Com cada any a la tardor fem el dinar de "final de temporada" del Club Ciclista Seròs, normalment quedem per fer una sortida amb bici els btteros que anem a dinar i així ja comencem la festa a primera hora del matí. Aquest any no podia ser menys i al final hem sortir 8 ciclistes pels voltants de Montmeneu (Josep Xavier, Bolado, Jordi, Vicent, Surdet, Josep Mateu, Sampi i un servidor), tot i que aviat ens hem quedar en 7 degut al sempre present "pinxasso".
Hem començar a pedalar a les 8:30 del matí en direcció al "bosquet", el principi del dia tot han estat rialles i bromes entre els integrants de la sortida.
A la pujada de desprès del "bosquet" semblava que es podia veure qui estava més fi i qui aniria una mica pesat durant tota la sortida.
El següent pas ha estat anar cap al mas de la Monja per acabar buscant la senda del "boc" que ha estat la primera baixada del dia. Molt ràpida i molt divertida, exceptuant el primer pas que és una mica més tècnic i empinat (és la primera baixada llarga que és veu al gràfic de l'altimetria, sobre el minut 20 més o menys). Tal com anàvem baixant es notava la frescor de la boira i de la humitat de la vallada a la qual ens hem ficat.
Tan bon punt hem ser tots 7 al final de la baixada hem començat a pedalar cap a la pujada de la "cova plana", abans però "lo Cunyao" Josep Xavier ens ha fotut una embolada a mi i a Bolado fent-nos provar una senda que - Jo ja hi he passat però ara no sé com està, mireu-ho, mireu-ho- estava bruta, bruta bruta.
La pujada de la "cova plana" ha estat la primera criva bona del dia i per mi hi han hagut bastantes sorpreses com per exemple veure que el Surdet s'ha quedat l'últim i anava apretat quan, crec que tots, pensàvem que seria el que donaria més guerra durant tota la sortida (s'ha de dir que ahir va jugar un partit de futbol sala i això es nota), o el bon estat en el que estava bolado desprès que la setmana passada a la Lliterana va petar a la primera de canvi (de Josep Xavier no diré res ja que últimament està que se surt tant en les baixades, que sempre ha estat el seu fort, com en les pujades), o Sampi i Vicent que en teoria no surten mai en bici i desprès resulta que no tels pots treure de roda en tota l'estona i inclús a la que et descuides porten un ritme més alt que el teu, i evidentment Jordi que li deu treure fum a la estàtica que té a casa perquè si no no s'explica que sortint solament els fins de setmana pugi la "costa del pantanos" (també dita vall la dona) fent-li un demarretge a Juanjo. Però no abancem esdeveniments que tot es veurà.
Al final de la pujada hem anat a mirar una senda que baixa cap a la part de l'Aragó i hem aprofitat per esmorzar tot fent conya amb lo "codonyac" del surdet i bolado i les figues de Jordi.
Al reemprendre la marxa ens hem dirigit cap a Montmeneu un altre cop parant a fent-nos fotos amb els arboços del camí. En aquest tram he aprofitat que anava primer al coronar un petit repetxet per desviar-me a fer una baixadeta per senda, que dona al mateix camí que estavem fent, i fer-me el xulo tornant a agafar el grup abans que comencessin a planejar. La gràcia m'ha sortit "rana" perquè m'ha tocat pedalar sol i cremant cames per poder atrapar-los just quan ja havien parat abans d'emprendre la segona baixada del matí.
Hem fet la senda que arriba fins a la pujada del pantanos, que molts dels que anàvem no havíem fet mai, és molt ràpida i divertida amb pocs trams tècnics. I desprès, com sempre passa, a tornar a pujar. Aquest cop per l'anomenada costa dels pantanos o "vall la dona". En aquest tram Surdet ja ha anat cap a casa, ell havia començat pedalant des de Seròs (nosaltres des del refugi dels caçadors, 11 Kms més de pujada molt molt suau però sostinguda) i ja en tenia prou. Al principi de la pujada ens hem trobat a Juanjo que havia sortit sol a pedalar i ens ha acompanyat fins al final de la ruta. Gairebé a mitja pujada, mentre anava cap al final parlant amb Juanjo he punxat la roda del darrera, he intentat inflar-la a veure si es tapava el forat sol, ja que porto càmares Slim, però al final he hagut de desmontar la roda i canviar de càmara. Quan ja havia acabat de fer-ho han arribat Bolado i Jordi que feia estona que esperaven a dalt de la pujada - òstia tio, no podies trucar i dir que ja ho havies arreglat, que ara ents tocarà tornar a pujar un altre cop casi tota la costa -, jo no he dit res però per trucar estava.... suat com un poll, manxant amb la manxa de mà que tinc, sol com un xut i amb problemes desprès per poder acabar de desinflar la càmara punxada per poder-la ficar dins la càmelbag. En fi, que hem acabat de fer la pujada i encara hem anat a fer la baixada de la "Torre", també anomenada "la Clàssica", i tot seguit cap als cotxes i a casa.
En resum, 2 hores i 11 minuts de pedal ( 3 hores desde que hem sortit dels cotxes fins que hi hem tornat), 30 kilòmetres recorreguts, 734 metres de desnivell positiu acumulat i molt, molt, molt bona companyia durant tot el trajecte. Són sortides de les que hauíem d'estar obligats a fer-ne una al mes com a mínim.
Salut!
