dimarts, 17 de juliol de 2012

Qui ho havia de dir?



"L'esport és una disciplina que t'aporta molts avantatges", quan sentim o llegim aquesta afirmació tots pensem en aspectes físics, però s'ha de tenir en compte la vertent social de l'esport. Hi ha molts gimnasos que tenen més repercussió social que com a millora del rendiment ( que no de la salut ), moltes activitats que es fan amb gent gran generen un gran nombre d'avantatges pels/les participants pel sol fet de poder relacionar-se amb més gent.
En el meu cas m'ha portat a crear amistat amb gent que segurament, de no ser per la mútua afició a la bicicleta, no haguéssim fet més que dir-nos hola i adéu al creuar-nos pel carrer. I això que jo visc en un poble on tothom coneix tothom.

Avui he sortit amb bici amb Aleix, és el mateix Aleix de la sortida de diumenge, que possiblement és un dels casos que esmentava anteriorment. Com a amfitrió de la sortida, perquè ell ara viu a la província de Tarragona, he dirigit jo la ruta. (DUO OCCAMERO).
Hem començat direcció a la Granja d'Escarp per la vora del riu, hi han uns 7-8 Kms plans que serveixen per escalfar bé abans de fer la pujada de la costa dels Pantans des de baix a la gravera del Teixidó. Són gairebé 5 Kms de pujada, amb descansets, que et fan treure els colors. A més avui ha estat el primer dia que he tingut calor durant les pujades. Per a més INRI solament començar la pujada ens hem creuat amb un camió dels que recullen els animals morts de les granges, no us podeu imaginar les propietats "nauseabundes" que pot arribar a tenir l'olor de tocino mort quan tens els pulmons al 110% de la seva captació d'oxigen.
Quan hem set dalt dels pantans hem tornat a pedalar direcció a la Granja d'Escarp, crestejant per sobre de la serra fins arribar a la senda dels "Conills", l'hem baixada amb alguna que altra dificultat al tram inicial degut a que les tronades de la setmana passada han augmentat les roderes i les escales.
La següent remuntada l'hem feta per la Vall Fera, igual que diumenge però aquest cop, no sé si perquè anava més cansat o perquè portàvem un ritme més alt, les esponetes continues m'han suposat un autèntic trenca cames. Hem acabat pujant fins al pla entre l'espessa balaguera i Montmaneu perquè tenia intenció de pujar-lo. Primer hem parat a menjar una barreta a mitges i desprès hem anat fins l'antena del pla de Montmaneu.

Trialera Clàssica acabant per la pujada de darrera del refugi (en sentit descendent) fins a la pista de la Granja a Maials i, per acabar, exprimida final de cames fins a Seròs baixant pel camí d'Almatret (crec que es diu així i no camí del mig com estem acostumats a dir sempre).
Els darrers 12 Kms a 27 Km/h de mitjana ( és cert que són de baixada, però...... també costa).



Les meves dades han estat: 32,8 Km amb 607 m de desnivell en 2 hores 10 minuts ( 1 hora 57 en moviment), 15,1 Km/h de mitjana ( 16,8 de mitjana en moviment). 139 bpm de mitjana i 1267 Kcal consumides.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada