dissabte, 16 de maig del 2015

POLAR GRAN FONDO LA MUSSARA: Fes-ho o no ho facis, però no ho intentis.



I......... ja hi som. No recordo quan va ser que vam començar a preparar aquest "repte" ( ho fico entre cometes perquè n'hi haurà més d'un que pensarà - Pues si això tampoc és tant, i menys amb el temps que has estat per fer-ho....... PAQUET!!!-), però sí que me n'adono que cada cop em faig més gran perquè el temps em passa més ràpidament. Ja m'ho diuen les bedettes que porto dimarts i dijous pel matí que tal i com et vas fent gran els dies, setmanes i mesos passen més de pressa.

La qüestió està en que dissabte 16 de maig del 2015 ja gairebé ha passat i nosaltres, d'una manera o d'una altra, ja tenim la Mussara al pot.

Un fi de setmana esperat per duplicat; havia de "gaudir" ( l'entre cometes d'aquest cop no sé com explicar-lo..... s'ha de ser cicloglobero per entendre-ho) de la prova de gran fons i desprès em quedava la resta del cap de setmana per GAUDIR de la família i veure les reaccions de la Paula a Port Aventura i a l'hotel Caribe ( no té preu veure la cara de felicitat d'una nena de 3 anys).

Divendres vaig anar a fer un reconeixement de la zona d'aparcament i sortida aprofitant que anava a buscar les bosses d'obsequi i els mallots que són d'obligat ús per a poder disputar aquesta marxa. L'ambient ja et porta a divagar en el dia de demà i fica una mica els pels de punta pensant en on ens hem fotut.
En arribar a Seròs, amb els dorsals de tots, quedem a casa de Pere per repartir i carregar bicis i bosses als cotxes. Així l'endemà no caldrà quedar més aviat del que ja ho havíem de fer.

4:40 del matí i sona el despertador, un despertador que no hagués fet falta ficar.
Esmorzar complert, faig motor per avançar feina i desprès comença el ritus del vestir.
Abans de les 5:00 ja sóc al lloc de quedada per iniciar el viatge fins a Reus.

3 cotxes amb 8 ciclistes anem direcció Priorat, Calú ja està a Salou i Àngel al final ha tingut obligacions i no ha pogut venir ( una gran p..... desprès de tants dies). Pere, Javier, Juanjo, Guerau, JX. Sioux, Ernesto i jo som els que tenim 90' de camí fins a la fira de Reus.

Arribem amb temps suficient. 1 hora per baixar bicis, acabar de ficar les coses a lloc, fer la foto de grup i anar cap al calaix de sortida ( encara que estàvem repartits entre el 4 i el 6 hem decidit de sortir tots del 6, l'últim).
Aleix ha vingut a fer-se la foto, Calú encara no havia arribat.
Neguit, rialles, fred, vent, i comença a bellugar la marabunta rosa. El vent sembla que no serà tant com ens pensàvem. Passem per l'arc de sortida uns 12 minuts més tard que els primers, hi han 4000 ciclistes a la marxa i nosaltres estem a l'esquadró del desastre.
L'inici és per dins de Reus, amb sortida controlada, intentem d'anar agafant algun grupet de davant nostre per rodar sense problema i no estar tan endarrerits. És un rodar fàcil però, gairebé des de l'inici, l'altimetria va pujant i aviat comença l'inici de la Mussara, un port de 23 kms, 10 dels quals, els més peluts, són cronometrats. 
Sobre el km 10, quan encara no havia començat a ser reconegut el port com a tal, una parella que rodava a la vora toquen les bicis i cauen arrossegant a Ernesto amb ells. Per sort no s'ha fet res i ha pogut continuar la marxa tranquilament. 
Aquest punt, entre que pares i no pares, ha servit per començar a fer grupets entre nosaltres. Guerau i jo portem la capdavantera seguits, a no sé quina distància però no massa, pel Sioux, JX, Juanjo, Pere i Javier.

La mania de contestar els wasaps pedalant fan que li faci la goma a Guerau i al final em quedo una mica. No pateixo perquè anem tots amb la intenció de no parar al primer avituallament, que és dalt de la Mussara, per no trobar tan aglomerament i fer-ho al segon. D'aquesta manera es fa més fluït i, encara que la pujada sigui dura, al ser a primera hora, la calor no apreta i pots tirar tranquilament fins al segon avituallament que està sobre el km 40.

Amb 2 hores arribo a fer el vermut al km 40 i no veig a Guerau, em quedo mirant una estona mentre recullo aigua, algun plàtan, taronges, buido dipòsit de líquids i vaig lluitant una mica amb la gent per anar sortint cap a la carretera a veure si diviso a Guerau o si arriba algú més del club.
Arriba Martino, el Sioux, pregunta per Juanjo i Pere que anaven davant seu. No els he vist passar, és el que té portar tots el mateix maillot, però no poden ser massa lluny. Va a repostar i esperem a JX que diu que el portava a poca distància per darrere.
Esperem i esperem però no para ningú més conegut. Al final truquem a JX, ell tampoc ha parat, el tenim per davant ara.
Ens fiquem sobre la bici un altre cop i seguim la ruta, ara amb pendent ascendent. Miro el GPS i porto 10 minuts parat entre unes coses i altres. Si Guerau quan he arribat jo ja havia arrencat, o si no havia parat a l'avituallament, era molt difícil que pugués arribar a trobar-lo de nou..... Decideixo d'anar fent amb el Sioux, tirar sol la resta d'hores que em quedaven hagués estat molt dur.
No triguem a trobar a Javier, ell va fent, és gat vell i ja sap com van aquestes coses. Nosaltres amb les ganes de la primera marxa d'aquestes característiques, i amb la mania d'agafar a JX, seguim al ritme que portàvem mirant d'anar recuperant temps.
Sobre el km 60, amb poc més de 3 hores des del pas per la sortida, quan faltava molt poc per arribar al primer tall, agafem al cunyat. Ens diu que li fa mal el genoll des del començament de la ruta, intentem de donar-li moral i esperar-lo una mica però no hi ha res a fer. Està convençut d'anar a fer la ruta de 98 kms. Veient que no el convencerem tornem a agafar velocitat de creuer i anem de cap al tall.
Amb 3h 20' ja som al tall, allí estan Juanjo i Pere amb mala cara. Ens volen fer anar cap a la curta dient que ja és l'hora de tallar el circuït llarg. D'entre les dones que estaven d'espectadores en surt una amb el programa i diu que el tall és a les 11:20 i sol són les 11:00. Sense pensar-ho deixem a l'agent dels Mossos que discuteixi amb els altres ciclistes i tirem cap a la llarga, si el tall és a les 11:20, no ens poden treure la il·lusió per la que hem entrenat 5 o 6 mesos d'aquesta manera.
El 3rt aviuallament és a Cornudella, tot just acabar la baixada que havíem iniciat des que ens vam despedir de JX. També hi parem per comentar amb la gent el que ens havía passat amb el tema del tall. darrere nostre encara arriba més gent ( això vol dir que al final han optat per fer com nosaltres).

Amb els dipòsits plens tirem cap a Albarca ( toca pujar de nou) i desprès cap a Ulldemolins ( 2n horari de tall). 
A Ulldemolins tenim el segon tall i arribem amb 1h de marge, ja estem totalment legals dins de la marxa. A partir d'aquest punt és quan m'he començat a trobar millor. Tota la pujada de després d'Ulldemolins l'he feta molt fresc, gairebé m'ha sorprés i tot, no anava ràpid però em sobraven uns quants pinyons, portava bona cadència i notava les cames amb gas per si calia fer alguna tonteria.

En acabar de coronar fem una mica de puja baixes curtets i baixada llarga. Comencem a pensar en l'estratègia que seguirem amb els avituallaments, en queden 4; Margalef, Escaladei, Cornudella un altre cop i Alforja. Per tal i com estan distribuïts decidim de parar a Margalef encara que ens quedi a mitja baixada perquè així esperem arribar a Escaladei plens i descansats per no haver de parar, fem la pujada xunga de la Morera i a Cornudella tornem a omplir per no parar fins arribar a Meta.

Quan passem la pujada a la Morera ja tindrem la Mussara pràcticament al sac, el pitjor ja haurà passat, solament restaran 40 kms amb una única pujadeta i la resta pit avall...... Però falta passar el Coll Roig de la Morera.

Tal com anem avançant em va entrant més psicosi..... ens queda la pitjor rampa. La recordo molt fotuda quan la vaig fer amb 60 kms a les cames i ara en portem 140..... a veure si fotré un pet?
L'eufòria de la pujada d'Ulldemolins està passant a sentiment d'esgotament, i això que anem de baixada.......

Passem de llarg de l'avituallament d'Escaladei i anem a buscar coronar amb decència el port que ens queda per davant. Trobem a Aleix, bona sorpresa, i ,mentre anem parlant de com està anant la ruta a cadascú de nosaltres, ens diu que Guerau l'ha passat al km 60. Ell ha anat parant a gairebé tot arreu per mirar de guardar i arribar bé al final.
Continuem tots 3 a ritme suau per no carregar les cames en excés. Tal i com anem passant grupets de ciclistes anem sentint la mateixa conversa..... les rampes que ens esperen d'aquí a pocs metres. Entre tots anem fent broma, però jo no les tinc totes.

I per fi arriba l'hora de la veritat. Ja se'ns ha presentat la primera paret, possiblement la pitjor de les 3 que hi ha, i aquesta no pots agafar-te-la a mitges, o li dones una bona "sarpada" al cul al mateix temps que li beses els llavis o a la primera bufetada et fa saltar de la bici..... Doncs mà al cul i bes a la boca, si convé amb llengua i tot.
Es fa dura, bastant dura, però es fa sense haver de ficar el peu a terra, cosa que molts no han pogut dir, amb una velocitat gairebé de trot suau per això.
Corono el Coll Roig però no paro a esperar ningú fins a l'avituallament de Cornudella, ja havíem quedat així. Arriba el Sioux quan feia poc més de 3 minuts que esperava i desprès Aleix, aquest fa un pit stop ràpid i continua.

Bé, doncs quedem sols el Sioux i jo per acabar de fer el que ens queda. Remuntar el que hem baixat abans, després del primer tall, i desprès tot pit avall.
El cangueli d'abans de la Morera ja m'ha passat i torno a estar pletòric, puc portar bona cadència pujant, em trobo bé.

Acabem el coll d'Alforja i tenim una tornada ràpida. Em fico davant ja que encara tenia forces i vaig fent, engrescant-me poc a poc a mesura que anaven passant els kms. El Sioux em diu que li doni el relleu quan vulgui, però puc tirar i no ho faig. El resultat van estar 30 minuts per fer els 21 kms restants..... mitjana de 42 km/h.

Al arribar a meta i veure el marcador del temps vam tenir una mica de ràbia per no poder rebaixar les 8 hores per 3 minuts..... sol que no haguéssim parlat tant en algun avituallament...... Però sobretot alegria, molta alegria per haver acabat i haver-ho fet sense patir més de lo esperat.

Guerau ens esperava, ell feia més de mitja hora que havia arribat ja, i vam anar tots 3 cap al lloc de la sortida on eren JX, Javier, Ernesto i Calú que havien hagut de fer la ruta de mitg fons per diversos problemes. Juanjo i Pere no van tardar gens en arribar.

En definitiva una bona experiència que suposo que repetirem, encara que entre Margalef i Ulldemolins no les tenia totes..... 184 kms, 3.725 m de desnivell acumulat, 8 hores 3 minuts, 4841 calories consumides, 148 bpm de mitjana.

Ara ja toca canviar el xip i iniciar els entrenaments de triatló, que no ens agafi el brau.

Salut!

divendres, 15 de maig del 2015

Esmolant el ganivet.



La meva primera gran cita de l'any ja està aquí i aquesta setmana l'he de fer servir per acabar de perfilar l'entrenament. Aquest aspecte passa per fer una setmana amb poca càrrega per arribar a dissabte amb les piles a punt de petar d'energia..... val més pecar per poc que per massa. En rutes de 8 hores, com serà la de dissabte, un excés d'entrenament pot passar factura al final de la jornada.

He reduït la participació a les classe al mínim. Ni G.A.C, ni Mix, ni Crossfit, ni fitness. Solament un parell de sessions de ciclo amb una mica de rodatge anterior per arribar als 60' en cadascuna d'elles. Els 3 pics d'intensitat de rigor per no perdre xispa a les cames i a esperar que arribi dissabte.

Dimarts: 59' a 124 bpm de mitjana i tres pics (159, 164 i 171 de bpm respectivament) que sumen 5' en total. 499 Kcal, 20 Kms.

Dijous: 70' a 134 bpm de mitjana i tres pics (170, 176 i 179 de bpm respectivament) que sumen 6' en total. 720 Kcal, 28,8 Kms.

I ara a esperar que passin els dies i les hores.

Salut!

diumenge, 10 de maig del 2015

Transebre 2015...... No estem tan malament.



Sumar hores, sumar kilòmetres, sumar entrenaments. Fins ara no tenia altra mania al cap. Avui he canviat aquests pensaments, bé més que canviar els he minorat, per donar prioritat a la diversió.
No és que amb els entrenaments que he fet fins ara no em divertís, sobretot amb sortides com la de la setmana passada amb gent, però això és una altra cosa...... almenys per mi.

BTT sense presses i amb un circuït que sabia que acabaria amb una bona senda de baixada, a part de les que poguéssim anar trobant pel camí. Amb una bona tanda de kilòmetres per això.

ANEM A LA TRANSEBRE.

La intenció amb el Sioux era de sortir pedalant des de Seròs per començar a acumular temps i kilòmetres ( ja he dit que més que canviar havia minorat les preferències) i desprès fer la marxa de 57 Kms. Si el tema no errava havíem de fer uns 70 kms amb 1100 metres de desnivell positiu. Havia calculat de fer-ho en 4 horetes 45.

D'integrants del club hi seríem; Guerau, Sampi, Delfi, El Sioux, Sejo i jo.
Wasapejant al final vam sortir de Seròs Sioux, Sejo i jo, i Guerau sortia des de Fraga pedalant també.

Un cop a Mequinensa ens trobem amb Basilio, Joel del Matiné i Juan Peña també, però els 4 que decidim anar junts a fer la llarga som Delfi, Sioux, Sejo i un servidor. La resta o fan la curta o van al seu ritme ( uns més ràpid que nosaltres uns altres més lents).


La sortida és bastant puntual i anem rodant a ritme normal, hem dit que no havíem d'apretar.
Agafem carretera fins passar el pont que va a Faió i Casp, girant en direcció a Casp, i iniciem el recorregut per camí ja.
Fem la primera pujada pel camí que va pel costat de la presa. Hem trobo bé de moment, porto cadència, bon ritme i pulsacions dins del marge establert.

Com que hem començat bastant endarrere i hem anat suau al començament ara no fem més que anar passant gent. Tots 4 anem pujant ben agrupats i, crec, que sense gaires problemes.

La dinàmica de la marxa ha estat de pujades curtes amb bastants trams de rodar, encara que hi ha hagut molt fals pla es podia rodar bé.

Delfi, que anava amb muntura nova i s'ha tret 6 kg de sota les cames amb el canvi, ha portat tot l'estona un bon ritme de pujada. Algun cop li hem hagut de frenar les cames perquè ens començava a fer anar massa alts de voltes.

El Sioux anava amb bici de "prestao", ha canviat un "xoper" per una maraton-trail i això ho ha notat a les baixades. No baixava malament, però no tenia tan marge per a error.

Sejo, que sempre diu que no està bé aquest any, no s'ha soltat ni un moment del grup, i això que al final el ritme no ha estat gens dolent.

Totes les pujades han estat per camí, i alguna baixada també, amb algun tramet de senda de fals pla i tres baixades molt bones, amb algun escalonet i viratges forts que no deixaven que et despistessis.

Hem anat tota la marxa com ho fèiem fa 3 anys, abans que ens entrés la neura aquesta d'anar a forçar la màquina a cada sortida i que crec que amb BTT faré pocs cops més, mantenint el grup i parlant i fent conya tota l'estona.

Sobre el km 40 de la marxa ( nosaltres ja en portàvem 55 o 56) hem trobat el famós GR, la senda que estàvem esperant des del principi.
Hi entra Sioux primer, jo segon, Sejo tercer i Delfi l'últim i ens deixem anar tots. Passem els dos trams més difícils, amb dos escalons de pedra de considerable altura, i desprès gaaaaaaas.
Porto al Sioux a escassos 2 metres quan veig que la roda de darrera li toca una rama que sortia del lateral de la serra i comença a perdre aire de forma escandalosa i en 10 metres ja li toca la llanta al terra.
Parem tots 4 i ens disposem a arranjar la desfeta el més aviat possible. Hi ha un tall al lateral de la coberta i això ens obliga a posar càmara i, per tant, em de treure la vàlvula del tubeless......... MISIÓ IMPOSSIBLE. Amb el líquid sellant, i el temps que deuria fer que no es treia, no hi ha manera d'afluixar la rosca. Ho provem tots amb i sense guants, apretant uns la vàlvula per dins i roscant un altre,......
Els nervis comencen a aflorar, sobretot els del Sioux que veu que no podrà acabar de baixar la senda. Mentres ens van passant corredors a tocar tocar, estem a una voreta de la senda però no hi ha cap lloc ample per poder treballar tranquils.
El temps passa i no trobem sol·lució. Li diem a Xavi ( Sioux) que haurà de carregar la bici amunt i esperar-nos al camí que el passem a buscar tan bon punt arribem baix o, si troba a algú de l'organització que porti unes "astenaçes" provar de traure la vàlvula amb elles...... La idea no li agrada i decideix tornar-ho a provar amb el destornillador pla de la meva multiclau i una pedra. - No ho faràs Xavi, no sigues cabeçuuuuuudo. - Que sí home, que ja s'ha mogut!!.  I sí, al final ho aconsegueix i podem montar de nou la roda.

Acabem de fer el GR, ell molt poc a poc perquè amb el tall la coberta té una hernia i val més anar amb compte, i ens queden 10' de pla fins a meta. Parlant, parlant ens afilerem i comença la tanda de relleus. Agafem a Basilio i Joel, que ens han passat mentre esperàvem al Sioux a que acabés el GR, i s'uneixen al tren, Joel amb una mica de cara de cadàver. Fem relleus fins al pont i desprès ens deixem anar per soltar cames abans d'acabar d'arribar.

Amb tota l'estona perduda amb la punxada hem estat 3h 21' en acabar la Transebre ( 4h 09' amb el total), si no haguéssim punxat ho fem per sota de les 3 hores, la mitjana de moviment surt per sobre dels 19 Km/h, i estaríem entre el 30 i 40 classificats....... això sense forçar la màquina. Penso que és per estar MOLT CONTENT!!!!

Però el millor comença ara....... bona dutxa, millor cerveseta post marxa, i dinar final amb la DPN al Royal del mateix Mequinensa.

HI HA TRADICIONS QUE NO ES PODEN PERDRE.

Salut!

divendres, 8 de maig del 2015

Setmana amb poca càrrega.



El repte ja s'atança i he de començar a ficar les cames a lloc.

Per recuperar una mica de l'esforç de dissabte dilluns vaig rodar 43' molt suau, a ritme regeneratiu. Hagués anat millor fer-ho diumenge però....... les obligacions no em van deixar. 10,9 kms.

A partir d'aquí comencem amb les sessions típiques de cada setmana.

Dimarts: 3 classes, la de les 9:00 i les dues de la tarda-nit. 2 hores 10' de pedal suau, a una mitjana de 121 bpm (64%) i arribant en punts a 145 ( 74%). Notava les cames encara tocades de dissabte. 45 kms.

Dimecres: vaig anar a que em torturessin sobre una llitera de fisioteràpia per descontracturar una mica le cames...... vaig patir de valent, potser hi hauria d'anar més sovint.

Dijous: el que havien de ser 3 classes es van quedar en 2 degut a la falta d'afluència de clients a aquestes altures del curs. A sobre em vaig carregar el vidre del pulsòmetre i no tinc dades de la darrera sessió.
Les dades però haguessin anat sobre aquests nòmbres: 80' de bici a 118 bpm ( 155 de màxim) i 667 kcal consumides. 26.7 kms.

La diferència respecte la setmana passada és ben clara, hi ha una bona disminució de minuts i de kms. 2 hores menys i la meitat de kms.

Salut!

diumenge, 3 de maig del 2015

Ai que patirem!!!






Ha arribat el dia de la prova de foc.
Dissabte a les 7:00 del matí estem a la Granadella per fer una ruta molt pareguda a la Mussara del 16 de maig.
Els integrants som gairebé la totalitat dels membres del C.C. Seròs que d'aquí a dues setmanes anirem a fer aquesta prova de gran fons: Juanjo "el Pelícano", Pere, JX, Aleix, Martino "Sioux", Guerau i jo. Solament falten Javier, Ernesto i Calú.

La sortida resultant havia de ser d'uns 180 Kms i 3000 metres de desnivell positiu.

Iniciem la marxa direcció Bovera, amb una carretera amb corbes molt entretinguda per fer baixant ( com fem ara). El fred encara es deixa notar a primera hora del matí, i més descendint, però sabem que tal com avançarà el dia la temperatura anirà pujant fins fer-nos patir calor.

Passem Bovera i seguim baixant, ara amb pendent suau, fins trencar a la carretera de la Palma d'Ebre i iniciar la primera pujada.
El grup va bé, sempre hi ha qui està en més bon estat i porta la capdavantera ( en aquest cas Guerau i Aleix), però anem bastant junts i ens permetem d'anar parlant.

La Bisbal de Falset, Margalef, i seguim pujant fins a la C-242, que porta a Bellaguarda i la Granadella, però aviat agafem una pista asfaltada i amb molta grava solta que, fent un bucle, ens portarà baixant fins a Cabacés, havent passat per la Bisbal un altre cop, i desprès a la Vilella Baixa.

Anàvem sobre el km 80 i ningú acusava cap símptoma de cansament, no havíem fet més que pujar i baixar ininterrompudament i ara ens espera el plat fort del dia. Pugem a la Morera passant per Escaladei. Són 13 kms de pujada que tenen el seu lluidor en els últims 5. La carretera s'aixeca fins a percentatges difícils de portar, fins i tot pel 34-32 que porto. Ens hi fiquem tots amb ganes, uns amb més gràcia, o potser hauria de dir eficiència, que d'altres. Cadascú al seu ritme, en aquestes pujades no pots intentar coses que no saps segur si pots fer, arribem dalt de la Morera i fem foto de grup per deixar constància que hem arribat fins dalt.
Mentre esperem per sortir "retratats" arriba un altre ciclista amb poca cara de patiment i un ritme molt bo que ens fa pensar.........- Per molt que juguem a ser "pros" no arribem ni a simples afeccionats.

Baixem fins a Cornudella, fem una altra "Tachuela" fins a Porrera, pugem de nou i tornem a baixar per arribar a Falset, jo pateixo una punxada de roda que ens fa parar un parell de cops per intentar talonar bé la cuberta però no hi ha manera, més puja baixa fins a El Molar i comença una altra prossessó del dolor fins a la Figuera.

Degut a la punxada s'han fet dos grups; Guerau, Martino i Aleix que anaven bastant davant i Pere, JX, Juano i jo que ens havíem quedat una mica.

Del Molar a la Figuera pugem amb aquest dos grups canviats d'ordre perquè el trio escapat ha parat a El Molar a repostar aigua, nosaltres ho hem fet al poble d'abans.

La calor es deixa notar amb ganes, són voltes de les 14:00 hores, i la pujada va fent suau però sense descans. Durant la ruta havien anat avisant que era constant i que al final es feia pesada....... suposo que, quan tants cops t'ho diuen, esperes que sigui més complicat del que realment és...... perquè tampoc se'm va fer tan xunga.

Descanset baixant uns 5 kms i tornem a rodar amb un fals pla continu de pujada direcció a la Bisbal de Falset.

A partir del km 160 he trobat el mur psicològic i físic, al qual hi va ficar un parell de fileres de "Geros" la pujada final fins a Bellaguarda. Ha estat per la mateixa pista asfaltada que hem baixat al poc de començar la marxa.

Els kilòmetres finals, amb fals pla favorable han passat sense voler.

Al acabar els 184 Kms amb, ATENCIÓ....., 3600 metres positius (pel meu garmin 4051) una bona cervesa fresca i cap a casa.

La ruta és molt bonica, també hi fa el fet de sortir una mica de casa, amb terrassetes petites de vinya i zones boscoses de mitja muntanya.


Salut!

divendres, 1 de maig del 2015

Última setmana de càrrega abans de la Mussara



El dia D ja s'atança i ara ja tocarà iniciar recuperacions i descansos per arribar el millor possible a la línia de sortida del dia 16. No tinc pas cap intenció d'anar a guanyar res, no sóc tan beneit, simplement és qüestió de patir el menys possible.

Com ha anat passant en totes les setmanes anteriors, el que realment m'ha donat mal de cames han estat les classes de G.A.C. que, amb les seves repeticions i autocàrregues, hi ha dies que no deixen de ser rutines de gimnàs. Aquesta setmana s'han tornat a deixar notar, a més les classes ja són amb càrrega o sigui que les cames han anat acumulant cansament.

A partir de la setmana que ve la càrrega de les sessions de ciclo baixa i deixo de treballar a les classes de G.A.C, simplement faré una sessió de cames a la sala de fitness dimecres 6 i prou.

Aquesta setmana hi ha hagut 2 classes de G.A.C amb treball "durillo" com ja he dit, a part dimecres també vaig fer una sessió de fitness, solament de troc superior.

Dimarts. 3 sessionetes de ciclo com sempre, 2 hores 49' amb mitjanes de pulsacions altetes. El quilometratge resultant ha estat de 85,1 Kms.

Dijous. les 3 últimes de la setmana. 2 hores 38' amb treball alt també. 79,7 Kms més al registre de la bici que no es mou.

Aquest fi de setmana, dissabte, anirem a fer una provatura per veure si podem aguantar una Mussara.

Salut!