dimarts, 4 de juny del 2013

Consumint kilòmetres

No puc parar, les cames encara responen i el temps acompanya. S'han d'aprofitar aquests fets per fer activitats outdoor.

Els dimarts tocaria fer carretera però com que demà, en teoria, m'arriba el cadenciòmetre per la flaca, he canviat les tornes per poder estrenar-lo dijous. Així doncs cap a la muntanya.

Sortia a les 9:11, desprès de finalitzar la jornada laboral del matí i de portar a la Paula a la guarderia ( escola bressol). Amb el poc temps de que disposo per poder pedalar, solament 2 i 1/2 hores o 2 i 3/4 com a molt, i les ganes de baixades necessitava anar per feina portant un ritme alt.

M'he vestit de licra i amb les sabates dures. El ritme no ha estat apretat però tampoc em permetia anar descansat, a més tenia clar que no faria cap parada llarga, solament la necessària per menjar-me el plàtan per esmorzar i prou.

Fins al refugi per la via ràpida. En 11 Kms ja hi havia arribat, solament portava 38 minuts de ruta. Volia....... volia fer kilòmetres rodadors i al mateix temps fer el màxim de sendes de baixada possibles, per això he decidit d'anar a fer el boc passant per les granges del Gili, la pista i el camí de Montmaneu enlloc de passar pel bosquet que és més curt però més tècnic. Suposava que faria el mateix temps més o menys però amb més kilòmetres.

5 Kilòmetres i 12 minuts més tard ja estava agafant el camí que porta a fer les sendes. Ara un nou dubte em rondava pel cap: Feia la S, remuntava per la Cabra i feia el Boc per pujar desprès per l'Espessa Balaguera, o em saltava la primera part i anava a fer el Boc directament....... El motiu de la divagació era el temps. No sabia si em donaria per fer totes les baixades, pujar fins a Montmaneu per fer la Clàssica i la entrepins i arribar a casa a l'hora.
La solució ha estat anar a fer el Boc directament, he pensat que si la cosa anava bé desprès ja aniria a fer el Pollansky.

La senda del Boc està en boníssimes condicions, inclosa la Boc gate. Gas a fons, 4 esgarrinxades durant el tram més ratoliner de la senda i pujada per l'espessa Balaguera. Aquest cop me l'he emprés anar fent, ningú em perseguia i, com a molt, l'únic que podia passar era que no pogués fer la última baixada.

Pujant sense pressa he arribat fins al peu de Montmaneu, sense voler les pulsacions se m'han disparat pensant amb el que em quedava fer: la Clàssica fent la variant del cor de colom pit avall ( igual que diumenge) i enllaçar amb la entrepins. A més solament portava 1 hora 20 minuts (23 Kms) i això volia dir que podria anar a remuntar el mas de l'Hereu per acabar fent el Boc.

Gas, gas, gaaaaaaaaaaaas. Gairebé són 4 Kms de baixada non stop fins arribar a la pista. Viratges tancats, zones molt ràpides, trams tècnics, algun que altre salt, i un parell de repetxets que et fan treure la fel. Arribes a baix que has de pescar les endorfines i l'adrenalina que et salten per tots els porus.

He agafat la pista per anar a buscar la pujada següent amb una rialla que m'anava d'una orella fins a l'altra, relaxat, amb una sensació de feina feta inexplicable.
Començo a pujar de nou, aquesta pujada és variada, comença suau desprès hi ha 20 metres pendents, s'aplana, torna a guanyar pendent i finalment fas 5 o 6 esponetes que fan treballar els pistons. També me l'he agafat amb calma, anar fent, per fer un canvi de ritme brusc tot just he trencat a la dreta per començar la baixada per camí pedregós que porta a fer el Pollanski.

A les 11:07 a.m., havent fet 32 Kms ja s'havia acabat l'aventura. Ara ja solament em quedava acabar de rodar fins a casa i arrodonir els 40 Kms que tenia intenció de fer. A més no volia passar per les "Valletes del Conde", com solia fer sempre, per no tornar a tatuar-me les cames amb les punxes i cards que cada cop són més grans en aquesta zona ( i en moltes altres aquest any)....... -Ai!! Ui!!!!. No sé bé com ha anat però al final he fet cap a les "Valletes" i puc afirmar que cada cop hi ha més brossa a la senda i ja gairebé no et deixa passar sense punxar-te un mínim de 5 o 6 cops.
El que sí que m'he saltat ha estat la senda del Picado, tot pista i camí fins a casa.

2 hores 18 minuts, 42 Kms i 750 metres de desnivell. I satisfacció, molta satisfacció.



Salut!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada