dijous, 20 de desembre del 2012

Última setmana d'spinning abans de festes.

Cada cop em trobo més a gust fent les classes de Ciclo indoor. A gust pedalant, a gust parlant i a gust amb els detallets que vaig introduint.

La setmana passada vaig començar enviant als practicants la gràfica del perfil de la sessió i la del percentatge de treball. Aquesta setmana he dibuixat amb rotulador la gràfica de treball a l'espill de la classe per a que els clients no vagin tant a cegues i ...... quan veus que el treball que tens pensat de fer es compleix...... és lo millor.

Dilluns: començament fort de setmana, la classe era dureta, a més era totalment nova.
La sessió del matí va durar 50 minuts treballant a 138 bpm de mitjana i consumint 547 Kcal.


Per la tarda doblava la sessió matinal fent 1 hora 50 minuts en total, 133 bpm i 1024 Kcal consumides.

Dimarts: Tornava a repetir sessió i com sempre fent-la igual treballava més que dilluns. 48 minuts, 143 bpm de mitjana i 560 Kcal.

Dimecres: la última sessió abans de nadal sempre és amb música de nadales, per començar a ambientar al personal. A més és més suau que les que hem fet últimament.

Al matí 46 minuts a 124 bpm i 341 Kcal consumides. No fico la gràfica perquè hi ha 5 minuts que no m'agafa les pulsacions i per tant no es pot comparar.

Per la tarda les dues sessions van durar 1 hora i 49 minuts, la intensitat mitjana va estar de 120 bpm i 825 les Kcal.

Finalment dijous he estat 48 minuts pedalant agafant una mitjana de 125 bpm i consumint 430 Kcal. Com sempre la sessió de dijous sempre més alta. Això també em fa modificar la gràfica de treball però...... encara s'hi assembla no?







En total doncs  3 hores 51 minuts, 3727 Kcal i, per tant, 111.8 Kms.


Salut!

diumenge, 16 de desembre del 2012

Obligats a fer l'alternativa a la marató.




Compromisos, obligacions, deures, .... diversos  són els factors que et poden fer canviar els plans d'un fi de setmana.
Aquest cop se n'han ajuntat varis, la obligació d'obrir tancar i controlar l'activitat de bàsquet del pavelló poliesportiu, el compromís d'assajar l'actuació que fèiem per la tarda a l'escala en Hi-fi de la Marató de TV3 i el deure d'arribar a casa aviat per poder estar una estona amb la família abans de tornar a marxar per preparar el tema de la tarda.
Tots aquests factors han fet que decidís no anar a pedalar amb la sortida organitzada amb el rerefons de la marató i que sortís amb Dani, Pep, Sergi i Antònio que tampoc disposaven de temps per anar-hi.

La sortida ha estat aviat. A les 8:45, desprès d'haver anat a fer la foto amb tots els que sí que marxaven per la marató, començàvem a bellugar les muntures en direcció al camí del Ram.

La primera intenció d'anar a buscar la última trialera que es va fer per la granjolina l'hem descartat solament començar perquè ningú dels assistents l'havíem fet i no sabíem com arribar-hi. Ara se'ns plantejava el dubte de la ruta, per on anirem?.

El primer en donar una opció ha estat Antonio que ens ha portar per una pujada fins als vivers de Daniel Prunera que van fer la setmana passada amb "lo padrí". Un cop allí seguim pel camí normal fins al magatzem del Teixidó. En aquest punt jo, que tenia ganes d'anar a fer baixadetes, els porto per un camí que dóna directe a una trialereta que ja s'havia fet en una de les primeres Xallenge.
Des d'aquí anem donant pedals fins arribat a Aluminsa. El ritme és bastant pausat, la sortida ha estat molt tranquil·la sense intencions per part de ningú de marcar un ritme alt, sabedors del grup que anàvem i de les limitacions de cadascú.
- Avui t'aborriràs Nano?
Impossible! si vas amb bici amb bona companyia és igual el ritme que portis, l'aborriment no té cabuda en cap moment.

Quan passem Aluminsa ens fiquem a la senda que li hem ficat el mateix nom que l'empresa "senda d'Aluminsa" en direcció cap al refugi dels caçadors. Punt gairebé obligat de pas i de parada a esmorzar de totes les pedalades que fem per la vora de Montmaneu.
Mentre enfilàvem la pujada que ens deixaria al punt de vitualla ens ha avançat un noi amb un cotxe i una bici carregada. Dani i Pep l'han saludat, el que m'ha fet pensar que el coneixien. Però al arribar dalt ja no hi era, el cotxe estava allí parat però ell ja havia marxat.
Quan tots hem arribat a la porxada ha tingut lloc l'esmorzar variat: plàtans, barretes i figues i aleshores ha vingut el ciclista propietari del cotxe. Pel que es veu la setmana passada va fer una ruta per aquest territori i havia perdut la targeta del GPS i havia anat a mirar si la trobava al lloc on es pensava que podia haver caigut, per mala sort no l'ha pogut trobar. Allí he sabut que era un noi de Llardecans i que, efectivament, Pep i Dani el coneixien del futbol sala.

Al reprendre la ruta el Joan, que és com es diu el noi de Llardecans, ha vingut amb nosaltres.

Bosquet. Amb un terra espectacular, les rodes s'agafaven perfectament i encara s'aguanta prou net.

Costa del bocadillo. Cor de colom com sempre però sense ficar peu a terra.

Desprès d'aquesta pujada hem trencat a la dreta anant a buscar la "clàssica" per fer-la de pujada fins arribar a la sendeta que porta a un sembrat que et deixa a la pujada del mas de l'hereu.

Pujada del mas de l'"hereu". Més cor de colom i malediccions a tots els repetxets. Per més cops que la fas, almenys a mi, sempre hi ha l'últim cop de ronyons que et fa pensar que hauràs de ficar el peu a terra.

Trialera de la punta del Polansky. Cada cop la trobo més divertida i quan aprengui a passar "La Pedra" sense ficar el peu ja serà colossal.
En acabar aquest trialera hem trencat a la dreta per anar a buscar el final del Polansky enlloc d'anar a l'esquerra i donar gairebé a la Granja d'Escarp.
Jo no hi havia passat mai, aquesta alternativa l'ha proposat Dani per recomanació de Xavi V. Molt, molt, molt bona opció. Tota l'estona sendeges primer amb una baixada pronunciada i desprès planejant i pujant.

Pista de la Granja a Maials, aquí ens hem despedit del Joan que tornava cap al refugi i nosaltres ja anàvem direcció a Seròs. Això sí, passant per les valletes del Conde i per la trialera del Picado per acabar de soltar adrenalina i endorfines abans d'arribar a Casa.

33 Kms amb 600 metres de desnivell i 3 hores en total.

No ha estat una sortida "canyera" ni de ritmes alts, però m'he donat per més que satisfet. No sempre s'ha d'anar a morir, aquestes sortides on disfrutes de la gent amb la que vas i que pots contemplar el paisatges i el teu voltant són molt importants.

Salut!

dissabte, 15 de desembre del 2012

Apte.

Sembla ser que el curs de ciclo indoor va anar bé, ja m'han donat l'apte.
Ara ja puc passar comptes de les classes d'aquestes dues setmanes amb més tranquilitat.

Dilluns 3 de desembre 3 sessions 2 hores 40 minuts en total i 982 Kcal consumides. Sessions més aviat suaus.


Dimarts 4. La mateixa sessió que vaig fer dilluns però aquest cop em va portar a consumir 361 Kcal en 50 minuts.

Dimecres 5. 3 classes més, 2 hores 57 minuts i 1367 Kcal. A mesura que avança la setmana les classes han anat en augment i el cansament també, això es nota.

Dijous 6. Festa.

Les sessions de la setmana del 10 al 13 de desembre han estat bastant dures, aquesta setmana he hagut de tornar a utilitzar les cremes de fred i les malles compressives.

Dilluns 10. 2 hores 32 minuts, 1449 Kcal.

Dimarts 11. solament 49 minuts de classe però 544 Kcal.

Dimecres 12. 2 hores 51 minuts i 1812 Kcal.

Dijous 13. Per fi acabava la setmana fent 55 minuts de ciclo i gastant les últimes kcal d'aquests setmana, aquest cop 683.

La diferència d'una setmana a l'altra és molt visible, mentre una solament vaig consumir 2710 Kcal ( es cert que hi havia un dia menys) l'altra n'he cremat 4488. La primera setmana la classe de dilluns i dimecres era de recuperació activa i la segona setmana era de treball de potència aeròbica tota.

Bé doncs en total 216 Kms.

diumenge, 2 de desembre del 2012

I, al final.... una trialera.




Havia agafat el fi de setmana amb ganes, em tocava un "per fi" dissabte i un altre "per fi" diumenge. Dissabte per fi feia l'examen del curs de ciclo indoor i ja no em caldria pujar a Barcelona cap més fi de setmana, diumenge per fi agafaria a Cleo i podria tornar a fer una trialera.

Dissabte a les 7:45 marxava de Seròs direcció Barna amb les idees clares de què faria per poder aparcar i repassant les cançons dels 8 minuts de sessió que m'havia preparat per l'examen, recordant quines accions havia de fer a cadascuna i què havia d'anar comunicant durant aquests 8 minuts.
A l'arribar a Diagonal el pla A d'aparcament em va fallar perquè estava ple de cotxes, em dirigeixo al pla B. Dissabte 1 de desembre jugava el Barça a casa i al lloc on havia d'aparcar, a la Zona Universitària, tallaven aparcaments i començava a haver-hi una mica de "merder". Per sort vaig poder aparcar al mateix lloc que la setmana anterior i, com que dissabte acabàvem a migdia esperava no trobar-me a les senyores amb badall que vaig veure la setmana anterior.
L'arribada al Gym va ser tranquil·la i amb temps, ens vam canviar i vam començar a fer l'examen per ordre alfabètic del primer cognom, a mi em tocava dels últims.
A les 11:30 vam fer un paro perquè hi havia una sessió d'spinning i a les 12:30 repreníem l'activitat. A mi em tocava fer l'examen en segon lloc desprès de la represa. Crec que em va sortir força bé, ara a veure quan ens donen els resultats. En total vam pedalar durant 96 minuts i jo vaig consumir 1120 Kcal ( 33.6 Km)
En acabar vam dinar tots junts i sobre les 16:30 agafava el cotxe altre cop per anar cap a casa.


A l'arribar a casa ja vaig començar a gestionar la sortida de diumenge. Fèiem el dinar del club ciclista i sabia que pel matí sortiria gent amb la BTT.
Al final vam quedar per sortir a les 10:00 ( el raonament va ser que si sortíem abans faria massa fred). Ara em quedava gestionar les obligacions de diumenge al matí per poder agafar la bici a les 10:00: a les 8:30 havia d'anar al parc de bombers perquè teníem una sessió de practiques, m'havia de buscar a algú que em substituís de les 10:00 fins a les 13:00 més o menys per a poder marxar a pedalar tranquil i havia d'anar a obrir el pavelló per a que juguessin dos partits de bàsquet.
Per les pràctiques no hi havia problema, em donava temps d'anar a fer-les i estar preparat a l'hora, Marc PaJo em va fer la guàrdia de 10:00 a 13:00 i vaig quedar amb l'entrenador de l'equip de bàsquet per que vingués a les 9:50 perquè a les 10:00 ja ho tingués tot enllestit.


9:55 a.m. preparat al Tonet, les feines del matí ja estaven enllestides i ara solament em quedava pedalar i pedalar amb companys. Edgar, JX, Sampi, Surdet i jo vam arrencar les màquines una mica abans de les 10:00, Jordi m'havia enviat un Wassap informant que ell marxava a les 9:00.

El fred encara es deixava notar tot i que no en feia tant com el matí anterior. Les ganes em podien i, per més que intentava contenir-me, sense voler, vam agafar bon ritme des del principi de la sortida.
Hi havia alguna cosa que no em quadrava, com per exemple que Sampi anés tota l'estona al meu costat aguantant el ritme perfectament - si aquest tio fa una eternitat que no toca la bici!!- Surdet, que sempre havia estat al capdavant de les sortides, s'anava quedant cada cop que augmentàvem el ritme, en canvi JX, com sempre, no anava estirant del grup però estava per allí ni davant ni darrera, al seu ritme i conversant en Edgar que anava a la seva par. Desprès a mesura que vam anar pedalant i parlant sortia la solució a aquests mistèris: Sampi no feia tant temps que no tocava la bici, a més feia algun dia que doblava les sessions d'spinning del gimnàs i Surdet no agafava la bici des de la sortida a la platja que vam fer a l'estiu..... si les coses són clares, el pedal necessita pedal.

La intenció de la primera part del recorregut era anar directament fins al refugi, on havíem quedat amb Jordi, per continuar fent futa els 6 junts. El problema d'aquesta planificació era que anàvem amb JX i, a sobre, ja comença a barallar possibilitats de sendes, camins i variacions a fer per a la Xallenge del 2013.... A mitja pujada vam anar a explorar un camí per veure on donava i si era viable de passar-hi. Això ens va apartar de la pista principal una estoneta i, just quan ens encaràvem un altre cop a reprendre el recorregut, es van començar a sentir veus. al mirar cap a la pista es podia veure clarament un grup de maillots grocs llampants amb algun punt, escàs, d'altres colors. Eren del nostre club segur i, igual que els cavalls, vam forçar el ritme sense que ningú digués res fins que els vam agafar. Eren Pere, Juanjo, Javier, Pep, Dani, Antonio, Xavi V, Jordi i Carlos Pujol (artista convidat a la ruta).
Salutacions ràpides sense canviar ritme i ja enfilàvem la pujada al refugi, cadascú al seu ritme vam anar fent fins que tots vam ser a dalt per fer una mossada als bocates,( barretes i altres) i poder beure aigua tranquilament (bé, n'hi ha que la dona els cuida i porten un "zumo" per esmorzar).

Era l'estona de les converses; 14 ciclistes de diferents edats, condicions, estats i etc. cadascú aporta el seu granet de sorra i tothom hi diu la seva. La parada va estar curta, tot i haver-hi sol la temperatura encara era baixa i el cos començava a refredar-se. Abans de marxar però tocava fer la foto de rigor.

Solament reprendre la ruta Sampi trenca la cadena, primer contratemps, ell no portava tanques i ara, amb les diferents pinyoneres, els que en portàvem eren tanques per cadenes de 10 pinyons i ell solament en porta 9. Sortosament Xavi V en portava una que li anava bé.
Carlos Pujol feia de mestre, es va fer palesa l'experiència i els coneixements de la bici que té. No pel fet de saber canviar un esglaó de la cadena, que d'això en sabíem tots..... bé potser Sampi no, sinó per la forma de procedir i de fer-li arreglar la trencada a Sampi enlloc de fer-ho ell per guanyar temps.
En qüestió de molt pocs minuts ja tornàvem a estar en moviment i pedalàvem en direcció a la senda de la Cabra per la pista de les mines, ens vam veure obligats a canviar el recorregut perquè hi havia batuda al jabalí.
El terreny estava en òptimes condicions per ciclar-hi, una mica tou però no fangós. Tots vam anar pujant, cadascú al seu ritme, sense patir pels que quedaven més endarrere sabien segur que, a una velocitat o una altra, arribarien dalt i allí els esperarien.



La pujada es va allargar fins al pla d'abans de la darrera pujada al Montmaneu, enlloc d'anar a fer el Boc com es costum desprès de fer aquesta remuntada, perquè el temps i les forces ens obligaven una mica a fer-ho així.
El següent pas era anar fins a la costa de la Bella dona on uns havien d'agafar el camí cap a casa i els altres, crec que 10, havíem de seguir per la serra picarda per anar a trobar la trialera de la Granja. PER FI UNA TRIALERA.
Ritme alt. El camí, en qüestió de dies, ha passat a ser gairebé una pista. Tots rodàvem bé, havien quedat Pere, Juanjo, Javier, que estan acostumats a la flaca i quan agafen camí bo ho fan notar, i Carlos que, com vaig comprovar al llarg de la sortida, a part de saber-ne molt de bicis, està molt molt fort.

Segon contratemps.... Sampi després d'arreglar la cadena no va deure tancar bé la caixeta de les eines i se li havia obert. Al final no va poder trobar el trinxador ( no sé es referia al de pavó.... com que és carnicer..).

TRIALERA. - Cadascú al seu ritme, vigileu no fer-vos mal que ara no està gaire bé.- em vaig colar a davant amb Carlos just darrera meu. El primer tram que és més pla estava bé, però al començar la baixada bona hi havien uns regalls molt marcats per l'aigua de les darreres setmanes i per les motos. Acabo ficant el peu a terra en dos cops i patint perquè no se'm tiri a sobre Carlos que no amolla tampoc a les baixades - que passa en aquest tio... no hi ha res que se li doni malament o què-. A mitja baixada, desprès de fer la zona més tècnica, esperem als altres.
Mirem endarrere i els veiem encara molt lluny, hi havia hagut un parell de caigudes i això els havia fet perdre ritme. Seguim mirant a veure què feien i la moral em cau quan, en el lloc que havia ficat el peu a terra, n'hi ha un parell que hi passen sobre la bici.
Quan tornem a estar tots junts continuem amb la baixada, ara més ràpida, fins arribar al poble de la Granja d'Escarp. Normalment quan arribem aquí ja gairebé es dóna la ruta per acabada i fem els 6 kilòmetres que queden fins a casa a ritme més tranquil, últimament la sortida no acaba fins arribar al pont vell de Seròs i aquest últim tram es torna en un continu atac dels que es veuen més forts i intents d'escapada i demarratge dels que volen intensificar el ritme i saben que ningú es vol quedar endarrere. 16 minuts vam tardar en arribar al pont.

Bona sortida de diumenge, no tant pels kilòmetres fets que van ser 36.5 ( 560 m de desnivell) com per l'ambient que es crea quan hi ha tanta gent pedalant. 2 hores i 52 minuts en total, 1434 Kcal a 130 bpm de mitjana.

Ara solament ens quedava pensar en el dinar.


Salut!