues pujades que hi ha, que deurien de servir d'aigüera, i a la baixada final.
Quan hem acabat de fer la costa del "bocadillo" semblava que la cosa empitjorava i molt.... ens començàvem a apropar a la zona argilenca i el terra encara estava nevat i molt tou. Deixava veure un paisatge contradictori amb les flors dels ametllers ja obertes i restes de neu encara als talussos. Per sort aviat, tan bon punt hem tornat a agafar una mica de cara sol, hem pogut ciclar sense problemes.

Ara tocava fer les sendes de pujada i baixada d'abans de coronar Montmaneu......... tensió màxima, redoble de tambors, especulacions d'apropament però........ res, perfectes. Tot el terreny està ben compactat i, suposo que al estar bastant emboscades i tocar-los una mica el sol, no hi havia rastre ni de neu ni de fang.

La pujada fins a Montmaneu també estava bé però al fer la clàssica, que baixa per la banda de l'obaga, hem trobat una mica de fang, sobretot a les girades tancades que queda més ombrívol i encara hi havia restes de neu.
Hem decidit de no endinsar-nos a fer "l'aigüera" donant per fet que estaria impracticable (bé algú sí que l'ha fet, i ens ha confirmat que hi havia fang per tothom que en volgués) i hem tornat a pujar al refugi dels caçadors sense trobar gens de fang ja en cap punt.

La tornada l'he hagut de fer per camí i pista perquè se'm feia tard, però anava mirant com estava la senda de tornada i es veia en bones condicions.

Moltes mercès a Carles Pujol ( enllaç moralitzador entre els grups que s'han anat fent durant tota la cursa, antic conegut i, cada cop que coincidim amb la bici, una mica més amic), David ( el tio està fort, m'ha tret de punt cada cop que tocava pujar), Albert ( tot i portar la roda frenada puja força bé, a més anant amb ell no trobaràs cap javalí.... marxen bastant abans que passi), Joan ( optimista per definició, si sempre tens la mateixa filosofia ets envejable), Ramon ( Treballador a les pujades, patidor a les baixades i amb esperit ciclista) i Josep Mª   ( caigut en acte de servei. Tots hem tingut mals dies i pitjors i millors temporades. Segur que a la pròxima ens fots canya, avui ja te l'has fotut tu sol passant per on has passat).

Conclusions: si aquesta setmana no plou més que les 4 gotes que ha fet avui i les 4 que segurament farà demà, i la setmana vinent fa el mateix dimarts i dimecres, diumenge 10 el terreny estarà envejable per a la pràctica del BTT.
Pel que fa a Almatret no em voldria arriscar però ficaria la mà al foc que les sones de solana han d'estar perfectes, les obagues....... ja serà més complicat. Però què coi la BTT també tracta d'això, no?


Salut!

3 comentaris:

  1. Lo que deia: el dia de la xallenge ja l'haurà fet tot cristo (menys jo, és clar!). I a benicarló fot un temporal que ni que fos la fi del món: un dia plou, l'altre també, l'altre fa vent i plou, l'altre fa vent... i ni pedalar ni la mare que ho va parir!. Bueno, que estic encés com un pebre. Celebro que haguéssiu disfrutat. Si déu vol, mos veurem el dia de la Xallenge i farem el que podrem (i una mica més)

    ResponElimina
  2. Tranquil Aleix, a vegades també va bé descansar una mica. I si no fas com molts dels que no entrenen ni surten per aquí.... estàtica i canya!!

    A veure si coincidim per Seròs.

    ResponElimina
  3. Per cert Aleix, encara recordo que em deus una crònica de l'estiu per poder penjar al blog. A veure quan ens "deleites" amb la teva prosa.

    ResponElimina