Sortida del club 2017. Àger.

Un any més hem realitzat la sortida del club per fora de la localitat de Seròs. Aquest any el lloc del dinar era el càmping d'Àger. 12 integrants s'han desplaçat fins aquesta localitat amb cotxe per fer una ruta amb BTT per les rodalies, i 2 més..... bé, realment, 4 han anat des de Seròs fins a Àger amb la bici de carretera.

La jornada ha estat molt entretinguda, caloroseta, divertida, exigent a trams, i recomanable, molt recomanable.

Avui he pedalant amb gent amb la que feia molt temps que no ho feia i he constatat que, amb bona companyia, el benefici de fer quilòmetres es multiplica.

Amb la bici de carretera han vingut la família Baró Fontané, heu sentit bé, tota la família. Pere i Gemma han fet tot el recorregut i els nens Pere i Pau han fet el tram de pujada a partir de Balaguer. La Joana s'ha quedat amb Mònica fent de claca als ciclistes.

La part de BTT la formàvem Sergi, Ramonet, Calú, Delfí, Nano, Jordi, Xavi Sioux, Sampi, Mòdol, Pep, JX i Raül.

La organització i el timming de la sortida ha anat de meravella, a l'hora concertada estàvem tots a lloc i hem pogut iniciar el viatge dins del temps establert.

La ruta arrancava a les 8:05 del matí amb una mica d'incertesa sobre per on s'iniciava el recorregut, però al poc de començar a pedalar hem vist clara la trajectòria del track.

Iniciem el recorregut amb fals pla ascendent, amb poc % que fa que el ritme sigui fàcil, i es pot anar parlant sense problema. Així, ometent algun repetxet, transcorren els primers 6 kilòmetres. Els següents 6 la pendent canvia i fa que les converses es vagin espaiant i que, al final, quedin relegades als pocs que poden mantenir la compostura aguantant el ritme i la calor que, ja des de primera hora, es deixava notar.
Durant l'ascens encara hem parat a fer-nos una foto a l'Ermita de Can Llobí.

El següent kilòmetre ens fa una enganyifa, quan tots pensàvem que començava la baixada llarga, ens fa baixar fins al pla de les bruixes i desprès tornar a pujar per mantenir-nos, abans del descens llarg de 13 kms, a la mateixa altitud que 1000 metres abans.

Baixada prolongada i amena per camí, encara que una mica trencat i amb pedres, que feia tenir els 5 sentits en la traça. Ens ha deixat recuperar forces i agafar moral per a la següent pujada que ens esperava tan bon punt s'acabava el descens.

Corria el kilòmetre 23 o 24 i ens en quedaven un parell o tres per arribar a Santa Linya, punt que
havíem marcat com a avituallament de la ruta per trobar-se pràcticament a la meitat del recorregut. El dilema que teníem era si hi hauria un establiment on poder replenar els bidons i parar una estona a menjar el que fos que portava cadascú.
Hem tingut la sort que, sol arribar al poble, un senyor ens ha sentit dir la paraula bar i justament era qui el portava..... ens ha anat a obrir espressament. De fet...... crec que li hem salvat el matí. Si li arribem a donar una mica més de conversa no ens deixa marxar d'allí.

Deixem el poble i continua l'ascens durant 4 kilòmetres més fins a arribar al balconet de Santa

Linya. Desprès de fer unes quantes fotos, que el lloc és mereix, tornem uns kilòmetres endarrere per tornar a agafar la ruta i acabar, després d'algun planet i tobogan, amb els 1200 metres de desnivell acumulat.

A partir d'aquest moment començaria el pedregal de veritat.
Primer amb una senda que es convertia amb trialera per la quantitat de pedres soltes, unes damunt de les altres, que hi havia. S'havia d'anar amb molt de compte de no córrer massa ni frenar gaire de cop per no acabar abicicletejant les pedres.

El pedregal inicial acabava amb un bocí de camí que ens feia enllaçar amb la via romana..... un altre bé de Déu de pedres, aquest cop fixades al terra, a l'estil llamborda però a gran escala, que t'acabava de desmanegar i s'encarregava de barrejar bé els líquids.

Aquest màster en geologia ja ens deixava un altre cop a Àger per gaudir de la merescuda dutxa i d'un dinar de ciclistes i acompanyants ( que han arribat desprès) per acabar de fer el dia rodó.

Espero que aquest acte no es perdi mai, acaba d'unir grups de sortida que és difícil que coincideixin tots alhora un cap de setmana normal.

Salut!