diumenge, 17 de febrer de 2013

Salvant la Porra.




Fi de setmana difícil el que tenia per davant. Dissabte al matí piscina amb la Paula, per la tarda carnestoltes i per la nit encara més carnestoltes amb moltes opcions d'arribar a casa a altes hores de la matinada i havent fet més avituallaments líquids que sòlids durant la nit.
Realment el fi de setmana ha anat passant tal i com estava previst però, al arribar diumenge per la tarda, he decidit que no podia passar-me un altre fi de setmana sense pedalar i he mirat de buscar alguna ànima caritativa que em volgués acompanyar, per així fer més difícil tirar-me endarrere.

Com no podia ser d'altra manera el cunyao, lo padri, J.X. ha respost a les meves pregàries i s'ha ofert a acompanyar-me. Solament li he ficat una condició: la ruta d'avui havia de tenir força baixades i per senda o trialera, jo portaria la càmera i miraria de fer un bon reportatge per fer la sortida més aliena i trencada i no cansar-nos tant. Es tractava de disminuir les toxines acumulades en l'organisme dissabte per la nit, no era qüestió de suar sang.
La seva resposta ha estat:- a les 14:45 a casa, carreguem les bicis al portabicis i cap al refugi. Des d'allí ja farem.

A l'hora o'clock ja era a lloc, el cotxe estava amb el portabicis ficat i esperant a fora del garatge, però J.X. no hi era encara. Als pocs segons s'obre la porta del garatge i apareix ell amb culots llargs...... si un dia de sol Lo Padrí porta calça llarga i tu no, és que t'has equivocat de roba i pillaràs, teniu-ho per segur.

Mentre anàvem amb el cotxe li he començat a preguntar sobre la ruta pensada, per veure en quin punt del recorregut em tocaria esgarrinxar les cames i anar-me preparant. Ell, com sempre, no deixa una opció sola: podem fer això, podem fer allò...... a veure com es tèrcia la cosa. Que si bosquet, que si zona sinistre, que si jabalins........ home també podíem fer una mica lo jabalí.- JA ESTÀ aquest és el punt de deixar cicatrius a les cames. I en efecte cames esgarrapades.

Bé, hem arribat al refugi i començàvem a pedalar poc més tard de les 15:00. La tarda pintava genial i teníem carta blanca fins a les 18:00, això ens donava un bon marge de temps.
Hem enfilat pel camí que porta al mas del Blanc per trencar per la pujadeta de Biernos i anar a fer el bosquet, costa del bocadillo i desprès fer una mica Lo Jabalí abans d'anar a fer la senda dels jabalins.
Ja portàvem una baixada en poc més de 4 Kms, la cosa prometia. Pujada pel camí de Montmaneu i anem a fer les tres sendes, dues de baixada i una de pujada. La S, la Cabra i el Boc. Xalera màxima com dirien per Benicarló, raig de fotos i d'adrenalina per tots els poros. Ara començava el tema més pelut, remuntar per l'espessa balaguera. El lema d'avui era disfrutar les baixades i no patir les pujades, així que Asserrín asserran hem anat fent fins arribar dalt.

Ens quedava per fer la Clàssica, amb o sense desaigüe, i passar per un troç entre pins i encara teníem força temps. El tomb per arribar a la clàssica l'hem fet per la part de darrera de montmaneu, arribant a l'antena que hi ha dalt de la costa de la Belladona, i un cop hem començat a baixar ja no hem parat fins arribar a la pujada del refugi altre cop.

El rellotge deia que encara teníem coll per fer alguna altra cosa, així que hem anat a fer la zona sinistre i desprès, Lo Padrí, com si volgués acabar de fer una rúbrica al track, m'ha fet donar un parell de voltes pels voltants del refugi ( no em pregunteu per on) per acabar d'exhaurir el temps.

Una tarda genial de debò, la distància no ha estat molta ( 27 Kms) però ha estat una sortida com volia amb puja-baixa continus i "disfrutant" com un nen petit. 625 metres de desnivell, 138 bpm de mitjana i 1467 Kcal consumides........ BONA RUTA PADRÍ!!!



PD: Ei, i aneu-vos preparant que la Xallenge s'atança.


Salut!

3 comentaris:

  1. Ken feia d'anys i panys que no feia una ruta betteril en diumenge la tarda, buaaaaa a mes lo dia acompanyava, una tarda de febrer en que los mosquits ja han començat a treballar.

    Aixo si feu cas a les recomanacions, lo Gore a mes de 10 de temperatura no us los foteu fa angunia i gribri al cos, paruala de padri.

    la sortida ma servit per veure que lo terreno no serà facil per la xallenge, algú s'emportarà una bona rostida com diu aquell amic meu. bona bona rostida.
    Altrament nomes dir gràcies kunyat antes potser et veia el cul un rato però ara ni tres segons, ets un crack

    i si mos va donar aquesta sortida per fer càbales i pensaments dolents per coneixer lo terreno encara més, es a dir que els caps ja barrinent coses noves jjiiiii

    paraula d'un rostro pàlido i mai millor dit

    ResponElimina
  2. Lo que vau xallar! A mi la xallenge me fa temor i tot, què vol dir que mos rostirem i que el terreno no serà fàcil? I Nano també me fa temor perquè me sembla que està com un bou de fort!

    ResponElimina
  3. Com em va dir moltes vegades el pare de petit, tu tens molta por i molt poca vergonya Aleix. En sortides de 105 Kms no t'ha de fer temor res, és qüestió d'agafar el ritme correcte.

    Padrí, la sortida en diumenge per la tarda solament té un problema..... et fot la migdiada enlaire. Si no potser ho faríem més vegades.

    ResponElimina