La febre dels entrenaments amb poca càrrega s'ha apoderat dels bikers de Seròs. Avui hem sortit 12 bicis del Club Ciclista i ningú ha gosat fer un demarratge o una apretada, tots asserrin asserran i anar fent petar la xerrada.
La quedada ha estat a les 8:15 amb la intenció de marxar 5 minuts més tard i, com passa sempre que surts amb grup una mica nombrós, hem acabat sortint més tard del previst.
No teníem cap ruta prevista, per això els primers comentaris tan bon punt hem començat a pedalar han estat sobre cap a on ens encaminàvem. Finalment Juanjo s'ha ficat al capdavant i ens ha dirigit cap al Bovalar, remuntant per la finca d'Aròs fins arribar al de Polvorilla i seguir un troç per la pista que porta a Aitona.
Al cap de poca estona, encara no portàvem mitja hora pedalant, ja ens hem desviat de la pista per agafar un camí - senda ascendent que ens ha anat portant fins a dalt de les planes on hem tornat a trobar camí ample.
El grup s'ha ajuntat un altre cop i seguim tirant a ritme suau mentre passàvem conversa uns amb els altres.
Una decisió errònia en un encreuament ens ha portat ha haver de pedalar una estoneta pel mig d'un bancal per poder arribar a creuar la carretera de Seròs a Maials.
Amb 70 minuts de ruta s'ha decidit de parar a resguard d'un mas, per evitar el vent que es deixava sentir quan ens trobàvem en zones obertes, i aprofitar per menjar alguna cosa. Parada curta i amb 8 o 9 minuts repreníem la marxa.
Més camí i pista passant pel pi bicentenari fins arribar al pantà del Segrià sud, i encara més pista en direcció a les granges del Gili.
Al fons es començava a divisar el primer objectiu de la sortida, feia gairebé 2 hores des de la foto de grup davant d'Otmar i portàvem 22,5 Kms, una rampa formigonada d'1 kilòmetre de llargada amb una pendent sostinguda entre el 12 i el 14%. La veritat és que, al portar la filosofia de treball suau, la pujada s'ha fet molt portadora però he hagut d'anar molent cafè des de l'inici de l'ascensió.
2 Kms més endavant hi havia l'objectiu principal del dia, una senda de baixada que ens ha deixat unes vistes espectaculars just abans de començar el descens. És ràpida i poc tècnica, apta per tot tipus de ciclistes quan li haguéssim tret 3 o 4 rames que peguen al manillar i et fan desestabilitzar si vas ràpid. Té 1.000 metres justos, pràcticament igual que la pujada que has de fer per poder-hi arribar.
Al arribar a baix tots hem coincidit a assenyalar que ha valgut la pena fer tant kilòmetres per fer-la (hem hagut de fer més volta perquè feien batuda al jabalí i els caçadors tenien "sitiat" molta part del terme).
Tornava a tocar pujar. Ho hem fet voltant boques de mina, agafant sendes amb forta pendent esborrades per les herbes que ha molts han obligat a ficar el peu a terra per poder arribar pins a la plana un altre cop.
En arribar dalt ens hem trobat amb el handicap de la jornada....... caçadors fent la batuda al jabalí. Hem hagut de resetejar les intencions i abordar la tornada passant per camins principals i anant amb molt de compte perquè era inevitable de creuar pel mig de la zona on caçaven durant un parell de kilòmetres.
Anar per pista i camins amples i la psicosis dels possibles trets de bala ha fet que algun ciclista marqués un ritme més alt del que havíem portat fins ara, deixant als que anaven més tocats despenjats del grup i havent de baixar el ritme per tornar a pedalar junts.
Pista de les mines en direcció al refugi dels caçadors, pujant pel mas de Manxò i arribant a l'esmentat refugi pel sud oest.
Trenquem cap a l'esquerra per agafar la última senda abans d'arribar a casa.
El final ha tornat a estar tot per pista i camí passant per la Vall de Mora, el camí del riu i el camí del Ram per arribar a Seròs.
51 Kms amb 850 metres de desnivell en 4 hores totals.
La setmana vinent torno a començar les sessions de ciclo indoor amb la intenció de pedalar controlant les pulsacions per poder anar a córrer un parell de dies a la setmana i a nadar els divendres. Ja veure si me'n surto.
Salut!