dissabte, 31 d’agost del 2013

BTT al costat de casa


Dijous  i divendres de descans perquè la sessió de dimecres va deixar tocades més  d'una part del meu cos.

Avui dissabte però, ja tenia ganes de tornar a agafar la bici perquè així diumenge em permetria poder anar a córrer un altre cop amb Pat.

La companyia amb la què anar aviat va estar decidida, JX no té problema a acompanyar-me mai i d'aquesta manera ja no em preocupo en pensar una ruta.

A les 7:15 ja estàvem en moviment, la meteorologia ens permetia anar amb segona pell, maneguetes i un paravents. Això és molt d'agraïr quan surts a fer esport en aquestes dates, sobretot quan toca pujar costa.

Iniciem el recorregut anant per la vora del riu en direcció a la Granja d'Escarp, aquest cop faríem gairebé tot el recorregut dins d'aquest territori, per iniciar el primer ascens per la pujada asfaltada que ens deixa als plans de la Granja.

Primeres sensacions positives sobre el meu estat, sento com les cames tornen a estar en plenes facultats quan arribo dalt de la pujada sense haver hagut de canviar el plat gran de la bici.

I seguim avançant per camins amples, amb tendencia ascendent, que poc a poc fan pujar l'altimetria fins endinsar-nos en una senda, que jo encara no havia fet mai, quan tot just portàvem 11 Kms. A partir d'ara poc camí tornaríem a tocar.
Enllacem, seguint sendejant amb el seu conseqüent ascens gairebé continu, amb un tram que es va fer per la Granjolina 2013 i que dóna al mas de l'Hereu. Amb molta més part de pujada que de baixada continuem monotonitzant la sortida pujant per anar a buscar la plana cassaca.

Som testimonis de com les màquines han treballat per aquests antics camins i els han deixat plans, amples i sense gràcia per la practica de la btt però, simulant no estar afectats per aquests fets, seguim pedalant a bon ritme fins arribar a la punta del turonet i iniciar la senda-trialera de la nova granjolina.
La fem tota sencera, el descens és molt ràpid i curt i tot el planeig següent ens deixa just al punt d'iniciar una pujada nova per la Belladona. Torno a ficar a prova les cames. Plat tota l'estona, avui tampoc he hagut d'engegar el molinet en tot el que portem de matí, i en breu arribem a la part més alta de la ruta.
Recorrem la serra Picarda buscant la trialera de Sant Jaume per, aquest cop sí, fer una baixada mantinguda i que ens deixaria un altre cop gairebé a nivell del riu. Això implica tornar a pujar de nou si volíem acabar fent el Pollansky abans d'anar a casa.

Camins estrets, sendes, pujades en revolts que fan ficar tots els ronyons a cada pedalada, algun regall que t'afina l'equilibri o fica a prova la destresa a l'hora de descalar a l'últim moment, baixades curtes i trencades,.... i la cara cada cop amb una rialla més gran, i les cames cada cop amb un puntet menys de gas.

Fins que al final anem a petar a l'inici de l'Angibós.

Aquí el riure s'acaba i el gas es regula egoistament per poder arribar dalt podent estar orgullós de no haver ficat el peu a terra.
Automàticament s'engrana el plat petit de la bici i lentament anem pujant els 4 kms que ens resten per tornar a arribar dalt de la serra picarda.
Poques paraules i uns 15 minuts més tard tornem a planejar buscant el Pollansky que avui donaria punt i final a la sortida.

L'última baixada la faig amb poca destresa, seguint roda de JX que lentament em va marxant i no puc agafar-lo perquè la montura està molt nerviosa del tren del darrera. Quan arribem a la pista comprovo com la roda del darrera, suposo que al escalfar-se, ha anat guanyant pressió i per tant deuria ser la culpable de les males sensacions baixant.

Ara sí, camí de nou per arribar a casa amb 46,5 Kms, 1050 metres de desnivell i 4 hores de temps total de sortida.









Salut!

dimecres, 28 d’agost del 2013

I final.

Sessió final de running de l'estiu.

Per acabar com toca avui hem fet la course navette i els exercicis cindy.

La sessió no ha durat més de 40 minuts però ja n'hi ha hagut prou.

Els resultats de la course han estat més baixos que els de l'inici de les sessions degut als exercicis compensatoris de dilluns que van treballar molt els quàdriceps. En definitiva uns 7, 8,9 o fins a 10 minuts de cursa progressiva i desprès cindy.

20 minuts sense parar fent 5 abdominals, 10 flexions i 15 sentadilles amb salt ininterrompudament.

Realment ha estat una classe dura però ha servit per preparar el cos per anar a fer la cerveseta de despedida.

Fins el juny següent.

Salut!

dimarts, 27 d’agost del 2013

Pedalant per secarrals.




Estem al final de l'estiu i les pluges de la primavera passada ja gairebé no es noten al paisatge, bé es noten pel tamany dels cards i les herbes, però no per la verdor ja que les herbes estan seques.

Ruta pistera amb el cunyao, aprofitant que ell encara és de vacances i que jo plego a les 8:30, amb sortida a les 8:45.

Molt poca senda i trialera, de fet no n'hem fet gens, ha estat gairebé com una sortida amb la bici de carretera perquè hem portat un pedaleig molt constant i un ritme força bo. A més jo m'he trobat molt bé sense haver de tocar el plat en tota la sortida.

Hem anat de Seròs cap a Sarroca de Lleida fent un continu puja-baixa però sempre amb tendència a pujar. Mirant el mapa la ruta ha estat molt recta, per això hi hem arribat solament en 19 Km i una hora gairebé justa de temps ( la mitjana de la velocitat és fàcil de treure).

Sense parar, solament ho hem fet al entrar al poble on un parell de gossos ens han donat la benvinguda a ran de pedal i, per més que el seu cuidador els cridava, no tenien ganes de deixar-nos anar tranquils. Fent una paradeta, per evitar cap incident i deixar que els testicles tornessin a lloc, hem continuat per camins ( que em costaria de tornar a fer, simplement em deixava guiar com sempre que vaig amb JX) fins a Torrebesses on hem fet una altra parada, aquest cop per menjar una mica i baixar de la bici. 5.500 metres més en 22 minuts, per tant seguíem amb el mateix ritme.

 Ara tocava iniciar el retorn a casa intentant de repetir el mínim de camins possibles, per evitar retrobar-nos amb els dos amics canins a Sarroca i per fer més amena la sortida.
Evidentment per Josep Xavier no ha estat difícil trobar alternatives a l'anada, crec que aquests camins els té tots dins de la seva memòria Ram, mentre anàvem ciclant m'anava dient - si anem per aquest camí puges fins a noseon i dones a nosequè, si tirem una mica més ens saltem això, si giréssim per aquí faríem cap a ..... I jo, com sempre, vaig assentint intentant de memoritzar camins, llocs i noms que sé que al cap de dos dies no seran més que un record borrós i obnubilat al meu cap.

Bé al que anàvem, amb 24 Km i mig començàvem la tornada, havíem de fer la pujada amb més pendent del dia i desprès gairebé tot era amb tendència descendent i per tant molt més còmode que l'anada.
3 Kms i 120 metres desprès estàvem ja al punt més alt del recorregut, ara a deixar-nos anar i tornar cap a casa.

En total han sortit 46.500 metres i uns 700 metres de desnivell en 2 hores i mitja, la ruta ha estat bé i m'he trobat molt bé, i més tenint en compte l'entrenament d'ahir on vam treballar les cames fent series d'squats.

Demà fem la darrera sessió de running, bastant dureta, ja veurem com responen les potetes.

Salut!


dilluns, 26 d’agost del 2013

Avui costes

Entrem a la darrera setmana de classes de running i avui tocava fer costes.

Tres costes anant progressant de menys a més llarga. El recorregut ha estat pels voltants de Seròs, fent els trams d'enllaç entre les costes a trot suau i treballant durant tota la pujada.

Han sortit 6.000 metres en total en 38 minuts.

Per acabar hem fet un circuït de treball compensatori que m'ha deixat tant les cames com la part superior del cos cansats.

Demà pedalo de nou amb la BTT.

Salut!

diumenge, 25 d’agost del 2013

Una companyia de luxe.




He estat des de dimecres sense fer cap tipus d'entrenament, en part per anar ficant-m'hi poc a poc, en part per falta de ganes i en part per falta de temps.
Al principi de la setmana tenia intenció de fer el que he fet però fent natació divendres, el problema ha estat que torno a tenir l'espatlla dolorida i no he volgut donar-li més estrès.

Avui he tornat a sortir i amb companyia de luxe.... He anat a córrer una estona amb Pat.
Ja fa dies que ha començat a iniciar-se en la cursa contínua i poc a poc va fent progressos, però ara feia dues setmanes que estava parada i hem anat a provar com li havien sentat aquest dies.

Hem aconseguit fer 6.000 metres en 44 minuts. 5.100 han estat corrent i els altres 900 caminant ràpid. No està malament, ara a veure si s'acaba de convèncer que pot fer més i va passant dels 5.000 sense canviar el ritme.

Tot i que per mi ha estat un entrenament regeneratiu n'he sortit molt reconfortat de veure com Pat va entrant en aquest "mundillo".

Vinga atleta que ja li agafes el gust.

Salut!

dimecres, 21 d’agost del 2013

Series de running

Les classes de running d'estiu estan arribant a la seva fi i cada cop les sessions són més llargues i exigents.

Avui hem fet 4 series de 1.000 metres fent uns 20 minuts d'escalfament i 20 més de tornada a la calma. En total ens han sortit 1 hora i 2 minuts per fer 11.600 metres.

El ritme mig no ha estat alt però s'ha de tenir en compte que hem estat molt més temps trotant per escalfar, recuperar o tornar les pulsacions a lloc que no corrent. La mitjana ha estat de 5:20, però les series m'han sortit a 3:58 ( no és molt bon ritme però ja l'he donat per bo, ara toca començar a millorar de nou).

Els runners que han vingut han fet bona feina, esforçant-se al màxim per poder acabar les 4 series.

A la següent sessió ens toca fer una mica de costes, a veure com ens agafa el cos.

Salut!

dimarts, 20 d’agost del 2013

Com el "Duo Diàmico"

-" El final del verano...
llegó y tu partirás...
Yo no sé....
hasta cuando....
mi amor tu recordarás..."

Amb aquesta cançó volia rebre a Aleix aquest matí abans de marxar a fer la darrera ruta amb BTT de les seves vacances per Seròs, però la boca plena de préssec m'ho ha impedit i desprès ja no he trobat el moment.

Avui era l'últim dia que Aleix podia sortir amb bici abans de tornar a Benicarló i havíem quedat per pedalar una estona. Ni podia ni volia dir-li que no perquè aquest estiu l'he tingut una mica abandonat pels entrenaments de la triatló i assumptes varis.

La ruta, en principi, l'havia pensat ell. I dic en principi perquè al final hem fet una ruta totalment diferent.

Hem començat pujant per la costa de sebassa i pel tancat del Penyo per evitar els gossos del Picado. Desprès de planejar fins al magatzem del Teixidó hem hagut "d'abortar" la intenció d'anar a fer la trialera del bobalar perquè un parell de gossos més ens han tallat el pas i, per evitar ensurts, hem decidit de canviar de direcció.

Granja de Ramonet, Aluminsa, hem fet la baixada de darrera d'Aluminsa que ara esta més esbarrancada i plena de pedres i hem anat a buscar el camí del mas de Maneta per seguir-lo fins arribar a la pista de la Granja a Maials. Tot això parlant però sense entretenir-nos gaire.

Hem anat fins al refugi dels caçadors pujant per la senda de la zona sinistre, allí hem trobat al meu pare i a Ramon Roca que barnissaven les portes i finestres. Els hem donat i ens han donat una mica de conversa i hem continuat anant a buscar el bosquet, el mas de la Monja i la senda del Boc fins arribar al camí de les mines ( aquest ha estat l'únic punt en comú de la ruta inicial d'Aleix i la ruta que hem fet).

Un cop al camí hem tornat endarrere fins al refugi de nou, aquest cop hem pujat per les granges del Gili i el corral de Manxò. Més conversa amb Ramon Roca, al pare no l'he vist, i baixada per la senda del darrera del refugi.

Per tornar a evitar els gossos del Picado hem fet una mica de pisat sentit la Granja d'Escarp per tornar pel pla de la Granja fins al camí del riu i ja gas direcció cap a casa.

Ens han sortit 45 Kms en 2 hores 45 minuts ( 2 hores 30 pedalades, hem estat una bona estona de palitraca al refugi) que fa una mitjana de 16 km/h, 18 km/h si descomptem l'estona de xarrera.

Ara a veure quina me'n reserva Aleix per la segona setmana de setembre que baixo a Penyíscola.

Salut!

dilluns, 19 d’agost del 2013

Tornem a la càrrega.

Enlloc de notar les cames més lleugeres pel descans avui tot el dia que vaig pesat.

No he anat a entrenar perquè a la nit tenia partit de futbol sala i avui podia ser-hi els 50 minuts, però al començar a escalfar m'he notat molt lent, amb poques ganes de fer res. He mirar de forçar una mica a veure si escalfant aquestes sensacions es passaven però no hi ha hagut manera.

He començat el partit cansat, fins que no m'ha tocat el primer canvi ( als 8 minuts de joc) no s'han començat a despertar les cames, la resta del partit ha anat tot millor. Fins als darrers 10 minuts que ens hem quedat sense canvis i hem hagut d'acabar jugant els que érem al camp.

Les cames m'han fet saber que ja no estic per aquests "trotes", hi ha hagut un parell de jugades que gairebé caic de "madur".

Amb aquest partit acabem la nostra participació a la lliga d'estiu de futbol sala, ara ja no em caldrà patir per tenir les cames carregades durant els entrenaments de running per culpa de la pilota.

Salut!

diumenge, 18 d’agost del 2013

Setmana de relax

Havent acabat la triatló de Tarragona he enfilat la setmana següent amb el pont de la Mare de Déu d'agost amb la intenció de fer una parada, perquè tenia ganes d'estar més temps per casa i perquè la setmana ho permetia.

Dijous per la tarda - nit vam marxar cap a Llavorsí on ens esperaven Josep i Laura amb els dos petits per passar un parell de dies de càmping i desconexió total de les rutines diàries.


Menjar i descansar, aquesta ha estat la filosofia de tots els dies de festa. Començant per l'aniversari de la Mariona dimecres, passant pel dinar de dijous celebrant Santa Maria, les diverses menjades abundants de dijous, divendres i dissabte per la muntanya, la festa Hawaiana a la piscina de Lulos dissabte per la nit i el dinar de pollastre a l'ast de diumenge, tot han estat excessos que, sumat a la falta d'exercici (solament una sortida curta a estirar les cames amb Bolado per Llavorsí) m'han fet guanyar 3 Kg...... és el que passa quan et passes.

Divendres pel matí, per compensar una mica les menjades mentades anteriorment, vam sortir a córrer una estona amb Bolado. La intenció era anar des del càmping de Llavorsí, on erem acampant, seguint la senda de la vora del riu que va fins a Tírvia. Si podíem arribaríem fins al poble de Tírvia, i si no.... doncs on ens quedéssim.

Amb poc esmorzar a l'estómac per no dificultar l'esforç i no perdre temps vam començar a córrer. La senda estava una mica bruta per les vores i, degut al clima que fa en aquesta zona, humida. La temperatura era ideal, ni fred ni calor, perfecte per córrer una bona estona.

La problemàtica la vam tenir amb el tipus de relleu, de Llavorsí a Tírvia hi ha molta pujada amb escalons de pedres que et fan canviar la passa i la forma de córrer, l'esforç diferent va carregar les lumbars de Josep que, quan portàvem 3.500 metres va dir prou i vam tornar endarrera.

Durant la baixada el mal es va anar passant i en arribar al càmping hagués tornat a córrer un altre cop, però aleshores ja èrem a "casa".

Encara vam fer 7.000 metres en 40 minuts i uns 150 metres de desnivell, el suficient per cremar els xuletons de la nit anterior.

Salut!

diumenge, 11 d’agost del 2013

Triatló Olímpica de Tarragona. Aquest cop sí, triatleta per fí.




Sona el despertador a les 6:45 de diumenge 11 d'agost, em llevo sense problema desprès d'haver dormit bona part de la nit al terra d'un AC 4*(és una història que ja explicaré en un altre moment).

Com sempre tinc tota la roba preparada per avançar feina, em fico la crema solar, el tratge, sabatilles, agafo la bossa, em despedeixo de les dues reines de casa (quedem amb Pat a les 9:30 al guardarroba) i marxo cap a la recepció de l'hotel.

A l'ascensor de l'hotel em trobo amb Nan Oliveras, un nen gairebé, el que seria 5é classificat de la triatló que anava a disputar jo. Creuem 4 paraules i ens separem a continuació. Ell anava a fer la sortida a les 8:30 i jo anava a buscar el pícnic que em tenien preparat a l'hotel per poder esmorzar abans d'anar cap al port.

Sandwitch amb pernil dolç i formatge, entrepà de pernil salat, yogurt amb bífidus, una poma, un plàtan, dues aigües i un cafè. No és l'esmorzar que tinc acostumat abans de fer esport però tampoc està malament. Les fruites me les guardo per prendre-me-les durant el matí, tenint en compte que no començo fins a les 10:00 ja tindré temps.
En acabar la resta del menjar, pel que es veu, el yogurt ha fer efecte i he hagut de tornar a l'habitació a saludar a les dues reines de casa i al senyor roca..... una feina menys.

7:20 agafo la bici i marxo cap al lloc de la cursa.

Desprès d'estar 10 minuts a una vora del guardarroba inspeccionant què feia la gent, que deixava, que agarrava per anar a boxes, etc. crec que ja ho tinc tot i decideixo deixar la bossa amb les pertinences que em sobren i que no puc entrar a la zona de transicions i, amb el que tinc, anar a fer cua per entrar i organitzar-me el meu box.
Solament entrar veig dues tovalloles al terra, davant de les dues primeres bicis...... MERDA, ja m'he deixat la meva tovallola a la bossa del guardarrobes, això em fa recordar que tampoc he agafat el buff per utilitzar com a sotacasc i protecció solar al tram de cursa...... Merda, Merda, Merda. -És que ningú dels que he estat mirant durant 10 minuts ha agafat tovallola u què?.
Bé, no passa res, això són descuits sense importància. De totes formes vaig a preguntar als controladors de la zona a veure si podria tornar a entrar abans de començar la meva sortida, molt amables em diuen que ho tinc una mica difícil perquè faltaven 3 minuts per a les 8:30 i tancaven boxes fins acabar la cursa...... - Ok, doncs sense tovallola ni buff.

Ara és hora de disfrutar de la sortida i la cursa dels "pros" mentre vaig acumulant nervis i incerteses durant els 90 minuts que resten per iniciar el meu primer triatló.
Em fico en una bona posició per veure la sortida i tot el tram de natació, les boies estan posades diferent de com estava marcat al plànol d'internet.
Entre els 3 o 4 participants que estàvem discutim sobre la distància, sembla que enlloc de donar dues voltes solament en donarem una perquè la distància, ara, sembla més gran.
Jo sense dir res a ningú penso que millor que solament fem una volta, perquè dues a tot el recorregut no sé si les aguantaré, ho veig molt gran això.

L'spiker fa les presentacions del 6 cracks que han vingut avui, segurament aquests no han pagat inscripció, i desprès dóna la sortida. Em quedo a mirar tot el tram de natació, al final són dues voltes ( comencen les suors fredes), n'hi ha 4 o 5 que la passen ben puta, desprès miro una mica de la bici i vaig a veure si trobo a Pat i Paula.
Ja han arribat, parlo una mica amb Pat perquè Paula dorm i necessito tornar a anar als serveis.

DEU MEU, hi ha cua.... WC comunitaris..... dia de cursa..... i cua..... això sí que serà un tigre. Em deixo de detalls, simplement analitzeu aquests conceptes.

Ara sí, ja puc dedicar una estona a la família. Parlem una mica, li comento el meu nerviosisme a la meva senyora mentre la nena sembla que encara no es vol despertar.
Mentrestant l'hora es va acostant. 9:45 el meu torn comença a escalfar a l'aigua, jo hauria de fer el mateix. Finalment decideixo anar a mullar-me, em despedeixo fins al final de la cursa de la dona i la nena ( que finalment s'ha despertat) i a l'aigua..... COMENÇA LA COMPETICIÓ.

Quan arribo a punt per tirar-me diuen per megafonia que s'ha de sortir de l'aigua que hem de començar. Collons noi quina casualitat. - Què faig..... va, encara hi ha gent a l'aigua, tirat i surt, almenys toca l'aigua, encara que no escalfis.- M'hi fico, em tiro de peus i comprovo que el tema de fer peus a terra el tinc difícil, o nado..... o nado.

A l'hora de sortir l'escala està copsada de participants, veig que n'hi ha algun que puja per la paret com a les piscines i decideixo fer el mateix, no pot ser tant difícil. Doncs no, difícil no ho és, però sí perillós, porto 3 arestes de mejilló clavades al dit gros del peu, i us puc assegurar que fan mal.
Ara sí que l'he cagada ben cagada, com coi he de córrer amb això. M'afanyo a fer-me pas entre la gent per anar a la part del final, sortir del batibull de gent perquè m'està agafant calor ( més suors fredes) pensant en que aquest cop tampoc podré córrer el triatló. Em miro el peu, tinc tres punxes grans al dit i unes quantes de més petites. La que corre pressa treure és la més grossa que és la que em fa més mal....... no puc, provo amb una altra..... aquesta sí, vinga tornem a la grossa...... no puc, cada cop està més endins (més suors fredes). Miro al voltant a veure on són els de l'ambulància per si m'ho poden treure amb les pinces.... no els veig, de fet no veig ningú solament miro i miro però sense veure res.

Entre aquestes donen la sortida, estic al final del tot...... Tranquil!, t'interessa sortir darrera, no et fiquis al mig que ja saps que es reparteixen garrotades al començament.
Amb la clasca de mejilló al dit em tiro a l'aigua i començo a nadar parant compte de no ficar-me damunt de ningú i que ningú em fotés un clatellot.
Nado sense mirar on és la boia següent, em deixo portar per la gent que tinc davant. Quan em sembla que portem bona estona nadant aixeco el cap - no pot ser, si no estem ni a la meitat del recorregut de la primera boia!!!.

Abans d'arribar al primer gir ja he mirat 4 o 5 vegades si arribava o no, hi ha hagut un moment que pensava que plegava, la psicologia m'ha fallat i he tingut un moment de decaiguda..... i ha estat al principi.
Poc a poc m'he anat refent, treballant el cap, pensant que la natació és un tràmit que no he de fer cap temps. Cada cop m'he anat trobant millor, agafant peus amb els que anaven davant. Fins que he donat la primera volta, miro crono..... 15 minuts -Ostras molt bé vas més ràpid del que esperaves- Això ha estat una bona injecció de moral i m'ha fet agafar la darrera volta amb més ganes. - vinga, a agafar peus-.
A partir d'aquí han vingut les garrotades. 1r un cop de peus a les gafes que m'ha fet entrar aigua i he hagut de parar un momentet a treure-la, 2n el "rebufo" de la gent t'estira tant endavant com de costat i he estat una bona estona donant-te "clatellots" amb el nadador del costat, 3r l'orella em surt del casquet i desprès notava com se m'anava esllisant cap endarrere, he hagut de parar a donar-li una estirada també.
Però al final ha anat bé, el temps oficial del tram de natació ha estat de 33 minuts 59 segons ( nadats uns 32 els altres han estat fins que he entrat a la T1) i la distància 1500 i una mica més....... molt content amb aquest tram, però conscient que he de millorar molt perquè pots esgarrapar 3 o 4 minuts amb relativa facilitat que desprès m'aniran molt bé pel tram de bici.

T1 en 2 minuts 9 segons ( també es pot millorar).

Comencem la bici, en principi el meu fort, a veure què passa amb el peu.

El dolor de l'aresta de musclo es al lateral del dit gros, com que la força al pedal la fas amb els metatarsos i la sola és rígida no influeix gairebé gens.
Començo la primera de 4 voltes, solament sortir ja sento la claca que m'ha vingut a veure avui JX, Marina, Josep, Laura, Pat i tota la canalla. A cada volta m'esperonen per donar una mica més.
Durant tot el tram de bici he anat molt còmode, pel meu gust una mica massa, no he pogut agafar un tren que m'exigís més ( aquí el problema d'aquests 3 o 4 minuts més de natació). Anant a roda hagués pogut portar més bon ritme, però quan em ficava davant la pólvora no donava per agafar el grup que ens precedia i poc a poc se m'ha anat escapant.
No és que la mitjana fos dolenta, hem rodat a 35 Km/h però analitzant la situació veig que, amb una mica de sort hagués pogut rodar més ràpid.
El tram de bici era complicat per culpa del terreny. Passàvem dos cops per sobre dels rails de tren, i en corba, a perill de marxar la roda i tenir una bona llepada, tot el tram de l'espigó estava ple de vadens per impedir que els cotxes anessin ràpid i cada cop t'anaven donant sotracs a la bici. Hi han hagut bastants bidons al terra per culpa d'aquests "batxets".
Al final aquesta part de la cursa, per mi, ha passat sense cap problema, al contrari, ha estat de recuperació aprofitant per menjar i beure com tothom i per trobar-me amb ganes d'agafar la cursa a peu.
Han sortit 35 Km, enlloc de 40, i els he fet en 58 minuts 27 segons.

T2 en 1 minut 42 segons (aquesta ha anat millor perquè no calia fiar-me els mitjons).

I comença el final del l'aventura. A les 11i mitja passades arrencava a fer els 10.000 corrent.
La sensació de les cames ja la coneixia de les duatlons, et sents patós però quan m'ha marcat els primers 1.000 a 4:10 m'he quedat acollonit. A partir d'aleshores el ritme ha anat baixant.
La organització havia ficat un punt amb unes dutxes per mullar-te durant el camí i 4 o 5 llocs on et donaven ampolletes d'aigua per beure o, com feia tothom, anar remullant-te el cap.
Per mi el circuït de 2.500 metres, al que donàvem 4 voltes, tenia 3 zones ( això m'ha anat bé per anar pensant en arribar a la zona següent i així no fer-se tant dur): la 1ra fins que passaves la rotonda  que estava més lluny de meta. S'anava bé, sense calor, agafaves un tram d'hombra, arribava una mica de brisa, perfecte. 2na des de la rotonda d'abans fins 50 metres passada la rotonda de prop de meta. Aquest tram era el pitjor, feia més calor, estaves en el tram mig del circuït,.... era quan els ritmes em donaven més baixos. 3ra des del punt anterior fins que tornaves a arribar a la mateixa rotonda. Donaves el tomb per meta, et ficaven la polsera que marcava la volta que portaves i tenia a tots els animadors esperant per esperonar-me,
evidentment el ritme en aquest tram pujava.

1ra volta polsera taronja, 2na volta polsera vermella, 3ra volta polsera cian, ja sol queda la darrera. Intento marcar un ritme més alt, durant tot aquest tram solament m'han avançat 2 corredors i jo n'he passat uns quants, però les cames encara no estan preparades per augmentar el ritme a més de 2.000 metres d'acabar.
Al donar la volta per sobre del marcador de xip a la zona més distant de l'arribada, amb les bambes molles i el marcador de plàstic, patino i caic al terra ( per sort aquí no hi ha gairebé ningú). M'aixeco sense deixar passar ni una dècima, calmo als de seguretat dient que no ha estat res i, ara sí, augmento el ritme. Porto a la vora un altre corredor que també porta les tres polseres i em marca un bon ritme.
Ja he passat la segona rotonda, ja solament falta enfilar la darrera recta, començo a sentir cridar el meu nom i a conèixer les veus dels que ho fan; Josep, Laura, Martí, Albert, JX, Marina, Damià, Aleix, Patricia (moltíssimes gràcies, sempre dic que els ànims es noten.... però és que no us podeu imaginar de quina forma).

Patrícia m'espera amb la Paula en braços per a que l'agafi (a la Paula) i poder creuar la meta amb ella. Ho faig, la nena es queda sorpresa, no sap ben bé què ha passat, la calmo, em fa una d'aquelles rialles que fa ella i m'acaba d'esperonar fins al final (sort de la rialla si no potser hem de creuar l'arribada agafats de la mà, cada dia pesa més aquesta nena).

Quan estic a punt de creuar la meta penso..... -ploraré com fan els que surten per la tele?, jo sóc de llàgrima fàcil-, això em té una mica intrigat..... al final no, suposo que aquest repte encara no ha estat prou dur.

FOTO FINISH amb 2 hores 20 minuts i 13 segons, 10 minuts més ràpid del que m'esperava fer en el cas que tot m'anés de cara i em sortís més que rodó...... molt, molt, molt, molt content del resultat i encara més dels amics i parents que han vingut fins a Tarragona a veure'm suar la cansalada.


Ara ens tocava a tots 11 esperar fins que ens deixessin treure el material de boxes per poder anar a dinar i passar la tarda a la platja.
Aquesta estona l'he aprofitada per donar-me un massatge, fer-me una foto amb Fernando Alarza
(guanyador del triatló d'avui i atleta patrocinat per la marca Wild Wolf), anar a buscar la bossa, parlar amb altres participants, comentar la cursa amb JX i Josep..... en definitiva acabar de fer matí de cursa.

Ara m'he quedat sense cap expectativa al calendari, a veure per quan em marco la pròxima.

Salut!

divendres, 9 d’agost del 2013

Intentant compensar el sedentarisme.

Al final no he pogut nadar cap dia aquesta setmana, si tenim en compte que és la disciplina que porto pitjor, això és una dada molt dolenta.

Per mirar de paliar una mica la falta d'activitat dels darrers 2 dies avui a la nit m'he ficat al gimnàs per moure una mica les articulacions i la musculatura ( és bo descansar però has d'arribar al dia T amb la musculatura en tensió, no flàccida).

5 minuts de màquina simulant el moviment de la natació, 10 minuts de bici i 5 més de cinta. Tot a intensitat suau, solament per mantenir la musculatura activa, i desprès una bona dosis d'estiraments.

Ara sí que ja "Alea Jacta Est".


Salut!

dimecres, 7 d’agost del 2013

Fallant entrenaments.

Per fi han enviat les llistes amb els dorsals i l'ordre de sortida de la triatló.

Romia Jové, Fernando "Nano", dorsal 519 de 620. Això vol dir que, en teoria, n'hi ha 101 (com els dàlmates mira) que faran la cursa més lents que jo. I també vol dir que surto a la segona sortida, a les 10:00 del matí.

De moment l'entrenament de natació d'avui ja me l'he hagut de saltar pel mal temps, per això solament he fet l'entrenament de running.

A més a més de la sessió de running d'avui no n'he sortit gens content quan he vist els temps..... Si puc anar més de 30" més ràpid per kilòmetre fent els 10.000 perquè a les sèries faig els mateixos temps que l'any passat? Esperava disminuir temps.

3:24, 3:37 i 3:50 han estat els temps de les tres sèries de 1000 metres que he fet. I a sobre les recuperacions super lentes, per sobre dels 6 minuts...... Molt malament.

Però bé, de perduts al riu, no ens fiquem negatius No passa res, ja he acabat amb els entrenaments durs i ara solament em queda nadar una mica demà i esperar que passin els dies perquè arribi diumenge.ç


Salut!

dimarts, 6 d’agost del 2013

Rodant suau.

L'únic entrenament de bici d'aquesta setmana havia de ser suau per anar recuperant les cames, però s'havia de fer per no estar massa dies sense pedalar.

Avui he tingut companyia, Pere Monclús ha vingut a rodar amb mi. Ha estat una relació simbiòtica, a ell li ha anat bé per poder pedalar més dels 90 minuts que acostuma a fer entre setmana, i a mi també per portar el ritme i fer l'esforç que volia.

L'horari de la primera quedada era a les 8:30, desprès el vam canviar a les 9:00 i al final gairebé hem sortit a les 9:30 però hem tingut prou temps per fer gairebé 50 Kms i tornar a casa a una hora prou decent com per anar una estona a la piscina, si n'haguessim tingut ganes.

Com ja he dit l'esforç ha estat molt suau, la mitjana de pulsacions l'he tingut a 107, augmentant una mica quan tocava fer pujada però sense cremar les cames.

Al final encara ens hem trobat amb Gerard que tornava amb la BTT de baixar l'Engibós i hem tornat de la Granja d'Escarp tots tres junts.

48 Kms i 320 metres de desnivell en 2 hores 10 minuts.

Ja solament em queda nadar demà al matí, córrer per la nit i, no sé si dijous o divendres, tornar a nadar per moure braços però sense cansar-me.

Salut!

dilluns, 5 d’agost del 2013

Entrem a la setmana T

Ja ha començat el comte endarrere, espero que aquest cop no hi hagi res que m'impideixi de poder participar, per fi, en una prova de triatló i que pugui acabar-la.

Els entrenaments fots ja estan fets, tan si han anat bé com malament, ara solament toca mirar de mantenir-me per arribar a diumenge de la millor manera possible ( si el refredat que vaig agafar aquest fi de setmana m'ho permet ). Suposo que cap a divendres em notaré les cames cansades, alguna contractura a l'espatlla i, segurament, que un principi de "tirón" al bessó. Tot això són senyals dels nervis precursa.

L'allotjament per dissabte també el tinc concretat, anirem a dormir a Tarragona per poder recollir els dorsals i tenir-ho tot preparat el dia abans. Si no em tocava llevar-me a les 5 del matí, fer més d'una hora de viatge i preparar-ho tot insitu per poder estar a les 7:30 fent cua per deixar el material a la zona de transicions.

Aquesta setmana faré els entrenaments de running de les sessions de d'avui i dimecres, sortiré a pedalar dimarts suau i aniré a nadar un parell de dies, el primer fent la distància de la prova o el temps estimat en fer-la i el segon a bellugar una mica els braços.

Aquesta nit corrent hem fet 10.900 metres treballant en tres circuïts marcats i recuperant en els trajectes entre circuïts.
15 minuts de treball a ritme de cursa i desprès trot suau per canviar de zona. Hem estat 56 minuts i cadascú ha treballat a la velocitat que ha pogut.

Jo, tot i sortir-me una mitjana de 5:08 min/km, els kilòmetres de treball m'han sortit a 4:09 que és el temps que puc fer quan solament vaig a córrer 10.000 metres.

Desprès encara he anat a jugar 10 minuts a futbol sala, per sort aquest cop no he tingut cap contratemps i ara ja no em queda cap més partit fins a la setmana vinent.

Salut!

diumenge, 4 d’agost del 2013

2n entrenament de transició.

Amb l'entrenament d'avui fico punt i final als entrenaments de transició i a les setmanes amb càrrega, la setmana vinent ja tinc la cursa i he d'arribar descansat per poder acabar-la bé.

Dijous vaig transicionar de nadar a bici avui he fet el següent pas, de bici a córrer.

La planificació estava preparada per fer les distàncies de la competició, 40 Kms amb bici i 10 corrent, però avui he descobert un altre tipus de menjar que no puc ingerir la nit abans d'una cursa si la vull acabar sense parar a treure lastre....... el Mexicà no és bo per córrer.

Els 40 Kms amb la bici han anat bé, mantenint ritme per sobre dels 30Km/h pedalant sol tota l'estona. Diumenge espero poder entrar en algun drafting que altre per donar descans a les cames. He estat 1 hora i 13 minuts per fer-los.

La transició ha estat molt lenta perquè havia de deixar la bici al traster per seguir corrent, suposo que el dia 11 pugui rebaixar un parell de minuts respecte a avui.

El millor ha estat les sensacions corrent, fins a finalitzar el km 2 no m'he trobat bé, però tot i això els dos primers ja els he fet per sota de 4:30. El problema ha estat que he hagut d'acabar abans d'hora per necessitats biològiques. Solament he fet 5.000 metres però la sensació era de poder mantenir el ritme que portava sense problemes durant 2 o 3 Kms més segur.
El tram de córrer ha estat a 4:15.

El resultat final 45 Kms en 1 hora 40 minuts.

Fent la suma dels temps de dijous i avui em sortiria una triatló en 2 hores 45 minuts, però fent els tres esports seguits suposo que em sortirà una mica més lent.

Aquesta setmana aniré fent algun entrenament però més suau per començar a descarregar i a veure com arribo al fi de setmana.


Salut!

dijous, 1 d’agost del 2013

1r entrenament de transició.

Està clar que per poder entrenar se n'ha de tenir ganes i temps per fer-ho. Però, per poder fer algun tipus d'entrenaments, també necessites que els que t'envolten t'ajudin, t'apoyin i et permetin fer-ho.

Per sort jo tinc aquest tipus de companyies.



Tant Pat permetent-me "perdre" matins sencers per anar en bici o a córrer o nadar, com Calú ( potser hauria de dir Yolanda, hehehe) deixant-me l'apartament per poder anar a nadar al mar per primer cop ( i venint-me a buscar a l'entrada de Salou perquè no em perdés), com el pares, sogres, cunyats,.... per fer-se càrrec de la petita de casa mentre jo suo la cansalada per aquests secarrals, i, com no, l'inestimable cunyat que em fa de mecànic, assistent, conseller, motxiller, xofer i que no li fa res perdre un matí de vacances com avui per portar-me a mi a poder realitzar les meves cabòries.

MOLTES GRÀCIES A TOTS/ES.

Avui era la prova de foc, anava decidit a nadar els 1.500 metres al mar i desprès fer la transició a la bici per veure com responien les cames.

Tal i com s'anava atansant l'hora de marxar cap a la platja les ganes de nadar anaven decaient. Havia liat a la família perquè es quedessin amb Paula durant el matí i a sobre ens convidessin a dinar perquè jo no tindria temps per fer-ho, i a JX perquè em portés a mi i la bici fins a l'Hospitalet i em vigilés la flaca mentre jo nadava (també a fet de repòrter per iniciativa pròpia). Ara no podia tirar-me enrere.

A les 9:00 el cunyat ja tenia la bici ficada al cotxe i tot preparat per marxar, jo he anat a deixar la nena a cal Valentó i hem enfilat cap al mar.

Sobre les 10:30, concretament a les 10:24, he iniciat l'entrenament enfundat amb l'equip sencer: taps, gorret, pulsi i GPS, i tratjo de triatleta ( com sempre... per material que no sigui ). Aquest cop, recordant que la setmana passada em va entrar aigua a les gafes, m'he ficat el gorret per sobre del tot.... el canvi ha anat bé.

La platja estava molt molt tranquil·la, semblava que esperés a que arribéssim nosaltres, el mar en molta calma no encertava a endevinar cap a on em tirarien les corrents ( de fet, comptant les braçades d'anada i tornada, pràcticament no hi havia corrent cap enlloc).

Primer; referències de la platja per saber cap a on he de tornar ( hi havia un pontet sobre la riera just on m'he ficat a l'aigua que m'ha servit de guia), segon; divisar el punt, en aquest cas la boia, on he d'arribar primer, tercer; a l'aigua.

Igual que a Salou els primers metres els faig molt ràpids i amb molta cadència, però tal com em vaig allunyant de la costa em vaig cansant més fins que agafo un ritme que em va bé i puc progressar sense tenir sensació d'ofegament.
Primera boia aconseguida, paro i miro cap a la dreta, on són totes les altres boies, i fixo el següent objectiu, la darrera boia que veig, la de color vermell.
Continua nadant aixecant el cap quan em sembla per comprovar que no em desvio de la trajectòria i que vaig dirigint-me correctament cap a tots els punts intermitjos.
En la solitud del mar vaig pensant coses per mirar de distreure'm. Entre aquestes se m'acudeix que..... jo no en tinc ni idea del mar, jo sóc de la Terra Ferma, jo no sé què volen dir els diferents colors de les boies o sureres ( de fet no sé ni com es diuen correctament). N'hi ha de verdes, de grogues i de vermelles. Si són com els semàfors cap al lloc on em dirigeixo no s'hi deu poder anar....... I si per allí hi passen les llanxes a tota velocitat i m'afaiten?...... Uiuiuiuiuiui, a veure si la liarem.
Entre tots aquests pensaments arribo a la surera vermella, mitja volta, una petita glopada d'aigua, per no ser dit que no n'engolia cap, un parell d'arcades i a tornar-hi.
Quan he tornat a arribar a la surera del principi el temps que portava distava molt dels 40 minuts que comptava per fer els 1.500 metres, així que he decidit de fer 200 braçades més i desprès tornar per anar cap a la platja de nou.
Tot i augmentar la distància inicial he arribat amb 34 minuts a la sorra bon temps, i més tenint en compte que he fet els 1.500 metres justos.

La transició ha estat lenta, la sorra als peus em fa molta nosa i m'he ficat primer a la dutxa i desprès mels he hagut de netejar amb una tovallola. També em feia por que amb el moviment del pedalar no em fessin alguna llaga.
JX ja em tenia la bici preparada, he deixat els utensilis propis de la natació, m'he ficat el buf, mitjons, casc i gafes i a pedalar ( 4 minuts 13 segons que s'han de millorar moltíssim per la setmana vinent).

Mai havia fet bici desprès de nadar, la sensació és diferent de canviar de pedalar a córrer però les cames tampoc responen bé. Tens la sensació de cansament a poc que els demanis intensitat i a mi em tocava pujada gairebé constant des de l'Hospitalet fins a Tivissa....... - no et queda res neng-

L'ascens comença progressiu però a la primera rampa no m'he trobat gens bé, la relació 39-24 de la bici que porto tampoc ha ajudat gaire.

El cunyat ha passat aviat amb el cotxe preguntant com anava, la resposta ha estat clara - Malament!!.

Ha passat i m'ha esperat més amunt per veure què volia fer. Poc a poc les cames han anat millor, ara ja s'estaven ficant a lloc. Tot i el ritme lent de la pujada la sensació començava a ser de comoditat. - Tira, tira que vaig millor!.

Des de l'inici de la bici solament tenia al cap el tram de pujada fins a Pratdip que, si amb el cotxe ja se'm fa pesat, pedalant no deu tenir desperdici.

Els pobles han anat passant, JX anava parant cada poc per fer fotos i comprovar que podia anar seguint bé.

14, 16, 19, 11, 24 km/h cada kilòmetre que transcorria m'anava avisant de la velocitat mitjana i la feina era meva per poder arribar als 20.
Algun tram pla o amb pendent negativa alegraven les cames i em deixaven ficar els pinyons baixos, però la dinàmica general i constant fins al kilòmetre 14 ha estat de ritmes molt baixos ( i sort encara que tenia el vent a favor gairebé tota l'estona )

Arribo al tram de Pratdip, l'últim que em toca pujar, desprès ja ve Tivissa i cap a Mora. Però quina pujada, quan falten 2,500 metres per arribar a dalt et marca desdoblament del vial per poder avançar. Agafo aire, m'avoro el màxim possible perquè no hi ha voral, i penso que ja no em queda gaire.

2.500 metres, i quan al Tour o la Volta fan aquelles ascensions de 12 o 14 kilòmetres constants? Home..... jo avui n'he fet 14 per fer 500 metres, però hi havia algun lloc de descans.

Per fi arribo al final del port, ara ja sé que tot serà favorable. Avanço al camió que m'ha passat durant la pujada, ara un cotxe, ara un altre camió, ara una caravana,...... això no té desperdici.

60, 65, 54, 72 Km/h quina diferència, així sí que es fa via. Els 11 kilòmetres de baixada han estat sobre aquests valors. Ara ja solament quedaven 5 Kms més plans per arribar a Mora i plegar.

He mirat de mantenir velocitats altes per anar treballant les cames per pla, he de tenir en compte que el tram de bici el fem per la vora del port i per tant serà tot llis i llas.

Per acabar em trobo amb el cotxe d'assitència i JX passat Mora, em pregunta si vull seguir però el cap el tenia preparat per fer 30 Kms i ja els havia fet. Paro, baixo de la bici, em torno a canviar de roba per poder pujar al cotxe i anem cap a casa.
 
Les impressions d'avui han estat molt positives, sobretot nadant. Amb la bici he acabat content perquè volia saber quina sensació m'espera desprès de la natació i ho he pogut comprovar, però hi ha hagut un moment durant la pujada que m'ha passat pel cap un parell de vegades seguides de baixar de la bici i acabar a peu.

Ha estat un bon matí d'entrenament. Solament m'ha calgut agafar una nota mental..... he de pensar de ficar-me crema solar.

Salut!