Avui es celebrava el dia de la bicicleta a Seròs
i la VII Transebre
a Mequinenza. Tot i el deure d’haver d’estar al poble vaig decidir d’anar a fer
la Transebre
perquè ja m’havia compromès feia un parell de setmanes.
La presència de gent de Seròs no va estar
malament tenint en compte que al poble també feien un acte ciclista. Ens vam
desplaçar fins a la província de Saragossa Josep Xavier, Josep de Bolado, Jordi
Albà, Xavier del Martino, Edgard i Joel Mesalles, i de residents a fora de Seròs
però pertanyents al Club Antonio Sampietro i Juan Peña. En total 9.
Aquest cop tenia decidit de pedalar amb els
companys, feia temps que no anava a una sortida federada i restava tota l’estona
amb el grup d’amics fent bromes i picant-nos sanament tant en pujades com en
baixades, així també al acabar pots comentar més coses.
La sortida ha estat a les 8:35, solament 5
minuts més tard del previst, uns 250 bikers em emprès la sortida “controlada”
donant un tomet per Mequinenza i desprès hem creuat el pont direcció a Casp i
Faió. Jo anava amb Bolado i Josep Xavier fent alguna que altra foto. Desprès del
pont girem a la dreta i comencem una senda curta que ens porta al pont de sota
la carretera de Casp per seguidament començar a pujar. Bolado ha agafat bon
ritme i ha anat tirant sense contemplacions “ VICTORIA O MUERTE” avui tenia
ganes de provar-se i la veritat és que ha fet un bon temps. Josep Xavier i jo
hem decidit afluixar el ritme i anar esperant a la resta dels serossans.
La pujada no donava treva fins al Km 9 ( 3 Km de pujada amb pendents
del 10,12 i 14%), en aquest punt hi havia la separació entre els que volien fer
la ruta curta (28 Km)
i els que volien fer la mitjana o la llarga ( 33 o 58 Km). Tots hem escollit la
segona opció, una mica de puja baixa i segona pujada, 2 Kms més amb pendents
que arribaven per sobre del 18% amb terra solta, aquí he ficat al peu a terra,
ha estat el primer cop.
El primer avituallament estava en aquest punt
més o menys, sobre el Km 14, i partia la ruta mitjana i la llarga. Joel, Juan i
el Sioux ( que es veu que seguia un rastre ) han escollit la ruta mitjana
mentre que Jordi, Antonio, Josep Xavier, Edgard, jo i, suposo, que Bolado hem
anat a fer la llarga.
Hem començat fent una mica de fals pla de
pujada i pujada suau, d’aquella que poc a poc va calant a les cames i desprès,
per fi, la primera baixada. Una senda ( si alguna cosa es destacable per sobre
de les altres en aquesta marxa és la presència de sendes i baixades entretingudes)
ràpida que es veia que estava feta nova, començava amb un parell de salts i
desprès serpejava per enmig d’arbres i acabava en un camí que et deixava al peu
de la següent pujada. 4 Km
més d’ascenció, aquest cop més suau i portadora que la primera del dia. Com que
la baixada l’he començat primer m’he anat distanciant i durant tota la pujada
he anat sol, amb ningú visible ni a dabant ni a darrera ( hi ha hagut algun
moment que m’he cagat pensant que m’havia perdut, i això que jo d’orientació
vaig molt bé..... però al no veure ningú, tirar per camí ample i estar molta
estona sense veure cap cinta m’ha entrat una mica de neguit). Al final de la
pujada 2n avituallament, aquí m’he esperat que arribessin J.X, Jordi i Sampi,
una mica de piscolabis i arrenquem de nou.
Aviat ens han fet tornar a ficar per senda,
però aquest cop hi havia trams tant de pujada com de baixada i pla, molt
divertida i amb repetxets molt curts però esquerpats, algun peu a terra perquè
el de davant es para a mitja pujada, crits de gas gas,.... lo típic. La senda
acabava amb un tram ràpid primer i al final una corba a l’esquerra que et
portava cap a una rama d’arbre que estava a l’altura del pit, un rocot a la
dreta i desprès del rocot un forat on hi cap un ciclista panxa enlaire. Jo l’he
pogut fer bé, subidón d’adrenalina al veure que em menjava la rama del pi però
bé, i quan ja arribava al cami (hi havia 10 metres de la rama al
camí) dos nois que estaven esperant a un company diuen – Que fots boig - jo inflat per haver-los deixat bocabadats amb
la meva destresa descender he expressat una mitja rialla, però acte seguit he
vist que es ficaven les mans al cap i corrien amunt. Al girar-me he vist a
Edgard en posició “cucaratxa negra” al forat de la dreta de les roques. Es veu
que anava ràpid, com u sol fer quan baixa, i quan ha vist la rama ja la tenia
espetegada al casc. Per sort solament s’ha donat un cop al colze i unes quantes
rascades al braç, no és que sigui poca cosa, però hagués pogut ser molt més
greu.
Desprès d’això ens hem tornat a agrupar els 5
i hem anat tirant junts tot el tram de pla que tocava ara. 12 Km :que si cotxe nou, que
si la pedals de foc, que si me fot mal lo colze, que si assossegat que te foto
un cop de pedra, que si fotos als voltors ( igual n’hi havia 30), que si per
allí als voltors deu estar Bolado, que si val més que hagi fet la llarga si no
quan arribarem n’estarà fins als ...... d’esperar, etc. I arribem a l’últim
avituallament, J.X eufòric comença a fotre mal rotllo en los platons de cireres
i l’edat de les senyores que estaven a l’avituallament i naltros intentant
intercedir per que no s’ho prenguessin malament (que no ho feien.... molt majes
aquelles senyores).
Al sortir de l’avituallament ja quedava
solament l’últim tram, una mica de pujada, la SUPERBAIXADA de 3 Km que porta a la vora del pantano i la tornada
per pista i carretera fins a Mequinensa. Al començament anàvem tots junts, però
a mesura que s’atançava la baixada veies com s’accelerava el ritme per mirar de
no troba ningú davant i poder fer la baixada a Full ( a més el Sioux ja havia
tirat una pedreta mitjançant Watsap dient que ell l’havia pogut fer sense ningú
davant i amb gas a tope). Ja som al principi del descens, jo m’he pogut ficar a
davant i sense ningú a la vista en tota l’estona, començament suau, dos trams
de pedres de 40 -50 cm
d’alcada i corbes i salts a dojo, impressionant. M’he emocionat tant que en un
saltet m’ha caigut la càmera (per segon cop) i en una corba que, veient que per
al traçada normal ja no la donava, he intentat salvar-la fent un Wall ride i no
m’ha sortit bé ( 1era ratlla de Cleo MEC.....GONTOT, puta gula). En arribar a
baix he esperat als altres mentre contemplava la bici, J.X. i Edgard han tirat
i jo m’he quedat amb Jordi i Sampi.
Quedaven 9 Km de pla i fals pla ràpids si estàs en
condicions, però Sampi estava tocadillo i Jordi s’havia convertit en “Lo rei de
la rampa” així que, tot i anar ràpid, al final segurament se’ls haurà fet una
mica pestosa la tornada. Com que jo estava bé m’he ofert a portar-los a roda
fins a l’arribada i ho hem anat fent una bona estona, fins arribar un altre cop
al pont. Arribats en aquest punt he volgut acabar d’exprimir-me una mica i els
he dit que jo tirava fins al final.
Al final 60 Kms i 975m de desnivell positiu en 4 hores (3
hores 10 minuts en moviment). 2802 Kcal consumides i 158 bpm de mitjana (la màxima
a 198 que cerc que són poques tenint en compte que pensava que em sortia el cor
per la boca al final de la primera pujada).
I al final final del tot la recompensa,
cervesa de rigor per clamar la sed, dutxeta i dinar al Royal. La mala notícia és
que desprès de la suada encara he tingut collons d’engrassir-me 2 kg ( espero que demà ja no
els tingui).
Salut!
