diumenge, 23 d’octubre de 2011

Ermitanyos 2011. Un hat - trick en tota regla.

23 d'octubre del 2011 a les 6:30 del matí havíem quedat per marxar des del bar de Tonet tota l'expedició del Club Ciclista Seròs que teníem intenció de anar a fer la marxa dels Ermitanyos a Balaguer, bé tots no, faltava Sampi que va dir que faria cap directament a Balaguer (el que no va dir és que faria just de temps).
El dia anterior, per variar, solament vaig poder dormir 4 hores (he de trobar alguna solució per a poder dormir els dies anteriors a les marxes, em passa igual que a la canalla el dia abans d'anar d'excursió o fer quelcom que els fa molta ilusió). 10 minuts abans que sonés el despertador ja estava de peus a terra acabant d'alinear l'esmorzar - got de lleit en cereals - i les drogues varies per mirar d'aguantar tota la sortida - pastilleta d'Isostar, gels, barretes, lift off..... no sé que hagués passat si em paren a registrar - ja que era el primer cop que intentava fer les 3 ermites.
Al Tonet gairebé tothom ja estava a punt, em prenc un cafè i arranquem. Tot anava sobre horari però al final hem començat a pedalar una mica més tard (no molt solament 5 minuts) esperant a Sampi que anés a formalitzar la inscripció.
Finalment 15 cracks del pedal hem sortit de balaguer en direcció a l'ermita de Cèrvoles a les 8:05 del matí: Xavi "Sioux" de cal Martino, Jordi "Skywalker", Sampi, Calu, Lo Cunyao, Dani Pérez, Guerau, Mateu de Llardecans, Marc de ca Tomaset, Joel, Peret de marian, Juanjo, Javier de Maneta, Edgard i un servidor. Uns en intenció de fer solament una ermita perquè no tenien temps de més, una altres per mirar de fer-ne dos i la resta per mirar d'aguantar per fer les tres ermites.


El ritme del principi ha estat bastant fort, possiblement massa, i ens hem ficat al capdavant Guerau, Dani, Mateu i jo que volíem fer les tres ermites i no podíem fer el ronso. El meu pulsi i el Pg m'han començat a fer el ruc solment començar i he decidit apagar-ho tot i que sigui el que déu vulgui (les dades que us passaré en quant a ritme, Kms, calories i tot són les de Mateu que hem anat tota l'estona junts)
L'ascens fins a la primera ermita, la de cèrvoles, ha estat ràpid ( 97 minuts) i relativament fàcil. Entre 2 i 5 minuts més tard han anat arribant Lo Cunyao, Joel, Marc, "Sioux", Javier, Juanjo i Peret. Desprès nosaltres 4, Guerau, Dani, Mateu i jo, ja hem arrancat per tal de no trobar tap a la trialera de baixada i per no passar massa temps.


A la primera trialera he tingut el primer contratemps. Per entrar-hi des del camí hi havia una mica d'esponeta suavitzada per una rampa feta de passar-hi la gent tant a peu com en bici. M'he encarat sense parar per entrar una mica ràpid, al apropar-m'hi he ficat el pes a davant per acabar aixecant la roda i entrar amb menys cop, però el camí estava ple de pols i, al girar, m'ha marxat la roda de davant encarant-me al troç d'espona on no hi havia rampa. Amb tot el pes ficat a davant i sense poder aixecar la roda perquè estava desequilibrat a causa de la patinada he sortit endavant fent un "front flip" amb la bici i caient d'esquena a terra. Per sort, i extranyament,  la caiguda m'ha resultat molt suau i he pogut continuar com si no hagués passat res.
La trialera amb molta pedra enganxada al terra i, evidentment, molt polsosa però moooooooooooolt divertida.
Un cop a baix tocava anar en direcció a l'ermita de Montalegre. Les cames començaven a estar tocades, tots coinciduíem en aquest aspecte i Dani es començava a queixar de dolor lumbar, per acabar de matar-ho molt tram fins a Montalegre era per senda que encara acaba cansant més, és més divertit però cansa més. Al arribar a Vilanova de la Sal parem a l'avituallament i seguim tots 4, hi havia una mica més de senda i desprès tot per pista. Jo ja he començat a tenir els primers avisos de rampa als isquios (no m'havia passat mai) però ho he pogut salvar anar canviant la forma de pedalar. quan faltaven 2,5 Kms aproximadament per arribar a dalt hi havia el desviament cap a la trialera que havíem de fer de baixada i, la veritat, he estat a punt d'agafar-la i anar ja cap a casa però l'orgull no m'ha deixat i AMUNT. Quan ja arribàvem a dalt ens hem creuat amb Peret, Javier i Juanjo que havien baixat Cèrvoles per camí i mirat de pujar a Montalegre agafant el màxim de pista possible (s'ha de tenir en compte que gairebé sempre surten amb la "flaca" i el tema trialeres i sendes no els agraden gaire).Sobre les 12:45 arribàvem a dalt Guerau, Mateu i Jo, Dani s'ha anat quedant per problemes d'esquena i ha arribat 5 minuts més tard, portàvem 4 hores i 40 minuts de bici. He estirat bé, recuperació de líquid i sólid, un gel i cap baix a veure que passa. Hem agafat la trialera darrera de Carlos Pujol (Bttero de Seròs que viu a Lleida). anava a un ritme tan ràpid que havíem d'anar atents per mirar de no perdre'l fins que, en una marxada de curva (un altre cop per culpa de la pols i per l'excés d'aire a les rodes), he clavat el pedal esquerra a baix per rectificar la trajectoria de la roda de darrera i m'ha agafat un "RAMPOT DE POR" a efecte del qual m'he fotut de cap contra un arbre i Guerau que anava darrera meu se m'ha fotut damunt. Per sort no ens hem fet res cap dels dos i hem pogut seguir baixant. Al cap de poc Guerau m'ha fet les tornes i s'ha parat abans de ficar-se malament dins d'una traçada de moto o un regall d'aigua i jo que anava golut darrera seu me l'hi he tirat a sobre. Desprès d'això hem decidit amollar un pel el ritme i acabar de baixar la trialera sense més contratemps.
Quan hem arribat a baix a la carretera que ens havia de portar o cap a l'ermita de Sant Jordi o cap a Balaguer ens hem tornat a trobar amb Peret, Juanjo i Javier. Javier havia d'anar a casa que ja feia tard però Peret i Juanjo anaven a fer la última ermita, a mi les rampes semblava que se m'havien passat una mica i hem decidit tirar els 5 que quedàvem. 4 Kilòmetrs fins a Camarasa i desprès 5 més fins a dalt de Sant Jordi. A la primera rampa de pujada que hi havia des de Camarasa fins a Sant Jordi he tingut una altra rampa -baixa de la bici i camina que es passa - i esaaaaaaacte he pogut tornar a pujar i anar tirant fins que m'he adonat que la sirga del canvi se m'aguantava per tres fils i que per això no m'entraven els dos pinyons més alts - deixa el pinyó més gran que pugues i no canvies - així que he emprés la pujada a ritme suau i sabent que si alguna rampa se m'atragantava hauria de baixar de la bici perquè no tenia més opcions de pinyons. Pujades fortes amb girs de 180º hormigonats per a que no patinessin les rodes, pulsacions al 200% però rampes a les cames 0. Per fi he arribat a dalt a les 13:55, el primer dels 5 i, per sort, Carlos Pujol m'ha canviat la sirga del canvi per una que portava nova a la camelback ( com em va ensenyar lo Cunyao sempre s'ha de portar de tot que no se sap mai).
La baixada i tornada a Balaguer sense problemes i fent algun que altre relleu entre els 5 que anàvem ens ha costat una horeta.

Al final 7 hores damunt la bici (6 hores de pedal), 84.74 kilòmetres, 2089 metres de desnivell positiu acumulat, Mateu ha consumit 3865 Kcal anant a 141 bpm de mitjana jo que peso més, sóc més gran i anava més apretat (sobre les 147 pulsacions de mitjana) he hagut de consumir sobre les 4500. 3 caigudes alguna que altra rampa, cirga del canvi trencada i molta satisfacicó personal.


Per cert, aquest divendres 28 d'octubre a la sala petita del Casal de Seròs es projectarà el curtmetratge "II Xallenge David Duaigües 2011 the movie" a les 20:30. Si us agrada la btt és cita obligada.

salut!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada