dimecres, 29 d’agost del 2012

Últim dia de running

Acabem amb l'activitat de running de l'estiu i per fer-ho hem anat a fer sèries amb costa.

Havíem de fer 6 sèries pujant a ritme i baixant recuperant. La pujada era curta i la sessió s'ha fet més portadora que la de la setmana passada que fèiem 6 sèries de 1000 metres, però tot i això he portat el cor gairebé al màxim cada sèrie.

Ara és qüestió de no perdre ritme i mirar d'alternar com pugui el córrer, la bici i la natació perquè, si puc, el dia 30 em voldria estrenar en una triatló.


7,500 metres i 200 de desnivell en 49 minuts, 143 bpm de mitjana i 585 Kcal consumides.

Salut!

dilluns, 27 d’agost del 2012

Sabor agre-dolç.

Diumenge no vaig sortir amb bici perquè tornava a tenir guàrdia de bomber i la nit abans una mica de compromís en assistir a un sopar, per tant fins avui dilluns he tingut descans esportiu.

L'entrenament d'avui constava d'una sessió de peses pel matí i la sessió de running per la nit.

Al matí no he fet res, ahir per la nit no vaig dormir bé ( per culpa de l'all i oli del dinar de diumenge) i aquest matí no tenia el cos per ficar-me a aixecar peses.

Per la nit, ja recuperat dels contratemps del fi de setmana, hem anat a córrer amb els integrants de la classe de running (avui hi érem: Gerard, Olga, Natàlia, Davínia, Calú, Enric i jo). Ens hem decidit per fer un trajecte llarg i anar tots al mateix ritme enlloc de seguir donant voltes al circuït tancat com fèiem aquestes passades setmanes.
El ritme dels primers 8 Kms ha estat sobre els 10 Km/h, així manteníem el grup junt que és el que interessava avui. Un cop hem arribat al poble els he dit d'anar a fer una volta al circuït que fèiem els altres dies per a que cadascú pugués acabar de desfogar-se al ritme que vulgués.
La volta sencera són 2.000 metres, suficient per acabar d'exprimir-se.
Durant tot el trajecte he anat entre 130 i 140 bpm i per tant he pogut fer un bon escalfament i tenia intenció de provar-me una mica per saber quin ritme podria aguantar, com a màxim o submàxim, fent 10.000 metres.
Quan notava que anava a un ritme adequat, ràpid i que em costava esforç mantenir però que el podia aguantar durant tota la volta, he mirat el Garmin i marcava 13 km/h. L'he pogut mantenir durant els 2 Kms.

En total 10.010 metres en 57:39, 137 bpm de mitjana i 730 Kcal consumides.

Salut!

dissabte, 25 d’agost del 2012

Poques paraules




Havent complert amb les obligacions de divendres, fent la sessió de peses pel matí i per la nit jugant un partit de futbol sala, tocava afrontar la sortida del fi de setmana. Aquest cop havia de sortir dissabte perquè diumenge tinc compromisos, bé la veritat és que els compromisos els tinc avui a la nit però són incompatibles amb aixecar-se aviat a l'endemà.

Sabia que Jordi surt sempre els dissabtes al matí a fer una sortida llarga, així que havia quedat amb ell per començar a les 7:00.
Abans de sortir de casa he deixat a Cleo configurada per pedalar planejant i de pujada perquè suposava que el company de ruta vindria amb la Ditec de carboni, no m'he equivocat.
Solament sortir hem marcat un ritme alt, cap dels dos deia res però sabíem que no teníem intenció de ser el primer a dir - noi afluixa el ritme que tinc el carter tocat-, com a molt un - ostia noi Déu ni dó com anem avui- però sense intenció d'amollar.



Pugem pel Picado, l'antipedra i pista fins arribar al refugi pel camí més ràpid - 36 minuts -, sense deturar-nos seguim en direcció al bosquet, la costa del bocadillo, Senda dels javalins, remuntem per sobre de les granges del Gili, camí de Montmaneu i ens dirigim a fer la senda nova. Abans de començar la baixada parem a menjar, fem alguna foto per deixar constància de l'esdeveniment ( m'ha passat com dijous amb J.X, anàvem pedalant sense afluixar el ritme i no tenia temps per fer fotos durant el recorregut).

Arribem a l'inici del descens, tota l'estona estava pensant en com estaria la primera baixada, que és la més pendent, desprès d'e les darreres pluges (feia molt temps que no hi passava). Les roderes de les frenades de la Xallenge 2012 es fan patents des del primer moment, la pols solta del dia de la cursa que camuflava tota la rodera als últims corredors havia desaparegut i deixava veure la traçada bona des de l'inici del descens. Sense parar a mirar que feia "l'adversari" he anat encadenant el seguit d'escalons de pedra, que ara estan més marcats i amb la pedra més descoberta, i arrels fins arribar al primer descans de la baixada. IMPRESSIONANT, ara la terra està tupida i pots dirigir la bici més correctament.... també s'ha de dir que el primer tram és més tècnic ja que la terra solta que suavitzava les escales i que feia de peralt a la S gairebé ha desaparegut. Aquí li he fet un parell de fotos a Jordi i hem continuat, la resta de la senda està millor que mai.

Tocava la primera remuntada per senda, la senda de la Cabra, igual que al principi de la sortida cadascú ha agafat el ritme que millor li anava fins arribar a dalt, Jordi amb la rígida m'esgarronava les rodes cada cop que baixava la velocitat dalt de cada espona, però sabia que desprès, que començava la baixada del Boc, em podria distanciar amb facilitat gràcies a la doble suspensió de la Occam.
Final del descens de la senda i inici d'ascens de l'espessa balaguera per camí. Quan Jordi m'ha agafat hem tornat a portar un ritme similar durant tota la pujada.
Ens hem arribat fins a les antenes de Montmaneu per acabar fent les dues sendes de baixada que donarien punt i final a la diversió de la sortida d'avui. La senda Clàssica i el Polansky. Això representa una baixada llarga, una pujada amb repetxets continus i tornar a descendre fins agafar la pista que va de la Granja d'Escarp fins a Maials. En aquest punt li he dit a Jordi que preferia seguir per la pista fins a l'abocador de la Granja i tornar pel camí ample de la vora del riu que anar a fer les baixades del Conde i la trialera del Picado, perquè durant tot el matí hi ha hagut una punxada de la trassera que m'ha anat escopint líquid sellant i patia per si me'n quedava sense i havíem d'acabar canviant la roda.

Al final 41Km  amb 854 m de desnivell en 3 hores justes, 2 hores 27 minuts de pedal. 2000 Kcal i 135 bpm de mitjana


Salut!

dijous, 23 d’agost del 2012

Com una cabra en un garatge.




Tots els que conegueu a J.X sabreu que, per molt que et pensis que domines el territori, ell sempre sap més camins, sendes i paratges que tu.
Jo fa uns 8 anys que vaig amb la BTT i la majoria sortint amb ell a pedalar, doncs avui m'ha fotut marejat i perdut un parell de cops.

Ahir vam quedar per sortir a les 9:00 en bici, abans no pot ser perquè jo treballo, i amb l'arruixada que ha fet per la matinada i les oracions demanant que baixessin les temperatures, esperava que no acabéssim rostits als 30 minuts de començar. Sortosament no feia tanta calor com aquests dies passats i, tot i patir calor a última hora i a les pujades, s'ha pogut suportar la ruta força bé.
- Et portaré pel Bovalar, una mica de puja- baixa, ris-ras (allò que fa ell), dos cops de xerrac, 30 Km i cap a casa en dos horetes. Et va bé?
- Per mi perfecte!- sabent que el puja-baixa vol dir una mica de trencacames, el ris-ras un ritme més alt de l'anar fent i els dos cops de xerrac acabar esgarrinxat i havent de serrar alguna argelaga. Doncs sí, pensant així la vaig clavar.

Comencem pel Bovalar, pugem com si féssim la Xallenge però aviat comencem a agafar dresseres per senda, de moto o de bestiar no ho tinc massa clar, per arribar al mas del Penyo. A partir d'aquí tota la ruta ha estat igual que la de la Xallenge d'aquest any, per les planes del Teixidó, creuar la carretera, baixar per la basseta de Ramonet, etcètera fins arribar al camí. - Agafa el primer camí a la dreta i desprès el segon a la dreta i l'altre a l'esquerra- ja hi som, ja m'has perdut.... I a sobre de tant en tant et va demanant feedback - Què, ja saps on estem?- Evidentment miro de contestar-li sempre que sí perquè a més el puta sempre ho pregunta quan sap que vas peix i que al cap de segons veuràs alguna construcció, creuament o qualsevol altre element que et farà pensar.... Òstia ara sí, com no ho he sabut abans que érem al mas de Giromba?.
Doncs sí, hem acabat al mas de Giromba desprès d'algun que altre puja baixa per camins mig llaurats i amb poc rastre de trànsit.

Més Xallenge 2012 fins a mitja pujada del refugi on m'ha tornat a donar les mateixes indicacions però aquest cop començant cap al costat esquerra. Tornava a estar perdut, perdut pel sentit que no sabia on donava aquell camí ni el punt exacte del mapa on em podria situar... es clar que la zona per la que ens movíem la tenia clara. Bé, aquells camins han acabat donant a la pista de Maials a la Granja, al mateix punt on l'agafaves per la Xallenge ( ja veieu que si no heu fet cap Xallenge David Duaigües necessiteu fer-ne alguna si voleu conèixer els passos) per seguir el mateix recorregut d'aquest any però trencant al camí que dóna al mas de Maneta i acabant per pista fent la senda de la vall de Mora i la Trialera del Picado.

Han sortit 30,92 Km en 1 hora 59 minuts ( el tio l'ha clavat), el desnivell bastant baix 420 m (tot i que el vent en contra durant tot el tram de pujada i puja-baixes han endurit la ruta) i la mitjana de bategs 128 i 998 Kcal. M'he quedat sorprès perquè m'ha costat més esforç que 128 bpm de mitjana, suposo que les sèries d'ahir han passat molta factura avui.

PD: Avui solament m'ha donat temps de fer una foto, entre explicacions i sendes noves no he pogut fer més. I per descomptat que hem hagut de fer anar el xerrac, però no us diré on...... crec que no podria encara que volgués hehehehe.

Salut!

dimecres, 22 d’agost del 2012

Una imatge val més que 1000 paraules.


Aquí teniu la imatge del que havia de ser un entrenament de sèries, concretament 6 sèries de 1000 metres. Com es pot veure les 5 primeres es diferèncien clarament, tot i anar cada vegada pitjor, però a la darrera gairebé no hi ha ni canvi de ritme, és una progressió.
Bé, això informa sobre l'estat físic al que he arribat.....rebentat.
Els ritmes de les primeres sèries ja han estat més baixos que fa 15 dies perquè tenia clar que si no no aguantaria les 6. Dos setmanes enrera les primeres sèries les vaig fer a 3:38 i avui a 4:00 (sí que és cert que l'altra vegada solament n'havia de fer 4, però la diferiència de ritme és substancial), per agafar moral comparo la 4rta serie dels dos dies i solament es porten 7 segons ( de 3:59 a 4:06), i avui encara n'he hagut de fer 2 més.
Avui he acabat molt cansat i desmotivat, a sobre Gerard anava dient que no notava gens de millora, sinó al contrari que aguantava ritmes més baixos ara, i això m'ha acabat de minar psicològicament perquè m'he sentit identificat amb el que deia.

Les dades d'avui han estat: 12 Km en 1 hora 1 minut, 163 bpm de mitjana (191 màx. gairebé el meu màxim total) i 967 Kcal consumides.

Si vull d'arribar una mica en condicions a la temporada de duatlons que comença aquest setembre m'hi hauré de ficar més seriosament.

Salut!

dimarts, 21 d’agost del 2012

Mentalitzant-me

Encara que costi admetre i que sigui ara quan fa més calor, l'estiu s'acaba. Queden dues setmanes per a que sigui la festa major de Seròs i, un cop acabada, comencen les rutines del curs nou.
Aquest ha estat un dels motius pels quals enlloc de sortir amb la flaca m'he quedat al gimnàs a fer spinning, així començo a conscienciar el cos i a acostumar-me a pedalar sense vellugar-me del lloc.

M'he ficat sobre la bici d'spinning amb la intenció de fer 90 minuts a un ritme constant, intentant oscilar poc dels 130 bpm. Al final he estat 78 minuts ( he hagut de plegar abans perquè m'ha sorgit feina) a una mitjana de 127 bpm i 732 Kcal consumides.

Tot i que l'entrenament que tenia previst ja estava fet, encara he anat a la piscina a fer 1000 metres.

Salut!

dilluns, 20 d’agost del 2012

Misteris sense resoldre.

Cada cop em quedo més sorprès dels misteris del cos humà, des de que vaig acabar de fer la ruta amb btt ahir gairebé m'ha desaparescut la molèstia que tenia a l'adductor. Gràcies a això avui he pogut fer la sessió de running sense problemes i acabar jugant la segona part del partit de futbol sala d'avui.

 M'he llevat content al veure que podia caminar amb normalitat, he agafat la bossa del gimnàs i 10 minuts abans de l'hora d'obrir ja estava al despatx enllestint les tres o quatre coses que tenia urgents per poder ficar-me a la sala de fitness i fer la sessió de peses de dilluns.
Després d'aixecar una mica de ferro i estirar prolongadament tot el cos una mica més de papers i documents i cap a casa.

A la nit ha tocat sessió de running, cada cop em queden menys deixebles, avui solament han vingut Gerard i Olga. al ser pocs he canviat la rutina i hem anat a fer una volta llarga enlloc de fer el circuït que toca els dilluns.
8.900 metres en 51 minuts i 40 segons, a 10,3 km/h (681 Kcal consumides i 145 bpm de mitjana). El ritme suau ja m'ha anat bé, no volia apretar per conservar l'adductor i perquè desprès encara m'ha tocat jugar una estona de la segona part del partit de futbol sala.

En resum content per trobar-me bé de l'adductor i per tornar a agafar la rutina setmanal que toca.

Salut!

diumenge, 19 d’agost del 2012

Orígens.




20 dies, feia 20 dies que no pedalava pel nostre territori. Desprès d'estar 4 jornades seguides rodant per les terres altes i de fer una ruta per l'Aragó, ja tenia ganes de tornar al terreny que, fa 8 anys, em va veure començar a suar i patir amb la bicicleta de muntanya. "Horonya que horonya" portava una Top bike del Pryca que no era ni meva sinó que li agafava a Carlos, el meu germà gran.

Avui he tornat als meus "orígens" amb la BTT, bé... ben bé als orígens no, perquè amb 20 i pico d'anys solament anava a tocar el refugi dels caçadors i cap a casa. Les rutes que fem ara són més llargues.

Com sempre la sortida de diumenge es comença a gestar dissabte, mirant qui està disponible i disposat a agafar la bici diumenge al matí. Per avui tenia, com a companys segurs de viatge, a Jordi i a Aleix ( que encara es feia durar les vacances al poble, avui era la seva despedida), com a possibles a Dani i Pep i encara cabia la possibilitat que vinguessin els dos germans Estruga, Antonio i Sergi.
A les 7:00 estàvem al Tonet tots els esmentats abans excepte Dani. Gairebé tots amb una bici diferent a la que els havia vist començar: Jordi havia canviat la Giant per una Ditec de carbono, Aleix una Orbea rígida per una Occam com la meva, Pep no... que encara va amb la Sisi que li vaig traspassar jo, i els germans Estruga crec que també han fet un canvi tot i seguir-se quedant amb una rígida.
Quan hem esperat els 5 minuts de rigor i Dani encara no havia aparegut hem iniciat la sortida.
Solament enfilar el primer carrer en direcció als camins que ens havien de portar al bovalar ha aparescut Dani, i quan arribàvem al pont vell del riu encara ens hem trobat a Alejandro,així que al final hem fet una sortida de 8 ciclistes.

El ritme no ha estat fort, tot i això constantment es feien dos grups i Alejandro a part, que anava fent la goma.
La primera pujada cap al bovalar l'hem feta per la costa asfaltada que hi ha al costat de la casilla de la Serosense per fer-la més còmoda ja que gairebé no havíem tingut temps d'escalfar. Un cop hem passat el mas de SEBASA hem canviat el paisatge de fruiters per les serres i espones àrides, en aquest temps que les pluges són tan escasses encara s'accentua més la sequedat del terreny.
Entre pols i lloses de pedra hem arribat al mas del Teixidó, aquí hem canviat el camí principal per un de secundari que porta directament a la "trialera del bovalar". L'hem feta tots, uns amb més soltura que d'altres, i sense haver de lamentar cap incident, el dia començava bé, a més m'he trobat còmode a sobre de la bici (des de dijous que tenia molèsties a l'adductor i no sabia com ni quan m'havien aparescut....simplement hi eren).
El següent pas ha estat arribar-nos fins a Aluminsa per fer un troç de senda, creuar a l'altre costat de vall i agafar el camí que puja del "ranxo" del Picado al refugi dels caçadors. Quan hem agafat aquest camí un feedback juvenil, en forma de VW Passat, ens ha fet recordar èpoques en les que a les 8:00 del matí, enlloc d'estar desperts per realitzar-nos fent el hobbye que tan ens agrada, patíem per arribar a casa  abans del toc de queda.
 17.200 metres i 1 hora 16 minuts desprès d'arrancar hem arribat al refugi, lloc de referència i punt de trobada, inici, parada i fi de gairebé totes les rutes pel nostre terme. Fem l'avituallament de rigor i decidim la resta de la ruta a seguir, tenint en compte el ritme que portem i el temps que ens queda abans d'arribar a casa. 10 minuts més tard ja tornàvem a estar sobre les bicis.

Comencem baixant per la senda entre la torre i el 0 a l'esquerra, quan hem set baix algú s'ha adonat que Sergi no portava el casc i ha hagut de tornar enrere a buscar-lo, mentre nosaltres hem remuntat pel 0 a l'esquerra per fer la senda de la torre.
Ascensió pel mas de la pedra i la dura pujada del costat de la "Clàssica". D'aquí hem fet el puja baixa que passa pel mas de la Monja per donar al camí de pujada a Montmaneu. Tots els efectius estàvem bé i sense demora hem acabat de fer el cim de Montmaneu.

A partir d'aquest punt hem fet la ruta que és gairebé obligada, baixar per la "Clàssica", tot i a la meitat fer una variant per no haver de remuntat tanta estona desprès, pujar pel camí del mas de l'Hereu i descens per la senda del Polanski.
Cada cop m'agraden més aquestes baixades, com més te les coneixes més soltura i velocitat agafes baixant....també més risc de caure, tot s'ha de dir.
Quan hem set tots reunits al final de la baixada hem iniciat la tornada junts aprofitant per passar per les esponetes del Conde i la trialera del "Picado".

Ruta divertida, amb bona companyia encara més, d'un nivell mig tant de tècnica com de físic. El punt positiu és que no hem tingut cap contratemps important i a més, com la majoria de sortides que fem amb Aleix, hem impartit coneixements teòrics i pràctics sobre "com arreglar una pinça de fre que toca al disc" i "la Cucaratxa negra definició i tècnica".



38,6 Km amb 739 metres de desnivell recorreguts en 3 hores i 37 minuts en total ( 2 hores i 33 minuts en moviment) 129 bpm de mitjana.


Salut!

dimecres, 15 d’agost del 2012

"Matinal en la plaza de Fraga"




-Bona nit soci... demà t'esperem l'elit de la btt territori biker. Disfrutaràs de dos hores d'ascens brutal de cop de pedal, ritmes cardíacs elevats per corriols de Fraga i ascensions a ermites pedestres increïbles del terme fragatí. Desprès descens per trialera salvatge i còmoda, divertida i tranquil·la, arribant a cota zero amb companyia inoblidable... ja diràs.
A les 6:45 al Tonet.-
Per mi la sortida d'avui dimecres començava amb aquest missatge arribat al telèfon dimarts a quarts de 12 de la nit. Com dir que no? si tens una mica, per poc que sigui, d'oli de cadena a la sang no pots negar-te a una oferta com aquesta.

A les 6:10 hores ja estava de peus a terra, el mèrit està en fer-ho desprès d'haver fet les 2 i mitja la nit anterior.... també s'ha de tenir vida fora de la bici. Tot estava a punt ja des de la nit anterior, solament em calia prendre l'esmorzar, vestir-me de "torero" i anar al lloc de la cita per a que em duguessin al "ruedo".
Mentre m'acabava d'endressar s'ha despertat la Paula i he aprofitat per donar-li el bibe i despedir-me abans de marxar.

La sorpresa ha estat arribar al Tonet i veure que l'autor del missatge no hi era, es veu que no tothom sobreviu de la mateixa manera a un berenar-sopar que dura fins a quarts de 3 de la matinada i acaba amb pa amb sardina i "gintòmics" (com diria l'excels Tomeu Penya) a "dojo".
D'aquesta manera al final hem marxat cap a terres aragoneses J.X., Aleix i jo. Ja ho veieu que la cartellera és de luxe, no tothom pot lidiar una jornada amb un mestre de la BTT com J.X. i Aleix, quinto seu i "matador" bregat en diferents aspectes de la vida.

A les 7:30 o'clock començàvem a donar-li al pedal.
El protocol estipula, pel que es veu, que s'ha de començar pujant. Iniciem el recorregut per sendes fàcils de fer, però cada cop la cosa es complica fins arribar al punt de passar per llocs on gairebé em tiren a terra les rames dels arbres que, com pitons de bon brau, s'enganxaven a la càmera de vídeo que portava al casc (no us féssiu il·lusions, no penjaré cap vídeo perquè no es va gravar res de res).
Un petit descens amb pedra solta, aquí també es van deixar notar les tronades d'aquestes setmanes passades, ens deixa al peu de la segona remontata per senda bruta i acabem la primera ascensió per un camí amb molta llosa solta. Aquesta pujada final és complicada perquè has de compaginar la tècnica, l'equilibri i la potència de cames.
Per fi arribem al primer cim del matí. Hi ha uns indicatius que marquen la direcció dels diferents camins que hi ha a la plana, nosaltres hem degut agafar el que hi ficava descens txungo perquè,  degut als arbres que hi havia caiguts al camí i a les marques que han deixat les pluges esmentades anteriorment en aquest terreny calcari, hi ha hagut un parell de trams que hem baixat de la bici .
De moment ja havíem fet honor a la primera part del missatge -ascens brutal de cop de pedal, ritmes cardíacs elevats per corriols-,  la part de les ermites i les baixades còmodes i tranquil·les no apareixien per enlloc.

Remontem un altre cop pel mateix camí amb llosa solta que hem fet abans, però al arribar a dalt planegem una estona més i agafem una altra senda, també una mica bruta i amb pedres encara que, aquest cop sí, divertida i ciclable 100%. Jo l'he començat l'últim per poder gravar com els dos mestres, cadascú en la seva disciplina, baixaven i anaven "arrimat-se al pitó" cada cop més a mesura que guanyaven confiança amb el descens que anaven lidiant.

Ara sí, ja gairebé teníem clar el perquè del missatge de la nit anterior, solament faltava l'ascens a l'ermita que hem començat desprès d'ingerir un parell de barretes, o un bocata, i beure una mica d'aigua amb tranquilitat.
Arribava "el bueno de la matinal". Aquí he agafat la davantera i, marcant-me el meu ritme, m'he anat distanciant dels altres dos companys de viatge que anaven contant-se batalletes de joventut.
Un cop dalt tots tres i havent contemplat les vistes, mentre una àliga semblava que ens picava l'ullet ensenyant-nos com n'és de fàcil ascendir metres sense ni moure les ales, teníem que inmortalitzar el moment amb la foto de rigor abans d'iniciar el descens més llarg del dia.

Per fi, última pujada de cor de colom i baixada final fins al cotxe. Aquí és on s'havia de complir la última part del missatge, a veure quina era aquesta companyia inoblidable?..... Una bona cervesa fresca i el comentari de la ruta d'avui, no està malament per acabar el matí.

Bona feina nois, avui ens haguessin donat, mínim, les orelles.



25 Km i 748 metres de desnivell en 2 hores i 55 minuts, 133 bpm de mitjana i 1499 Kcal consumides.

Salut!

dimarts, 14 d’agost del 2012

Dia de transició.

Tinc els adductors una mica tocats des d'abans d'anar a la Pedals i ahir, entre el running i el partit de futbol sala de desprès, vaig notar que la cosa anava a més. Per això avui he decidit de fer un dia de compensació, recuperació activa i estiraments per poder estar bé demà amb la Btt.

La sessió matinal ha constat de 20 minuts suaus de bici d'spinning (sense passar dels 110 bpm) per escalfar les cames de cara als estiraments de desprès. Quan ja he estat prou escalfat 35 minuts d'estiraments llargs acabant amb unes quantes abdominals superiors.

Al vespre m'he tornat a ficar a la sala de fitness, aquest cop per pal·liar una mica el fet que demà dimecres no faré musculació, per fer una mica d'exercicis d'autocàrregues de tronc superior.

Hem trobo molt bé i estic amb moltes ganes de tornar a agafar la bici demà. A veure quina ruta fem.

Salut!

dilluns, 13 d’agost del 2012

Crec que he recuperat el ritme.

Des de dimecres passat que no he fet cap entrenament, al contrari tot el que he fet aquest fi de setmana ha estat desentrenar-me...... perdó, menteixo, dissabte vaig fer 550 metres de natació.
Dijous en blanc, divendres en blanc i per la nit sopar a la terrassa del pis amb la fàmily amb el que això comporta; menjar massa, beure massa, fer tard i perdre l'entrenament de dissabte. Dissabte per la nit un altre cop sopar, aquesta vegada més rotllo "delicatessen" però farts igual i beguts igual o més, i per tant diumenge un altre cop en blanc.

Avui dilluns ha tornat a tocar la classe de running, hem fet el mateix circuït que la setmana passada i amb les mateixes condicions, la primera volta l'hem fet a un ritme conjunt i a partir d'aquí cadascú havia d'agafar el ritme que li anés bé per poder acabar els 9.500 metres a ritme alt.
Les sensacions aquest cop han estat més bones que la setmana passada, he arribat a córrer als ritmes que portava abans del paron estiuenc de running.... amb una mica més de patiment, però ara ja sé que els puc agafar.
Com ja he dit la primera volta l'hem fet tota junts, com a final de l'escalfament i per recordar el circuït. Per tant els dos primers km han sortit a 5:49 min Km clavats els dos. A partir d'aquí cadascú ha anat regulant i ficant el seu ritme, Gerard ha anat marxant poc a poc, Enric i Natàlia s'ha quedat una mica més i Olga i Davínia anaven tancant l'expedició ( tots per sota de 5:50 això sí).
Com he dit jo m'he trobat millor i cada cop ha pogut anar provant-me i augmentant el ritme, d'aquesta manera el km 3 ha sortit a 5:19, el 4 a 4:54, el 5 a 4:47, el 6 a 4:28 i a partir d'aquí ja he anat pujant i baixant el ritme depenent si el tram que em tocava era de més baixada o de més pujada, el 7  a 4:38, el 8 a 4:17, el 9 a 4:26 i els 500 metres finals a 4:15.

Estic content perquè la mitjana ha sortit a 4:54 (12,2 Km/h) i els 4 kms i mig darrers surten a menys de 4:30.

M'han sortit 9.400 metres en 46 minuts 8 segons, 164 bpm de mitjana i 775 Kcal consumides.

En acabar encara he anat a jugar mitja part de futbol sala amb l'equip de la colla.

A veure com estaré demà, espero que no em passi com la setmana passada.

Salut!

dimecres, 8 d’agost del 2012

Buuuuf!! que malament.

Tenia la intenció de passar tota la setmana de recuperació desprès de la pedals per descarregar una mica i desembafar-me de bici ( tot i no estar embafat). Ahir, desprès d'haver fet la sessió de running, vaig veure que, encara que no hagués volgut descansar, ho hagués hagut de fer per força.
Porto dos dies que sembla que hagi passat la grip, les cames molt molt molt pesades i tot el cos cansat. Cada matí agafo la bossa d'esport quan vaig al pavelló per si tinc temps ficar-me a escalfar una mica les cames, amb la bici d'spinning, i estirar desprès però, encara que tingui temps, no en tinc gens de ganes. De fet no tinc ganes de fer res d'activitat física.

Aquesta nit ha tocat series de running, 4 X 1000 metres. Sembla que la cosa ja vagi millor, de fet desprès del partit de futbol sala de dimarts hi ha hagut un punt d'inflexió i, tot i notar-me cansat, començo a tenir ganes de fer alguna cosa.
L'entrenament constava de 10 minuts d'escalfament, 4 sèries de 1000 metres amb 4 minuts de recuperació i 6 minuts més al final per recuperar i començar a estirar.
Els 10 minuts d'escalfament han estat una mica per sobre dels 6:00 min/km, que ja és el que toca. El primer quilòmetre a 3:39 i la seva recuperació a 5:36, el segon a 3:38 i a 5:57 per recuperar, el tercer a 3:51 recuperant a 6:03 i per acabar el quart a 3:59 i 6:11 el ritme de recuperació. Els 6 minuts de tornada a la calma han estat a 6:20.
L'escalfament i les recuperacions les he de fer sobre els 6:00 min/km per tant la primera recuperació he anat massa ràpid, això sumat al fet que les dues primeres sèries les he començat a un ritme massa alt (sobre els 3:15) m'han fet haver de baixar en excés el ritme de les dues últimes sèries. Feia molt temps que no feia kilòmetres en sèries i no tinc el ritme agafat encara.

De l'entrenament d'avui m'han sortit 9.010 metres a una mitjana de 5:01 min/km (12 Km/h) i de 152 bpm, consumint 648 Kcal.



Ara repòs fins diumenge que miraré de tornar a agafar la Cleo.

Salut!


dilluns, 6 d’agost del 2012

L'esport també deixa ressaca.

Avui dilluns 6 d'agost he hagut de tornar a la realitat del dia a dia, suposo que com la majoria dels integrants que vam fer la Pedals de Foc la setmana passada.
Ara, desprès de passar el diumenge per la tarda-nit amb la nena i la dona per intentant paliar l'enyorança d'aquests 4 dies, no paren de passar-me pel cap imatges i situacions viscudes durant la travessa. Tant temps esperat-ho i ja està fet.

Durant tot el dia no m'he sentit les cames cansades, una mica entumides potser sí però cansades no. Per tant he decidit de realitzar la classe de running dels dilluns amb total normalitat.
Havíem de fer un circuït de 2.200 metres fent la primera volta com a escalfament tots junts i a partir d'aquí cadascú que portés el seu ritme.
Durant els 2 primers kilòmetres semblava com si la pujada al coll de l'Oli, Triador i Coro em volguessin fer recordar, encara més, com havia anat la setmana passada. Sentia les cames com si estessin fetes d'algun material molt mal·leable, la sensació típica de les duatlons quan passes del tram de bici al de córrer, els havia d'estar recordant constantment el ritme que volia que portessin perquè si no em donava la sensació que s'aturarien en qualsevol moment.
Durant la segona volta la sensació ha canviat, per fi estava bé, podia portar un ritme més alt que al principi sense gaire esforç. La desil·lusió ha vingut a la tercera i quarta voltes quan les cames han dit prou, una buidor total s'ha apoderat tant dels quadríceps com dels bessons i dels "asquilios" i m'ha fet baixar el ritme.

Al final he pogut acabar les 4 voltes i escacs programades en 49 minuts i 43 segons (9.220 metres) consumint 595 Kcal. La velocitat i els bategs de mitjana han estat de 11,1 Km/h i 144 bpm.

A veure com em trobaré demà.

Salut!

diumenge, 5 d’agost del 2012

PEDALS DE FOC 2012: Quarta etapa.... El principi de la fi.




La veritable amistat sobrevé quan és còmode el silenci entre dues 
persones....mai tan millor dit pel gran pensador filòsof Tyson.
 
Quarts de 7 del matí, es pot escoltar el silenci....la pluja 
amenitza el descans nocturn d’un ball de Festa Major de la nit 
passada. Tots muts sobre les lliteres de fusta del refugi de 
Casa Masover, ningú gosa treure el peu per sobre del cobre llit, 
ningú trenca un silenci persistent des de fa hores, ningú es pensa 
que ningú esta despert, això és el silenci entre persones i 
realment es feia còmode, molt còmode.....en pocs minuts iniciaríem 
l’últim viatge, la última travessa junts, l’últim....no es mai 
l’últim, sinó un arreveure.

La trinxera de motxilles que hi havia al terra tapant l’accés 
esperava derrumbar-se humanament, volia dir la fi del llarg 
descans.
El sogre, Josep del Valentó va trencar el silenci....-va nois 
que ja clarege i farem salat-, no va caler repetir-ho dues 
vegades, pareixia que haguérem dormit vestits amb els culots 
i l’equipament oficial del club...quin goig, quin color!!!

El Pep i la seva dona ens esperaven, eren els "masovers" de 
casa Masover de Son, amb una rialla i un toc de reverència, 
de confiança, ens van donar el bon dia a tots, la taula estava 
servida i l’agraïment el tenien garantit....Bon profit!!!!
 
A poca estona d’acabar i enllestir tot el menatge i fer les 
postes a punt de les màquines es va presentar el Natxo, que 
havia anat a dormir a la població d'Aidí, a pocs km de Llavorsí. 
No és fill predilecte del poble, però segur que s’ha guanyat 
una bona estima per la manera de ser. L’esperava la dona i els 
seus fills, i que millor que anar a passar una bona estona amb 
família, la família que tots tant trobàvem a faltar.....molt bé 
Natxo, et vas fer estimar!!!!!

El Natxo tenia una alternativa variable al tram a seguir de la 
Pedals, amb un potencial Beteteril brutal, fer l’ascens fins al 
Pas del Coro i entrar a la zona Perifèrica del Parc Natural. 
Això complicava encara més la travessa, però nosaltres, tot i 
el cansament acumulat, no en teníem prou...o simplement el 
subconscient no volia acabar aquella aventura.
Així ho vam fer, ascendir per una pista forestal d’accés a les 
Planes de Son, on Catalunya Caixa té un viver de Natura i 
representació Fauno-foretal...impressionant!!!
El camí es va fer llarg però tranquil, anàvem tots junts o a 
pocs metres, per la simplicitat de la pista i el poder conversar, 
contemplant el paisatge i l’abisme més llunya de la vall. Tal 
com diem sempre, asserrin asserran vam fer coll, o millor dit 
assolir el Pas del Coro a més de 1800 mts d’altitud, fotos i més 
fotos, típic d’incrèduls o sibarites que mai han vist la muntanya. 
Però les persones som febles i tenim una memòria selectiva, tot 
i així els records de per vida son els que et plenen de força, 
no podíem marxar sense immortalitzar aquell paisatge. Ens vam 
posar les jaquetes del club per iniciar el descens per la senda, 
pedregosa i paral·lela al rierol que ens portaria al mig d’un prat 
verd, verge per l’home i no per l’animal salvatge, hi havia 
rastre constant de petjades d’ésser amb estat salvatge i no eren 
de Vaca Bruna o bestia amb denominació d’origen, ens endinsàvem 
al cor de l’abisme, era el bosc del Gerdar, a la falda del port de
la Bonaigua, entre el refugi del Gerdar i la Mata de Valencia, 
impressionant la magnitud d’aquells avets, l’alçada els feia 
gegants i respectuosos com els guardians del bosc, que ningú 
excités el descans i el silenci dels seus habitants. Tenebrós i 
claustrofòbic eren adjectius febles per aquell descens, però 
espectacular i inoblidable per sempre 
més.
Arribant a la part inferior amb un 
recorregut de més de 6 km de descens, 
tots en posició de fila india i per 
ordre jeràrquic de nivell beteteril, 
vam arribar a la part no ciclable, 
amb tots els respectes per la Natura 
i per l’entorn, vam complir les ordres 
que marcava l’organització -si podeu, 
baixeu de la bici i no pedaleu, per 
la zona Perifèrica del Parc- CAP PROBLEMA.
Tot s’ha de dir algú va estirar més el braç que la màniga i va 
fer algun que altre metre més sobre la bici, però res important 
i totalment comprensible, allò era espectacular i quasi mai vist.

Altre cop i com era d’esperar ens vàrem trobar el grup de BCN, 
altre grup exemplar de companyerisme i sacrifici, quasi ho tenien 
al sac.....els quedava l’ascens a Montgarri i cap a casa.
En arribar a tocar asfalt al pàrking del refugi del Gerdar ens 
quedava la baixada fins al creuament de Sorpe, a mitja baixada 
del port de la Bonaigua en direcció Esterri d'Aneu, el ferratge 
dels “desarrollos” del canvi i els plats de les màquines s’anaven 
posant a lloc tal com anàvem guanyant velocitat. La carretera era 
estreta i molt ràpida i donava sensació de pas estret i tubular. 
La corba de la cruïlla cap a Sorpe estava ben senyalitzada, amb 
un dibuix amb forma de coca amb plomes de pascua que indicaven la 
direcció a seguir, tot correcte. Estàvem a la vall del naixement 
del Noguera Pallaresa. Tot per carretera asfaltada fins la 
població d'Alòs d'Isil, havent passat abans per encantadors 
conjunts de refugis de pedra pirinenca i pissarra amb forma de 
poblat amb solera com Sorpe, Boren, Arreu, Isil......màgia, pura 
màgia, allí s’escoltava el silenci des de feia més de 1000 anys!!!!, 
que hem de dir de tot aquell paratge natural encantador.

Ja entrant a la pista forestal no ens quedava res més que patir una 
estona, era l’hora de l' "Àngelus" o simplement de la cerveseta, 
però ens quedava lluny de les nostres possibilitats. Havíem 
d’arribar a Montgarri però la pista pedregosa, i amb desnivell 
considerable, va anar distanciant els components, uns per potència 
altres per desconfiança i desconeixença del territori. La velocitat 
de les maquines oscil·lava segons el trajecte però parlem de mitges 
de 9 a 14 km/h, era un ritme falç, per voler fer més o potser millor 
dit anar a fer menys....tots pedalàvem com podíem. A últim moment 
Bolado va tenir una ressentida forta al "asquilio" esquerra, tal 
com deia ell, li vaig donar unes recomanacions per poder-se refer i 
el vaig acompanyar una estona, ràpidament va baixar el nivell de 
pedal i el van agafar, J. Xavier i Edgar....li van fer costat. Poc 
a poc es va anar tranquil·litzant amb l’ajuda de tots. Minuts més 
tard pujava l’altre hereu del grup, Calu, semblava que els pedals 
no li responien però el treball de la ment i el control emocional 
el conduïen a assolir el repte, deu nido “xavalin”, tens esperit de 
sacrifici i lluitador.....no ho pot dir tothom això. Felicitats Calu.

Natxo, Jordi i jo vam ser homes forts i ens vam endinsar sols cap a 
l’últim tram que quedava, per la vall del riu Marimanya, fins trobar 
el pont, símbol de civilització i fi del primer tram. Començava la 
Vall d’Aran, hi havia parada i fonda a pocs km's, el Refugi dels 
Amics de Montgarri ens esperava amb els braços oberts i amb la rebuda 
de desenes de persones que havien pernoctat, o simplement havien fet 
treeking amb la família, per veure el Santuari de la Mare de Deu de 
Montgarri. No tardà massa en treure les orelles Bolado quasi 
recuperat del dolor, parlem d’escassos minuts o sí, potser va tardar 
una bona estona quasi 20 min, però l’espectacle natural estava 
garantit i el temps no importava. Res més que fer el primer trago 
va arribar el padrí encara bastant fort i convençut que allò ja 
estava al sac. Molts bons ànims.....però no era del tot cert, encara 
quedava patiment, com  efectes òptics va aparèixer detràs d'ell, com 
Aladin, la bestia d'Edgard, rialler i dient: -collons quines fotos 
hem fet al pont de Marimanya!!!- això 
es massa-.

Varem fer temps prudent fins que va 
aparèixer Calu, com sempre asserrin 
asserran,però fort. De cop aparegué 
el nostre Cap de Logística de dins 
del Santuari, Josep, amb cara roja 
i fart, semblava haver-se begut el vi del Sacristà, no anava mal
 encaminat, s’havia menjat un "bocadillo" de beicon en formatge 
que feia trempar l’afició mentre ens esperava inquiet, “quel 
va parir” que feliç se’l veia.

S’atansava “tormenta de verano" o d’agost, com vulguis dir-li, però 
pintava aigua. Vam aclarir punts per arribar amb condicions òptimes 
a dalt del coll.
Quedava 4 km ascendents durs fins al Pla de Beret, allí mateix 
portàvem 54 km aprox., i no hi havia gaires paraules més per tenir 
un final agradable. La impaciència i el cansament es feien cada 
vegada mes poderosos del nostre cos i de les nostres reaccions 
verbals. Ànims, ànims....
Anar trampejant era el que havíem de fer fins a dalt de tot, el 
descens des d’Orri sabíem que ens beneficiava conjuntament i de cara 
al plat encara més. Les divisòries de pedal anaven distanciant el 
grup com sempre, a dalt al pla ens retrobàrem altre cop. La punta 
del Tuc del  Dussau a Beret ens indicava l’altura parcial dels 
núvols negres de tempesta i pluja, -va anem cara casa collons-. El 
pàrking de Beret va ser esperançador, aquell escampat ja el 
coneixíem, ara si, pit avall per una senda de remonte de mules o 
bestiar equí. Sense esme vam descendir fins la població de Baqueira, 
totalment despoblada i diferent als records hivernals d’aquell 
paradís turístic on la Vall de Ruda, esquelet immobiliari, li fa de 
columna vertebral al port de la Bonaigua vessant Nord, bestial!!!!!.

Bagergue, Unha, Salardu, Garos, Gessa i fins arribar a la falda 
d'Arties, brutal de necessitat. Com diu aquell, 14 km de vertigen i 
olor de ferodo. Espectacular!!, era la recompensa pel sacrifici de 
la travessa.
És magnífic passar pel mig de tots aquests paratges on infinitats 
de records queden immortalitzats per fotografies de grup o 
panoràmiques....molt agraït tot.
Sols quedava creuar la carretera i arribar a Garos, per una senda 
que es visualitza des de baix de la carretera i es clava al peu del 
"Palai de Geu" a Vielha. Un sender de menys de 30 cm de ample, on 
un mur de pissarra t’acompanya pel costat dret i per l’altre 
l’abisme, però segur!!!!
Des del  "Palai de Geu" vèiem "l'hospitau" de Vielha, detràs estava 
l’oficina de la Pedals, ens estaven esperant.....havíem arribat a bon 
fi, el fi de la travessa. 
 
 
 
Felicitats cracs i a descansar per una altra aventura!!!!
 

Tot estava fet, tot estava escrit sols falta no oblidar...........
 
 
67,82 Kms i 1811 metres de desnivell positiu en 7 hores 15 minuts. 
2906 Kcal consumides i 121 bpm de mitjana.
 
El total de la ruta han estat 218 Kms amb 6.105 metres de desnivell 
positiu i 11.070 Kcal consumides( les ingerides segurament doblen 
aquest xifra).  
 

                        SALUT.............I PEDALS...
 

dissabte, 4 d’agost del 2012

PEDALS DE FOC 2012: Tercer dia.......L'etapa reina!! -Espui-Coll del Triador-Son.



Si, si, així li hem posat entre tots....L'ETAPA REINA, el dia ha estat impecable, brodat per la millor modista de la Vall Fosca, el pas del temps es marcava entre els llençols, el neguit amb que passes la nit i amb ganes d'entrar al canvi parcial de la nit i el dia.......la matina.
Començava a clarejar, els rellotges que marcaven alarmes impertinents aquell dia es van quedar muts, faroles de forja envellit il.luminaven el silenci de les nostres dependències.
Entre nosaltres els ulls marcaven duresa i por, inquietud de patiment i valentia davant un rival trencador....el mur, un mur natural ascendent per l'home, per un home selector i ordenat i respectuós amb el seu territori, estàvem enfilant l'agulla per brodar els nostres noms de cortesia a les espatlles del rival....un rival anomenat el Coll del Triador a 2268 mts d'altitud amb rampes trenkacames del 7 al 18 % per assol.lir a cop de pedal, i una longitud total de 12 km....duríssims!!!!.
Desprès d'un bon esmorzar, ja típic i característic de tota la travessa, amb una mica de control a l'hora d'engollir i devorar el sortit variable, ens vam posar a pedalar, amb una mica de ressenya o desconfiança personal, anàvem molt avisats, el dia seria molt llarg i d'ara en endavant ningú responia per ningú....7 bikers, 7 nivells potencials diferents, no teníem cap dubte, la pujada seria individual i el repte el faríem col.lectiu.
Al primer revolt el Natxo i jo hem marcat ritmes punters, d'anar fent, pero la distància de la resta s'ha anat incrementant als pocs quilòmetres, estava motivat i el patiment el compensava amb les marques registrades que em donava el Garmin.....em sentia molt invencible i líder, el Natxo, home fort del grup, estava relaxat. Es home d'aventura, l'experiència i la ment dominant el feien extremadament desconfiat i l'he portat a roda durant tot el trajecte fins quasi arribar als últims 1000 mts, no el sentia ni respirar......impressionant.
Tal com deia el Garmin em registrava la fortalesa i em donava la seguretat i confiança que necessitava per arribar fort al cim del coll, a pocs metres del repte final he trencat el ritme i poc a poc m'he anat distanciant del Natxo....ara si, veia la fi, amb bon gust i pulsacions altes, no per l'esforç sinó per la satisfacció personal, 1 h 15 min fantàstic.
A pocs moments ha arribat el Natxo.....també content i realitzat....era el que buscàvem i allí ho hem aconseguit, més avall es veien la resta de companys, Jordi i Bolado que anaven trencant esquemes personals i l'autoestima els anava al seu favor i s'han presenciat al cim del Triador amb molt menys temps del que ells havien previst: 1 h 30 min. No reaccionaven a la veritat.
Bolado al arribar al Coll  l'emoció no el deixava quasi respirar i donava mils de gràcies a Jordi per l'efecte de companyerisme demostrat durant l'ascens, li havia fet de llebre i l'havia ajudat a demostrar que sí que podien.
No menysprear el sacrifici moral de J. Xavier que tenia un repte encara mes personal, demostrar al grup que el padrí és el Padrí i ningú no en sap més que ell de sacrifici, voluntat i dominar la ment, ho ha aconseguit, ha demostrat potència física i moral, ha passat pel repte de la corva maleïda i se n'ha rigut d'ella com si fos un monument transportat, com una falla de Sant Joan, si "sinyor", crac!!!!
Al seu costat el deixeble més jove, però el més trempat i emprenedor, Edgar Martínez amb una voluntat de superació brutal ha assolit el repte amb diplomàcia i tranquilitat, enhorabona.
Més avall i amb un cor enorme pujava Calu, asserrin asserran, però sense immutar-se ho tenia clar, sense ell no aniríem a cap lloc, era una peça clau pel grup i ell ho sabia i ho feia valdre, l'experiència acumulada de sofriment i el saber lluitar per reptes més durs el feia home de castell, home de.......jo arribaré, no patiu, estic motivat i no tinc derrota.....Ostia tu, això ens encoratjava encara més.


Quan hem set tots dalt juntament amb el nostre cap de logística, Josep del Valentó, sogre, company, amic....res més que un més del grup, ens hem fer 4 fotos i hem tirat avall, la cosa estava quasi superada però ens quedava encara la part del pastís mes bonica, el descens de la Vall d'Assua fins al coll de la Portella, on hi havia un mur negre, un negre vertical....cop de cor i amunt, el sac s'anava plenant de kilòmetres, il.lusions, imatges panoràmiques impresionants i records de per vida......
  Al pas horitzontal de la travessa per la Vall d'Assua ens hem creuat diferents grups de bikers i runners, entre altres algun conegut proper per territori, un tal Folguera de Bell-lloc acompanyat de la seva parella, i també companys, veïns de la província que exercien amb Btt la transpirenaica des del Cap de Creus fins a Irun......Deu ni do!!!?
Amb el temps de cara ens hem anat aproximant a tot l'envut muntanyós que separava la Vall d'Assua, totalment verge i silenciosa, fins a la civilització Immobiliària de la Vall d'Espot, on les pistes i els grans Telecadires ens donaven la benvinguda.
Estàvem a l'estació d'esquí alpí de Espot-sky, impressionant els descens amb Btt. Les velocitats de fins 64 km/h ens aborronaven i ens feien febles davant aquell espectacle natural....la Ostia que bonic.
Amb gana i cansament hem arribat a Espot, poble pintoresc i turístic amb gran nivell hosteler, hem sellat el llibre de ruta al pas per l'hotel Roya i al veure els preparatius esquisits per dinar hem demanat el menu Pedals.....com sempre boníssim i farts d'olla.
En acabar amb tranquilitat els macarrons gratinats, canelons de bolets o amanides verdes amb toc montanyes hem activat altre cop l'esperit patidor. Eren les 4 de la tarda i ens enfilàvem per una senda transversal rocosa i amb un desnivell lateral vertiginós on es veia tota la Vall d'Aneu amb el seu rierol dibuixant l'arteria principal del fons del terme, travessant poblacions com Esterri, Escaló o la Guingueta d'Aneu, desembocant al pantà de la Torrassa, on minuscules figures humanes amb cannoes o kayacs simbolitzaven la magnitud global de l'ésser humà.
Asserin asserran....tal com anavem fent sempre hem anat agafant altura per poder assolir el nivell perifèric a l'alçada de la població de Estaís, quasi a 1600 mts, el cansament es feia ferm i constant. Pedalada rera pedalada la distància entre nosaltres cada vegada era mès llunyana, no hi havia perdua, el Gps ens indicava que la senda era de pocs kilometres pero sí amb desnivell rocós i ple de paranys falços. En arribar a l'asfalt el grup s'ha tornat a unificar però sols era per disciplina i companyerisme, amb pocs metres ens hem tornat a distanciar uns dels altres. El tratge de cada un estava fet i cosit de feia hores, no passava res, ja arribarem....
Tal com anavem esborrant km, Jordi, Natxo i jo ens distanciàvem cada vegada més del grup....be del grup, exactament de Bolado, que ha començat fort i amb ritme però no ha pogut fusionar la fartanera que s'ha fotut dinant amb l'esforç fisic exigit durant l'ascents, i ha afluixat un pel i dosificat lo ventre i pulsacions ha repartit per tothom igual......la bestia!!!!!.
A poc més de 8 minuts estaven la resta de l'equip, calor, xafugor, altitud, fartanera i cansament exagerat feien que la distancia es declines encara més, l'asfalt era enganxos i els falsos repetxonts ens cruixien el genolls. No podia ser, encara quedaven 15  km....d'angoixa, pero el paissatge i les vistes ens donaven l'oxigen suficient per tirar endanvant....meravellós i satisfactori per tots.
Hem creuat Jou en un obrir i tancar d'ulls, la senda vertical que s'agafa al nucli urba que es despenja de Jou cap al camping Nou de la Guingueta d'Aneu ens ha vist passar desconsolada i aburrida, aquell no era el camí, el nostre destí era Son, uns 7 km més amunt.


Venga, venga....això ja esta, crits de joia i victoria ens animàvem uns als altres, sí, tres paelles més de 300º ens distanciaven del fi de l'etapa. En veure la punta del campanar de Santa Maria de Son del Pi.....hem apretat les dents i ens hem posat rodadors, a plat fins arribar al nucli urba, oh, oh!!, per fi....els veïns ens han obert pas pel mig de la plaça i alguns amb l'efecte tafaner quasi ni simmutent, era FESTA MAJOR, fantàstic, poc a poc hem anat arribant tots....
Casa Massover ens esperava com cada dia amb els braços oberts i amb ganes de satisfer el paladar i l'estància amb nivell altíssim característic de la Pedals de Foc, així ha estat.
L'etapa havia arribat a la seva fi, recordar annecdotes de la travessa del dia i rialles esporàdiques per gestos grollers amb una bona cervesa fresca i la companyia dels teus amics...NO TE PREU!!!!, bona nit i fins dema.

Les dades d'avui: 56 Km i 1720 m. de desnivell positiu en 5 hores 46 minuts ( 4 hores en moviment), 2678 Kcal consumides i 136 bpm de mitjana.



                                            SALUT.......I PEDALS.


divendres, 3 d’agost del 2012

PEDALS DE FOC 2012: Segon dia....expedició Castellars-Espui.



Bon diaaaaa!!!....nois desperteu, la Tere ens espera per esmorzar són les 7, va, va, vaaaaa.
Tal com dèiem la Tere, la masovera de l'Abadia de Castellars, ens estava esperant per donar-nos l'esmorzar. Encara teníem el sopar exquisit de la nit anterior, entre patés, embotits de tota classe, torrades i formatge d'alta muntanya, una escudella espaterrant acompanyada de botifarra blanca i morret, macarrons i de segons; cua de bou, estufat de vedella i petxugues de pollastre al roquefort, algun que altre fart va voler guatlles a la brasa..doncs si, això encara no ho havíem paït que començàvem als entrants d'esmorzar; embotits, torrades, pa amb tomata, sortit de croixans i cafès....ummmmm FARTS D'OLLA, la gana abans que res.
Que poc ens pensàvem que allí començaria l'aventura més bèstia entre Castellars i Espui... em començat pujant una pista mig asfaltada i molt pedregosa on les rodes de les màquines es quedaven clavades i es feia frenètic el camí convinat amb la potencia humana. Era impossible però sabíem que al cap de tot ens trobaríem el coll de Peranea. Asserrin asserran el camí anava marcant els ritmes del participants. Natxo, Jordi i jo anàvem al cap davant patint i lluitant entre nosaltres per veure què marcava el tall de mitja, a segona fila pujava Bolado petat però aguantant el ritme i sense perdre'ns de vista. Res més que a minuts estaven la resta de companys...Josep Xavier, Edgar i Calu....anaven marcant-se el ritme per que no es fes feixuc i tranquilament i a pocs minuts de la nostra arribada es van personificar entre nosaltres al dalt del Coll de Peranera.....uffff sols portàvem 4 kms contats i ens feia falta tot, el viatge avui seria llarg i dur.
Entre paisatges de foto i algun refrigeri ràpid hem començat el descens cap a la vall, J. Xavier ens ha avisat, no apreteu la màquina que això pique-pique...mireu allà dalt..pues allí hem d'arribar, ufff hem dit tots, parlava del coll del Sas....
M'entre fèiem el descens cap a la vall he pinxat, notant que la coberta havia llantat contra una pedra cantelluda, - Ostia pareu pareu que ha pinxat Nano-, ha dit Bolado que el portava enganxat al cul. allí hem canviat la coberta tubeless per un pneumàtic....perfecte continuem!!!!
Arribant al Coll de Sas amb un ascens vertiginós ens pensàvem que tot havia acabat. Hem tirat cap a vall per carretera passant per més paratges de postal i melancòlics per aquells que havíem set petits i havíem estat de colònies a La Mola Damunt, Les Iglesies, Sentis.....bonic molt bonic, realment amb bons records. Allí baix de tot, a les Iglesies, ens hem trobar una parella de nois bascos que portaven una marxa espectacular, no els hem volgut seguir és clar hi havia diferents ritmes i ells anaven per feina. Començava l'ascens cap al coll de l'Oli....LA OSTIA!! quin camí més pestós, tot grava i unes pendents del 17 % amb paelles de cor de colom i inacabables trencacames, que ens portaria fins al cim del coll....hem anar tirant i marcant distàncies entre nosaltres, ja sabíem que tots faríem cim tard o d'hora, però aserrin aserran uns i altres.
El camí era cansat i dur amb temperatures d'estiu i fins hi tot amb poca hidratació, per falta d'aigua degut al llarg camí i la duresa de l'aventura.

Poc a poc l'ascents anava agafant forma, tots plegats anàvem fent pinya i animant-mos uns als altres, això donava goig de veure l'equip era tota una massa de companyerisme i família....
Hem entrat a una zona de terreny pedregós i pedra vermella, com si estiguéssim passejant per una parc temàtic on ensenyen volcans i mars de lava....no era ven ve això, estàvem a més de 2000 mts i no hi havia preguntes ni respostes per aquell paisatge, només ganes d'arribar al cim i iniciar el descens direcció a  Espui però això ens quedava encara lluny, amb  previstos i imprevistos....tot arribarà, poc a poc, tenim temps i som magnífics.
Desprès de patir un parell d'hores pujant, començàvem a veure la punta, era una punta llunyana, que ens indicava la fi, la fi del mal són, però amb desig també que no acabes mai. Allí estava el Coll de l'Oli a una altitud de 1525 mts, contents i reventants iniciarem el descens per una trialera especatacular, rocosa i amb algun que altre escaló que marcava el nivell tècnic dels companys però això era el de menys, la sensació de llibertat que omplia els nostres desitjos aventurers....espectacular!!!!!
Arribant a la cruïlla de la carretera principal que ens havia de portar cap a Torre de Capdella ens hem esperat per poder unificar el grup i iniciar la remuntada per carretera cap a Espui. Allí estava el Palanca que ja havia fet alguna que altra relació personal al bar del poble, ell això de tractar ho porta a la sang i sap ben be on fer "trates" i clitxa ràpid els estrafolaris.....
L'hem adelantat i ell ens ha fet l'ullet, sabia que no quedava gran cosa i que aviat dinaríem, la gana el fotia i només pensava en lo plat a la taula, la emoció de veure'ns l'ambargava....ostia quin home, magnífic!!!!!
Amunt, amunt, amunt.....venga nois això ja està aquí!!!!
Jordi que s'ha despejat a última hora, lo puta, ens ha marcat el ritme a mi i al Natxo posan-se al cap davant a ritme de 24-26 km/h i deixant a bolado casi mort pel voral i J. Xavier, Calu i Edgar un pel més avall.
Sabíem que quedava poc però ja era molt tard i el cansament apretava i la gana més....La pena més dolguda ha estat al endinsar-nos més a la Vall on formigoneres, xalets i peanes de formigó estan completament abandonades, estem parlant de la Promoció d'havitatges i de la pista d'esquí on l'empresa Fadesa havia promès a tots els veïns de la Vall que es farien rics amb promeses i desitjos que mai van arribar i deixant un pasisatge desolador per tots els ulls de tristor del habitants d'aquell paradís.
Quan hem girat l'últim revol ja hem vist l'hotel Montseny.... hem apretat encara més el cul contra els pedals fins arribar a la falda de l'hotel.....ara si el viatge d'avui havia arribat a la seva fi, cansats, desolats i morts de gana.... Al arribar ens hem trobat amb una altra alegria, el Palanca havia manat ficar cerveses al congelador per que solament arribar nosaltres les puguéssim degustar al seu punt òptim de temperatura.


Impressionant, una ruta de somni, tal com estava prevista i pensada......46 km 1357 mts desnivell positiu i 5h de ruta.....ENORHABONA BIKERS!!!!!!!!!!!!!

L'esforç d'avui sembla que hagi estat inferior al d'ahir: 2187 Kcal consumides, 130 bpm de mitjana (181 de màxima), 3 hores 6 minuts en moviment.

SALUT........ I PEDALS!!


dijous, 2 d’agost del 2012

PEDALS DE FOC 2012, el dia esperat...inici de l'aventura!!!!



Bé arribat el dia esperat desprès de tants dies d'entrenament i patiment directe e indirecte incloent la família, la feina i algun que altre company que sa quedat sense la teva companyia mes d'algun dia, però entenent que l'aventura no era cap cosa fàcil i calia preparar-se per fer un bon paper amb la resta de companys.
Eren les 3 de la tarda amb 38 ºC a la plaça de les escoles i amb el dinar a la boca vam començar a carregar tota la logística als vehicles de cortesia que ens acompanyaven el de Josep del Valento "nomenat cap de Logística de la PDF 2012", i el de Carlos "Calu", amb el seu audi full equip la cosa va ser un pim pam, no hi faltava de res, manxes, cobertes, pneumàtics, farmacioles, gominoles per activar-nos, banyadors, tovalloles i algun que altre calçotet.....i per suposat les màquines, impresionants, netes, impecables, i preparades per rendir a fondo, parlem de les nostres bicicletes.
El viatge va ser divertit ja que ens anàvem comunicant amb els walkis, vam fer parada al Pas d'Aran i Edgar es va menjar un entrepà de magre, pobre, venia esbait la parenta li va treure el son aquella nit...pobre noi!!!
Arribant a cotes altes abans de creuar el túnel de Viella, ens vam donar conte que a l'altra banda estava passant alguna cosa que nosaltres no estàvem acostumats....hi havia boira i fotia un fred que pelava estàvem a 12 ºC en ple mes d'agost al es 6 de la tarda.....ostia pedrin ens vam aborronar en un santiament i tots a buscar les jaketes al les bosses de l'equipatge.
La cosa prometia amb un bon nivell, vam fer una birretes i uns xatets de vi previ al sopar per obrir la gana, desprès a l'Hotel Riu Nere vam sopar de luxe, amb macarrons, torrades amb escalivada i anxoves, sopa d'all i els segons parlem de xai a la brasa, llangonissa o mandonguilles amb sanfaina.....Ummmmm boníssim, bon vi, bona sobretaula i que mes vols?

PRIMER DIA: REFUGI DE CONANGLES-ABADIA DE CASTELLARS.


La nit ha passat volant, hi el sol apuntava quan ens em aixecat a esmorzar, tot encarat als bikes....amb cereals, entrepà, embotits...perfecte.
Davant nostre una ruta betteril totalment reglada des de la boca sud del túnel de Viella (refugi de Conangles). allí començava l'aventura 53 km amb un desnivell acumulat de 1557.
Em sortit una mica tard cap a les 10 del matí em començat a rodar amb molta energia...i el terreny estava perfecte, tret "de alguna piedra en el camino" i Edgar que sabia quedat amb gana i se la menjat.....pinxasso, au ya comencem.
ha estat ràpid i em continuat, ens hem desviat per una trialera on el desenllaç era picat i Natxo Tiriti, ha saltat pel davant, "sa matao natxo"... poca cosa, risa i algun que altre cagament.
La cosa s'anava complicant per que de cada vegada feia mes calor i la cosa tirava amunt, picant, picant....les pujades constants de trams de 12 km amb desnivells de fins el 22 %...la ostia.... em fixat al Vilaller la primera parada i cerveseta ens ho havíem guanyat total portàvem 15 km però la set estava feta, era mercat hi havia molt bon ambient fins hi tot ens han conegut era l'alcalde de Albagés...que feia parada de fruita...molt bon rotllo ens hem omplert les butxaques de fruita de Lleida...gràcies crac!!!!
A Vilaller començava el pit amunt de veritat el Coll de Sesseres amb una altitud 1230 mts, cor de colom...pulsacions al limit del transfer celestial....collons, va, va, va, va si senyor impresionant l'equip està fortissim i es nota l'entrenament i les ganes de triomfar.
En arribar al cim tot era pressa per posar-se al cap davant per iniciar el descens vertiginós fins al poble de Coll, fantàstic el descents tal com ens agrada ràpid, escalons i TrencaKames.
La gana estava feta ens dirigiem cap a Iran, però ens quedava la última pujada per poder veure el plat calent......aserrin aserran em fet el ascents fins a Iran las pendent era tant inclinada que els cel ens feia l'ullet, m'ancanta aquest territori.
Suats i morts de gana em entrat al menjador el menú estava preparat per bikers, amanida, macarrons, bistec i com no un bon caragillo d'anis.
Faltava el mes dur la marxa cap a l'Abadia de Castellars, entre Malpàs i Peranera una carretera esfaltada amb una amplitud total de 2 mts...increible, les gotes de suor baixaven, pel recorregut més fàcil, pel mig de la cara dificultant la visibilitat i encara es feia més dura i enganxosa la pedalada, amb plat petit i tot el desarrollament del canvi, però la cosa es feia dura....la veiem, la veiem...si però era cada vegada que giràvem les paelles de 300 º amb un desnivell de pendent de 17%.....es feia feixuc però sabíem que allí dalt estava la Sala del Cel.....La glòria.



Hora d'arribada 18:00 h. desnivell acumulat 1537 mts, 53 km i 5 h 50 min de pedal.....
Les meves dades:  3299 Kcal consumides, 137 bpm de mitjana ( 186 de màxima), 4 hores 5 minuts en moviment.

Salut....i Pedals !!!!!