diumenge, 17 d’abril del 2016

Crec que mai, sortint sol, havia xalat tant.



Aquest cap de setmana teníem el diumenge ocupat amb el dia de la bici i això limitava les opcions de rutejar, llarg, a dissabte.

Per aquelles casualitats del destí tothom sortia a fer kilometrades però tots ho fèiem en petit comitè o sols: Jordi i Sejo van anar a fer la BTT bodega pirineos ( ruta per Barbastre, o millor dit ruton de 80 kms i més de 2000 metres de desnivell), Calú amb la companyia dels fragatins rodava per Cambrils a la Cambrils Park, el Sioux i Ramonet van anar a flaquejar pel Priorat per fer una primera presa de contacte amb les carreteres de la Mussara, JX sortia per la tarda a inspeccionar territori com feia abans, Pere i Raül també van tardejar per preparar la Catigat de diumenge vinent, i un servidor va intentar plantejar un succedani de ruta llarga amb BTT i...... crec que ho vaig aconseguir.

La sortida la tenia marcada a les 7:00 per no agafar calor i poder estar a casa a una hora raonable ( esperava estar pedalant a prop de les 5 hores) i, gràcies a l'Arlet que ens va despertar 45 minuts abans del que tenia previst, ho vaig poder fer sense problemes.

Inicio ruta amb la fresca del matí, portava poca roba esperant una mica més de temperatura i al principi em va agafar una mica de fred, aviat vaig agrair però haver sortit tan d'hora.

Vaig cap al Bovalar per agafar el camí de Polvorilla escurçant per la finca d'Aròs, Al Teixidó trenco a l'esquerra per fer la trialera del Bovalar, una de les primeres trialeres decents que vaig fer en els meus inicis però que ara està molt trencada i bruta al començament i, si no l'arreglem, tardaré a tornar a fer. Desprès vaig a buscar la carretera per creuar-la davant de l'antiga Aluminsa i dirigir-me a la senda de les llosetes. Quan passo a prop del corral de Ramonet un parell de gossos em fan fer un tope de pulsacions marcant-me un sprint intermig. Faig la senda amb el cor encara accelerat fins arribar al camí.

Les sensacions a primera hora del dia són molt bones i la mitjana de velocitat la mantinc bastant per sobre del que esperava.
Encoratjat faig dos o tres canvis de camí per buscar la senda de pujada cap al Mas de l'Hereu que es va fer a la Granjolina del 2015. Remonto el camí de l'Hereu fins a la trialera de la garrafa d'aigua ( a Xalar de nou sense ningú que em fes tap i al meu ritme).
Planejant per senda i camí trencat arribo a l'inici de la pujada de la Velladona, me l'agafo sense pressa però sense pausa, a un ritme que m'és còmode però em sorprèn de nou la facilitat amb que el porto. El final és cap a la dreta, direcció a la trialera de l'Hospital segons la gent de la Granja d'Escarp o a la dels Conills si ho preguntes a un Serossà.
Feia molt temps que no hi baixava però esperava trobar-me el començament trencat i amb pedres, tal i com va ser, el final millora i permet més velocitat i flow.

Toca tornar a pujar, aquest cop pel barranc de la grallera, el ritme segueix agradant-me, i arribo a la serra picarda. Vull tornar a fer la senda de la Moncloa, em va agradar molt el dia de la Granjolina i solament l'he feta un cop més des del........  Octubre crec que es va fer.
Impressionant!!! encara es conserva en molt bon estat, i té un parell de trencats baixos que són dels que m'agrada saltar.

Per primera vegada en los anys que fa que rodo amb BTT m'encaro a fer el Boc pit amunt per poder baixar la Cabra sense donar gaira volta. El començament és una mica dur, però la resta va pujant suau i solament cal ficar el peu a terra per pujar la part de dalt del tot.
La cabra la faig ràpid per veure si puc marcar el KOM i el pelo per un segon ( objectiu secundari de la ruta aconseguir).

Pista i camí fins arribar a l'antena de Montmaneu, el ritme decau una mica i les cames comencen a notar el cansament i, supososo, el ritme altet del començament. Arribo a dalt amb 44 kms i 2 hores 45' (16 km/h).

Clàssica acabant pel cor de colom i Entrepins. A la Entrepins em trobo a Edgar just al final de la darrera remontadeta, no li faig massa cas segueixo rodant fins acabar la senda i, un cop al camí, paro per esperar-lo.
Els seus plans divergeixen dels meus i toca continuar sol remontant el camí cap al mas de la pedra desviant-me cap al bosquet de Domingo i la costa del "bocadillo".
Baixo pels Javalins i m'encaro cap al refugi per acabar la sortida per la zona sinistre i la tornada per la senda d'Aluminsa.

Surten 70 kms amb 1.510 metres de desnivell positiu. Molt ocntent de les sensacions i del temps, 4h 5' i 3h 53' descomptant les dues vegades que vaig parar pensant que tenia un problema amb el canvi i per parlar amb Edgar.


La setmana vinent en toca una d'indios amb la Flaca.

Salut!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada