Diversos fets han fet que estès apartat del blog aquest últim més. Un, el més important, no hauria d'haver passat mai..... però així de cruel és la vida a vegades. Desprès el que toca és buscar raons per aixecar el cap i seguir tirant endavant i seguir practicant aquest esport que tant ens agrada, el ciclisme.
Una bona manera de tornar a realitzar marxes és amb els ERMITANYOS, una marxa que es realitza a Balaguer i que va ciclant per les localitats properes coronant 3 ermites ( d'aqui el nom de la marxa). Es pot escollir fer-ne solament una, dues o les tres.
El primer i únic any que he fet les tres, crec que ha estat l`últim cop que vaig fer aquesta sortida i ja fa 4 anys, ho vaig aconseguir amb Javier, Juanjo, Pere i Sejo. Per això aquest cop havia de repetir triplet costés el que costés.
No les tenia totes perquè són gairebé 90 kms de BTT amb un bon percentatge de sendes, tant de pujada com de baixada, i uns 2100 m de desnivell positiu acumulat.
L'entrenament de fons per a la Mussara ja queda molt lluny i els últims dos mesos no han estat un exemple d'entrenament eficaç precisament.
Però, com passa la majoria de cops, sempre hi ha un corcó que va punxant per acabar de convèncer-me a apuntar-me. En aquest cas el Sejo.
Aquesta edició, del Club Ciclista Seròs, solament hi hem anat a pedalar Sejo, Surdet ( que ens ha sorprès molt gratament del nivell que ha agafat en "pocs" dies) i jo. També s'ha allargat fins a la noguera a donar suport un malalt de tot el que té a veure amb la bici, el padrí JX, al qual l'accident li ha privat de pedalar durant una temporada però fa falta molt més que un irresponsable per treure-li les ganes de bici.Diumenge la predicció donava núvol tot el dia però amb temperatures suaus, una climatologia bona per a poder pedalar durant molta, molta estona.
Per poder fer el recorregut llarg necessitàvem sortir a les 8:00 ( no ho he dit, aquesta marxa té la particularitat que et dóna la opció de sortir lliurement des de les 8:00 fins a les 9:00), ja faríem prou tard començant a primera hora.
L'arribada al lloc de sortida és quan encara no hi ha llum solar i això fa que tinguem algun dubte sobre les peces de roba per ficar-nos. Finalment seguim amb la intenció que portàvem des de casa, culote curt i mallot curt amb segona pell, braçets i "xaleco" o paravents..... decisió molt encertada per cert.Hora de sortida les 8:06. Els càlculs ens diuen que hem de portar una velocitat mitjana de 15 km/h si volem arribar a una hora decent, però ja es veurà.
Ens ho agafem amb calma fins passar les primeres rampetes que ens porten fora de la localitat de Balaguer. Desprès, tot i el perfil ascendent, decidim de marcar un ritme una mica alt per intentar no trobar massa gent a les primeres sendes que ens puguin fer perdre temps.
Sejo marca la velocitat i Surdet i jo anem darrera amb el "ganxo" a punt de clavar-se al maxil·lar, però sense deixar-lo de petja. Comencem a entrar en sendes i, tot i portar algun ciclista davant, les podem fer a bon ritme.
Un cop agafem pista ampla de nou, que coincideix amb l'inici de la pujada a la primera ermita (Cérvoles), baixem ritme per guardar les cames. La ruta serà llarga i val més ser conservador.
Tenim 12 kms de pujada per endavant i tots els esforços per mantenir les pulsacions baixes són inútils, si no em vull despenjar molt no puc baixar del 80% i em fa por que això passi factura més tard.
Sejo va davant tota l'estona, es veu que puja millor que nosaltres, jo no el deixo marxar gairebé gens per això i Surdet, que es coneix molt bé, va guardant a uns metres meus.Fem la primera Ermita en 1 hora i 40' ( 24 kms i 750 m de desnivell positiu)..... 14,4 Km/h de mitjana. Ja havíem tirat les prediccions per terra i encara invertiríem 10' més en avituallar-nos ja que valia la pena aquesta despesa per poder menjar una bona llesca de pa de pagès amb pernil salat, formatge i llonganissa seca, un parell de talls de torró i un traguet de vi si eres una mica agosarat..... jo no ho vaig ser.
El primer descens ens fa guanyar temps, sobretot perquè enlloc d'agafar la trialera pedregosa dels altres anys ens fan baixar per camí, amb els riscos que això també té. Una corba que faig gairebé recta uns quants viratges més i aviat toca tornar a pujar, esperava baixar molta més estona. La pujada dura poc, uns 1000 metres, i ara sí; toca la baixada llarga, també per camí.És una baixada molt ràpida amb alguna corba tancada i amb pedra solta. baix agafant confiança amb el Sejo apegat darrera fins que la roda de darrera em marxa un parell de cops i decideixo afluixar el ritme.
Arribem a Os de Balaguer, allí trobarem per primer cop a JX que ens anima per iniciar el puja baixa pestós que porta fins a Vilanova de la Sal. Aquest puja baixa fa passar per trams de senda i de camí, tant de pujada com de baixada, que em fan adonar que hi ha alguna cosa que no va a l'hora perquè la bici em marxa molt i no tinc seguretat..... per tant no gaudeixo el que toca. Passem pel Monestir de les avellanes tornant-nos a creuar amb JX.
Comencem l'ascens. Ara cadascú ha d'anar més a la seva, estem a la meitat de la ruta i els excessos es noten i es paguen més. Surdet es queda una mica i jo intento mantenir agarrada la roda de Sejo. La temperatura és més alta i pujant em sobra el tallavent i els braçets...... apreto el ritme per agafar distància per parar i despullar-me una mica. Al parar Josep em passa i Surdet m'agafa, faig uns metres amb ell però desprès em trobo bé i forço fins agafar al Sejo un altre cop. Va a roda d'una noia que ens puja fins a Montalegre com una campiona. L'hem anat trobant durant tot el recorregut, la passem a les baixades i ens treu els colors a les pujades.En arribar dalt fem parada de 15' per omplir bidons i deixar que Albert pugui avituallar-se, ens tornem a ficar la roba que ens hem tret i enfilem buscant la primera trialera bona, la dels corralets. Cada cop que vinc a aquest territori miro de fer-la perquè és molt divertida.
Com sempre quan agafem senda em deixen ficar davant. Obro gas i a gaudir. En pocs metres comprovo que l'he encertada al traure aire de la roda, ara ja domino la muntura i això dóna confiança i permet gaudir molt més de la baixada.
El ritme alt fa que, a la part final de la senda, ens trobem més gent i haguem de parar algun cop.... LLÀSTIMA, però l'adrenalina ja l'hem deixat brollar durant una bona estona.Toquem carretera, la que va de Sant Llorenç a Camarasa, i planegem uns kilòmetres a bon ritme parlant amb uns ciclistes de Saidí per arribar a la darrera pujada de la sortida; Sant Jordi. Solament l'he feta un cop i la recordo molt dura amb rampes fortes i paelles formigonades per possibilitar l'agarrada dels neumàtics.
Sol deixar Camarasa ve la primera ganivetada, en aquesta rampa em van agafar les primeres rampes a les cames ara fa 4 anys, però aquest cop estic millor i la passo sense problema. Anem ascendint amb Josep deixant que Surdet agafi el seu ritme, ja ens trobarem a dalt menjant coca de recapte i bevent del porró.
La duresa del començament baixa bastant i tot el tram del mig es fa prou bé. El test final arriba als darrers 1800 metres, em sobren fins i tot les gafes. Me les trec perquè estan bafades ( ha estat una de les poques vegades que me les he hagut de traure) i al ficar-les al casc em cauen al terra. Paro i em trenca el ritme, Sejo va marxant poc a poc i ja no l'agafaré, però és igual..... ja hem coronat la darrera. 63 kms en 4 h 58'.
La distància que li havíem tret a Albert semblava molta, però en pocs minuts va ser a dalt ja recuperant hidrats amb la coca, fem una parada de 20' abans d'empendre la tornada al punt de partida. Ara ja solament quedava baixar i planejar els 20 kms que ens separaven de Balaguer.Hem degut acabar tots en prou bon estat perquè hem entrat al relleu sense fer el mandrós. La bona velocitat de creuer d'aquest últim tram ha fet que la mitjana en moviment fos de 16 km/h encara.
6 h 21' ( 5h 11' en moviment), 84 kms i 2100 metres positius. Bone sensacions i una ruta recomanable 100%.
Per recuperar una dutxa-sauna i dinar de llonganissa i botifarra a la brasa amb un parell de canyes..... IMPRESSIONANT ( ens han escatimat la patata al caliu per això).
Salut!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada