Si vas amb llebres val més no ser solament conill.

Desprès de divendres vaig deixar passar dissabte descansant amb la intenció de poder rodar bé novament diumenge.

La quedada la vaig fer amb Jordi i Josep Mateu, dos rodadors dels que em fan treure la carbonilla cada cop que coincidim. I últimament això passa sovint.

Els darrers dies el temps ha estat una mica boig, plovent i bufant aire dia sí i dia també, però la poca pluja i el sol que la seguia feien preveure que el terreny estaria igual o millor que divendres. Per això hem decidit de provar sort anant cap a Montmaneu.

El Cejo estava refredat i això el deixava lleugerament endarrerit al principi, Jordi estava realment fi i aviat ha deixat notar que avui valia més no ficar-lo a prova.

Sense haver-nos de dir res hi ha hagut una treva que, tot i portar un ritme bo tota l'estona, impedia provar a fer escapades.

L'inici del recorregut, com sempre que et dirigeixes de Seròs a Montmaneu, és de pujada i per tant el ritme no ha estat molt alegre. També s'ha de tenir en compte que la gràcia de sortir acompanyat és que puguis anar parlant amb els altres ciclistes.

Quan portàvem 18 Km i 63 minuts de ruta hem parat a menjar una mica, sense demorar-nos gaire hem continuat pedalant.
Aquesta parada li ha anat bé a Josep per tornar-se a ficar a lloc i deixar-me a mi com a rival més dèbil.  Com que no tenia intenció de deixar evident la meva pitjor forma física he hagut de portar als dos companys de travessa al meu terreny.
Hem anat a buscar sendes de baixada, no sense ficar-nos a prova un parell de cops abans pujant per cors de colom tècnics que ens han fet ficar ben bé sobre la bici per no haver de ficar peu a terra.
Per fi, amb les cames toves comencem a baixar per trialera. Per fi em notava en un terreny on era més fort que els altres.

Un cor de colom tècnic, una petita baixada per senda, un altre cor de colom encara més llarg que el primer però més suau, baixem per camí estret i, desprès d'una petita pujada ens trobem al puja baixa típic de Xallenge: la S de baixada, la Cabra de pujada, el Boc de baixada i remuntem l'espessa balaguera fins a dalt de Montmaneu. Ja teníem tot el difícil fet, ara sol calia deixar-nos anar per més senda fins arribar al camí que ens portaria fins a casa.
No cal dir que al final ens hem vist obligats a fer un parell de demarratges per mirar de demostrar, almenys jo, que encara que sóc el més lent dels 3....... val més no donar peix a un conill.

48 Kms i 1000 metres de desnivell per passar 3 hores 20 minuts en molt bona companyia.

Salut!

Marcant traça

La Xallenge 2014 ja s'atança i va sent hora de deixar el recorregut marcat amb GPS per poder fer peticions i paperasses.

Degut a la climatología d'aquests dies no sabíem segur si aventurar-nos a probar-ho avui ho esperar a veure si el temps s'arreglava i fer-ho dintre d'uns diez. Al final JX, que és qui porta la veu cantant, s'ha decidit a fer-ho avui i jo l'he acompanyat.

El terreny estaba en molt bones condicions, humit però no enfangat, i ens ha deixat pasar per un 99% del que segurament será el recorregut final.

Hem passat un bon matí amb el cunyat, havui ens ha fet sol gairebé tota l'estona, i ja tenim una feina menys de cara al 16 de març.

Salut!

Plantada del Pessebre.

Els 7 magnífics de Montmaneuillo.

Des del Club Ciclista Seròs mirem d'anar buscant actes per congregar un bon nombre de socis i així mirar de fer pinya i crear més vincle. La darrera parida ha estat anar a ficar un pessebre, Betlem, naixement, o dieu-li com vulgueu, a una zona de les que solem passar amb BTT pel nostre territori. La primera zona escollida ha estat Montmaneuillo.

A partir d'aquí es van enviar correus i es va fer servir el boca orella per difondre i poder estar un bon nombre de ciclistes. Al final solament hem estat 7 els agosarats a sortir en un dia magnífic de sol, també de fred, que ens ha deixat imatges tan bones com les que teniu a continuació.

L'horari de sortida era el de sempre, les 8:30, del lloc habitual, el portal. Avui, per culpa meva, hem sortit 10 minuts més tard.
Enfilant cap al pont vell del riu, per arribar a ficar les figuretes més o menys havent pedalat una horeta, hem començat pujant per la costa de la Vall de Mora i seguit en direcció al mas de Maneta. En el territori on estem tenim la particularitat que sempre ens toca començar pujant.

Com si ho tinguéssim parlat d'abans de començar la ruta, ningú ha gosat encendre cap xispa per veure com responien els altres, cosa estranya tenint en compte els 7 "rostros" que pedalàvem junts.

Gairebé amb puntualitat anglesa, 65 minuts i 14,5 Kms, desprès d'haver iniciat la ruta ens hem plantat al peu de Montmaneuillo i hem començat a buscar el lloc més adient on col·locar el motiu de la sortida d'avui.

Fent puesto

No ens ha costat gens trobar un forat fet sota una pedra que ens anava perfecte per fer la funció que buscàvem.
Un cop deixat l'objecte al seu lloc i fetes les fotos de rigor ens hem disposat a gaudir del segon motiu de la sortida, una bona torronada amenitzada amb moscatell i ratafia "Monestir d'Avinganya".
Encara que érem pocs pedalant hem tingut prou "saque" per acabar-nos una barra de xocolata amb arròs i una altra de Jijona, a part de mig litre de Moscatell i uns 250 ml de ratafia. L'alegria de les primeres pedalades desprès de la parada n'han estat testimoni.

L'Isostatell i la sportafia

Amb el terreny humit i fangós, tot i el bon temps dels darrers dies, hem decidit d'anar a agafar la pista de les mines i fer una ruta per camí.
Tan bon punt hem tornat a agafar les muntures l'alegria, no sé si derivada de la parada, ja s'ha fet palesa. I al tocar la pista s'ha acabat de desfermar amb un continu de trenets que han començat a ficar les cames i la gent a lloc.

Poc a poc, per dir-ho d'alguna manera, hem anat baixant fins arribar al pantà. Desprès hem planejat, amb
calma per fi, per entre la boira ( sembla estrany, quan la tenim a casa anem a buscar el sol i quan tenim sol anem a buscar la boira) fins donar a la segona pujada forta del dia. Un tram de 2 Kms que puja fort, amb pendents del 14 i 15%, començant amb asfalt i acabant amb camí i que no para de pujar fins haver recorregut 10 Kms en total.

Les cames ja començaven a estar tocades però encara ens quedaven 12 Kms més on sorgirien els atacs per acabar d'esquarterar al bestiar tocat.

Tornem a donar al refugi per baixar per la senda del darrera, no pot ser que agafem la de rodes gordes i rodem tota l'estona per camí, i enfilar ja drets fins a casa. Durant aquest tram encara hi han hagut un parell d'estocades més, la 1a poc desprès de creuar la pista de la Granja a Maials i la darrera........ al lloc de sempre, al cami del riu.
Al encarar-nos cap al pont tots esperàvem quí seria el primer en saltar per poder enganxar-nos darrera i mirar de rostir les cames per arribar encapçalant el grup al pont, però avui ningú feia el pas........ ningú...... fins que Javier ha dit- bueno, m'avio que tinc pressa-  i ha augmentat el ritme amb una mica més de ganes del que hem cregut normal. Per a què dir res més. No s'han sentit els canvis perquè tots anàvem amb la pólvora ficada però el cruixir de pedaliers ha fet notar l'estress, que en poc temps, se li ha aplicat a les bieles.
Aguanto la primera escomesa arribant a Javier sense problemes però Mateu passa pel costat ample amb bon ritme i ja no puc demarrar amb prou força per agafar-lo, ni a ell ni a Pere......... un altre cop tenim Cavall Guanyador.

El tram final és de relax i de punyalades verbals, sanes tot sigue dit, enmig d'algun que altre toll d'oli.

Bona sortida que, havent de ser de 40 Kms s'ha convertit en 50 Kms i  850 metres de desnivell.

Ara em toquen uns dies de descans per preparar l'alifara del dia de nadal, recuperar les cames, mirar de no guanyar pes i tornar-hi amb més ganes i més hores.

Salut!

Pedals Solidaris

Aquí ja estem una mica estragats. Es coneix pels caretos

Avui he anat amb el cunyat a l'Ekke on es feia una pedalada solidària en favor de les malalties renals.

T'havies d'apuntar a les classes de ciclo indoor que es donaven durant el dia, tenint la possibilitat de poder fer-ne 1, 2, 3,.... fins a 8 que eren les totals que es donaven. 4 pel matí i 4 més per la tarda.

Nosaltres ens vam apuntar per fer la de les17:00 i la de les 18:00.

Han estat classes força alienes, sobretot tenint en compte que no he hagut d'estar jo el que les donava i, per tant, no has d'estar pendent de què toca fer no com motivar als assistents. A sobre tenen una pantalla on projecten imatges i/o vídeos relacionats amb l'esport i fan que estiguis més distret.

Jo volia anar a pedalar sense cremar-me massa per guarda cames de cara a diumenge, perquè sabia que hi hauria alguna apretadeta i encara notava les cames buides de la setmana passada, però et vas deixant portar i al final he acabat amb un consum de 955 Kcal en 1 hora 38 que han durat les dues sessions.

Al final de les nostres dues classes JX m'ha presentat a dos cracs de la bici i organitzadors d'aquest acte a l'Ekke com són el Kike Borràs i el Toni.

Aquí estragats del tot.

Bona tarda de pedals.

Salut!

Setmana abans de les vacances de nadal.

Iniciava la setmana amb la intenció de fer-la intensa preparant el cos per rebre els excessos que segurament aniran succeint-se durant les dues setmanes pròximes, però a partir de la classe de crossfit de dimarts les cames van dir prou.

Dilluns: Crossfit amb exercicis bàsics, flexions, dominades, sentadilles,etc..
            Dues sessions de ciclo consumint justament les mateixes calories 602 a cadascuna. Sessió intensa doncs.

Dimarts: al matí realitzo la mateixa classe que el dia anterior i solament em surten 550 Kcal cremades.
             Per la tarda començo amb Crossfit, fent una sessió dura sobretot per les cames amb el Duck Walk que em deixa els quàdriceps molt tocats. Això marcarà la resta de la setmana.
            G.A.C., aquest cop al haver-hi poques practicants ens n'anem a la sala de fitness per fer una sessió diferent i a mi no em toca fer cap exercici.
            Desprès del G.A.C. continuo amb ciclo indoor de nou, faig per darrer cop la mateixa sessió que dilluns arribant a les 558 Kcal.

Dimecres: al matí per intentar recircular sang per les cames i intentar que millorés la sensació de les cuixes vaig a córrer 12.000 metres a ritme suau. Aquest cop ho aconsegueixo, em va sortir una mitjana de 140 bpm, anant a 5:41. Em costa 1 hora i 8 minuts fer el recorregut.
                Per la tarda doblo de nou de ciclo amb una sessió de nadales que és més suau que l'anterior però que jo em veig obligat a suavitzar encara més perquè amb poc les cames em cremaven. 461 i 399 Kcal respectivament.

Dijous: al matí torno a pedalar encara més suau que dimecres, solament 256 Kcal.
            Per la tarda solament faig la classe de crossfit perquè tocava treball de troc superior, la de G.A.C. i la darrera de ciclo les faig a la sala de fitness perquè tenia pocs usuaris i preferia deixar descansar les cames.

Al final el que havia de ser una setmana ben carregada ha estat una de les de menys durada d'activitat per culpa d'una sessió de crossfit.

Ciclo: 5 hores 32 minuts 49 segons, 3.428 Kcal i 102,84 Kms.

El fi de setmana he de tornar a ciclar en tancat dissabte per una causa solidària i diumenge anem a col·locar el Betlem amb el Club Ciclista Seròs.

Salut!

Sortida per la Marató

L'any passat vam iniciar un acte solidari per la Marató de TV3, es tracta d'una pedalada entre els pobles del Baix Segrià i Ponent per recaptar fons per a la Marató de TV3.

Aquest any el mestre de cerimònies era el poble de Soses amb la col·laboració de, Alcarràs, Torres de Segre, La Granja d'Escarp, Seròs i Aitona. A part a aquesta pedalada també hi participaven altres clubs ciclistes com el Bikesport Lleida.

El recorregut d'aquest any sortia de Soses on, si volies, podies menjar un bocata (pagant 3€ suposo que com a donatiu per la marató). Passava primer per Alcarràs. Desprès seguia cap a Torres de Segre, on hi havia coca amb xocolata (pagant 2€ segurament també per la marató). Tot seguit enfilaves el trajecte més llarg, els més valents fins a la Granja d'Escarp i els no tan valents o que disposaven de menys temps trencaven cap a Seròs pel pont vell del riu. De la Granja d'Escarp s'anava cap a Seròs on hi havia un havituallament a base de fruits secs, xuxes, codonyat, manssanes i aigua. La següent parada era Aitona i finalment s'acabava a Soses un altre cop.

A cada poble on es passava fèiem una foto per inmortalitzar el moment abans de partir cap al destí següent. Aquest fet, juntament amb els diferents nivells del bikers, feia que el cos no acabés d'entrar en calor. S'ha de tenir en compte que estem a 15 de desembre i a més amb boira.

L'any passat jo no vaig poder anar a pedalar, i aquest any tampoc tenia massa temps. Havia de ser a casa a les 11:00. Per això, juntament amb 5 ciclistes més (Mateu de Llardecans, Jordi, Calú, Antonio i Gerard), hem decidit de sortir pedalant de Seròs per fer tot el recorregut fins a Soses ja d'anada i així poder-me quedar al pas per Seròs.

Havíem quedat per marxar a les 8:15 i al final, entre retrasos i xerrades, començàvem a pedalar a les 8:30. Hem intentat de portar un ritme alt tota l'estona per poder agafar un bocata a soses abans de començar la marxa, però ens ha estat impossible........... si vols res comença la marxa amb la panxa buida.

El ritme ha estat lent tota l'estona, això ja era de suposar, i....... de cara a l'any vinent hem de coordinar més els canvis de poble o funcionar d'una forma diferent.
Jo solament he estat a Soses, Alcarràs i Torres de Segre ( aquest solament de passada) desprès, juntament amb Gerard, hem enfilat la tornada cap a Seròs a ritme de fer passar el fred. Una mitjana de 27 Km/h per fer els 16 kms finals en són testimoni.

Al final ha estat un matí per xerrar, pedalar una mica i col·laborar una altra mica.

39 Kms sense gairebé desnivell.

Salut!

Perfilant l'inici d'any per aliniar al pes.

De cara a l'inici d'any tinc previst de fer les setmanes completes d'entrenament per afinar la línia perdent 5 Kg , fent un treball més complert de càrdio, deixant de fer de practicant a les classes de crossfit per fer un treball més acurat de fitness i retornant a les sessions de natació dels divendres.
Per això ara, quan falta encara una setmana per les vacances ( que penso utilitzar per fer un treball més suau i llarg tant amb la bici com corrent), he augmentat una mica la càrrega per començar a acostumar les cames al que els espera a partir del dia 7 de gener.

Dilluns: El matí l'he utilitzat per recuperar una mica més encara de la sortida de diumenge.
            Per la tarda:
            Crossfit amb un treball temàtic de flexions ( m'ha reportat agulletes durant gairebé tota la setmana).
            Doble de ciclo. La primera amb 47 minuts 6 segons i 548 Kcal. Aquesta classe és intensa però, al estar dividida en 4 blocs, es passa ràpid.
                             La segona 46 minuts 17 segons, 518 Kcal gastades. He pogut fer tota la sessió amb la càrrega programada.
   
Dimarts: Matí per tornar a pedalar. 47 minuts justos i 388 Kcal més. He volgut reduir la intensitat per arribar a la tarda-nit millor.
     Per la tarda:
    Crossfit amb treball dur tant de cames com de braços.
    G.A.C. Aquesta setmana toca un treball bastant intens tant de tonificació com aeròbic. He hagut de moderar algun exercici perquè era massa dur.
    Ciclo. 47minuts 23 segons, és la darrera de les 4 seguides que em toquen amb poc descans, i l'he aguantat prou decent. 594 Kcal consumides.

Dimecres: Pel matí he tornat a anar a córrer. Ritme còmode per poder acabar els 60' previstos sense problemes. He tornat a sentir que es carregaven els bessons però no he tingut cap problema, intentaré d'anar sortint suau per mirar d'acostumar tota la part tova de l'aparell locomotor.
El Garmin s'ha quedat sense bateria solament començar la ruta i no tinc dades, però 11.600 metres en 60 minuts surt a velocitat de 11,6 Km/h, 5:10 el km.
La veritat és que en tenia ganes i m'ha costat de no començar corrent massa fort.
     Per la tarda:
    Doble de ciclo. Amb la por de com m'afectaria l'haver anat a córrer pel matí..... les cames més cansades però han aguantat bé.
                            La primera sessió ha estat de 49 minuts 30 segons emprant 580 Kcal.
                            La segona de 50 minuts i 23 segons amb 575 Kcal de desgast.

Dijous: és l'últim dia de treball d'entre setmana i ja vaig bastant cansat. La sessió de ciclo del matí la faig com toca, estant 49 minuts i 47 segons en total i perdent 586 Kcal. Per la tarda he hagut de deixar algunes coses.
     Per la tarda:
     Crossfit. He fet una mica de braços amb flexions invertides però la resta de la sessió me l'he saltada.
     G.A.C. Aquí no tinc més remei que fer la classe, però avui he estat més per rectificar males postures que per treballar jo.
     Ciclo. La darrera de la setmana, 49 minuts i 54 segons consumint les darreres 600 Kcal.

Si parlem de totals he estat unes 9 hores i quart exercitant-me entre totes les activitats.

1 hora i 11.600 metres corrent.

6 hores 27 minuts de ciclo, 4389 Kcal, 131,7 Kms.

Aquest fi de setmana hi ha la marxa per la Marató de TV3, intentaré anar-hi.

Salut!

Una anada ràpida, una tornada....... volant.

Hi ha setmanes que esperes poder fer una bona sortida amb bici i desprès resulta que s'embolica el tema i acabes marcant els 7 dies en blanc. N'hi ha d'altres, com ha estat aquesta, que ja dones per perdut el fi de setmana  i al final s'alinien el sol, la lluna i la terra i en resulta una sortida "maca, maca, maca".

Dissabte a última hora em veig enviant watsaps als contactes beteterils perquè ja havia dit que no pedalaria i al final puc sortir el diumenge pel matí, JX no surt perquè està a esquiar, Aleix tampoc perquè s'ha rebentat fent hores extra com a carretiller dels anys 30, Bolado encara està en ratxa i no pedala i el Sioux..... crec que el Sioux estava liat en no sé què.
El resultat és una quedada amb Jordi i el Cejo per mirar de trobar el sol que fa dies que no apareix per Seròs.

L'hora de sortida era a les 8:30 des del rentador però Josep, que s'ha degut quedar el rellotge vell de Calú, arriba a voltes de 3/4 de nou.

Ens saludem ràpidament i comencem a pedalar perquè el matí es presenta llarg i no estem per perdre temps si volem tornar a ser a casa a una hora raonable.

Hem d'anar fins a Llardecans, no sabem si agafant sendes o no dependrà de com estigui el terreny, i la velocitat ha de ser constant per no arribar a l'hora de berenar a casa.

Comencem en 15 minuts de retràs i havent de fer un parell de parades tècniques per problema d'un plat que no engranava bé......... meeeeeec!!! mal començament.

Agafem pista pistera cascabelera i marquem bon ritme tot i anar amb tendència ascendent tota l'estona. Els més de 17,5 Km/h de mitjana fan que la boira gebradora no ens acabi de penetrar al cos, però els dits del peu encara segueixen sense tenir tacte quan portem 1 hora de recorregut.

Més pista i més bon ritme, anem portant conversa però a estones sembla que pedalis sol, tots esperem a veure qui és el primer que diu d'afluixar el ritme per poder agafar una mica d'aire.

Amb aquesta dinàmica transcorren els 20,5 Kms que ens separen de Llardecans, passant per una petita trialera que ens fa desviar un pel del camí ( i on tinc la primera caiguda per culpa de les ditxoses cales amb els correctors de pisada), en el tram final, que és de pujada, ja comencen les mostres d'estat físic. Hem fet el recorregut en una hora i quart, això ens dóna una mitjana de 16,5 Km/h.


Però el sol encara no s'havia deixat veure, l'esperança era que feia una estona que es veia un augment de gebre a les vores del camí i això senyala cua de boira.
Seguim pujant una mica més en direcció a la Granadella i, 5 Kms més enllà del poble de Llardecans, fem parada per deixar-nos escalfar per un sol espantadís que cada cop va agafant més coratge.

Reconstituits de nou desprès de fer el llangardaix i menjar i beure una mica ( vaig haver de desgelar el tap del bidó d'aigua per poder obrir-lo) vam seguir pedalant deixant-nos veure pel sol fins arribar a la Granadella.
Vam fer un bocí del recorregut de la marxa de l'oli del 2011, que va ser l'any que hi vaig anar amb Pat. I també ens vam trobar amb més ciclistes.
Un, l'home de la cosina del Cejo crec, ens va acompanyar fins a Torrebesses. Els altres 4, que vam trobar més endavant, van seguir amb el seu recorregut que anava en sentit contrari al nostre.

Ja som a la Granadella, 32,5 Kms i 2 hores 12 minuts desde la sortida de Seròs, 2 hores justes si traiem el temps de fotos i de parada a prendre el sol. Això ens situa a les 11:00 hores a, més o menys, la meitat del recorregut......... NO ANEM BÉ.
La frase de - Cejo, a les 12:00 hauríem de ser a casa..... com ho veus?- és va repetint cada 5 minuts. Però la resposta no és gaire tranquilitzadora.

D'anada hem anat fent petar la xerrada, de tornada ens fiquem en mode pinyó fixe i deixem les converses en un segon pla. El biker que ens ha acompanyat fins a Torrebesses, a part de veure'm caure un altre cop en una pujada on m'ha sortit la cadena, s'ha ficat les mans al cap al veure com li fotíem la planificació de l'entrenament enlaire - Ostia, això ho heu de deixar per a la meitat de la temporada no per ara!!!!!. Però quan tens tard no hi ha temporades que valguin.

Ens tornem a clavar dins la boira un altre cop, la tendència del terreny, ara, és de baixada i això ajuda a portar ritmes alts amb menys esforç......... resultat....... fred a collons i els peus gelats. Però el ritme no baixa.
Agafem una senda-trialera molt guapa que ens baixa la mitjana, però desprès tornem a la pista pistera cascabelera i Gaaaaaaaas.

Els kilòmetres van passant ràpids però el temps sembla que encara corri més, a les 12:00 impossible ser a casa, a veure si hi arribem abans de les 12:30? El que d'anada, fent pujada, ens ha costat 132 minuts, de tornada, fent baixada, ens n'hauria de costar 90.

Els últims repetxets abans d'arribar a la carretera de Maials acaben amb les reserves d'energia que encara queden, al que li queden.
Finalment, fent el trenet, ens plantem a Seròs amb 3 hores i 49 minuts totals ( eren les 12:35). Els 34 Kms de tornada els hem fet en 97 minuts. No està malament...... 21 Km/h.

La ruta total ha estat de 66,5 Kms fent 1000 metres de desnivell positiu.

No cal dir que hem, o almenys he, arribat a casa amb les cames tobetes tobetes. Els peus gelats, que m'he hagut de dutxar en tres cops perquè em feien mal els peus al tocar l'aigua tèbia. Però amb ganes de repetir una estovada com aquesta.

Salut!

Resumint de dilluns a dijous.

Setmana intensa d'exercici.

Dilluns la classe de Crossfit ens va portar a córrer 5.000 metres en 21 minuts. Els primers 2.500 a un ritme bastant suau, fent-los en 12 minuts i 5 segons. I els darrers 2.500 apretant la màquina per baixar dels 10 minuts, 9 minuts 40 segons.
En acabar em vaig ficar les sabates de ciclo per fer dues sessions seguides. La primera de 49 minuts i mig i 574 Kcal i la segona de 49 minuts i quart i 473 Kcal.

Dimarts. Començo el dia pedalant la mateixa classe amb la que acabava el dia anterior, aquest cop vaig estar 50 minuts per consumir 523 Kcal.
Per la tarda tutti frutti d'activitats: Crossfit amb treball de força, G.A.C sense ficar-me a fer la sessió i per acabar a pedalar de nou, 49 minuts i mig més i 544 Kcal.

Dimecres augmentem la intensitat del ciclo i invertim 51 minuts i quart  a la primera sessió per cremar 584 Kcal. La segona, tot i ser la mateixa classe, solament vaig gastar 420 Kcal. Em vaig veure obligat a fer la classe sense ficar la càrrega que pertocava, aquesta tònica l'he fet durant la resta de setmana.

Dijous. Pedal de matí, 51 minuts i mig més i 392 Kcal al sac.
Per la tarda un altre poupourri: Crossfit mixte de força i resistència, 284 Kcal en 20 mintus de treball intens. Al G.A.C tampoc vaig ficar-me a fer la sessió. Ciclejant vaig invertir 51 minuts i quart més i vaig consumir 495 Kcal.

El total de temps d'entrenaments i/o activitats ha estat d'unes 7 hores i 3/4.

En ciclo hi he estat 6 hores 43 minuts i 37 segons per consumir 4005 Kcal i sumar 120 Kms a la columna de ciclo indoor.

Aquest fi de setmana pinta sense sortir cap dels 3 dies................ Què hi farem.

Salut!

Sortida per fer-nos gana pel dinar.

S'acaba l'any i moltes empreses, entitats i associacions fan una menjada de final de temporada. El C.C. Seròs ja fa temps que fem un dinar i aquests diumenge 1 de desembre havia estat l'escollit per fer-ho.

40 Socis i simpatitzants ens hem ajuntat al Restaurant Sant Àngel per fer una bona taulada i sobretaula. Però, abans d'asseure'ns a menjar, era necessari de fer-nos gana per emprendre la tasca amb més ganes. D'aquest fet n'ha sorgit la ruta amb BTT que hem fet aquest matí.

Ni estàvem tots els que érem ni érem tots els que estàvem. És a dir, no tots els que anàvem al dinar han pogut venir a pedalar, ni tots els que han vingut a pedalar venien desprès al dinar però........ qualsevol excusa es bona per sortir a fer esport amb bona companyia.

Enric Guardiola, Javier Muñoz, Juanjo Rodríguez, Pere Baró, Albert Castellnou, Jordi Albà, Àngel Miró, Albert Mòdol, Dani Loncà, Xavier Ferran, Pep Albà, Josep Mateu, Josep Xavier Teixidó i un servidor hem estat els 14 bikers que han iniciat la ruta des del portal de Seròs i que ens havia de tornar a portar al mateix lloc havent fet uns 50 Kms amb 1000 metres de desnivell.

Les característiques del grup eren molt diverses, des de hàbils rodadors a endureros consumats, passant per paratotvalkiperresaprofitos, encenedors de metxes, piqueros empedernits i tornoapedalardesprèsdemesos.
Per això s'havia de buscar un recorregut variat per mirar de tocar tots els aspectes del món de la bici de muntanya.

La majoria de recorregut estava pensat per fer-lo per camins i pistes amb més o menys bon ferm però amb bona amplada. Fins arribar a la nostra muntanyeta ensenya del territori...... Montmaneu, un cop allí es canviava radicalment de mentalitat i passàvem a senda i trialera per pujar, pla i baixada.

A primera hora el fred es deixava sentir però sense massa intensitat, tothom anàvem tapats ( com es pot apreciar a la foto) però tal com ha anat passant el matí la temperatura s'ha fet més agradable.

Iniciem el recorregut a les 8:15, 15 minuts desprès de l'hora convinguda, pel camí de l'horta i del Ram. La gent tenia ganes de bici i de fer-se pujar la temperatura, tot i anar parlant entre nosaltres el ritme no ha estat tan baix com altres cops.

Com sempre la primera prova de foc és la costa que dóna al ranxo del Picado. Aquí els encenedors de metxes i els piqueros ja s'han començat a deixar veure, la sortida prometia.

Portàvem 15 minuts i solament 4 Kms recorreguts, ens en faltaven molts encara per pista pujant tota l'estona. Tots sabíem que si hi havia algun lloc on feies una mica de baixada desprès ho pagaries amb una pujada més dura.

Durant bona part del tram que hem fet fins arribar a creuar la C-45 els pisteros han anat marcant el ritme, aprofitant que tenien temps per anar rodant en el seu medi. Un cop hem arribat a Aluminsa la claredat de l'ambient ens ha obsequiat amb una vista dels Pirineus nevats, aquests és un dels plaers dels esports a l'aire lliure.

Seguim pedalant deixant la bassa Sant Miquel a l'esquerra i agafant camí, camí que cada cop s'anava estretint fins a passar a ser senda o bancal d'ametllers. Desprès un altre cop camí i pista ampla fins a tornar a creuar la C-45 a l'altura de l'entrada al camí de les mines.
En aquest punt Pep i Mòdol ens han deixat perquè ja en tenien prou de pista i volien agafar alguna "captarrera" abans d'haver d'anar a casa. Els demés hem continuat amb el pla establert i hem seguit pedalant cap al pi bicentenari de Maials.

Primera parada oficial, foto de rigor, mengem una mica, recuperem cames i reemprenem la marxa abans que el fred comenci a ficar-se dins del cos. Tan sols portem 15 Kms i uns 70 minuts gastats.

Ara la dinàmica canviaria una mica, la tendència del terreny passava de ser de pujada a ser baixada. Tot pista igualment fins arribar gairebé a l'entrada del camí de Montmaneu. Cadències més altes, desenvolupaments més grans i velocitats que no baixaven dels 20 Km/h.
Als que ens agrada tragar kms ens caïen les saliveres i ens anàvem provant a tots els punts del camí. Tot i això ningú es quedava despenjat, la sensació de velocitat esperonava tothom.

Entrem a pedalar novament per senda, ràpida i poc tècnica, i desprès de cop s'obre una esplanada sense plantar que anava picant amunt, molt més del que semblava a primer cop d'ull. Tornem a escalfar les cames, el que primer era una filera de a un per poder passar per la senda, es converteix, en pocs segons, en un ventall de gent que agafàvem una bona amplada de pla.
Però....... el terreny no estava tan atapeït com semblava i aviat se senten els canvis buscant treure ferro i cares de sorpresa perquè la muntura no avança com deuria. A sobre la pendent és més forta del que semblava, molt més forta. Si et fiques de peu t'has d'equilibrar bé per a que la roda no perdi tracció, si et mantens assegut sembla que les cames no donin prous watts....... em despenjo, no puc seguir pujant recte, he d'obrir-me de costat per agafar cadència de nou i poder arribar a dalt sense ficar el peu a terra.
Un cop tots hem passat l'esplanada el comentari és unànime - collons en la pujadeta, semblava que no era tanta. I a sobre la roda es quedava parada!.

Ara ja, encara que teníem un tram més per camí, ja arribàvem a Montmaneu i als trams més tècnics. Ara


primaria la destresa sobre l'estat físic.
Iniciem la pujada pel camí normal i abans d'haver-ne fet la meitat ens desviem a l'esquerra per tornar a fer la pujada de feia unes setmanes i que molts dels que anàvem avui encara no havien fet mai.
Era la segona tramada díficil de pujar en tan sols 2.500 metres. Cors de colom a tocar i començava a deixar-se entreveure que el tramat de la ruta a partir d'ara seria més entremaliada.

Tornem a parar per valorar els danys de la pujada i aprofitem per tornar a ingerir alguna cosa. Estem en territori de trialeres i comencem amb el Boc.

La Boc Gate, com sempre, és punt de parada per veure com baixa cadascú. Ara està en bon estat i es pot fer bé, però les bicis rígides molts cops juguen males passades i n'hi ha que s'estimen més no arriscar i baixar a peu.
La resta, que és molt ràpida vam trobar-la en mal estat degut a que havia començat a desgelar i hi havia fang a totes les obagues i les bicis es creuaven sense pensar.


 Remuntada per l'espessa balaguera i canvi de plans en arribar a dalt. Totes les sendes que havíem de fer es troben en lloc obac i és segur que les trobarem plenes de fang........ Decidim d'anar a fer la típica trialera de la Granja i acabar tornant per la vora del riu.

La trialera de la Granja, que al principi d'anar amb bici em tornava boig i mirava de fer-la cada setmana, ara feia temps que la tenia oblidada.
Està força malament, amb regalls i molta pedra solta ( sempre n'hi havia hagut, però ara està encara pitjor). És molt tècnica i als que el tema trialera no els va els hem hagut d'esperar una bona estona. Els que són més endureros han disfrutat com camells evidentment, però...... mai plou a gust de tothom.

El final del recorregut tornava a ser per pista, els purasangs començaven a treure bromera per la boca i els havíem d'anar retenint marcant un punt mínim per començar el demarratge.
Entre conyes i intents banals d'encendre metxes hem arribat a la darrera baixada, al final de la qual s'obria la veda de la destral, i els atacs no s'han fet esperar. Fins arribar al pont del riu hi ha hagut un continu de punyalades i càrters trencats que encara hem volgut allargar i tornar a sentir anant a acabar pujant la costa del CAP. No narraré el resultat final perquè no vull fer sang a la ferida oberta, però això no quedarà així.

Salut!