Si per alguna entrada del blog he tingut mai una bona varietat de títols per triar ha estat aquesta d'avui. A part del títol que li he acabat ficant, i he escollit aquest perquè possiblement sigui el més objectiu, en tenia 3 o 4 més que s'hi adiuen tan o més:
- Com passar-se un entrenament planificat pel forro.
- Terrres de l'Ebre, del Màster al Doctorat en espeleologia.
- Qué Barbaridad de pedres.
- Santa Bàrbara, poble de xiques guapes.
I algún altre que se'm va ocórrer mentre anàvem pedalant i que els laberints neuronals han deixat perdut en algun racó, com em passa sovint.
El fet és que el diumenge 8 de juny va ser el dia que vam escollir des de la junta del C.C. Seròs per fer la sortida conjunta anual de la secció de BTT i la de Carretera. Ja fa uns anys que alternem destí de muntanya amb la platja i aquest any tocava platja, concretament el
camping l'Aubé de Riumar a
Deltebre.
 |
| Secció de carretera a punt de pujar un port. |
Per primer cop des de que hem iniciat aquesta tradició la secció de carretera ha tingut més afluència que la de BTT. Entre compromisos varis solament 5 beteteros hem fet la ruta buscada per Xavi'l Martino el "Sioux", la secció de carretera contava amb 9 integrants 2 dels quals es mereixen menció especial per les ganes i la il·lusió que encara mantenen per aquest esport............ Agusto i Josep de Valentó.
Els ciclistes de rodes primes, Àngel, Pere, Juanjo, JX, Calú, Javier, Guerau, Ernesto, Josep i Agusto sortien del portal de Seròs a les 7:00 del matí per acabar recorrent els 130 o 140 Kms que ens separen de Riumar en unes 5 o 5,5 hores.
Nosaltres hem marxat a les 6:40 amb el cotxe en direcció a "Santa Bàrbara, poble de xiques guapes" ( no n'hem vist cap, no podem ratificar o desmentir les afirmacions) per fer una ruta circular per la serra del Godall. Una ruta que havia de ser de 40 Kms i uns 900 m de desnivell i ha acabat sent de 41 Kms i 750 m positius.
10 minuts de retard a l'hora de marxar de Seròs, temps perdut buscant el pavelló de Santa Bàrbara amb el cotxe per aparcar, més temps corregut per acabar-nos de vestir i alinear abans de començar a pedalar...... ens ha portar a començar a pedalar a les 8:26 enlloc de les 8:00 com teníem pensat.
Iniciem la ruta molt riallers i començant a dir "rucades" des del minut 1. El Sioux i Jordi pendents del GPS ( eren els que portaven la ruta carregada), Maclau manxant el fre de davant a veure si agafava oli i aconseguia que frenés, jo mirant el pulsòmetre intentant mantenir-me dintre dels barems establerts per l'entrenament tot i que sabia que seria impossible, i Marc......... Marc deuria anar despreocupat.
Als primers compassos del trajecte la vista, amb imatges de bancals d'oliveres amb un terra immaculat i espones de mig metre, em va començar a portar feedbacks de la ruta de Canet lo Roig de l'any passat, amb els matisos que aquí les oliveres s'alternaven amb tarongers i moltes espones estaven rejuntades amb ciment. Això feia preveure, i amb el temps es va afirmar, que trobaríem un bon " pedregal".
Els paisatges eren molt curiosos i bonics; llits de rius plens de còdols arrodonits pel desgast, camins per la vora de bancals plens d'espones cimentades, fileres de tarongers amb reg a goter i un terra humit a primera hora del dia que contrastaven amb els bancals d'oliveres ( amb molta copa) amb un terra molt cuidat però sec, una boira a mitja altura que solament ens deixava veure la meitat de la serra amb parets de pedra gairebé verticals,....... al principi tot eren -oh que bonic!!.
La ruta començava relativament ràpida, amb un perfil que recorda al de la Xallenge de Seròs. Fals pla ascendent al començament i al final et remata amb uns 3 Kms sobre el 10%.
Rodàvem per camins amples i en trams asfaltats, ens vam arribar a trobar una competició de Trail i BTT que coincidia ens uns metres del nostre recorregut ( aquest trams el vam passar, sobretot a la tornada, amb molt de compte per no interferir amb els participants), fins arribar al poble de Godall. Aquí comença el primer tram complicat.
El pas pel poble marca el punt d'inflexió del perfil. Passem per la part externa del poble, rondant pels carrers del poble vell amb cases mig derruïdes que em va semblar que també ajudava a donar encant a la ruta, i continuàvem per camí fins donar a l'inici de la primera trialera.
Ens aturem els 5 abans de començar a baixar, intrigats per veure què ens guardaria el terreny pedregós. Encapçalo la baixada els primers metres. La pendent és pronunciada, amb un terreny amb pedres i corbes molt tancades amb escalons al inici, mig o final ( a vegades a les tres parts de la corba), em recorda el començament de la darrera baixada de la Transebre però en pitjor. He d'anar ficant el peu a terra continuament i noto com la stamina em va baixant ( com si fos un personatge de videojoc). Quan aconsegueixo mantenir-me sobre la bici una estona seguida acabo baixant una pendent amb el terra solt que acaba en una bardissa que protegeix de l'espona que té a sota, jo baix acabar com la pendent.... a sota l'espona. M'aturo per comprovar que tot està correcte i ric mentre sento les veus de tots, sembla ser que no sóc l'únic que tinc problemes.
 |
| Aquesta pedra ja té nom. |
Em quedo darrere i veig caure a Marc i també ajudo a Jordi a treure's la bici de sobre. És una trialera complicada de fer amb bicis "All Mountain" i amb la nostra tècnica. Suposo que passant-hi un parell de cops més la cosa aniria canviant.
El tram final passa per sobre de la roca, desprès de les experiències passades som prudents i fem un bocí a peu però la pedra és porosa i està seca..... les gomes s'hi agafen sense problema..... aquesta informació queda guardada.
Baixem 120 metres en 2,5 Kms i a baix, sota un garrofer, parem a esmorzar i a fer balanç. Ha estat divertit, tècnic, s'havia d'anar amb compte, una trialera que no deixava gaire marge a l'error, però ens ho hem passat bé...... Maclau, amb el problema del fre de davant, no tant. Hem estat 25 minuts per baixar, amb això no hi comptàvem, i comença a ficar en perill l'hora d'arribada.
Amb les piles carregades tornem a pedalar, fem camí de nou anant a buscar acabar de voltar la Serra de Godall i iniciar el segon ascens per senda.
Durant aquest tram es comença a fer evident que Maclau ha gastat molta energia a la baixada i es va quedant poc a poc. Hem d'anar baixant el ritme per a que es vagi enganxant al grup.
Quan trobem l'inici de la segona remuntada el camí, que passa pel costat d'una cantera, es va estretint fins a fer-se una senda.
 |
| Si mireu bé veureu al Sioux |
Aquí trovem un terreny que no havia vist mai. La terra és blanca, com guix, amb petites palmeres a les vores.... Sembla que estem a California. Merabellats de nou la pujada, suau, es fa més portadora. La senda va creuant trams de carretera secundària, o terciària, fins deixar-nos acabar la pujada amb un seguit de rampes que cada cop eren més llargues i més complicades. El pendent i les pedres no deixaven que continuessis sobre la bici si equivocaves la traça. Un seguit de 3 puja-baixes que acaben de buidar les cames, una senda curta en baixada i ciclable, i trobem la JOIA del dia.
Tenim davant una senda que comença amb 3 o 4 palets de fusta, això indica que està treballada, les espectatives comencen a pujar, esperem que les pedres ens permetin rodar bé.
No sé com descriure les sensacions..... suposo que a totes les rutes hi ha una senda més bona que les altres, que et fa desprendre adrenalina a cabassos, que no permet que la rialla et deixi d'aparèixer a la cara, que fa que tot el que has patit anteriorment i el que patiràs posteiorment passin a segon o tercer terme, que dintre de 4 o 5 anys serà possiblement l'únic que recordaràs d'aquest recorregut, que et recorda perquè va ser amb la BTT que et vas enganxar al pedal, que si no fos perquè vas acompanyat d'"homes" ploraries d'emoció. Doncs aquesta senda era d'aquestes.
El terreny estava en òptimes condicions. Era una senda, com ja he dit abans, que estava treballada. Tenia salts mitjans amb escapatòria lateral, peralts de terra ( un parell anaven gairebé enllaçats, o això em va semblar, i la bici traçava sola), tobogants curts i seguits que t'espetegaven sobre un salt d'uns 50 cms i desprès un salt HORS CATEGORIE amb bona recepció ( que no va fer ningú de nosaltres).
I, com no podia ser d'una altra manera, d'aquesta senda no tenim massa fotos, solament les que vaig fer en un tram que la senda es partia i vaig parar perquè no sabia per on tirar, perquè ningú va pensar en parar a inmortalitzar el moment mentre la felicitat copçava totes les emocions.
Desprès d'aquesta baixada vam decidir de variar el recorregut per no fer tan tard i, desprès de passar per una zona de pic-nic on hi havia una font natural que no vam trobar, vam tornar al cotxe pel mateix camí per on havíem vingut. Vam tornar a coincidir amb la cursa de l'anada ( aquest cop sí que vam trobar un parell de participants, un d'ells una noia que no vam poder seguir), a passar per Godall, a fer el llit sec del riu, ...... Però tot aquest tram ja no tenia importància, solament tenia a la ment la baixada per la darrera senda.
Per acabar de passar el dia ens esperaven les families al Camping, a les quals algun dia haurem d'agrair la paciència i les ganes de contemplar-nos que tenen.
Ens vam dutxar, vam prendre la cervesa fresca que teníem guanyada i ens vam menjar un molt bon duet d'arrossos ( paella marinera i fideuà).
Salut!
