dissabte, 20 de maig del 2017

Clavant puntes en dissabte



Hi ha una dita castellana que diu que "un clavo saca otro clavo". Si això és així avui m'he tret un bon munt de puntes.

Amb els ulls ficats a la marxa Montsec-Montsec que vaig a fer, juntament amb més membres del Club Ciclista Seròs, el pròxim 3 de juny. Els entrenaments, des que vaig acabar el triatló de Gimenells, van encaminats a poder finalitzar aquesta marxa sense haver de perdre la salud.

És una marxa dura, les xifres així ho deixen entendre: 190 kms amb 3300 metres de desnivell positiu. També hi ha la opció de fer la mig fons ( 140 kms i 2050 metres de desnivell) o la Challenge ( 80 kms i 1300 metres) però, com resa una altra dita: " ande o no ande caballo grande".

Per preferències familiars la sortida del cap de setmana la vaig fer dissabte, amb la companyia inestimable del Sioux, i a causa de la guàrdia de bomber voluntari que em tocava aquests dies no em podia allunyar gaire del poble...... Solució: anar a fer les casporrades de la vora de casa.

De Seròs a Aitona, d'Aitona a Massalcoreig, de Massalcoreig a la Granja i de la Granja a Aitona un altre cop durant 4 voltes fent tots els "repetxos" asfaltats que hi ha pel camí, alguns en més bones condicions que altres. D'aquesta manera aconseguim fer gairebé 160 kms i 1.500 m de desnivell positiu.

Pintava que seria una jornada dura, tant física com psicològicament, i ho va acabar sent, sobretot la tercera volta..... un cop enfilares el darrer tomb el cap ja canvia el xip i sembla que estiguis menys cansat.

Primera pujada: a Aitona, la que va de l'entrada del poble, venint de Lleida, fins al cementiri. 500 metres de pujada per ascendir-ne 36.

Segona pujada: la pista asfaltada que va del creuament de la Cova del Para Palau fins a les lliteres d'Aitona. 1 km ascendint 40 metres.

Tercera pujada: la del costat de la cooperativa de Seròs. 1.200 metres i 45 de desnivell.

Quarta pujada: la costa Baró de Seròs. 500 metres ascendint-ne 25. Aquesta pujada va junta amb dos "falsos plans més, separats per un descanset curt cadascun, fins arribar a mitja carretera de Massalcoreig. En total fas 2, 2 kms i 70 metres de desnivell.

Cinquena i última pujada: la més dura, els 2 primers kilòmetres de la pista de la Granja a Maials, pugen 110 metres.

Aquests 300 metres d'ascens, sumats als desnivells més suaus de la resta de la ruta, donen uns 370 o 390 de desnivell per volta que, multiplicat per les 4 voltes que vam fer, donen els 1500 finals.

La primera volta amb gas a fons a les pujades, potser massa de cop. Em quedava amb cames buides als pocs metres. He de treballar més les series llargues que peco molt de rush curtes que acaben en "petardasso".

El Sioux ha portat el ritme durant el 80% de la ruta, pocs relleus li he donat. Hem anat a la parella alguna estona també, però majoritàriament ell anava davant i jo darrere, aguantant bé a roda ( sol faltaria) però ha quedat palès que el seu estat de forma està per sobre del meu..... espero que no em faci esclatar el dia 3 voler anar al seu ritme.

Cada volta les cames han anat trobant-se més cansades, com és normal, i, a les dues darreres que ja passàvem de migdia i la calor s'ha accentuat molt, els bidons de líquid baixaven a carrera feta.

Amb les parades a menjar i repostar líquid hem estat 6 hores justes, 5:48:49 en moviment. Això ens deixa una velocitat mitjana de 26 kms/h. Però..... amb el que em fixo jo és que ens queden 40 kms i 1800 metres més de desnivell per acabar la Montsec Montsec...... Tremolant estic.



Salut!

diumenge, 7 de maig del 2017

Half Lleida Gimenells 2017




Primera tri-prova de l'any. Primer test sobre el meu estat físic i, com vaig dir l'altre dia, l'agafo amb ganes i amb respecte per veure com anirà.

Com sempre el dia comença unes quantes hores abans de l'obertura de boxes. A les 5:30 ja estic de peu per esmorzar aviat i poder arribar a Gimenells amb el temps suficient com per poder deixar-ho tot a les dues T sense pressa. Ho tinc tot organitzat i memoritzat, però les presses poden fer que et descuidis algun element que engegui a rodar part de la preparació que has fet.

Quan arribo a un dels aparcaments habilitats encara som pocs els matiners, o ànsies, que hem arribat. Començo a descarregar les coses del cotxe amb calma, aprofitant per ficar l'orella als dos atletes del cotxe del costat, un home d'edat avançada...... deuria passar dels 60..... i un noi jove, encara que més gran que jo.

Primer organitzo i vaig a deixar el material a la T2 ( aquí a Gimenells la T1 i la T2 estan en diferent lloc, la natació es fa en un llac- aquí en diríem pantano- a 3 kms del poble, on tenen la T1, i la T2 es fa al poble). Gorra, bambes per córrer, protecció solar ( no vull que em passi com l'any passat que vaig portar la marca del mono tot l'estiu), un gel i una botelleta amb recuperador.

Un cop enllesteixo la T2 em prenc el meu temps, perquè encara és aviat, i vaig tranquil·lament amb la bici cap a la T1 i l'inici de la cursa.

A la T1 hi va la bici amb 1 bidó d'isotònica i un d'aigua, el casc, gafes de sol, porta-dorsals amb 2 gels, una barreta energètica, sabates de bici i mitjons ( per córrer 21 kms m'estimo més portar mitjons que anar a peu descobert).


Amb calma em vaig ficant el neoprè, el xip amb el porta-xips que em va deixar Gemma Fontané, els dos casquets de bany, els taps de les orelles i les gafes de natació i vaig apropant-me al llac per escalfar una mica ( ara escalfo abans de començar els triatlons, com que ho fa tothom......) quan ens deixin entrar a l'aigua.

Com que aquí a Gimenells no hi ha cap participant que conegui, vaig pul·lulant una mica com una ànima en pena fins que decideixo ficar-me a l'aigua.
Sembla que no està tan freda com pensava, aquest fet és important per la respiració, i faig uns 200 m abans de tornar a sortir i ficar-me al sol per agafar temperatura. igual que les foques a les roques ( la comparació, amb la pinta que fem la "manada" vestits amb el neoprè, és molt encertada).

Durant aquest període de temps, abans que facin sortir tothom de l'aigua per donar les explicacions pertinents i fer-nos tornar a entrar per donar la sortida, repasso la estratègia que tinc intenció de seguir avui....... de fet ja fa dies que la tinc clara: el tram de natació fer-lo tranquil, no vull començar com l'any passat i haver de parar a agafar aire abans de la primera boia, la bici hauria de ser el meu punt fort i per tant he de mirar de recuperar temps en aquest segment, i la cursa a peu anar una mica per sensacions, a veure com reacciona el bessó i les cames, amb els pocs kilòmetres fets les setmanes clau.
Mentre anava divagant entre aquests pensaments ja han fet sortir a tothom del llac i han començat les explicacions.

Ens fan passar a l'aigua i jo vaig romancejant fins que me n'adono que darrera meu sol hi han tres persones més, m'afanyo a entrar, nado suau fins al punt de sortida i donen el tret d'inici. MIAU!! no he pogut pixar per escalfar la temperatura dins del neoprè.

Començo a ritme lent de braçades, que és el que porto als entrenaments, i m'hi trobo bé, sense cops. He començat a la darrera línia ( n'hi havien unes 5) i més cap al costat de fora del llac ( el que em deixava més distància cap a la primera boia), per això no trobo ningú a la vora fins que sóc a prop del primer gir. Aquí es on es fa el primer embut i et pots endur alguna garrotada, que no ha estat el cas, i seguim cap al tram llarg.
Mantinc el ritme, prefereixo nadar còmode perquè el temps que pots perdre, en el meu cas, són 2 o 3 minuts en tot el segment de natació i, si surts ofegat de l'aigua, en el tram de bici pots perdre més temps encara.
Al final, quan ja em pensava que el grup estava estirat i que seria quan nadaríem més espaiats, ha estat quan més xocs he tingut. Bona part de la lluita en natació avui ha estat amb una noia ( portaven el casquet groc) que no s'arronsava per res, jo anava apartant-me i bracejant amb compte i ella a sobre meu.
Amb tot això arribo a l'últim gir i encaro la T1 amb optimisme.

La natació no ha anat malament, molt més bones sensacions que l'any anterior i ritme 4" més ràpid els 100m. Surto en la posició 37 de 120.

T1 lenta. La cosa va per llarg, tampoc ens hi juguem cap plaça del caixó i invertir 30" més poden salvar-te d'algun descuit.

Començo la bici amb moltes expectatives. Crec que és el segment que porto millor, ja que es va endur més volum d'entrenament durant la lesió del bessó, i no fa el vent que feia l'any passat.
Als 500 m ja em passen 2 biciclistes, potser no ho porto tan bé això de la bici, i em començo a posar neguitós.
Tenia esperances de poder finalitzar a una mitjana de 34-35 kms/h però el primer km ja va bastant més lent. M'hi fico amb ganes, puc portar les pulsacions prop del 85% durant les gairebé 3 hores que em durarà el segment de bici, desprès a la cursa a peu, ja ho trobarem per això.
Els següents kilòmetres ja em fico a la velocitat que toca i tampoc porto les pulsacions molt altes, crec que podré anar com esperava.
Vaig passant algun participant i algun em passa a mi. Finalment n'hi a 2 o 3 que els vaig passant i em van passant un parell de cops per volta i en aquesta posició em vaig mantenint.
Aquest any la bici l'han feta més curta, traient la recta de desprès de Raimat ( per temes d'ajuntament) i ficant un seguit de 5 girs de 90º pels carrers de l'inici del poble. És més probable que milloressim els temps, però la velocitat mitjana s'hi veurà afectada també.
Aconsegueixo mantenir una velocitat bastant constant per volta 47' 52" la primera, 47' 20" la segona i 48' 33" la tercera.
Acabo amb una mica de sobrecàrrega a la part externa dels glutis, però crec que ha anat prou bé.
mitjana de 34 km/h, 1,3 km/h més ràpid que l'any anterior, les sensacions....... crec que paregudes.

T2 lenta també. aprofito per prendre una mica de recuperador però el gel el deixo estar, amb la barreta i la beguda isotònica del segment de bici em trobo bé. Em comença a avisar la bufeta, potser hauria de parar en algun arbre a alliberar pes.

I arrenca l'ultim tram de la triatló, vull sortir a ritme còmode però les cames em van soles. Aviat noto que a aquesta velocitat no aguantaré els 21 kms. Miro el GPS i em marca ritme de 4:08, NO POT SER, deu haver agafat malament els satèl·lits, segurament em sortiran més kilòmetres del compte. Intento baixar el ritme, però no em refio de les dades del rellotge perquè, per les sensacions que tinc he d'anar més poc a poc del que em diu.
4:08 el primers 1000, 4:08 els segons 1000 i jo intentant baixar ritme però sense perdre sensacions. I el ritme em baixa però molt poc a poc. 4:15 els tercers 1000. Per fi, al 4rt kilòmetre em fico als ritmes que volia ( no és que no volgués anar a 4:08, que consti, és que sabia que, per molt que al començament aquest ritme em semblés fàcil, a la segona part dels 21 kilòmetres estaria sec) i faig els següents 4 a 4:23-4:24, ja és un bon ritme per mi.
Segueix el debat mental sobre parar a fer pipí o no, aprofito per utilitzar-ho com a motivació - venga va, una volta més, a la següent paro i pixo. I així ha passat tot el triatló sense pixar.
Les sensacions en aquest últim segment també han estat bones, molt més del que esperava. Un cop he tingut vençuda la part mental les cames han anat soles. La baixada l'he tinguda al final de la segona volta i principi de la tercera, on els ritmes han estat més lents ( també a causa de les parades als avituallaments) i he tingut els pensaments més impurs. A partir del km 14, quan ja he vist acabat el triatló, els ritmes han pujat fàcil, permetent-me una rush els últims 1.500.
Han sortit 19 kms solament, però el ritme que m'ha sortit 4:32, 10" menys per kilòmetre que l'any passat i amb millors sensacions....... al tanto!!!, l'hagués mantingut els dos kilòmetres restants sense problema.

Estic Molt, Molt, Molt content del resultat. no tant pel temps ESPECTACULAR que ha sortit 4:35:41, ja que és enganyós al fer menys kilòmetres, sinó per la millora dels temps i les sensacions de les tres disciplines. He comptat que, havent recorregut els 90 kms de bici i 21 de cursa a peu, el meu temps hagués estat sobre les 4 hores 56 o 4 hores 57 i no esperava poder baixar de les 5 hores, la veritat.

Ah, i posició final 30 ABM

Conclusions:

Falta ritme de competició perquè he de poder treballar tan còmode com avui amb més intensitat ( que l'entrenament ha estat bò, però falta pulir el diamant).
Falta kilòmetres de cursa perquè he acabat amb les cames molt tocades.
Falta un entrenador de natació que em vegi des de fora de la piscina per millorar la tècnica.
I no pots donar mai per sentat que una disciplina t'anirà malament fins que no la fas.

Ara toca uns dies de descans, setmaneta de transició, un parell de setmanes dedicades més a la bici per a fer la Montsec-Montsec, i a tornar a la tridisciplina per preparar el half de Mequinensa.

Salut!

dissabte, 6 de maig del 2017

Jornada de descans i reflexió



El dia anterior de la "sortida a la plaça" sol ser jornada de descans i reflexió, igual que per les eleccions. Per mi no és diferent, el que passa és que, com que el recorregut ja fa dies que el vaig resseguint pensant què i quan menjar i/o beure, la meva reflexió d'avui se n'ha anat en pensar les hores que he gastat preparant la me a "actuació".

Per si teniu curiositat en saber quan coste poder anar a fer un half en una mica de garanties d'acabar......, almenys el que m'ha costat a mi (ara faltarà que l'acabi), aquí teniu les meves cabories i càlculs d'aquesta, la meva jornada de reflexió.

Hores i kilòmetres totals:

217 hores 42'.    3737,53 kms.    En 23 setmanes.

Si divideixes surten:

9 hores 44' d'entrenament setmanals.  162,5 kms a la setmana.

Per disciplines:

Natació: 56,4 kms.  2,45 cada setmana.

Bici: 3295,26 kms. 143,4 setmanals.

Cursa: 385,87 kms. 16,78 setmanals.

Au. Ara ja ho saps. A veure cap a on tiraran els meus pensaments d'una nit sense dormir.

Salut!

dimecres, 3 de maig del 2017

No hi ha manera



Entre els entrenaments, sessions de recuperació ( Fins al dimarts passat he estat anant al fisio pel tema del bessó ), vacances, feina i família he deixat el blog desactualitzat.

Ni entrada per la sortida amb els masovers pel priorat ( 8 abril), ni entrada pel retorn a la cursa a peu ( va ser el dia 11 d'abril), ni entrada per la primera i única tirada llarga de cursa a peu ( 22 d'abril), ni moltes altres entrades que hagués hagut de fer..... Espero compensar quan acabi el triatló d'aquest diumenge amb un bon text, suposo que les més de 5 hores que m'estaré per acabar el Triatló half Lleida-Gimenells donaran per una lectura extensa.

De moment, degut a la lesió de bessó i la manca de kilòmetres de qualitat i tirades llargues de cursa que se'n deriven, no estic gaire esperançat, inclús diria que més temerós que l'any passat. A més, en natació tampoc he millorat gaire.

La intenció de cara a diumenge és sortir relaxat i suau en natació per evitar el colapse que vaig patir l'any passat, si m'hi trobo bé ja augmentaré ritme. Tinc tota la esperança en la bici ja que pinta que no farà la ventada del 2016, a veure si es noten les hores de ciclo indoor i els kilòmetres que he anat fent. I, per acabar, la cursa a peu començar-la a bon ritme però escoltant bé al bessó no sigui que torni a fer un pet, al primer avís hauré de ficar-me a trot garrinero...... no sé, a veure com sortirà tot plegat. Il·lusió i motivació en tinc, i molta, però potser encara tinc més nervis i temor.

Durant aquestes 5 setmanes que no he escrit han passat les 3 de major càrrega ( durant les que he coixejat a la cursa a peu) i ara estic en la segona, i última, de descàrrega. Els temps i kilòmetres d'entrenament han estat els següents:

Natació: 6 hores 6' i 15.650 m. ( 36' 36" i 1.565 m. per sessió de mitjana)

Bici*: 28 hores 25' fent 654,3 Kms ( 1 h 54' i 43,6 kms per sessió de mitjana)

Cursa**: 6 hores 18' recorrent 80,120 Kms ( 47' 15" i 10,01 Kms per sessió de mitjana)


* amb bici estan estimades les sessions de ciclo indoor de dijous a la nit i la sortida suau de dissabte, que encara no estan fetes.

** està estimada una tirada de 20' suaus de dijous a la nit.

Ara ja els deures, millor o pitjor, estan fets. Sol queda anar a l'examen.

Si llegiu aquesta entrada desitgeu-me sort i, si no sabeu que fer diumenge, de 9:00 a 14 i escacs estaré patint i gaudint ( espero) entre Gimenells i Raimat.

Salut!!