diumenge, 27 d’abril del 2014

Entre matolls i vent estepari.

Recordant les sensacions de diumenge passat, aquest he pres la decisió de mirar de repetir una sortida similar. I, quina millor forma de fer-ho que quedant amb la mateixa gent? doncs quedant amb els mateixos i alguna altra pesona més per augmentar la grupeta.
Dissabte al vespre l'expedició matinal l'havíem de formar 8 bikers: Jordi, Martino, Mòdol, Pep, Dani, Bolado, JX i jo. Però, entre obligacions, cansament i ganes de ronsejar, solament ens hem presentat 5 al lloc de sortida.

Com resa la dita " els que serem farem" i així hem començat a pedalar a les 7:30 passades Pep, Mòdol, Martino, Jordi i jo en direcció al Bobalar per variar el màxim possible la ruta de la setmana anterior. Sabedors que amb el temps que disposàvem ( similar al de fa 7 dies) no ens podíem permetre allunyar-nos gaire, si volíem modificar la ruta ens havíem de dirigir, tal i com hem fet, cap al Bobalar.

Per mantenir la filosofia de la setmana anterior hem anat a buscar sendes de baixada el més aviat possible. Aquest fet ens ha portat a fer una trialera iniciada a la primera Xallenge de Seròs.
Les pluges i el poc pas dels darrers dies l'han deixada plena d'herbes i amb els passos de roda molt més marcats ( la qual cosa no és bona per baixar amb tranquilitat), i això complica el poder baixar amb rapidesa.
Les sensacions del primer tram, que és el que té més pendent, no han estat dolentes però tampoc tan bones com esperava. La part final, que és més plana i amb algun escaló que es pot saltar, menys deteriorada m'ha retornat el somriure a la cara.

En aquest costat de carretera, el de la banda del Bobalar, les sendes són més esquerpes, molt marcades pel desgast de les motos i no les tenim tant rodades. Aviat hem anat a buscar creuar la C-45 per davant d'Aluminsa per aprofitar la senda que, si vols, et pot deixar al Refugi dels Caçadors, i si no pots escollir abandonar-la, com hem fet nosaltres, en qualsevol dels punts on creua camí.

La opció que ens donava més bon resultat en quant a relació entre Kms recorreguts i sendes, sobretot de baixada, passava per repetir el camí de pujada de feia 7 dies fins arribar a la plana cassaca. Un cop aquí podíem escollir entre tornar a baixar per la senda nova de la Granjolina (opció que vam desestimar aviat per no repetir el fet la setmana passada), anar a buscar la Polansky ( descartada perquè, si volíem tornar a fer una altra baixada havíem de remuntar des de la pista) o fer la Murciana.
Fem la Murciana que, almenys jo, feia molt temps que no baixava. m'hi trobo molt còmode, sobretot tenint en compte que les pluges i, possiblement, el pas d'alguna moto han deixat molt enfonsat el pas i hi havia trams realment complicats de mantenir l'equilibri, i no em cal ficar el peu a terra en tot el trajecte. En arribar a baix m'han informat que algun integrant del grup no ha tingut tanta sort i ha ficat el peu i alguna altra part del cos al terra.

Portem una mica més de la meitat del recorregut, encara que en aquell moment no ho sabíem perquè no teníem clar què acabaríem fent, i ens tocava buscar un lloc per pujar si no volíem fer la ruta massa curta. Ens decidim per la pujada dels pantans. Encara que coincidís amb el que vam fer diumenge passat el darrer tram el faríem pel camí de la dreta per anar a buscar la trialera Clàssica de la Granja.

Durant tot el camí hem anat notant com el vent s'anava incrementant a mesura que el matí avançava, però al arribar a coronar la serra Picarda el tema s'ha complicat. L'aire ratxejat es deixava notar amb força i no hi havia cap raser en tot el tram. Crec que tots teníem l'esperança que al començar la baixada la serra ens resguardés una mica, si no el descens es faria molt complicat.

Arribem a l'inici de la senda partits en dos grups, primer Xavi i Jordi i uns metres endarrere Mòdol i jo, Pep havia hagut de marxar per anar a revisar el reg d'una finca. Xavi ha entrat primer, seguit de Jordi, desprès jo i Mòdol tancava la comitiva.
L'inici ha estat amb precaució, encara no havíem perdut alçada i l'aire entrava de costat ( s'ha de tenir en compte que la traçada és estreta i a la banda dreta hi ha un bon desnivell). Al final del primer tram "complicat" Xavi s'ha parat a fer fotos i això ens ha deixat passar a mi, Jordi i Mòdol davant seu.
Desprès del segon tram m'he aturat jo a fer de reporter i hi ha hagut un moment que he patit una mica perquè Xavi tardava molt a venir, pensava que el vent l'havia pogut tirar serra avall i no anava tant desencaminat. Encara hi ha hagut un tercer punt d'aturada general i desprès d'un seguit de canvis en l'ordre de baixada hem arribat a la Granja totalment diferent a com havíem començat.

La ruta bona acabava aquí, encara que quedaven els 10 Kms plans seguint el riu amunt fins arribar a Seròs. El vent, que entrava en diagonal però ens era favorable, ha ajudat a anar descansats fins arribar a casa.

Hem tancat la ruta amb 39 Kms i gairebé 700 m de desnivell positiu.
Les sensacions han estat bones, però el fort vent han deslluït una mica les baixades.
La setmana vinent anem a fer la Transebre a Mequinensa, espero que el vent ens respecti perquè per fer la llarga rodes molta estona per la plana.

Salut!


divendres, 25 d’abril del 2014

Setmanes complicades.

Desprès de les sortides de Setmana Santa apareixen un parell de setmanes complicades per a la pràctica esportiva degut a la quantitat de festius i de dies "raros".

Comencem per aquesta setmana, la del 21 al 27 d'abril.

Dilluns. Dia de la mona amanit amb aigua, 0 esport.

Dimarts. Tornem a la feina i faig les classes que em toquen.
Matí. Ciclo, classe exigent amb la intensitat que tocava ( volia ficar les cames a lloc desprès del descans de dilluns).  Ha estat més curta que la de la nit perquè hem començat tard. 42' a 140 bpm de mitjana ( 178 max.) i 494 Kcal consumides.
Tarda. Crossfit treballant sobretot dorsal i bíceps.
           Ciclo, la mateixa sessió que pel matí, però aquest cop l'he feta sencera, 44' 30" a 145 bpm de mitjana (186 max.) i 550 Kcal consumides.

Dimecres. Diada de Sant Jordi amb matí de running. 60' intentant mantenir un ritme mig- alt, recorrent 12.700 metres ( 4:44) a uns 160 bpm. 885 Kcal més.
Tarda. Doble de ciclo rodant al 70% del màx. 90' a 129 bpm, 944 Kcal.

Dijous. Matí. sessió de ciclo feta a la intensitat programada, consumint 570 Kcal en 45'.
Tarda. Crossfit amb treball complert, deixant de banda les cames per poder treballar millor desprès a ciclo.
          Ciclo. Repeteixo sessió i intensitat del matí. 620 kcal en 45'.

Divendres. Festivitat del Sant Àngel. Posposo la "reentré" a la piscina per la setmana següent de moment.

60' de running fent 12.700 m.
266,5 minuts de ciclo equivalents a 95,5 Kms.

Salut!

diumenge, 20 d’abril del 2014

Un diumenge per disfrutar.



La Setmana Santa ha estat plena de sortides, tant amb bici com corrent.
Totes les pedalades han estat amb la de rodes primes perquè tenia la raboseta a arreglar i, per fi, dissabte em va arribar arranjada i en perfecte estat de revista per muntar-la.

Amb ganes de fer una sortida per disfrutar de la bici, sense presses, sense haver de controlar les pulsacions, sense haver d'estar pendent del rellotge i amb ascensos d'adrenalina als descensos empedrats, ahir em vaig procurar una companyia de ruta que busquessin el mateix que jo i que, per tant, també poguéssim estar a casa prou d'hora com per anar a buscar la mona i fer un bon vermut abans de dinar.

Vaig fitxar a Xavier Ferran, Martino, el Sioux ( tots aquestos són la mateixa persona), que feia temps que no coincidíem en una ruteta de diumenge, i a bona part de la colla Fixipoyes en BTT : Pep, Dani i Mòdol ( faltaven Sergi que està en hores molt baixes de BTT, Xavi V. que no sé si va sortint o no i Enric que toca tantes tecles alhora que sempre n'hi ha alguna que es queda sense dit..... i en aquest cas és la BTT).

S'havia de marxar aviat i s'havia d'arribar "pronte", per això a les 7:30 ficàvem les muntures en moviment per carretera en direcció al pont vell i amb una ruta ja predissenyada per Dani que, com si m'hagués llegit el pensament la nit anterior, tenia la intenció d'anar a fer la trialera nova de la Granja d'Escarp ( amb la qual cosa jo ja em donava per satisfet perquè era l'objectiu del dia) fent una ruta el més ràpida possible i agafant un bon seguit de sendes. No esperava més de la jornada d'aquest diumenge.

Arribem a la pujada del Picado i se m'ennuega com sempre. No deixo que em faci baixar el ritme i arribo a dalt amb les pulsacions pels núvols...... i això que avui no les havíem de mirar.


Sense deixar la tendència ascendent, el trajecte es relaxa i podem anar passant conversa ficant-nos al dia sobre les sortides, condicions físiques nostres i de les muntures i un llarg etcètera de temes que anem tractant, deixant i reiniciant a voluntat.

Agafem el primer sender i toca enfilar-se i deixar les converses de banda. Comencem pujant suau i trobant algun repetxet de cop de ronyó fins arribar al tram pla que ens permet agafar aire abans de fer una petita baixada que ens deixa pocs metres més amunt del mas de l'Hereu.

Pugem de nou, aquest cop per camí cada cop més estret i amb més graus, anant a buscar la senda nova. Les ganes d'arribar em fan portar un ritme alt i arribo a la plana Cassaca ( que és on es troba aquest nou sender) el primer.
 
Iniciem la "baixada" i ho faig amb ganes. Els primers "compassos" del senderó són ben plans i amb alguna espona de pujada...... aquest fet, juntament amb la falera meva inicial, em cruixeixen les cames abans de començar el descens. La baixada és molt ràpida i entretinguda, amb algun escaló baix però sense cap contratemps. Solament cal ressaltar com a tram més "complicat" ( entre cometes perquè els que esteu acostumats a anar per sendes no tindreu cap problema) una baixada amb pendent considerable.
Sense deixar de sendejar anem planejant i pujant fins tornar a agafar camí al cap d'uns 5 Kms de l'inici d'aquesta senda.

El camí ens porta a la costa dels pantans, just quan comença la darrera pendent que també és la més llarga i complicada. 1500 metres per guanyar 150 metres de desnivell, la pendent mitja és fàcil de treure. Amb calma anem pujant el que sabem que serà l'últim patiment del matí, quan haurem arribat dalt ja solament ens quedarà baixar fins a casa.
Quan ets baix solament penses amb el patiment que et queda, però no són més que 12 o 15' en el pitjor dels casos.

Acabem de planejar i pujar el poc que ens queda fins arribar a la base de Montmaneu per la cara nort i fem el descens típic per la senda Clàssica, acabant per la baixada del pi, i empalmant l'Entrepins. 3.500 metres de baixada Non Stop fins arribar a trobar camí un altre cop.

Ara ja solament ens queda anar baixant per pista, sense oblidar-nos de passar per les Valletes i de fer la Trialera del Picado.

En resum, una sortida molt molt entretinguda, per disfrutar de la BTT fent molta senda i unes bones baixades amb tan sols 35 Kms i 700 metres de desnivell.

Salut!


divendres, 18 d’abril del 2014

No ha estat un pleno, però no em puc queixar.

Dos dies per pedalar amb la flaca per acumular uns 180 o 200 Kms, dos dies per córrer i sumar 2h 30' i uns 27 o 30 Kms, i un dia de natació...... Aquest era el plàning pensat per aquestes vacances de Setmana Santa de dilluns a divendres.
Per poder aconseguir els objectius havia de pedalar dimarts i divendres, córrer dilluns i dijous i nadar dimecres. Al final l'ordre ha estt diferent però gairebé ho puc fer tot.

Dilluns va ser dia en blanc, amb la qual cosa començava realment malament la setmana i per poder aconseguir els "objectius" necessitava fer combos i caramboles, la qual cosa es preveia molt difícil.

Dimarts. 2 hores justes i 50 Kms amb la flaca. La sortida havia de ser d'uns 80 Kms i 3 horetes, però una punxada em va malbaratar els plans.
Ruta planera, la que faig quan vaig sol, anant a Lleida i tornant anant fins a Mequinensa. Aquesta vegada vaig tornar per Torres de Segre i, al tornar a passar per Seròs en direcció a Mequinensa, vaig punxar i ja vaig avortar la sortida.

Dimecres. 60' de running a ritme de 4:57, el que fa un total de 12.140 metres. Al km 6 vaig fer una sèrie de 1000 m. que em va sortir a 3:35 ( això em va fer pujar la mitjana que havia de ser de 5:00). Les sensacions durant la sortida van ser bones, al cap d'unes hores no tant per això.

Dijous. El mal del taló, turmell i genoll no em van fer tirar endarrere i, amb l'ajut de la Paula que em va despertar a les 5:30, a les 7:15 sortia a córrer amb la intenció de fer més metres, més temps i més desnivell que dimecres.
Vaig anar a buscar fer una ruta amb desnivell i això, si no vols fer molts Kms, et porta a passar per Montllobé. 1 h 12', 14.000 m amb 385m de desnivell positiu. Ruta molt distreta i que passa ràpidament, però que castiga molt les articulacions per les baixades que té.


Vaig estar tota la tarda amb dolor als bessons i cuixes.

Divendres. No sabia si sortir a pedalar perquè les cames estaven molt dolorides, però com que la bici i el córrer no tenen res a veure m'hi vaig aventurar....... si la cosa anava malament hagués fet mitja volta i tornat cap a casa.
Ruta per carretera buscant una mica de desnivell, Mequinensa, fer el portet de Casp, Nonasp, Faió ( sense arribar-hi), Mequinensa i Seròs.
Són 100 Kms justos i hi ha un desnivell d'uns 1.400 m.
Aquest cop la grupeta la formàvem Pere, JX, Sejo, Ernesto i jo i tenia l'esperança de poder acabar la ruta sense gaires incidències.
Per pla cap problema, a més aquest cop vam començar com toca.... poc a poc.
Fem el primer port, que té gairebé 10 Kms ( amb un "descanset" intermig) i que puges més de 300 m. Aquí les cames es comencen a queixar, sobretot quan em fico de peu, però de moment em puc permetre fer-me el suec. Lentament la musculatura es va ficant a lloc i cada cop em trobo millor.
Descendim uns kms i comencem amb els trams trencacames, mantenim un ritme bo tota l'estona i això es va notant.
 Abans de trencar a l'esquerra per anar a buscar la carretera de Faió Ernesto punxa i hem de parar una estona a arranjar el forat. Aprofitem aquest temps per menjar una mica i així no haver de parar desprès.
Fem una baixada fins a Nonasp a ritme alt i allí tornem a parar de nou per avituallar una altra vegada abans d'iniciar la pujada i la part final de la ruta.
Petit ascens i tram trencacames un altre cop fins a la baixada de Mequinensa.
L'última part del recorregut, des de Mequinensa fins a Seròs l'hem feta afilerats i amb algun relleu.
Ha estat una bona ruta, i m'he acabat trobant millor del que em pensava. 4 horetes en total per fer els 100 Kms.

En definitiva han estat 6 h  i 150 kms amb la flaca, 2 h 12' de running i 26.140 metres i 0' i 0m de natació.

Salut!

dissabte, 12 d’abril del 2014

Dissabte "rescatant" a la flaca.




M'he decidit a sortir amb la secció de carretera del Club Ciclista Seròs.

Ja feia temps que em ballava pel cap, però no trobava el moment, i avui, entre que tinc la forquilla de Cleo a arreglar i que els dissabtes ells surten més suau, m'he decidit.

En un inici la ruta havia de ser d'uns 80 o 90 Kms i poc desnivell, per poder ser a casa amb 3 horetes. al final han estat 102 Kms i 3 h 30' en total ( el ritme no ha estat dolent, 29,7 Km/h).

Juanjo, Peret, Guerau, Javier, Ernesto i jo començàvem a pedalar a les 15:00 en direcció a Alcarràs. El grup anava junt i a ritme bo però sense intensitat de treball, suposo que hi havia quelcom d'aire a favor.

D'Alcarràs cap a Gimenells. En aquest tram hi han hagut les primeres ganivetades aprofitant la tendència pujadora del tram i l'aire que entrava en diagonal.

Almacelles i Altorricó. Carretera trencacames, intentant mantenir un bon ritme els continus puja-baixes van gastant les cames sense que te n'adonis i això pot passar factura al final de la ruta.

Altorricó, Saidí i Fraga. A l'inici d'aquest tram recuperem un altre efectiu, Calú, que venia de Fraga per a retrobar-nos i acompanyar-nos la resta de la ruta.
Durant tot aquest tram ens hem afilerat i hem anat fent relleus tota l'estona. El ritme s'ha augmentat pujant la mitjana de velocitat i recuperant temps ( sort d'aquestos moments si no igual arribem a casa a l'hora de sopar).
Els relleus forts i els kilòmetres han començat a afectar a algun integrant de la grupeta, però fins arribar a Fraga ningú ha donat el braç a tòrcer.

Massalcoreig, Avinganya i Seròs. De Fraga la forma més ràpida de tornar és per Massalcoreig, anant desprès per la pista de la Granja i trencant per un camí asfaltat que et deixa una mica més amunt del convent d'Avinganya. Aquesta és la que hem seguit per reduir una mica més el temps.

Al final ens ha sortit una bona ruta feta a ritme molt decent i deixant, almenys a mi, les cames tocades i així no tenir remordiments per no sortir diumenge.

Salut!

divendres, 11 d’abril del 2014

Millor del que esperava.

La setmana ha començat amb una mica de ressaca post NBR, sobretot pel que fa a l'esquena.
Dilluns al ficar-me sobre la bici de ciclo indoor vaig notar el cul una mica adolorit però sense problemes, les cames tocades però bé, però l'esquena l'he tingut contracturada fins dimecres.

Aquesta setmana, desprès de rodar una mica les dues primeres sessions, he començat a augmentar la intensitat de treball.

Dilluns:
Matí - Descans total, necessitava recuperar musculatura per poder pedalar a la nit.
Tarda - Dues classes de ciclo indoor suaus, sobre el 60%, per recuperar les cames i no forçar l'esquena. 92' a 110 bpm de mitjana ( 135 de max.) i consumint 558 Kcal,

Dimarts:
Matí - Torno a pedalar, aquest cop realitzant la sessió a la intensitat planificada, 46' a 143 bpm ( 180 de max.). 555 Kcal gastades.
Tarda - Crossfit treballant tronc superior durament ( agulletes fins dijous).
            G.A.C. com a monitor semiactiu, la primera part de la classe no he treballat i a la segona una mica.
            Ciclo baixant el treball però amb més càrrega que dilluns. 46' a 122 bpm (141 de màx.). Aquest cop 360 Kcal.

Dimecres:
Matí - He reiniciat la cursa pedestre i ho he fet de forma molt suau. 45' a 5:52 ( 70% de la FCM) recorrent 7.500m. Tot i la suavitat de l'entrenament he acabat amb el genoll esquerra i el turmell dret amb molèsties, per no parlar de les agulletes al bast intern.
Tarda - Un parell de classes més de ciclo. Encara que he volgut treballar poc, el primer i tercer blocs a ritmes alts m'han fet pujar les pulsacions. 88', 125 bpm (171 màx.) i 778 Kcal.

Dijous:
Matí - Sessió de bici a la intensitat programada. 137 bpm durant els 44'. 509 Kcal.
Tarda - Crossfit amb treball complert de tot el cos.
             G.A.C. com a monitor semiactiu, la primera part de la classe no he treballat i a la segona una mica.
             Ciclo. Per acabar els entrenaments de la setmana he decidit mantenir la intensitat de la classe a veure si les cames ho suportaven. 44' més que han resultat els més forts de tota la setmana. 141 bpm ( 174 màx.) i 530 Kcal.

Com a resum. He fet un inici de setmana suau per recuperar el cos de la marxa de diumenge, he tornat a iniciar-me a la cursa, i començo a incrementar la intensitat de les classes.

45' de running fent 7.500 m.
6 hores de bici consumint 3290 kcal i sumant uns 98.7 Kms.

Salut!


diumenge, 6 d’abril del 2014

NBR 2014 - Pedalar no és solament qüestió de cames.

Avui tocava anar a pedalar a Sant Llorenç de Montgai per participar a la 1ª Nogura Bike Race a la modalitat Marató, que constava d'uns 90 Kms i 2.400 metres de desnivell positiu.

Jo no sóc d'aquest tipus de marxes, a les tan llargues em refereixo, però l'elevat percentatge de sendes, corriols i trialeres em va fer donar el cop de cap i accedir a participar-hi juntament amb Jordi i Sejo. 
Igual que nosaltres tres també hi havia un altre trio de Seròs que hi ha participat, són Josep Romero "Escaleta", Ramon Agustí "Ramonet" i Sergi Plaza "Sergi".

No cal dir que, els dies precedents, els nervis i la incertesa de saber si havia fet bé, o no, d'apuntar-me a una marxa tan llarga i dura hi eren, però no em treien el son. El problema, com ja m'esperava, ha estat aquesta nit que solament he pogut dormir 4 hores i a les 5 ja estava donant voltes pel llit.

Aquest matí, amb les bicis carregades al cotxe des del dia anterior, marxàvem cap a Sant Llorenç sobre les 7:20, 20 minuts més tard de l'hora que havíem quedat, per culpa d'un problema amb el despertador que ha tingut el Sejo ( desprès diu que ell tampoc pot dormir els dies que anem a alguna marxa).
El viatge, com no podia ser d'altra manera, ha estat molt aliè. Amb continues conyes i bromes sobre com podria anar i què ens podria passar durant la marxa.

Arribada a lloc a les 8:15, amb 45' de temps per recollir pitralls, menjar alguna coseta, descarregar i preparar bicis i material i anar cap a  la sortida...... una mica contra rellotge.

Al anar a recollir els pitralls ens hem trobat a Escaleta, Ramonet i Sergi que ja anaven cap al cotxe a arreglar-se, salutacions, més conyes i fins desprès. Hem trobat alguna cara més coneguda, però poques, i aviat teníem la bossa amb el pitrall per la bici, una pegatina per penjar a la tija del seient ( a l'enganxina hi era el xip de control pels llocs de pas) el mallot de la NBR, gels, barretes i alguns obsequis més...... una bona bossa realment.

Anem a amortitzar una mica més la inscripció endrapant tres o quatre pastes i un suc a la carpa del briefing i, debatint-nos si s'havia d'anar a fer motor abans de sortir o no, hem anat a vestir-nos de romà i a engalanar la muntura amb el temps just.

- tu què agafes? - calen els "manguitos"? - Barretes? - Gels?....... la marxa és llarga i decidim pecar per massa que per poc, 3 barretes i 3 gels cadascú a les butxaques. 
Multiclau, "tronxa", tanques ràpides, càmeres, desmuntables, brides, manxa i mòbils repartits entre tots tres ( és l'avantatge d'anar en grup, et pots repartir els pesos). Ens venen a buscar els altres tres de Seròs i anem cap a la línia de sortida.

Els Últims, crec que ha estat la marxa que he arrencat més endarrere, en arribar i per tant els últims en sortir. Però avui això no era problema, la tònica del dia era "tranquils que això va per llarg". 

Encara que, tot i la tònica del dia, quan vam enfilar la primera pujada el ritme crec que era una mica massa elevat, i la frase - potser hauríem de baixar una mica el ritme, penseu que això va per llarg.- es va sentir un bon munt de vegades al llarg del matí- migdia- tarda.

L'inici de la NBR ha estat per carretera, 2.500 metres en direcció a Camarasa, facilitant que la gent s'anés ficant al seu lloc suposo. A nosaltres ens ha donat la impressió que la gent s'ho prenia d'una forma diferent a les marxes més curtes, on la majoria estan amb el gas gairebé a fons des de l'inici i amb més nerviosisme, també s'ha de tenir en compte que estàvem al darrere del tot i als de davant no els hem vist en tota l'estona ja.

Comencem la primera pujada, 8 Kms per elevar-nos 250 metres. Pujada suau però constant sense gaires descansos però sense trams durs, 7, 8 i 9 % en la majoria del tram, al GPS hi ha aparegut algun 12 però curt. A més tota la pujada ha estat per pista i camí ample i en bon estat la qual cosa feia molt fàcil ciclar i anar escalant algun lloc per no agafar embussos no haver de parar gaire a la baixada.

Primer descens, fàcil, corriol sense complicacions encara que hem hagut de baixar el ritme, inclús parar en algun lloc, per no estar la gent prou estirada i, ja se sap, no tothom baixa de la mateixa manera.En total han estat 5 kms i mig amb alguna petita pujada i un tramet de camí per enllaçar tramades de senda. Molt divertida i "ràpida" ( entre cometes perquè ràpida no l'hem pogut fer, però ho era ).

Remuntem poquet i baixem també poc per camí i arribem a Os de Balaguer on hi havia el 1r avituallament. Corria el Km 19 i havíem gastat 1 hora i 6' ( ja us he dit que havíem començat massa ràpid). Parem el temps just ( una altra de les màximes del dia era parar a tots els avituallaments que això va per llarg) per veure una mica i ingerir algun troç de fruita.

Tornem a pujar per camí també. Aquest cop 3.500 metres i 200m de desnivell, seguidament iniciem un petit descens per camí que aviat passa a senda, també fàcil de fer, i que dóna el tret de sortida a un tram de més de 8 Kms de pujades i baixades constants per camíns estrets i sendes que acabaven en una altra baixada molt distreta. 
En aquest tram de pujades i baixades es trobava l'avituallament més fort, el de Vilanova de la Sal al Km 30, que desprès repetiríem al km 67.

Amb 43 Kms a les cames i 2 hores i 3/4 transcorregudes ens trobàvem a punt de començar la 3ra pujada prolongada de la marxa. Ens havien avisat que el "MAMBO" començava sobre el Kms 45, però no ens imaginàvem que seria tant i tan a "Rajatabla".
Km 43,6 desprès de deixar l'avituallament de Vilamajor ens dirigim en ascens continuat cap a font de pou...... senda i pedres, pedres, pedres, pedres, pedres, pedres, pedres.... podria estar així durant els 3 Kms que ha durat la pujada per senda " pestosa ". Per mi el pitjor tram de tot el recorregut. Si ja es feia complicat, per mi esclar........ la gent que anava a les primeres posicions hauran arribat com floretes aquí, la pujada continuada per senda amb gent per davant, sumeu-li el traqueteig de les pedres clavades a terra que et castiguen encara més la musculatura tant dels braços com de les cames com de l'esquena (per haver de fer algun moviment brusc per aixecar la roda davantera).

El premi del calvari anterior han estat els gairebé 10 Kms de baixada, en un primer troç per senda empedrada però molt entretinguda i amb algun pas tècnic ( crec que he deixat rastre de salivera), desprès per camí molt ràpid amb corbes tancades per anar pujant adrenalina, i per senda un altre cop. 
Al final de la baixada un altre avituallament. Era el km 57 i anàvem a les 3 hores 40' i uns 1700 o 1800 metres de desnivell.

Com em va dir un biker a qui li vaig preguntar pel que ens faltava fer - un repetxet i una altra baixadeta i després les dues últimes pujades del dia-. "repetxet" de 3 Kms, per sort el desnivell ha estat poc, i baixada fins arribar a Vilanova de la Sal un altre cop. Avituallament fort ( hem arrasat amb la coca de recapte i la pizza, i hem marxat encara amb gana, però...... més val no abusar), aquí hem estat una mica més d'estona perquè les cames ja estaven tocades i necessitàvem fer un "parón".

Pujada iniciada per senda blava ( que començava amb una bona pedra i un escaló) molt plana i desprès la pista que molts de vosaltres ja coneixeu i que porta a l'ermita de Montalegre. En aquest cas solament arribàvem fins a la senda dels corralets. Primer "calambre" al poc de començar la pujada, he hagut de baixar de la bici, estirar una mica, beure i amunt un altre cop ( ha estat per culpa de beure poc, ja m'ha passat alguna altra vegada). Durant una bona estona he anat amb por per si em repetia, però ja no me n'he sentit més en tota l'estona.
Abans de començar la baixada dels "corralets" m'esperaven Jordi i Sejo parlant amb Mariano, han deixat que baixés jo davant i després han seguit ells.
Què us he de dir d'aquesta trialera? l'he fet ja unes quantes vegades i és llarga, amb trams tècnics i trams que et permeten córrer, emboscada i bonica. La única pega ha estat el cansament que no deixava que et puguessis acabar de soltar per por a alguna caiguda. El problema de trobar tap no hi existia, aquí la gent ja estava molt dispersa i no he trobat a ningú que em fes anar lent.

I la penúltima baixada comporta la última pujada. Era la mateixa del començament però, amb 76 Kms a les cames, 2.200 metres acumulats i 5 hores i 25 minuts des de línici, les cames deien que havien canviat el pendent. El que a les 9:30 del matí ho pujàvem a 15,5 Km/h ara, a les 14:40, ho fèiem a 12 i us puc assegurar que la sensació de les cames era pitjor.
Però el problema de les cames crec que no ha estat tant, tret del moment de la rampa, el que em matava en aquesta pujada i al acabar m'ha donat més molèsties han estat l'esquena i el cul. I és que pedalar no és solament qüestió de cames, s'ha d'estar preparat a passar les hores que toquen a sobre de la bici, i això no ho havíem preparat el temps suficient.

Quan gairebé teníem la pujada feta hi havia el darrer avituallament. Ja solament ens quedava entrar a la darrera senda, que començava en un tram molt pla amb més pujada que baixada, i acabava en una bona baixada que donava a la pista que va a l'ermita de St. Cristófol.
El primer bocí maleïa les pujadetes, m'exigien forçar una esquena, que no tenia en el seu millor moment, i sentir el cul sobre el seient, la qual cosa tampoc era gens agradable.
El segon bocí tenia un somriure amarg al rostre per no poder deixar anar a Cleo pit avall tement perdre l'equilibri i anar baixant per damunt dels matolls.

Per fi arribem a la pista, seguim baixant i ho fem molt ràpid pensant que anem directament cap al càmping on es trobava la meta, però encara ens fan fer una mica de volta per entrar a l'arc en el mateix sentit que havíem marxat.

89 Kms, 2.400 m+, 6h 10' ( 5h 50' pedalats).

Crono a l'arribada amb foto finish i vídeo del pas per meta. Ho hem fet els tres junt, com no podia ser d'altra manera, amb el cos cansat i la cara ben alegre per acabar amb molta dignitat una marxa que sabíem que per nosaltres no seria fàcil. Però ja tenim la MEDALLA.


Molt bona organització, circuït ben marcat, 7 avituallaments ben assortits, i final de traca i mocador amb pasta, llonganissa, pa torrat i cervesa fresca per recuperar forces........ Si no passa res l'any que ve REPETIM.

Salut!



PD: Si creieu que no hem tingut anècdotes per riure i acabar de disfrutar del dia no us ho penseu pas, hem hagut de parar a fer motor, hem tingut una caiguda dins d'un túnel, hem analitzat varies bicis ( per cert hi havia una fatbike) i "biciclistes", ens hem rostit amb el sol, hem fet molta conya gaudint d'un parell o tres de cerveses i un plat de pasta al arribar, hem tingut una crisis de riure un cop acabada la marxa suposo que degut al cansament i a la falta de reg sanguini al cervell,.......

dijous, 3 d’abril del 2014

Posta a punt.

Venint d'un fi de setmana sense esport, aquesta setmana l'he plantejada tenint al cap solament poder fer la Noguera Bike Race gaudint de les baixades i patint el menys possible a les pujades.

No porto cap entrenament llarg que s'assembli als 90 Kms i 2200 metres de desnivell + que ens tocarà fer diumenge al matí, però confio que entre la companyia, una setmana prèvia, aquesta, amb molt poca càrrega i un ritme normal puguem acabar sense haver de patir cap enganxada de consideració.

He reduït la pràctica esportiva a la mínima expressió i això vol dir fer, com a monitor actiu, solament les 8 sessions de ciclo indoor.
Les tandes de fitness de dimarts i dijous i la piscina de divendres al matí les he suspès. Les classes de G.A.C i de Crossfit les he fet com a director, sense implicar-me físicament en cap exercici.

I les sessions d'spinning han estat fetes de la següent manera:

Dilluns - les dues classes seguides fetes sobre el 60%, 82' i 559 Kcal consumides.

Dimarts - la sessió del matí l'he feta a la intensitat que tocava, per no adormir massa les cames. 42' a un 75% de mitjana ( la màxima ha estat un 100%) amb un augment d'intensitat gradual durant els 4 blocs que té la classe. 541 Kcal.

Per la tarda he tornat a la recuperació activa, o treball regeneratiu, o descans actiu, digues-li com vulguis tot ve a ser el mateix. 41' més al 60% 254 Kcal més.

Dimecres - dues classes més seguides per sota del 60% de mitjana, aquest cop 90', però solament 543 Kcal.

Dijous - al matí he fet el segon entrenament de qualitat per fer un testing de les cames, a veure com arribarem a diumenge. Han respost bé, sense tirar coets, però bé. 42' amb un augment progressiu del treball acabant sobre el 90%. 482 Kcal.
Per la tarda la darrera sessió abans de diumenge. Ha servit per moure una mica les cames i soltar-les desprès del treball matinal. 45', 264 Kcal.

Ara a seguir nerviós un parell de dies més fins que arribi l'hora de començar a pedalar.

Salut!

P.D. No sé si són els nervis, el canvi d'hora, l'acolloniment envers un tipus de marxa que no he fet mai, la falta de moviment, l'intentar menjar més per no guanyar pes o una barreja d'alguns o tots els aspectes anteriors. La qüestió és que el ritme biològic no em va a l'hora, tot el principi de setmana que noto punts als quàdriceps i als bessons que sembla que s'hagin d'enganxar o trencar, i no hi ha manera de fer motor com toca. 
Ara ja solament toca esperar i a veure com es cou tot això.