dijous, 13 de juny de 2013

Com un mosqueter.

M'aixeco del llit molt motivat, amb ganes de recuperar els kilòmetres de menys que vaig fer dimarts. Avui pistejaré per anar a buscar les baixades i així faré algun que altre metre de més.

Acabo la jornada matinal i surto de l'oficina ja vestit amb la roba de batalla...... Dios! avui fot calda. No passa res, anirem a més ritme i tocarà més l'aire.

He sortit sense la càmelback, la Occam amb configuració rutera ( forquilla escurçada a 110 i amortiguador en propedal), les sabates dures i el ganivet entre les dents.
Enfilo el camí de la vora del riu que va fins a la Granja d'Escarp, tinc intenció de pujar per la pista que va fins a Maials per anar al refugi, d'allí fer el bosquet, el mas de la monja, la cabra, tornar a agafar pista ampla ( la de les mines) per tornar a pujar a Montmaneu fent tot el camí i acabar amb la clàssica i la entrepins.

De moment tot va bé, començo a pujar per asfalt a bon ritme. En una de les pedalades el sellant de la roda de darrera surt i noto com m'esquitxo de moc a la cama. Al cap de molt poc s'atura la fuita, això vol dir que s'ha tornat a tapar. Continuo però al cap de poca estona hi torna i es torna a tapar, i hi torna i es torna a tapar. Aquesta situació em comença a molestar, perquè coi ho fa això?...... no porto prou líquid?, o és culpa de la calor que el líquid es torna menys viscós i no tapa tant bé?, o potser a l'augmenar la pressió de la roda ( entre la fricció i la temperatura exterior) el líquid no aguanta?

En arribar als plans paro i miro la roda de darrera a veure que passa, la pressió de la roda està bé i sembla que la fuita s'ha sellat, a veure com evoluciona. Li dono a la roda per fer-la rodar i veure si el terra es taca de líquid i m'adono que va super frenada. - Sol faltava això, i les allen les tinc a la camelback que m'he deixat a casa.

Tot i els contratemps decideixo continuar, ara és un continu puja - baixa amb tendència ascendent fins arribar al camí del refugi. He de mirar de recuperar una mica de temps tot i anar amb la roda frenada. Ho intento però amb el vent en contra i la roda frenada em costa molt, moltíssim, i a sobre torno a notar com el sellant de la roda em va tacant la cama.
M'ho agafo amb alegria i somric quan em ve al cap el lema dels 3 mosqueters " tots per un i un per tots" i penso que jo em trobo en la situació difícil del un per tots. Tots els elements estan en contra meua...... calor, roda frenada i perdent aire cada moment, vent en contra i ara començo a sentir les cames cansades.

No pot ser, he d'acabar el que he dit de fer, m'autoconvenço pensant que quan trenqui per pujar al refugi el vent deixarà d'anar-me de cara. No comptava en que hi ha cops que, no sé per quin fenomen físic, el vent sempre et va en contra..... avui era un dia d'aquests.

Al final puc arribar al refugi amb el nas ple de mosques, reso un seguit de "cagaments" i sense saber com ni perquè m'encaro a fer la baixada de la part del darrera i torno cap a casa amb la moral per terra, agobiat, emprenyat i amb solament 29 Kms a les cames.

Salut!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada