Un fi de setmana llarg amb sortides contraposades.

Pont de la Constitució, dissabte, diumenge i dilluns de festa. Durant tota la setmana anterior he estat quadrant aspectes per poder sortir a rodar llarg, o al menys a pedalar estona ( rodar llarg ho tinc complicat perquè ara estic sense flaca i amb BTT costa més de fer Kms), un parell de dies dels 3.

Divendres per la nit sopar del gimnàs, la qual cosa posava en perill poder sortir dissabte pel matí. Dissabte per la tarda ja tenim imposat per tradició de gastar-lo ficant el betlem a Cal Valentó. Diumenge havia de ficar l'arbre i el betlem a casa amb Pat i Paula.
Dilluns dinar a Ca Bolado amb uns companys de Lleida.
Tota la setmana que plou alegrement i el terreny està compromès per al BTT.
 I tot això sense deixar de banda que tinc a la dona en estat de 38 setmanes i per tant he d'estar amb "ojo avizor" tota l'estona.......... Voleu una situació més compromesa alhora de pedalar?

Doncs...... contra tot pronòstic, i gràcies al passe de matí que em va donar Pat i al bon temps de divendres, dissabte i diumenge, al final vaig acabar pedalant dissabte i diumenge pel matí. Amb dues sortides que no tenen res a veure una amb l'altra, això sí.

Dissabte vam quedar amb Sejo per rodar amb un terreny que sabíem que estaria molt tou i que impossibilitava poder fer cap senda sense comprar un bon nombre de participacions pel sorteig del "canvi trencat" i de la "pillada padre". A més, de bon matí, Jordi em va trucar per dir-me que al final havia sortit, que podíem quedar al refugi i que anéssem tota l'estona per pista perquè el terreny estava molt malament, i les pujades esbarrancades.

En va haver prou per fer-nos decidir a anar per carretera fins a la Granja d'Escarp i des d'allí atansar-nos fins al refugi per la pista asfaltada que arriba fins a Maials.

Arribàvem amb uns 18 Kms rodats ja i més d'una hora de temps, amb el temps just per saludar-nos amb Jordi i seguir cadascú amb la seva ruta ( ell havia de tornar cap a casa ja i a nosaltres encara ens quedava un parell d'hores per fer kms).

El matí estava ja decidit, seria una ruta de pista i molt asfalt.

Del refugi vam anar cap a Maials desprès, amb el Sejo tallant vent i jo traient la llengua com un ruc dolent, agafàvem la pista fins a Aitona i tornàvem fins a Seròs per llitera.

En vam fer 53 amb molt poc desnivell, tot just vam arribar als 500m, però amb solament 2h 26' de moviment ( 2h 40 en total). Això deixa una bona mitjana de velocitat, 20 Km/h si contem el temps total i 22 si ens quedem amb el de moviment.

Dilluns canviava la companyia, l'horari de sortida i el tipus de ruta.
Anava amb Xavi ( sioux) i Jordi.
Sortíem a les 8:15 ( finalment a les 8:30) i amb la intenció de fer les sendes de Montllobé i desprès anar a mirar-ne una que vaig divisar dissabte pel terme Aitona mentre rodava amb Sejo.

El caire de la sortida, almenys el que jo pensava, era més al tran tran i anar a gaudir de les baixades.
Comencem a pedalar i al arribar a la carretera vella de Massalcoreig he de deixar de parlar perquè començo a esbufegar.
Arribem a la base de Montllobé i el Sioux ha de fer valdre les seves dots d'ensinistrador de gossos amb el pastor belga de cal Vell, estava sense cadena i li vam poder comptar totes les caries de les dents del davant.
Comencem la pujada i no puc domar les pulsacions que s'encapritxen en passar de les 150 per més ferro que fiqui.

Per fi arribem a les sendes i ens deixem portar cap avall sense pensar si ens podríem trobar fang en algun tram del sender. Gairebé tot està en bon estat, excepte la part més baixa que s'enclota una mica i encara està tova, i podem fer-la sense problema.

La segona part del trajecte, quan solament portem 10 Kms, és rodar fins arribar a la zona de la cova del Pare Palau d'Aitona per inspeccionar el sender que vaig veure feia dos dies.

8 Kms de rodar i 75' de temps i arribem al lloc que buscava. Vaig de cap al que pensava que era l'inici del single track i em trobo una traça que seguia en sentit contrari..... unànimement decidim anar a trobar el començament. Sense esperar-ho ens trobem en un entramat de marques de moto que pugen, planegen i baixen de les serretes.

Ens tornem bojos provant, errant, baixant, saltant ( alguns), i deixant-nos portar per el bullir de sang de quan descobreixes distraccions noves.
Finalment acabem de resseguir la senda fins al seu inici, o final depèn de com es miri, i ens adonem que hem estat mitja hora per fer 3 kms...... Ja hi som, apareix la cavalleria una altra vegada i recuperem mitjana de velocitat fent una mica de relleus, mal fets, per camins.

Retornem a casa havent fet 32 Kms en un parell d'horetes i quart, encara hem mig salvat la papereta.

La setmana vinent toca la Marató de TV3, a veure què podem fer, si és que podem fer alguna cosa.

Salut!