diumenge, 31 de març del 2013

Ignorant les senyals del metabolisme.

Com ja he comentat algun altre cop ara tinc intenció de tornar a entrenar les tres disciplines del triatló i, com que la cursa pedestre la tenia molt abandonada, he decidit de sortir una estoneta aquest matí per anar acostumant el cos un altre cop, poc a poc per a que no em tornin a fer una mala passada els bessons.

Dimarts vaig sortir 30 minuts a fer 6.000 metres i avui volia fer els 8.000 en 40 minuts, mantenir el ritme incrementant la distància i per tant també el temps.
El recorregut de 8.000 metres el tinc marcat just anant des de casa fins a la sortida a la cova del Pare Palau d'Aitona i tornar.

Com que no havia d'estar gaire estona he començat a córrer tard per agafar una mica més de calor i perquè aquesta matinada han canviat l'hora.
A les 10:30 iniciava el recorregut. Tot Ok portant el ritme que tocava fins que, quan faltava poc per arribar al punt de donar la volta i tornar, en cos m'ha començat a demanar que busques una "comuna". Ja m'ha passat algun altre cop i sé com retardar les conseqüències bastanta estona, he aplicat els meus coneixements sobre la matèria i ha semblat que funcionava. El problema era que encara quedaven 4 Kms per arribar a casa.

A partir del moment que he girat cua ha estat un continu d'avisos metabòlics que poc a poc han anat passant a ultimàtums infranquejàbles, la mitjana ha anat baixant perquè hi ha hagut moments que he hagut de parar per concentrar-me i tot.

Al final he pogut arribar a casa fent els 8.000 metres en 41 minut en lloc dels 40 que volia, però tenint en compte les circumstàncies m'he donat per satisfet.


Per la tarda hem anat a donar una volta amb Pat i Paula amb les bicis. Ja feia temps que ho volíem fer per sortir amb la nena a prendre el sol pedalant però entre unes coses i unes altres no trobàvem mai el moment. No hem fet més que mitja horeta, però ha estat bé.



Salut!

divendres, 29 de març del 2013

Tornant a Montllobé.




Seguint amb la intenció d'anar sumant kilòmetres tant amb bici com sense ella avui tenia programat d'anar a fer una ruta curta i a ritme suau per tornar a enganxar a Xavi el "Sioux" al tema del pedal. A última hora l'homenatgejat ha fet la perla i a les 7:30 del matí sortíem a pedalar els germans Albà i jo.

L'essència de la sortida seguia sent la mateixa perquè Pep feia molt temps que no tocava la bici i tampoc era plan de fer-lo rebentar el primer dia. Per això vam decidir d'anar a Montllobé enlloc de Montmaneu.

L'inici de la ruta va ser per la vanqueta del canal direcció a Aitona per creuar la carretera a l'altura del Pont nou i enfilar la primera pujadeta del dia. El camí estava molt gravós i això dificultava l'ascens però el % de pujada era baix i l'hem pogut fer sense problemes.
Un cop dalt planejàvem una bona estona fent l'aproximació a Montllobé, aquest tram ha estat ràpid i entre anècdotes i explicacions varies per part de tots, sobretot de Pep.

Amb 10 Kms recorreguts i 35 minuts de ruta arribàvem a l'inici de la pujada i aquí cadascú havia de fer el que podia. Jo, per seguir amb la intenció de no fer treballar ni el cor ni les cames, des de bon principi he ficat tot el ferro i he anat pujant lentament. Jordi ha anat tota l'estona al capdavant i Pep tancava la filera de 3 sense separar-se gaire de mi.

La pujada no té més que 2 Kms però, tot i estar arreglada de fa poc, té alguna rampa forta i et fa acoplar bé a la bici per pujar sense haver de ficar el peu a terra.
La part de dalt del turó és un trencacames amb tres puja - baixes cada cop més llargs i empinats que et deixen al començament d'una senda-trialera molt divertida i que sempre enllacem amb un tramet molt curt, però tècnic, de 300 metres. Al final hi ha l'opció de fer un salt o anar una mica endarrere per baixar tranquilament. Tots 3 vam escollir saltar, uns amb més fortuna que uns altres, i desprès rodar cap a Massalcoreig i la Granja per acabar de fer algun Km més.

Quan ja estàvem acabant la sortida Pep va voler anar a fer la senda del Picado per veure com havia quedat desprès del seu pas amb la retroexcavadora retocant un parell de punts..... això va ser la seva penitència. Solament havíem de fer 1000 metres de pujada però per ell en va haver prou per acabar de buidar-li les cames. Recordo perfectament l'expressió en arribar a dalt- tinc un greu problema..... si paro m'enganxo i si no paro..... segurament també.
La part positiva era que ja havíem acabat de pujar i ara solament quedava acabar de disfrutar del matí. Tot baixada fins al camí del riu, 1500 metres per camí, senda i trialera que ens deixaven amb molt bones sensacions per anar cap a casa.

Tot i que havíem de fer una ruta curta hem acabat pedalant 31,5 Kms amb 400 metres de desnivell. 2 hores 22 minuts en total i 852 Kcal consumides. Les pulsacions les he anat mantenint a ratlla mantenint-me a la zona 1 com a mitjana tot i que he arribat a pics de 176.

Salut!

dijous, 28 de març del 2013

Pujant per Sant Jaume

Aprofitant la setmana de vacances i que no tenia que anar a fer pastissos a la pastisseria familiar he pogut gafar la Btt per donar una volteta.

M'ha tocat sortir sol i, com que la dinàmica que tenia intenció de portar aquesta setmana era d'anar acumulant temps i kilòmetres a ritmes suaus, no volia forçar la màquina.

Tot i que disposava de temps suficient per poder fer una bona colla de kilòmetres, sobretot si els feia plans, no em podia permetre el luxe d'agafar el cotxe per canviar de terreny i anar cap al refugi i Montmaneu és el típic de sempre.....
Al final m'ha vingut al cap la ruta que es va fer caminant per la Granja d'Escarp i m'ha semblat bona idea d'anar a provar aquelles sendes per les que no havia passat encara. A més l'inici de la ruta és pla perquè havia d'anar per la vora del riu fins a arribar a la primera pujada que passa per l'ermita de Sant Jaume.

Decidit, aniria per la vora del riu fins a la Granja i desprès faria la pujada de Sant Jaume fins donar a l'engibós, cap a Montmaneu, Clàssica, Entrepins i cap a casa. Mentalment m'havia fet la ruta i em tocava un bon troç de pla fins arribar a la primera pujada, desprès ja ficaríem tot el ferro a la bici per mirar de pujar amb el mínim esforç.

Tot el tram de pla l'he fet respectant les pulsacions i pedalant molt còmode, a una mitja de 13 Km/h. Ara, segons em pensava, tenia que fer una pujadeta, planejar una mica més i acabar pujant l'engibós...... primera pujadeta, planejo una mica, fals pla de baixada, i....RAMPOT que m'ha fet ficar el peu a terra abans
d'arribar a la meitat, l'he hagut d'acabar a peu amb les pulsacions passant llindars sense problema.
Per fi tornava a planejar, o almenys això pensava. tot el tram fins arribar a l'engibós, que era la pendent que em feia més por per avui, ha estat un continu puja baixa per camins estrets, sendes i trialeres. No han estat més que 3,5 Kms però, entre pujades per sendes complicades, intentar fer fotos amb el temporitzador i fer algun vídeo m'ha portat 45 minuts!!!!!  I ara em tocava el pitjor!!!!
Tot el ferro ficat des del començament per no pujar de pulsacions i començo a pedalar la costa.... 65%.....70%.....75% encara que intentava baixar la cadència les pulsacions no paraven d'ascendir. Al final m'he deixat de fixar amb el pulsòmetre i he anat pujant intentant sentir-me còmode i prou.

Al arribar a dalt ja estava feta tota la feina, ara ja solament quedava disfrutar de les baixades. El terreny estava fabulós, el grip durant totes les sendes ha estat genial i permetien de poder arriscar fent algun wall ride  a les corves tancades. El problema és que el que de pujada m'ha costat 90 minuts baixant solament n'he estat 14 fins al camí principal i 40 minuts més fins al poble.

He intentat aprofitat totes les sendes i singletracks que em venien de pas - valletes del conde, senda de la vall de Mora, trialera del picado,....- però les baixades sempre es fan curtes.

Al final he estat gairebé 3 hores per fer la ruta de 35 km, sense respectar el pacte que havia fet amb mi mateix sobre les pulsacions - la mitjana ha estat de 135, però hi han hagut picos alts i durant més de 2 o 3 minuts-. He arribat a consumir 1283 Kcal.
A més he agafat un matí molt bo, amb sol i poc aire. Demà torno a pedalar aquest cop intentant mantenir les pulsacions baixes, en part per l'entrenament i en part perquè les cames comencen a estar cansades. A veure que passarà.

Salut!

dimecres, 27 de març del 2013

Running again.

Per fi m'he tornat a calçar les Newton un altre cop.

La intenció era de fer uns 30 minuts a ritme suau per tornar a acostumar les cames i les articulacions als impactes i per recordar les sensacions que provoca la cursa contínua.

Avui durant tot el dia hem estat de compres per Saragossa i he aprofitat per comprar-me un cinturó d'hidratació per quan vulgui entrenar llargues distàncies ( tenint en compte que per mi les llargues distàncies no han passat mai dels 25 Kms).

Quan hem arribat a casa, tot i ser tard, m'he dit que no podia deixar passar el dia sense fer la mitja horeta de cursa contínua. La motivació de tornar a posar-me les bambes i d'estrenar el cinturó, per mirar si molestava molt o no, si era còmode de ficar i traure la botella,etc., han pogut amb la desmotivació de l'hora i del cansament de tot el dia.

Solament començar a córrer he vist que sense voler havia canviat el ritme suau que tenia intenció de portar per un ritme còmode.

He portat una mitjana de 5:00 min/km., la qual cosa m'ha alegrat bastant.

6140 metres en 30 minuts justos. 157 bpm de mitjana i 434 Kcal consumides.

Demà a tornar a agafar la Btt, sortida "còmoda" també, com avui.

Salut!

dimarts, 26 de març del 2013

Anar sumant poc a poc.

Com ja he anat dient a partir d'ara tinc intenció d'anar acumulant entrenaments suaus per intentar fer una "pretemporada" de triatló ara que ja s'han acabat les Xallenges.

Avui he sortit amb la flaca a ritme suau, i durant poc temps, per anar acostumant el cos a aquests tipus d'entrenaments. M'he buscat una companyia il·lustre dins del món del ciclisme en ruta lleidatà, o almenys ho era fa uns anys, Albert Oto..... m'abstenc d'anomenar els títols que va guanyar com a infantil, cadet i juvenil per por a equivocar-me o deixar-me'n algun, el pròxim dia li preguntaré per tot el que va arribar a guanyar mentre competia.

La intenció era de fer una horeta de ruta molt planera i sense pujar les pulsacions, per això hem decidit d'anar a Mequinensa i tornar.
Tota l'anada ha estat amb el vent en contra però l'hem fet a bon ritme, 14 Kms en 33 minuts.
Solament acabar de fer la rotonda el vent s'ha deixat de notar a la cara i això indicava que el teníem a favor, la velocitat ha començat a pujar, les cadències es mantenien fàcilment. S'ha de dir que "el que tuvo retuvo" i Albert ciclava còmode amb cadència més alta que la meva. El resultat del canvi de sentit ha estat recórrer els 14 Kms altre cop amb 27 minuts.

Portàvem 28 Kms i una hora de pedal, tornàvem a ser a Seròs i Oto s'ha hagut de quedar per feina. Jo he decidit de seguir per arribar fins a Soses i mirar de fer uns 50 Kms. Tenia clar que aquest cop el desenvolupament seria al revés que durant l'anada a Mequinensa, però m'era igual em guiaria per les pulsacions.

En 22 minuts m'he plantat a la rotonda de Soses i he girat cua encaminant-me a casa amb el vent de cara. Quedaven 10 Kms per recórrer i m'han costat 25 minuts més.

Al final he clavat els 50 Kms que volia fer, he estat 1 hora 47 minuts consumint 920 Kcal. Les pulsacions se m'han disparat un parell de cops, sobretot un moment que m'ha sortit un gos i pensava que se m'agafava a la cama, però he pogut mantenir la mitjana a 132, que és un 65% per tant sense arribar a la zona 2.

Demà he de mirar de tornar a enfundar-me les bambes per fer 30 minutets de cursa continua suau, a veure si tinc temps.

Salut!

divendres, 22 de març del 2013

Última setmana abans de Setmana Santa.

Solament havia de complir amb 8 sessions més i arribaven les vacances de Setmana Santa. A més la intenció a partir d'ara és de fer les sessions suaus per poder entrenar fora del gimnàs sense sobrecarregar-me, així que la suma de calories ha estat molt baixa.

Dilluns: Tres sessions per sumar 2 h 34 min 35 seg  i consumir 808 Kcal, la mitjana de les tres sessions ha estat de 108 bpm i com a màxim he arribat a 148 bpm.

Dimarts: Una única pedalada de 50 min. 49 seg., 335 Kcal i 113 bpm de mitjana. La sessió ha estat una mica més dura perquè em vaig anar engrescant i sense voler em vaig ficar més càrrega de la que volia.

Dimecres: Torno a triplicar classes. 2 h 45 min 55 seg. en total i 1261 Kcal.

Dijous: Aquest cop vaig fer al sessió com tocava, era la mateixa que vaig fer tres cops dimecres i, en 51 min 42 seg vaig arribar a consumir 601 Kcal. Mireu si canvia una classe feta com està preparada a fer-la suau.

El resum doncs de tota la setmana, a més aquesta tampoc he fet res que no sigui ciclo indoor, ha estat de 7 h 3 min 1seg i 3005 Kcal. 90,1 Km recorreguts.

La setmana vinent faré entrenaments outdoor suaus per mirar de començar a acumular.

Salut!

divendres, 15 de març del 2013

Replantejant tots els entrenametns.

Setmana post-xallenge. Les cames les he tingut demanant clemència tota la setmana. He hagut de fer suaus més de la meitat de les sessions d'spinnig, no he pogut fer peses des del dia d'Almatret degut a que l'espatlla encara em fa mal com a conseqüència de la caiguda que vaig tenir, no he anat a córrer per no sobrecarregar les cames...... a partir d'ara he de començar a planificar temporada de nou.
De moment aquesta setmana ha estat light en quant a sessions i el fi de setmana no toca pedalar perquè Pat va a fer una caminada de muntanya de 23 Kms i a mi em toca quedar-me amb la princesa de casa ( anirem a animar-la per descomptat). La setmana vinent encara serà més suau per fer-la de descàrrega de cara a la següent que tinc vacances i miraré de començar temporada de nou, acumulant quilòmetres a intensitats baixes i fent running, bici i natació per mirar de preparar alguna triatló de cara al bon temps....... espero que aquest any me'n puga sortir de fer-la.

Dilluns: triple sessió, com cada setmana una al matí i dues per la tarda. 2 hores 37 minuts i 52 segons entre totes les sessions, consumint 1075 kcal.

Dimarts: vaig fer la sessió nocturna també sense arribar a ficar tota la càrrega, consumint 471 Kcal en 53 minuts 25 segons.

Dimecres: triplet de nou, aquest cop la classe era més curta i les tres sessions solament em van costar 2 hores 23 minuts 54 segons i 859 Kcal.

Dijous: la darrera sessió de la setmana va durar 44 minuts 48 segons i vaig consumir 358 kcal.

En total doncs 6 hores 39 minuts i 54 segons per cremar 2763 kcal. 82,9 Kms.


Divendres encara vaig jugar un partit de futbol sala.

Salut!

diumenge, 10 de març del 2013

Xallenge David Duaigües 2013. Seròs.




Tota la setmana anar tatxant els dies del calendari, comptant els litres caiguts, mirant les prediccions meteorològiques, encintant el recorregut i acabant de preparar tot per a que avui la Xallenge sortís com ha sortit.

Per fi arribava ahir per la nit, tot estava a punt, ara faltava saber com estaria jo l'endemà al matí.
Com sempre amb 4 horetes de dormir el cos ja en tenia prou i em treia del llit sense que fes falta el despertador.
 A les 5:30 ja estava ajudant a muntar arcs, ficar valles, revisar vestuaris, nivells de gas, accessos i altres històries del pavelló poliesportiu.

Abans d'anar-me a canviar vaig anar a buscar la manxa de taller, per deixar-la a un avituallament, i me n'adono que la roda de darrera m'havia perdut aire. Em comença a entrar el mal rotllo i els pensaments negatius sobre si tenia o no líquid sellant per poder tapar el forat. Decideixo desmuntar la roda i ficar-li més líquid perquè, tot sigui dit, feia molt temps que no en ficava. És una tasca fàcil i ràpida però quan arriba el moment d'inflar la roda no hi ha manera de talonar-la. El mal rotllo i els pensaments negatius comencen a atacar-me i accelero el ritme de manxat fins a ficar-me suat, finalment la roda agarra aire i es talona com toca. Acabo de montar-la a la bici, reviso que el disc no toqui, engrasso la transmissió per 3r cop en 3 dies i em vaig a canviar.

A les 8:30 arribo a la zona del festival amb el traje de "torero" i la bici a punt, tot i que cada 30 segons més o menys vaig apretant la roda de darrera per veure si finalment tinc el forat tapat o no....... sembla que encara perdi algo d'aire....... li fico més pressió esperant que en vagi perdent una mica, abans que es tapi la punxada,  i així al final quedi tal com toca.

Arriba l'hora dels escalfaments carretera amunt i carretera avall i ens fiquem a la línia de sortida quan falten 10 minuts per les 9:00. Tinc a Jordi just davant, a Josep Mateu al costat i a Aleix, que ha vingut de Benicarló expressament per fer la Xallenge, a roda. Verdi com sempre a primera línia de foc amb el Dani, dos integrants del Six Team i Manel Marin.
Comencen les conyes nervioses, els comparatius de pulsacions en repòs ( no hi havia manera de baixar-les de 100), i mentre jo anava comprovant la pressió de la roda.
Entre aquestes que passa un noi amb una capsa repartint gels per tothom, és un membre d'una de les carpes del Village que promocionava productes, decideixo agafar-ne un per si fes falta.

Sobre les 9:10, desprès dels parlaments i els agraïments als participants, colaboradors, patrocinadors, etc. donen la sortida, controlada fins que portem 500 metres i desprès gaaaaaaaaaaaas.
No sé com m'ho faig però les sortides sempre se'm donen FATAL i em quedo una mica endarrere, tots els coneguts que tenia per la vora em passen i van guanyant posicions, jo també però em costa.
Aquest any comencem fent un bucle per tornar a passar per l'arc de sortida-meta. Iniciem la ruta per la carretera en direcció a Aitona per trencar i pujar la costa de la cooperativa. En el moment de trencar cap a la pujada Oto va davant de la cursa a uns 50 metres de la resta però quan fa la corba s'aparta i deixa passar a tothom, ja ha fet el que volia...... liderar la cursa almenys un moment ( jo no ho he aconseguit mai això encara).
Al començar la pujada es veu que falten les gaseles de veritat, avui començava la copa catalana a Banyoles i deuen ser-hi tots, perquè puc veure al primer sense problemes a no més de 100 metres meus. Si decideixo fer un demarratge fort els agafo segur, a expenses clar d'haver de parar a meta quan hi tornem a passar amb el "carter" xorrejant oli. Decideixo anar fent al meu ritme, amb el "ganxo" a punt de clavar-se'm sota les barres però sabent que ho puc aguantar durant molta estona.
S'acaba la pujada i planegem re..... 500 metres més i comencem la baixada del cementiri. Les vistes espectaculars, llàstima de no portar la càmera de fotos, el poble amb tot el batibull de gent als voltants del pavelló poliesportiu just a baix i, més enllà, els quadres vermells de les planes de presseguers florits amb tota la vegetació verda...... Impressionant.
La baixada és molt recta i asfaltada, aconsegueixo guanyar alguna posició però aquí tothom va ràpid.
Arribem a les corbes tancades de dins al poble la primera a la dreta, just acabar la baixada, esquerra i segueixes baixant, esquerra de nou, dreta i...... ja som a la zona de sortida, tothom anima...... no ets a temps de copsar cares, solament identifiques les veus conegudes per sobre de les altres. Més gas, és impossible quedar-te indiferent. Poc a poc vaig escalant posicions.

Al pont del riu agafo a Jordi que ha decidit de baixar el ritme per fer la seva cursa, suposo que l'adrenalina de passar per dins del poble sentint tothom cridant ja se li ha passat., jo segueixo igual i aconsegueixo agafar a Josep Mateu i a Verdi a la següent pujada, la costa del Picado. Josep em segueix a roda i anem alternant la posició davantera per poder portar bon ritme i partir-nos l'estona de fer de tallavents. Verdi es comença a quedar endarrere.
Tot el tram que ens queda fins arribar al bosquet, que és més enllà del refugi dels caçadors, és de pujada. Més o menys suau, en millor o en pitjor estat però tot pujada.

Miro davant buscant algun maillot groc canari per saber on és Dani Pérez que sé que està més avançat que jo. El trobo, ens porta uns 150 metres però va ben agrupat en un trenet de 6 o 7 que mantenen un bon ritme.
Accelero el ritme, porto el cor a fer una mica d'hores extres, i el puc agafar just abans de començar la pujada   del refugi, en aquest punt crec que Josep ja s'ha quedat una mica més endarrere. Faig la pujada juntament amb Dani.
En arribar al refugi sembla que sigui una festa, un arc taronja inflat al lloc de l'avituallament, gent a banda i banda del final de la pujada aplaudint i animant...... collons sembla que acabis el tourmalet. Portem 36 minuts des de la sortida ( no m'ho puc creure, el ritme és massa fort)

No parem, seguim a bon ritme direcció al bosquet. anem parlant amb Dani, no massa, solament el just per saber en quin estat de cansament estem cadascú i...... no ens portem gaire.
Acabem de fer el bosquet i comença la costa del bocadillo. Baixo el plat per primer cop des de l'inici de la cursa i me la prenc amb una mica de calma. Desprès tenim una mica de puja-baixa per passar pel mas de la Monja i enfilar un altre tramet de pujada fins al punt on et fiquen el gomet i comença el festival. Porto 51 minuts de cursa.

Baixem la S, pugem la Cabra, Baixem el Boc i pugem per l'espessa balaguera.

La S la faig darrera d'un biker que em baixa el ritme, però no el passo per por de no tornar a caure com la setmana passada. El terreny està inmillorable. La pujada de la Cabra la puc fer al ritme que em toca darrera del mateix ciclista ( es veu que puja millor que baixa aquest), però pateixo i em vaig emprenyant per moments perquè sé que em tocarà fer el Boc darrera seu i que em tornarà a frenar i aquesta senda-trialera m'encanta però m'encanta quan la puc fer ràpid per traçar les corbes bé i fer els canvis de pes ràpids....... Efectivament em toca fer-la darrera seu. Tenia l'esperança que a la primera baixada, que és molt pendent, ell baixés de la bici i el pogués avançar però no ha estat així.

Arribem a baix els tres junts, el biker que va davant meu, Dani i jo.
Em conec el circuït i sé que just acabar la baixada comença una rampeta de 5 metres forts amb una corba tancada de 170º que marquen l'inici de l'ascenció de l'Espessa Balaguera. Toca ficar ferro ràpidament per no perdre inèrcia, el de davant gairebé es queda parat, he de canviar encara més però fallo i he de ficar peu a terra. Passo la primera rampa corrent i desprès monto a la bici de nou. Seguim els tres durant totes les esponetes de pujada, ara toca les rampes fortes i més llargues (tot i que no fan més de 30 metres). La primera amb un bon regall enmig, sempre l'he feta per la dreta perquè per l'esquerra hi ha alguna mata seca que et desequilibra i, a la velocitat que vas, és fàcil que et faci caure. Aquest cop el ciclista que porto davant també l'agafa per la dreta i encara baixa més el ritme..... crec que aquesta és la meva oportunitat, dono un cop de ronyons i enfilo la pujada per l'esquerra sortejant les mates i avançant al corredor. Porto bon ritme per la pujada.
En arribar a dalt planejo una mica i arribo a l'avituallament. Estan Pep i Mòdol amb Francesc de Cobet. Esperen amb un vas a la mà per donar-me'l sense haver de frenar com si fos un "Pro". Em fa gràcia però ho faig, agafo el vas i.... a part de ficar-me mullat, me'l preng de tirada i continuo sense parar. Quan em giro per tirar el vas me n'adono que vaig sol, no sé en quin punt del final de la pujada o del pla he deixat a Dani i a l'altre ciclista.
 Una mica més de pla i tornem a anar amunt per arribar a Montmaneu.

La senda Clàssica, que és la que començo a baixar, era la que podia estar més enfangada, sobretot la part del "desaigüe", perquè està a l'obaga.
El principi estava bé, amb el terra tou però sense problemes de fang a les rodes. Entro a la primera part del desaigüe, la que és més trialera, i passo bé totes les pedres però quan arribo a la part baixa, el que és el desaigüe pròpiament, hi ha molt fang. Les rodes van a la seva i la feina és meva per poder seguir la traça, al final descalo el peu dret per si de cas i segueixo tendint a ficar el pes cap a aquest costat per, si s'havia de caure, poder ficar el peu ràpidament. Com sempre sol passar en un descuit la bici em marxa tota cap a la dreta fent-me caure a mi cap a l'esquerra, no sóc a temps de ficar el peu i em rebusso de fang tota la cama esquerra. No passa res, a més no m'ha vist ningú, continuo.

En acabar la zona del desaigüe tocava fer la "entrepins", és la senda nova d'aquest any, a veure com estaria.....Perfecta, les pujades estaven ben pisades i dures i es podia pujar per tot arreu i baixar encara millor.
Just abans de començar-la aconsegueixo arribar a un parell de participants més, al ser singletrack no puc avançar-los fins al primer repetxet. Jo, que ja sabia que venia, m'he distanciat una mica per poder agafar embranzida i pujar-lo, ells han hagut de ficar peu a terra i els he pogut passar.
La senda és molt divertida, però la part inicial té 3 o 4 pujadetes curtes però fortes, el típic "repetxet" de 3 o 4 metres que et va castigant, que em van deixant tocat i a la part de baixar no em començo a trobar còmode fins que no n'he fet la meitat.
Al final de la senda m'ajunto amb dos corredors, fem tot el pas que porta del camí de darrera al del davant del refugi i iniciem l'ascensió junts. Al començament de la pujada he d'afluixar per trobar el meu ritme, poc a poc em vaig trobant bé i al final, entre que ja tenia les pulsacions i les cames a lloc i la gent del refugi que no parava d'animar, els caço i en puc avançar un, entrant a la senda enmig dels dos. 1 hora 43 minuts i 32 Kms.

Ara ja tocava la tornada cap a casa amb clara tendència baixadora al llarg de tot el recorregut que faltava. Miro de portar bon ritme, m'ajunto amb dos corredors més de Barbastro. Un anava més fot que jo però l'altre estava tocat ja i el primer li feia de tallavents per que pugués aguantar el ritme. M'hi fico i crec que puc portar un ritme més alt, m'atreveixo a passar-los però no tinc tan ritme com em penso i no tarden en avançar-me i deixar-me ells a mi. Aviat m'ha agafat també un altre corredor, a aquest me li he ficat a roda i m'ha portat fins als dos de Barbastro un altre cop.
Els 4 hem acabat fent tota la senda de baixada i tornada fins al Picado, allí he notat un avís de rampa a la cama esquerra i, tot i que els 3 corredors m'han animat a ficar-me a roda per seguir-los, els he dit que tiressin que m'enganxava.

He baixat el ritme canviant la forma de pedalar, he begut una mica i notava que sem passava. No he estat gaire temps afluixant el ritme, però ja no els he pogut tornar a agafar. Ja solament em faltava planejar pels camins de les hortes del poble fins arribar a la darrera pujada (15 metres amb una pendent del 14%), la que et deixa a dins al poble a 300 metres de meta. Tot el tram de pla he portat bon ritme però solament començar la pujada m'he quedat clavat, anava ficant ferro i més ferro però les cames no bellugaven amb fluïdesa. Per sort és curta i l'he acabat aviat. Ja estava, solament em quedava creuar l'arc.

Arribava a meta amb 2 hores 21 minuts, allí m'esperaven ja les dos reines de casa per felicitar-me i per poder fer-nos fotos junts (moltes gràcies ;) )

Doncs 2 hores 21 minuts per fer 47,6 Kms i 900 m de desnivell. 20 Km/h de mitjana. Avui he acabat molt molt content. Era el temps que desitjava fer i me n'he sortit. A partir d'ara les altres curses que em queden (exceptuant duatlons i triatlons- si n'arribo a fer cap-) ja són per fer-les tranquil.

Moltes gràcies a tots els que heu anat animant al llarg de tot el recorregut, tant als coneguts com als desconeguts. Fins que no ho sents no t'imagines la injecció de moral i energia que pot donar la veu de la gent.

Moltes felicitats als organitzadors i patidors d'aquest esdeveniment, això no pot parar mai.


Salut!

divendres, 8 de març del 2013

Ciclo indoor per recuperar i preparar el diumenge.

La jornada dominical em va deixar les cames ben tocades quan vaig acabar, però la veritat és que durant la setmana he estat molt bé. A part del mal d'espatlla i de la cremada i el cop a la cadera deguts a la caiguda la resta del cos no m'ha donat problemes.
Enfilava un principi de setmana amb 3 sessions dilluns, una dimarts, 3 més dimecres i una dijous, com cada setmana.
Les de dilluns les he fet molt suaus per que fessin l'efecte regeneratiu o de recuperació activa, dimarts i dimecres normals per seguir treballant una mica i dijous suau un altre cop per no acumular cansament per diumenge. A més degut al dolor de l'espatlla no he fet sessió de peses i per qúestions de feina dijous tampoc vaig agafar la bici pel matí, o sigui que diumenge hauria d'estar més descansat que la setmana passada....... ja veurem si va millor o pitjor.

Dilluns: com ja he dit les tres sessions han estat mooooolt suaus. Entre les 3 he estat 2 hores 52 minuts i 15 segons pedalant, la mitjana de bategs ha estat de 97 ( ja m'explicaràs) i 654 kcal consumides.

Dimarts: la mateixa classe que dilluns feta com toca dura 56 minuts 10 segons a 122 bpm de mitjana i 440 Kcal consumides.

Dimecres: avui tocava tornar a fer les sessions com toca. 2 hores 31 minuts i 12 segons per fer les 3. 123 bpm de mitjana i 1198 Kcal consumides.

Dijous: sessió de recuperació un altre cop, però la d'avui tenia un principi ràpid que m'ha fet pujar les pulsacions tot i tenir poca càrrega. Tot i això la mitjana de bategs ha estat de 101, arribant a consumir tan sols 196 Kcal en els 47 minuts que ha durat la sessió.

La suma setmanal ha estat suau com volia per mirar de descarregar una mica de cara a diumenge. 7 hores 6 minuts i 37 segons de classe consumint 2488 kcal. 74,7 Kms.

Ara a esperar diumenge per cremar les cames.

Salut!

diumenge, 3 de març del 2013

Xallenge David Duaigües 2013. Almatret.



Primera part de la Xallenge David Duaigües 2013 realitzada, ara queda jugar a casa la setmana vinent.
Ha estat una jornada magnífica com cada any. El circuït estava en molt bones condicions, la organització impecable com sempre, cares conegudes de cada any, companys per tot arreu, la família que et ve a veure, bon ambient...... que més es pot demanar.

La preparació començava ahir per la tarda amb el protocol que ja vaig deixar escrit la nit passada. L'insomni es feia patent a partir de les 4:52 de la matinada de diumenge i, desprès de no parar de donar voltes pel llit intentant tornar a agafar el son, a les 6:15 em llevo amb la intenció de prendrem les coses amb calma ja que fins a les 7:30 no havíem quedat amb Jordi per marxar cap a Almatret.

A les 8:03 aparquem el cotxe i anem a donar un  tomb per la plaça d'Almatret a veure com estava l'ambient. Encara hi havia poca gent però l'olor de brasa ja es deixava notar a l'ambient. Fem les salutacions de rigor i sobre les 8:15, quan ja se m'havia ficat el fred al cos, decidim d'anar a descarregar les bicis i acabar-nos de vestir per començar la marxa.

Bici revisada, gels, barretes, electròlits i codonyat carregats i distribuïts per les butxaques de la jaqueta, tot ok i anem a pedalar una mica per escalfar les cames. A Almatret la sortida no és controlada i el personal surt amb el ganivet a la boca des del segon 1.
Ens fiquem a l'arc de sortida, just sota d'aquest, però tal i com va arribant la gent es van ficant per davant nostre i al final compto i tenim 9 fileres de ciclistes més enllà d'on som nosaltres. No passa res, per la cara que fan no crec que facin tap a la sortida.
Vaig mirant i comptant la gent de Seròs, bona participació, crec que estem més de la vintena. Per la meva vora tinc a Jordi, Antonio Sampietro, Dani Pérez, August, Joel, Barral, i Delfi. Jordi Verdié el veig que passa la bici per sobre dels caps i es situa en bona posició de sortida, a més em consta que també hi són Antonio Pataix, Oto, Enric del manxa, Enric Agustí, Gerard Plaza, Calú, Sergi i Víctor Plaza, Escaleta, Ramonet, Pau, Ricard, Joanet, Josep Mateu i més que em descuido.

A les 9:15, desprès dels parlaments, donen el tret de sortida. Com ja es preveia les gaseles de davant van estirant el grup i porten un ritme molt alt. Jo miro d'anar guanyant posicions per ficar-me en bon lloc abans de començar la baixada. És un continu passar i ser passat.
En molt poc temps arribem a la baixada per camí que ja és típica de cada any quan fas el bucle per tornar a passar pel poble. Comença recta i desprès té un seguit de 5 curves tancades que fan comprovar els frens contínuament. El ritme segueix sent elevat i la gent no para de fer avançaments, jo també, poc a poc aconsegueixo anar traient-me gent de davant. Portem poc més de 6 minuts de cursa i entre la 4ª i la 5ª corva el ciclista que porto al costat es tira bruscament cap al mi i em tira a terra caient ell també. Miro d'aixecar-me ràpid, pregunto com està mentre avaluo els danys propis i de la bici. Ell em diu que està bé alhora que es disculpa dient que l'ha tancat el noi que portava davant - no passa res- però sento que em fa mal l'espatlla i noto que la cadera em cou, la bici sembla que està bé. Toco el fre de darrera però no va, li dono tres o quatre manxades més i per fi ja m'agafa oli i torna a funcionar. El desviador Ok, però el canvi no baixa més del 3r pinyó....... faig pujar el canvi fins al pinyó més gran i desprès el forço per veure si encara li queden més posicions........ perfecte m'ha pujat les 3 que em faltaven, torno a baixar els pinyons i veig que torna a funcionar.
Pujo a la bici i agafo la última curva que queda abans de començar la pujada i redirigir-me al poble. No sé quan temps ha passat però segur que m'ha passat un bon fotimé de gent, espero que això no em perjudiqui a les sendes.

Tornem a passar pel poble. El pas per la plaça és genial, tothom t'anima i veus, a vegades solament sents, als coneguts, amics i familiars que t'han vingut a veure com animen. Això encara t'esperona més, si cap, a no afluixar el ritme i a mirar d'exprimir-te una mica més.

Desprès de planejar una mica, quan ja portàvem 7,5 Kms, comença el primer descens gairebé tot per senda. Els 2 ciclistes que porto a davant no van malament, puc portar un ritme prou digne, i em permet agafar aire. Poc a poc anem guanyant terreny al grup que portem a davant que sí que ens fan anar una mica lents. Tot aquest tram, que dura uns 7,5 Kms més és un singletrack on, si no s'aparta voluntariament el que portes a davant, no pots passar...... paciència i anar fent.
Quan arribem al camí, que encara segueix baixant amb curves tancades, em passen 4 cracks amb unes Reign amb esmorteïdor de molla creuant roda a les curves i a tota velocitat...... no em preocupa, ja ens trobarem a la pujada.

16,5 Kms i comencem a pujar, ho fem per la roca del Tormo. Pujada mantinguda i llarga, hem baixat durant 9 Kms i ara en toca pujar 4,5. Poc a poc, agafo el meu ritme i vaig fent.
A la segona rampa veig a Verdi a pocs metres i noto que lentament li guanyo terreny. L'agafo a la meitat de la pujada més o menys i passem informe sobre qui teníem darrera i qui a davant, jo a la caiguda no sé qui m'havia passat i qui no solament vaig poder veure i parlar amb Edgar que també l'havien tirat a la curva anterior a la meva caiguda. Pel que es veia del club no m'havia passat ningú, solament portava a Josep Mateu a davant però no em plantejo agafar-lo, sé que el seu ritme es millor que el meu.

Acabem la pujada i tornem a baixar per senda, aquest cop una mica més tècnica i aconsegueixo ficar-mi sense portar a ningú que em pogués fer anar lent. Gaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaas!!!! fins que arribo a un grup de 2 bikers que em frenen una mica. I tornem a pujar una mica més, per pista que es fa ràpida. Arribem a dalt amb 24 Kms i toca baixar una mica més per pista, senda i pista de nou per arribar a les faixetes de Farrera.

Aquesta pujada és curta però em té les cames vençudes, es tracta d'un seguit de repetxets de cor de colom que em treuen de punt. Aquí és quan veig a Josep per primer cop en tota la cursa, com que la pujada va fent ziga-zagues puc veure'l 30 o 40 metres més amunt. Ell també em veu i m'anima. Forço una mica el ritme perquè sé que quan arribem a dalt ens toca baixar per pista fins arribar al Malacate i podré recuperar.
750 metres de baixada per pista ampla fins arribar a l'entrada del Malacate, a Mateu no l'he vist en tot el tram però a l'entrar a la trialera ja el diviso, porto 2 corredors més entre ell i jo, un baixa bé i l'altre no, per tant intentaré avançar-lo abans d'arribar a la part més complicada.
L'estat de la trialera és inmillorable, ha estat el cop que s'ha baixat millor. Josep i el ciclista poc destre que he dit abans em deixen passar just abans del tram més tècnic i jo vaig baixant portant un grupet de 4 corredors més a davant.

Quan arribem a baix al riu portem 30 Kms, ara toca planejar una mica i el tram més dur. Josep m'agafa abans de començar la pujada i ja hem fet la resta del camí junts, anar patint i animant-nos un a l'altre contínuament.

Comencem la pujada de l'embarcadero, aquesta la tinc apamada i sé que el 1r Km és el més dur i que val més guardar-te. Fem el que toca però, tot i això, se m'enrrampen els isquiotibials de la cama esquerra. Li dic a Josep que tiri,que jo ja arribaré. Miro de canviar una mica la forma de pedalar, vec aigua amb electròlits i...... en poca estona ja torno a estar bé. A Josep el segueixo portant a prop i l'agafo abans de començar la senda de baixada que dona a la pujada final per Valldolcets.
La pujada la començàvem amb 32 Kms i al km 34,5 està la senda, és la última baixada abans de fer els 7,5 últims Kms que són de pujada, portadora si estàs fresc però pesada, molt pesada, quan ja vas cansat.




Al final arribàvem a Almatret de nou amb 45 Kms i 1300 metres de desnivell amb 2 hores i 49 minuts. El primer classificat ho ha fet en 2 hores 7 minuts.

A dinar a Santos amb els DPN, que hem pedalat, i les dones per acabar d'arrodonir el dia. I per la nit a revisar els desperfectes corporals.




Diumenge 10 a Seròs Gaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaas.

Salut!


dissabte, 2 de març del 2013

Cinc cèntims.



Com ja he explicat més d'un cop, les rutes dels diumenges per mi comencen, com a molt tard, dissabte per la tarda. I aquesta, la Xallenge, una mica abans i tot.
Dijous per la nit vaig acabar amb les sessions de ciclo indoor setmanals i, divendres i avui, m'he dedicat únicament a fer un parell de sessions d'estiraments llargs per intentar recuperar les cames més ràpid.
A partir de la tarda m'he ficat amb el protocol pre-marxa: alinear la bici, fer la bossa per desprès de pedalar, preparar la roba que m'he de ficar demà per sortir de casa i organitzar totes les substàncies "dopants" que he d'agafar per ordre d'ingesta i per importància.

La posta a punt de Cleo aquest cop ha estat més acurada, no n'hi ha hagut prou amb la neteja i secat exterior i lubricat de la transmissió. Avui he desmuntat les dues rodes per poder netejar i engrassar parts que normalment deixo passar (roldanes del canvi, desviador, etc.), he revisat la forquilla i l'esmorteïdor, comprovat frens,.......

Preparar la bossa i deixar la roba de bici ordenada sobre el sofà del despatx, (per no fer soroll mentre em vesteixo a primera hora del matí, que normalment sempre és mitja hora abans del que tinc programat a causa de l'insomni que em provoca el neguit d'una cursa........ sempre he estat igual) ho deixo per última hora de la tarda, ja entrat el vespre. Per fer-ho toca vestir-se mentalment de dalt a baix i preparar tres o quatre peces de roba extres per si..... Aquest cop no ha estat diferent.

Tema "dopatge": la ingesta és sempre la mateixa, i meticulosa. Quan em llevo el got de llet amb cereals i soluble de cacau ( això és el primer, per mirar la reacció intestinal i intentar anar al "tigre" abans d'enfundar-me tot el tratge de "torero"), vas de suc amb la píndola de vitamines i, just abans de marxar de casa, txiringasso de cafè.
Un cop arribats a lloc, tenint en compte que sempre ho faig entre 45 i 60 minuts abans de començar, toca beure'm el bidonet de lift off per prehidratar i estimular encara més l'organisme. A partir d'aquí la resta ja és en ruta, el bidó amb electròlits, les barretes energètiques, els gels ( tot i que normalment no en porto) i els bocins de codonyat a la recàmara.



El motiu d'aquesta dissertació ha estat que aquesta tarda, mentre repassava la bici, m'ha vingut a la ment els meus inicis en aquest "mundillo" del BTT.

Fa 8 anys, quan vaig deixar el futbol, el cunyat, que ja feia temps que li donava al tema del pedal, em va convidar a fer una ruta per Mequinensa. Ell amb la seva nova Giant VT i jo amb la seva bici anterior, i que encara conserva, una MMR blau elèctric. Va ser el meu primer "pajarón" sobre una bici de muntanya.

Tot i el mal record de patiment d'última hora el tema em va deixar una mica de rau-rau i aprofitant que Carlos, el meu germà gran, s'havia comprat una bici de muntanya del Pryca, una Top bike de color gris metal·litzat que crec que ja anava amb molles, vaig començar a pedalar pel meu compte un parell de matins entre setmana.

Quan el cuc ja em va tenir ben enganxat i la butxaca m'ho va permetre em vaig comprar una Giant XTC Team de segona mà. En comparança amb la Top Bike allò era com una màquina d'un altre planeta. També era rígida però la forquilla tenia 120mm de recorregut amb regulació per aire i oli, els canvis eren XT i l'alumini era de bona aleació. Tot i això, com que la meva tendència sempre ha estat més baixadora que pujadora, aviat li vaig ficar unes rodes més grans i amb més tacs i li vaig canviar els frens V - brake per uns de disc hidràulics.
També vaig tenir un bon "pajarón" amb aquesta, la primera marxa a la que em vaig atrevir a anar, la Trotamons, deuria ser el 2006 més o menys. Al arribar a Torrent que et fan escollir si ruta curta o llarga, com que em trobava bé, vaig agafar la llarga i...... la vaig cagar però bé. Vam acabar Tomàs de Tomaset, lo cunyat, jo, i lo de la moto que tancava la marxa. Una altra per explicar.

La Giant XTC em va durar 2 anys, desprès me la vaig vendre i, amb penes i treballs, vaig aconseguir acumular prous calés per adquirir una Giant Trance X1...... Un altre canvi abismal, una doble és una doble. A més la trance X és com un sofà, baixava molt fina i els components eren de gama alta. Fox en esmorteïdor i forquilla, XT als canvis, Race Face evolve per bieles tija i manillar i uns Hayes Stroker per parar-la. La única pega que li vaig trobar en els 4 anys que la vaig tenir va ser el pas de roda de darrera, era massa estret i, si trobaves fang, et tocava parar sovint a netejar-ho.
Una bona aventura per contar amb la Trance va ser el primer dia de Poblet. PILLADA i en majúscules. Ens vam equivocar de senda i al acabar estàvem ben desorientats. Arribàvem al bar de rojals, on havíem d'esmorzar, a les 3 de la tarda. A sobre amb tota la falta de sucre que teníem el primer que vam fer va ser una cervesa i un gotet de vi amb graciosa mentre degustàvem unes torradetes de pa de pagès amb embotit.
La baixada per trialera va ser bestial, cada 2X3 anàvem arrossegons...... mai m'havia pujat tan ràpid i d'aquesta manera una cervesa i un got de vi.

Finalment vaig decidir de tornar a canviar la montura perquè fa un parell d'anys que he començat a  anar a fer alguna duatló i la trance penalitza massa al pedalar. Ara m'he agafat una Occam H10X amb una forquilla Talas que pots passar de 140 a 110mm. Això va de primera per baixar a 140 i per pedalar a 110 perquè al abaixar-se 3 cms et dóna molt bona posició de pedaleig.
De moment amb aquesta encara no me n'ha passat cap, i toco fusta a veure si passara aquest diumenge, o el següent durant la Xallenge....... Creuem els dits.

Doncs sí, ja fa ben bé 8 o 9 anys que estic amb això del mountainbike........... pfffff semblava que no feia tant.

Ens veiem a Almatret. Jo vaig a dormir amb el nòrdic que toca....... Disme friki.



Salut!