Montsec-Montsec 2017, Montsec-Montxop.

Quan les coses estan ben fetes s'han de dir. Per això vull començar remarcant la molt bona organització d'aquesta marxa i la predisposició excel·lent del voluntaris que fan que sigui una marxa de les que s'han de recomanar sí o sí a tothom.

Dit això començo a exposar el desenvolupament de la marxa i les sensacions per part meva.

Era el primer cop que assistia a la Montsec-Montsec, aquests anys enrere anàvem a fer la Mussara com a marxa de gran fons de carretera, i us puc assegurar que no serà l'últim.

A priori semblava que havia de ser més suau que la Polar Gran fons la Mussara perquè les pendents del ports no eren tan altes, però..... no es pot vendre la pell de l'os abans de matar-lo, possiblement aquest pensament va passar una mala passada a més d'un.

Merci JX per les fotos.

Com sempre els preparatius es fan el dia anterior, o dos dies abans, per no deixar cap cap sense lligar. D'aquesta manera tens més opcions de poder marxar a l'hora concertada. Això, juntament amb el fet de dormir poc pels nervis i la matinada que toca fer aquests dies, gairebé assegura l'arribar amb temps al lloc. Aquest cop no seria diferent.

Part del col·lectiu fluor.

Arribem a Balaguer tots els del club amb molt poca diferència. Anem a recollir els dorsals i la bossa del corredor, que ara es diu "Wellcome-pack", i acabem de vestir-nos i alinear els preparatius per la marxa.

Del Club Ciclista Seròs hem vingut 8: Dos a fer la Xallenge per falta de temps ( Pere i Gemma.... quin plaer poder fer una marxa d'aquestes amb la dona, no?), 3 van fer la mig fons ( JX, Calú i Guerau) i 3 més la gran fons ( Aleix, el Sioux i jo). Com sempre ens hem ajuntat amb els membres del Club Ciclista Fraga, els nostres "padrins", per fer més grupeta i augmentar la visió flúor dels maillots. Cada grup a fer la guerra pel seu compte i a mirar de rodar acompanyats el màxim d'estona possible. 

Per exigències del guió, tan bon punt s'ha donat la sortida, cada grup ha agafat una velocitat directament proporcional a la distància que havien de recórrer, d'aquesta manera la meva grupeta de 3 ens hem distanciat dels altres 5 i ja no ens hem vist més fins a l'arribada.

Els primers compassos de la marxa han anat, crec, massa ràpid. Ja és el que ens passa sempre..... però no n'acabem d'aprendre. 

Aleix perquè volia ficar-se en una bona posició, per mirar d'anar en una bona grupeta i així portar bon ritme a roda, i nosaltres dos intentant no despenjar-nos d'Aleix. Aquesta ha estat la dinàmica dels primers 65 kms fins arrencar el tram dur del coll de Comiols. 

Ritme tranquil pujant Comiols, puc fer report.

No són bromes, la mitjana dels primers 65 ha estat de 29 kms/h i havent fet uns 1190 m de desnivell. Això sí, ja havíem fet la baixada del port d'Àger on Xavi ha agafat els 84 kms/h, jo als 79 m'ha sortit la veu de la consciència i la responsabilitat i he hagut de perdre aerodinàmica, i Aleix un cop que ha frenat li ha començat a ballar la roda de davant i li ha agafat "temor". Tanta temor que no ens ha agafat fins a passar la presa en direcció a Gavet de la Conca.

Iniciàvem ja la pujada al coll de Comiols. La pujada més llarga del dia, 22 kms per fer 550 m d'ascens. Aquí ja s'han començat a veure les cames que teníem cadascú dels 3. Aleix al capdavant, jo a uns metres d'ell amb possibilitat d'agafar-lo però amb por que al final em faltessin cames, i Xavi una mica més endarrere fent la guerra pel seu compte.

Durant aquesta ascensió ens anava prenent temps una locomotora, almenys pels esbufecs ho semblava, al final ha resultat ser una noia que deuria patir molt...... però la "pàjara" ens ha avançat.

Coronem Comiols, punt d'avituallament estratègic dins de la nostra planificació de marxa, parem una estona per menjar i omplir bidons ( jo, desprès d'una mala experiència, les sals me les porto de casa sol demano aigua). Aprofito per menjar-me mig entrepà de pernil, que una voluntària va tenir l'amabilitat de partir-me, per canviar el gust dolç de les isotòniques i les barretes, i em senta de meravella.

Últim cop que coincidirem amb Aleix.

Aleix marxa una estona abans que nosaltres dos, ja no el veurem més fins a l'arribada tampoc. Amb el Sioux ens prenem el nostre temps - Xavi, has d'acostumar-te a menjar en marxa. Factor a tenir en compte la temporada vinent.

El descens de Comiols no és tan pronunciat com el d'Àger, però no deixa de ser divertit. Són uns 20 kms que fem a bon ritme. Però, al arribar a baix, amb les cames fredes, i haver de tornar a iniciar pujada, al Sioux se li presenten les primeres rampes. Situació similar a la Mussara del 2016; km 100 aproximadament, desprès d'una baixada llarga i havent començat a ritme alt durant més de 90'..... s'haurà de tenir en compte de cara a l'any vinent.

Amb aquestes cirscumstàncies ens toca iniciar la collada d'Hostal Roig. Aquesta pujada es fa en dos tramades, una primera més curta i pendent que acaba passat Alentorn, i una segona més llarga però més suau que comença una mica abans de Vilanova de Meià. La primera part la faig amb Xavi, la segona me l'he de deixar perquè al seu ritme puja pitjor i he de optimitzar les cames que tampoc estan per gaires alegries.

La bona cara no es pot perdre

La segona part d'aquesta pujada és espectacular, puges de cara al barranc que veus com es va tancant davant teu. A més les bromades fosques, que fins al moment ens havien respectat, deixaven passar una llum que encara ho feia més espectacular.

Arribo a l'avituallament de dalt de la collada i em toca esperar una estona al Sioux. Per sort veig que quan arriba fa bona cara, desprès m'ha dit que ha tingut un moment de crisis forta, gràcies a Déu no hi havia cobertura, si no igual m'abandona.

El descens és dolentíssim, l'asfalt està molt trencat i fa badens molt pronunciats. Solament ha faltat que ens agafés el xàfec d'aigua al inici de la baixada. Sort que hi havia voluntaris per tot arreu senyalitzant els forats i trams perillosos. Em acabat xops i gelats  i no he tornat a recuperar calor fins a començar a pujar la Fontllonga.
L'aigua ens ha fet perdre un temps preciós i ha fet que, un cop acabada la remullada  (perquè, per sort, no ha durat més de 20 o 30') costés tornar a agafar ritme.

Mirava de ficar un ritme alt, alt per les cames que tenia, per poder entrar en calor i poder ficar-me al començament de la grupeta i no agafar l'aigua que escopien les rodes dels de davant. Xavi anava seguint bé quan na pendent era mínima, però al començar a agafar % baixava ritme temorós de les rampes.

Pujant la Fontllonga tornem a parar a avituallar, ja per últim cop, i acabem de coronar amb 6 hores 45'. L'esperança de fer 7 hores s'esfuma, ara gairebé tot és pla i baixada però queden 27 kms.

Torno a ficar-me davant a estirar del tàndem, em trobo amb cames de nou, puc ficar un ritme força acceptable i així arribem a Balaguer de nou amb els 190 kms i 3.300 metres de desnivell ( a mi me n'han sortit 4000 gairebé) recorreguts.

Al arribar les penúries s'esbaeixen.

Una altra Gran Fons finalitzada, aquest cop no hem pogut arribar a l'objectiu però no desistim. L'any vinent a tornar-hi.

Salut!