diumenge, 13 de maig del 2012

Transebre 2012, retornen les cròniques.


Avui es celebrava el dia de la bicicleta a Seròs i la VII Transebre a Mequinenza. Tot i el deure d’haver d’estar al poble vaig decidir d’anar a fer la Transebre perquè ja m’havia compromès feia un parell de setmanes.

La presència de gent de Seròs no va estar malament tenint en compte que al poble també feien un acte ciclista. Ens vam desplaçar fins a la província de Saragossa Josep Xavier, Josep de Bolado, Jordi Albà, Xavier del Martino, Edgard i Joel Mesalles, i de residents a fora de Seròs però pertanyents al Club Antonio Sampietro i Juan Peña. En total 9.

Aquest cop tenia decidit de pedalar amb els companys, feia temps que no anava a una sortida federada i restava tota l’estona amb el grup d’amics fent bromes i picant-nos sanament tant en pujades com en baixades, així també al acabar pots comentar més coses.

La sortida ha estat a les 8:35, solament 5 minuts més tard del previst, uns 250 bikers em emprès la sortida “controlada” donant un tomet per Mequinenza i desprès hem creuat el pont direcció a Casp i Faió. Jo anava amb Bolado i Josep Xavier fent alguna que altra foto. Desprès del pont girem a la dreta i comencem una senda curta que ens porta al pont de sota la carretera de Casp per seguidament començar a pujar. Bolado ha agafat bon ritme i ha anat tirant sense contemplacions “ VICTORIA O MUERTE” avui tenia ganes de provar-se i la veritat és que ha fet un bon temps. Josep Xavier i jo hem decidit afluixar el ritme i anar esperant a la resta dels serossans.
La pujada no donava treva fins al Km 9 ( 3 Km de pujada amb pendents del 10,12 i 14%), en aquest punt hi havia la separació entre els que volien fer la ruta curta (28 Km) i els que volien fer la mitjana o la llarga ( 33 o 58 Km). Tots hem escollit la segona opció, una mica de puja baixa i segona pujada, 2 Kms més amb pendents que arribaven per sobre del 18% amb terra solta, aquí he ficat al peu a terra, ha estat el primer cop.
El primer avituallament estava en aquest punt més o menys, sobre el Km 14, i partia la ruta mitjana i la llarga. Joel, Juan i el Sioux ( que es veu que seguia un rastre ) han escollit la ruta mitjana mentre que Jordi, Antonio, Josep Xavier, Edgard, jo i, suposo, que Bolado hem anat a fer la llarga.

Hem començat fent una mica de fals pla de pujada i pujada suau, d’aquella que poc a poc va calant a les cames i desprès, per fi, la primera baixada. Una senda ( si alguna cosa es destacable per sobre de les altres en aquesta marxa és la presència de sendes i baixades entretingudes) ràpida que es veia que estava feta nova, començava amb un parell de salts i desprès serpejava per enmig d’arbres i acabava en un camí que et deixava al peu de la següent pujada. 4 Km més d’ascenció, aquest cop més suau i portadora que la primera del dia. Com que la baixada l’he començat primer m’he anat distanciant i durant tota la pujada he anat sol, amb ningú visible ni a dabant ni a darrera ( hi ha hagut algun moment que m’he cagat pensant que m’havia perdut, i això que jo d’orientació vaig molt bé..... però al no veure ningú, tirar per camí ample i estar molta estona sense veure cap cinta m’ha entrat una mica de neguit). Al final de la pujada 2n avituallament, aquí m’he esperat que arribessin J.X, Jordi i Sampi, una mica de piscolabis i arrenquem de nou.
Aviat ens han fet tornar a ficar per senda, però aquest cop hi havia trams tant de pujada com de baixada i pla, molt divertida i amb repetxets molt curts però esquerpats, algun peu a terra perquè el de davant es para a mitja pujada, crits de gas gas,.... lo típic. La senda acabava amb un tram ràpid primer i al final una corba a l’esquerra que et portava cap a una rama d’arbre que estava a l’altura del pit, un rocot a la dreta i desprès del rocot un forat on hi cap un ciclista panxa enlaire. Jo l’he pogut fer bé, subidón d’adrenalina al veure que em menjava la rama del pi però bé, i quan ja arribava al cami (hi havia 10 metres de la rama al camí) dos nois que estaven esperant a un company diuen – Que fots boig -  jo inflat per haver-los deixat bocabadats amb la meva destresa descender he expressat una mitja rialla, però acte seguit he vist que es ficaven les mans al cap i corrien amunt. Al girar-me he vist a Edgard en posició “cucaratxa negra” al forat de la dreta de les roques. Es veu que anava ràpid, com u sol fer quan baixa, i quan ha vist la rama ja la tenia espetegada al casc. Per sort solament s’ha donat un cop al colze i unes quantes rascades al braç, no és que sigui poca cosa, però hagués pogut ser molt més greu.
Desprès d’això ens hem tornat a agrupar els 5 i hem anat tirant junts tot el tram de pla que tocava ara. 12 Km :que si cotxe nou, que si la pedals de foc, que si me fot mal lo colze, que si assossegat que te foto un cop de pedra, que si fotos als voltors ( igual n’hi havia 30), que si per allí als voltors deu estar Bolado, que si val més que hagi fet la llarga si no quan arribarem n’estarà fins als ...... d’esperar, etc. I arribem a l’últim avituallament, J.X eufòric comença a fotre mal rotllo en los platons de cireres i l’edat de les senyores que estaven a l’avituallament i naltros intentant intercedir per que no s’ho prenguessin malament (que no ho feien.... molt majes aquelles senyores).
Al sortir de l’avituallament ja quedava solament l’últim tram, una mica de pujada, la SUPERBAIXADA  de 3 Km que porta a la vora del pantano i la tornada per pista i carretera fins a Mequinensa. Al començament anàvem tots junts, però a mesura que s’atançava la baixada veies com s’accelerava el ritme per mirar de no troba ningú davant i poder fer la baixada a Full ( a més el Sioux ja havia tirat una pedreta mitjançant Watsap dient que ell l’havia pogut fer sense ningú davant i amb gas a tope). Ja som al principi del descens, jo m’he pogut ficar a davant i sense ningú a la vista en tota l’estona, començament suau, dos trams de pedres de 40 -50 cm d’alcada i corbes i salts a dojo, impressionant. M’he emocionat tant que en un saltet m’ha caigut la càmera (per segon cop) i en una corba que, veient que per al traçada normal ja no la donava, he intentat salvar-la fent un Wall ride i no m’ha sortit bé ( 1era ratlla de Cleo MEC.....GONTOT, puta gula). En arribar a baix he esperat als altres mentre contemplava la bici, J.X. i Edgard han tirat i jo m’he quedat amb Jordi i Sampi.
Quedaven 9 Km de pla i fals pla ràpids si estàs en condicions, però Sampi estava tocadillo i Jordi s’havia convertit en “Lo rei de la rampa” així que, tot i anar ràpid, al final segurament se’ls haurà fet una mica pestosa la tornada. Com que jo estava bé m’he ofert a portar-los a roda fins a l’arribada i ho hem anat fent una bona estona, fins arribar un altre cop al pont. Arribats en aquest punt he volgut acabar d’exprimir-me una mica i els he dit que jo tirava fins al final.

Al final 60 Kms  i 975m de desnivell positiu en 4 hores (3 hores 10 minuts en moviment). 2802 Kcal consumides i 158 bpm de mitjana (la màxima a 198 que cerc que són poques tenint en compte que pensava que em sortia el cor per la boca al final de la primera pujada).

I al final final del tot la recompensa, cervesa de rigor per clamar la sed, dutxeta i dinar al Royal. La mala notícia és que desprès de la suada encara he tingut collons d’engrassir-me 2 kg ( espero que demà ja no els tingui).

Salut!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada