diumenge, 15 de febrer del 2015

Si enlloc de Sant Simó hagués estat Sant Valero........ Els Tristos ride again.




Diumenge de BTT, i amb ganes.

Amb la falera que hi ha ara per la Comarca ( com dirien els Hobbits) per les rodes primes, solament vaig "enganyar" a Jordi i Sejo per anar a rodar amb BTT.

Volia anar a fer Montmaneu i Montllbé per veure com estaven els retocs fets, però un pla maquiavèlic, ajudat pel meu excés de confiança, em va tirar la idea per terra.

Teníem hora i lloc de sortida però no teníem recorregut, ben poques vegades passa aquest fet, i..... allò de "Caminante no hay camino, se hace camino al andar" a nosaltres no ens serveix perquè ens deixem anar i rodem a ritme patxanguero tota l'estona. Necessitem un objectiu clar per saber on, quan i com apretar les rosques als altres dos, o preveure almenys quan et vindran les garrotades.

Decidim anar a fer Sant Simó passant abans per Montllobé ( sense acabar de coronar, solament fins al primer planet. així no agafem tan troç de carretera).

Sejo estrena bici, degut a unes incompatibilitats desprès de fer-se un estudi biomecànic, ha fet un "trueque" i ara porta una BMC monoplat ( el monoplat va ser l'origen del 50% de les converses del matí) que havíem de provar la funcionalitat, o no, en tots els terrenys...... A veure si pujant té prou pinyons?..... a veure si planejant el plat dóna?

Com no podia ser d'altra manera anant tots 3 el matí va estar un constant estira i arronsa, garrotades per aquí, punyalades per allà. Però a mi ja m'anava bé, era el que volia. Sortia d'una setmana amb poca càrrega i amb 3 kg menys que fa 2 setmanes i havia de veure com anava el tema.

Molta millor reacció a les pujades, les sortides em surten millor, però a la pujada a Sant Simó vaig veure que em falta acabar de ficar pólvora a les cames, o almenys humitejar-la una mica per a que no es cremi tan aviat.
Bé, no avançaré resultats.

Anem cap a Montllobé els tres juntets, sense intentar obrir cap ferida, fins a l'inici de la pujada on cadascú mira de fer-la al seu ritme..... intentant no quedar-se endarrere per a no ser dit. en acabar la pujadeta, i conseqüent baixada per l'altra banda, agafem el camí que ens portarà fins a Fraga.

Passem pel pàrquing de la Florida, que estava a rebentar ( van deure fer carnestoltes), i rebem ovacions d'un parell de grupets que segurament portaven més bona "bicicleta" que nosaltres desprès de tota la nit ballant.

Anem a buscar la pujada a l'ermita pel costat d'autocarrocerias GAPA i ens trobem un runner ( corredor a peu) que porta la mateixa direcció que nosaltres. L'avancem sense poder acabar de deixar-lo gaire endarrere degut al pedregós del camí que no deixa agafar bon ritme i comença la prova de foc. Cadascú va  a la seva, però jo vaig davant i em noto molt bé. Les cames responen i sento que les puc forçar durant estona. Cada cop fico més distància entre la meva roda i les de Jordi i Sejo, però la pujada no s'acaba encara i el runner ha agafat una trialera de pujada i ens ha passat - ja no l'atraparem-. Les cames comencen a demanar ficar més ferro, per mantenir una cadència decent, fins que ja no queden més pinyons. Poc a poc sento les veus de Jordi i Sejo més a prop, fins que Jordi m'acaba passant i traient-me uns bons 20 metres al arribar a dalt. Per sort la pujada acaba i no dóna temps al Sejo a arribar a la meva altura.

Rodem una mica pel pla per agafar aire abans de dirigir-nos a l'ermita de Torrent quan Jordi crida que ha punxat (la maledicció que li he tirat quan m'ha avançat ha fet efecte massa tard). Al començament de la sortida hem comentat que ningú portava manxa; Jordi la va traure per rentar la bici i no pensar a tornar-la a ficar, jo la vaig ficar a la flaca la setmana passada i, al no veure-la al costat del casc, avui no l'he agafat, i Sejo...... Sejo no la porta mai.
Finalment el líquid sellant fa la seva feina, però la roda va massa tova per poder seguir. Decidim girar cua i anar a Fraga ( Jordi amb compte pel camí, i Sejo i jo per senda), a veure si Sampi estava disponible per deixar-nos la seva bomba.
L'agafem esmorzant i ens baixa a obrir i deixar una bomba de mà. Aconseguim inflar un altre cop la roda -no us contaré els cops que vam haver d'unflar-la perquè se'n podria fer una història- i marxem en direcció cap a casa, ja no tenim temps d'anar a fer l'altra ermita.

Fem ruta rodadora ara, apretant una mica les cames un altre cop, fins a Massalcoreig i d'allí anem fins a les roques on fan una exhibició del Moto Club Seròs. Donem per acabada la ruta desprès de gaudir una estona de les peripècies dels motoristes.

Tot i no poder fer la ruta que volíem encara han sortit 52 kms amb 600 metres de desnivell.

La part positiva és que m'ha semblat retrobar la xispa de les cames, la dolenta és que li falta ficar una pedra més grossa.

La setmana vinent augmentem intensitat de treball, a veure com anirà.

Salut!

divendres, 13 de febrer del 2015

Setmana de recuperació



Amb tres setmanes intentant portar un entrenament una mica decent, aquesta tocava recuperar una mica per deixar que el cos fes les seves adaptacions.

Solament he fet bici, no córrer, ni G.A.C, ni Crossfit........ bé, crec que dimecres vaig mig fer la sessió de G.A.C però perquè era de tonificació suau.

A més la intensitat de les classes de ciclo l'he baixat per poder recuperar com toca:

4 hores i 36 minuts a una mitjana de 120 bpm.

2131 Kcal consumides equivalents a 93 Kms.


Diumenge forçarem una mica la màquina per veure com està el cos i la setmana vinent a seguir amb el treball.

Salut!

dissabte, 7 de febrer del 2015

Primera sortida llarga



Desprès del fiasco, per culpa del vent que va fer la setmana passada, avui hem pogut sortir a rodar amb la flaca.

L'objectiu era el mateix que fa 7 dies, sumar temps i kilòmetres per fer fons per una part i, sobretot, veure com responia el meu cos a la posició de la bici passades unes hores.

Els més goluts, o els més afortunats en temps, vam sortir a les 13:05 en direcció Mequinensa. El full de ruta marcava anar a Mequinensa i desprès rodar direcció Fraga per trobar-nos amb Guerau ( que començaria la marxa), Pere i Javier ( aquests 2 venien pedalant ja des de Seròs.

Dels 5 que havíem de començar més aviat ( JX, Martino, Juanjo, Calú i jo) un, concretament Calú va haver de caure de la convocatòria per obligacions culino-tecnològiques. Desprès ens va venir a trobar pedalant en direcció contrària des de Fraga fins a Mequinensa.

El dia no tenia "desperdici", feia sol, no feia vent i la temperatura era, a primera hora de la tarda, agradable ( anant vestits amb roba d'hivern, això sí).

Ritme suau, amb algun "arreón" de Juanjo per provar les cames, i amb la grupeta de 4 rodant junta fins arribar a Mequinensa ( 15 Kms per aclimatar el cos). De Mequinensa fins a Fraga ja comencen els relleus, sense forçar la màquina.... es tractava de fer fons. A mig camí arrepleguem a Calú i s'uneix a les "rellevàncies".
Tot i no rodar fort arribem a Fraga amb massa temps com per esperar fins a les 15:00 ( que era l'hora que havíem quedat) sense fer res. Decidim anar a trobar a Pere i Javier que anaven venint des de Seròs i desprès tornar fins a Fraga un altre cop amb ells.

La pujada la fem pel revolt enlloc de per la carretera, pujada curta però amb pendents fortes que impossibiliten controlar les pulsacions, i desprès ens deixem anar fins al barranc de les bales on aconseguim ajuntar-nos amb el duo que venia de casa...... Mitja volta i pit amunt de nou.

Acabem per reunir-nos tots finalment, 8 ciclistes - trobo que fem goig i tot - , i comença la ruta conjunta.

Els primers metres serveixen per fer petar una mica la xarrada i aviat ens tornem a ficar en fila per anar fent relleus més o menys ordenats.

Fraga-Saidí transcorre sense més problemes, el grup va junt i anem rodant sense inconvenients.

Saidí - Gimenells començant amb bona carretera i acabant amb pista molt trencada. El paisatge ens ha deixat alguna imatge hivernal.
Tota la tendència d'aquest tram és de pujada, amb un seguit de "tobogans" llargs que van carregant les cames sobretot si, tal com va passar, alguna pujada s'intenta mantenir el ritme que portàvem durant la baixada i pla. Això fa començar a crear alguna tensió amb els que es senten més fluixos. I estira el grup, creant algun trencament, un parell de cops.
El tram de pista asfaltada en mal estat es fa molt pesat, està tot ple de clots i asfalt solt i suposa un calvari per a aquest tipus de muntures. Aquí tots anem desperdigats formant parelles o, com a molt, trios.

Gimenells - Raimat- la Cerdera. Sense arribar a entrar a Raimat, passem per la carretera de fora, tornem a rodar junts i amb calma fins agafar la general que circula paral·lela a l'A22. Desprès, la pujada precedent a la Cerdera, cadascú la fa al seu ritme. N'hi ha que volen treballar potència de cames, uns altres fan una sèrie, uns altres miren de controlar les pulsacions,...... Ens reagrupem a dalt un altre cop ( excepte Guerau que havia d'accelerar el ritme per poder arribar a Fraga amb llum) i continuem en direcció a Lleida.

Cerdera - Alcarràs. Aquest tram el deixaré en ........................... perquè vaig perdre el Nord i una mica el Sud i tot en algun tram.

Alcarràs- Seròs. Tornada fàcil i feta moltes vegades per tots ja. Ens enfilem i, sense arribar a fer relleus, anem alternant les posicions capdavanteres fent alguna sortida crema cames en els repetxets que trobem ( aquí veig que, encara que em trobo bé, la polvora de les cames es crema amb molta facilitat........ d'aquí a un mes he de treballar aquest aspecte).

En arribar a casa ens surten 120 Kms ( als que hem començat a les 13:00) i 900m de desnivell. Ha estat una molt bona sortida de fi de setmana.El millor és que m'he trobat molt bé amb la bici, sense mal d'esquena ni de coll.


La setmana vinent segurament agafaré la BTT, ja ho veurem.

Salut!

divendres, 6 de febrer del 2015

Sumant volum



Mica en mica s'omple la pica.

Així és com ho he d'anar fent per sumar kilòmetres i arribar al 16 de maig en condicions per pedalar les més de 9 hores que segurament em costarà acabar la Mussara.

Aquesta setmana he deixat de banda gairebé tots els entrenaments. Solament m'he dedicat a fer bici, inclús a part de les sessions de ciclo, a ritmes suaus, extensius, acumuladors, diguem-ho com vulguem, i una sessió de peses compensatories. Ni runnig, ni Crossfit ni G.A.C.

5 hores 47' de pedal cremant 3536 Kcal el que equival a uns 154 Kms.

Aquest dissabte el temps pinta millor per poder agafar la flaca a veure si puc, o podem, ja que no sóc l'únic que espera poder pedalar demà, fer les 5 horetes previstes.

Salut!