Salvant la Porra.

Fi de setmana difícil el que tenia per davant. Dissabte al matí piscina amb la Paula, per la tarda carnestoltes i per la nit encara més carnestoltes amb moltes opcions d'arribar a casa a altes hores de la matinada i havent fet més avituallaments líquids que sòlids durant la nit.
Realment el fi de setmana ha anat passant tal i com estava previst però, al arribar diumenge per la tarda, he decidit que no podia passar-me un altre fi de setmana sense pedalar i he mirat de buscar alguna ànima caritativa que em volgués acompanyar, per així fer més difícil tirar-me endarrere.

Com no podia ser d'altra manera el cunyao, lo padri, J.X. ha respost a les meves pregàries i s'ha ofert a acompanyar-me. Solament li he ficat una condició: la ruta d'avui havia de tenir força baixades i per senda o trialera, jo portaria la càmera i miraria de fer un bon reportatge per fer la sortida més aliena i trencada i no cansar-nos tant. Es tractava de disminuir les toxines acumulades en l'organisme dissabte per la nit, no era qüestió de suar sang.
La seva resposta ha estat:- a les 14:45 a casa, carreguem les bicis al portabicis i cap al refugi. Des d'allí ja farem.

A l'hora o'clock ja era a lloc, el cotxe estava amb el portabicis ficat i esperant a fora del garatge, però J.X. no hi era encara. Als pocs segons s'obre la porta del garatge i apareix ell amb culots llargs...... si un dia de sol Lo Padrí porta calça llarga i tu no, és que t'has equivocat de roba i pillaràs, teniu-ho per segur.

Mentre anàvem amb el cotxe li he començat a preguntar sobre la ruta pensada, per veure en quin punt del recorregut em tocaria esgarrinxar les cames i anar-me preparant. Ell, com sempre, no deixa una opció sola: podem fer això, podem fer allò...... a veure com es tèrcia la cosa. Que si bosquet, que si zona sinistre, que si jabalins........ home també podíem fer una mica lo jabalí.- JA ESTÀ aquest és el punt de deixar cicatrius a les cames. I en efecte cames esgarrapades.

Bé, hem arribat al refugi i començàvem a pedalar poc més tard de les 15:00. La tarda pintava genial i teníem carta blanca fins a les 18:00, això ens donava un bon marge de temps.
Hem enfilat pel camí que porta al mas del Blanc per trencar per la pujadeta de Biernos i anar a fer el bosquet, costa del bocadillo i desprès fer una mica Lo Jabalí abans d'anar a fer la senda dels jabalins.

Ja portàvem una baixada en poc més de 4 Kms, la cosa prometia. Pujada pel camí de Montmaneu i anem a fer les tres sendes, dues de baixada i una de pujada. La S, la Cabra i el Boc. Xalera màxima com dirien per Benicarló, raig de fotos i d'adrenalina per tots els poros. Ara començava el tema més pelut, remuntar per l'espessa balaguera. El lema d'avui era disfrutar les baixades i no patir les pujades, així que Asserrín asserran hem anat fent fins arribar dalt.

Ens quedava per fer la Clàssica, amb o sense desaigüe, i passar per un troç entre pins i encara teníem força temps. El tomb per arribar a la clàssica l'hem fet per la part de darrera de montmaneu, arribant a l'antena que hi ha dalt de la costa de la Belladona, i un cop hem començat a baixar ja no hem parat fins arribar a la pujada del refugi altre cop.

El rellotge deia que encara teníem coll per fer alguna altra cosa, així que hem anat a fer la zona sinistre i desprès, Lo Padrí, com si volgués acabar de fer una rúbrica al track, m'ha fet donar un parell de voltes pels voltants del refugi ( no em pregunteu per on) per acabar d'exhaurir el temps.

Una tarda genial de debò, la distància no ha estat molta ( 27 Kms) però ha estat una sortida com volia amb puja-baixa continus i "disfrutant" com un nen petit. 625 metres de desnivell, 138 bpm de mitjana i 1467 Kcal consumides........ BONA RUTA PADRÍ!!!

PD: Ei, i aneu-vos preparant que la Xallenge s'atança.

Salut!