Jo no sóc d'aquest tipus de marxes, a les tan llargues em refereixo, però l'elevat percentatge de sendes, corriols i trialeres em va fer donar el cop de cap i accedir a participar-hi juntament amb Jordi i Sejo.
Igual que nosaltres tres també hi havia un altre trio de Seròs que hi ha participat, són Josep Romero "Escaleta", Ramon Agustí "Ramonet" i Sergi Plaza "Sergi".
No cal dir que, els dies precedents, els nervis i la incertesa de saber si havia fet bé, o no, d'apuntar-me a una marxa tan llarga i dura hi eren, però no em treien el son. El problema, com ja m'esperava, ha estat aquesta nit que solament he pogut dormir 4 hores i a les 5 ja estava donant voltes pel llit.
Aquest matí, amb les bicis carregades al cotxe des del dia anterior, marxàvem cap a Sant Llorenç sobre les 7:20, 20 minuts més tard de l'hora que havíem quedat, per culpa d'un problema amb el despertador que ha tingut el Sejo ( desprès diu que ell tampoc pot dormir els dies que anem a alguna marxa).
El viatge, com no podia ser d'altra manera, ha estat molt aliè. Amb continues conyes i bromes sobre com podria anar i què ens podria passar durant la marxa.
Arribada a lloc a les 8:15, amb 45' de temps per recollir pitralls, menjar alguna coseta, descarregar i preparar bicis i material i anar cap a la sortida...... una mica contra rellotge.
Al anar a recollir els pitralls ens hem trobat a Escaleta, Ramonet i Sergi que ja anaven cap al cotxe a arreglar-se, salutacions, més conyes i fins desprès. Hem trobat alguna cara més coneguda, però poques, i aviat teníem la bossa amb el pitrall per la bici, una pegatina per penjar a la tija del seient ( a l'enganxina hi era el xip de control pels llocs de pas) el mallot de la NBR, gels, barretes i alguns obsequis més...... una bona bossa realment.
Anem a amortitzar una mica més la inscripció endrapant tres o quatre pastes i un suc a la carpa del briefing i, debatint-nos si s'havia d'anar a fer motor abans de sortir o no, hem anat a vestir-nos de romà i a engalanar la muntura amb el temps just.
- tu què agafes? - calen els "manguitos"? - Barretes? - Gels?....... la marxa és llarga i decidim pecar per massa que per poc, 3 barretes i 3 gels cadascú a les butxaques.
Multiclau, "tronxa", tanques ràpides, càmeres, desmuntables, brides, manxa i mòbils repartits entre tots tres ( és l'avantatge d'anar en grup, et pots repartir els pesos). Ens venen a buscar els altres tres de Seròs i anem cap a la línia de sortida.
Els Últims, crec que ha estat la marxa que he arrencat més endarrere, en arribar i per tant els últims en sortir. Però avui això no era problema, la tònica del dia era "tranquils que això va per llarg".
Encara que, tot i la tònica del dia, quan vam enfilar la primera pujada el ritme crec que era una mica massa elevat, i la frase - potser hauríem de baixar una mica el ritme, penseu que això va per llarg.- es va sentir un bon munt de vegades al llarg del matí- migdia- tarda.
L'inici de la NBR ha estat per carretera, 2.500 metres en direcció a Camarasa, facilitant que la gent s'anés ficant al seu lloc suposo. A nosaltres ens ha donat la impressió que la gent s'ho prenia d'una forma diferent a les marxes més curtes, on la majoria estan amb el gas gairebé a fons des de l'inici i amb més nerviosisme, també s'ha de tenir en compte que estàvem al darrere del tot i als de davant no els hem vist en tota l'estona ja.
Comencem la primera pujada, 8 Kms per elevar-nos 250 metres. Pujada suau però constant sense gaires descansos però sense trams durs, 7, 8 i 9 % en la majoria del tram, al GPS hi ha aparegut algun 12 però curt. A més tota la pujada ha estat per pista i camí ample i en bon estat la qual cosa feia molt fàcil ciclar i anar escalant algun lloc per no agafar embussos no haver de parar gaire a la baixada.
Primer descens, fàcil, corriol sense complicacions encara que hem hagut de baixar el ritme, inclús parar en algun lloc, per no estar la gent prou estirada i, ja se sap, no tothom baixa de la mateixa manera.En total han estat 5 kms i mig amb alguna petita pujada i un tramet de camí per enllaçar tramades de senda. Molt divertida i "ràpida" ( entre cometes perquè ràpida no l'hem pogut fer, però ho era ).
Remuntem poquet i baixem també poc per camí i arribem a Os de Balaguer on hi havia el 1r avituallament. Corria el Km 19 i havíem gastat 1 hora i 6' ( ja us he dit que havíem començat massa ràpid). Parem el temps just ( una altra de les màximes del dia era parar a tots els avituallaments que això va per llarg) per veure una mica i ingerir algun troç de fruita.
Tornem a pujar per camí també. Aquest cop 3.500 metres i 200m de desnivell, seguidament iniciem un petit descens per camí que aviat passa a senda, també fàcil de fer, i que dóna el tret de sortida a un tram de més de 8 Kms de pujades i baixades constants per camíns estrets i sendes que acabaven en una altra baixada molt distreta.
En aquest tram de pujades i baixades es trobava l'avituallament més fort, el de Vilanova de la Sal al Km 30, que desprès repetiríem al km 67.
Amb 43 Kms a les cames i 2 hores i 3/4 transcorregudes ens trobàvem a punt de començar la 3ra pujada prolongada de la marxa. Ens havien avisat que el "MAMBO" començava sobre el Kms 45, però no ens imaginàvem que seria tant i tan a "Rajatabla".
Km 43,6 desprès de deixar l'avituallament de Vilamajor ens dirigim en ascens continuat cap a font de pou...... senda i pedres, pedres, pedres, pedres, pedres, pedres, pedres.... podria estar així durant els 3 Kms que ha durat la pujada per senda " pestosa ". Per mi el pitjor tram de tot el recorregut. Si ja es feia complicat, per mi esclar........ la gent que anava a les primeres posicions hauran arribat com floretes aquí, la pujada continuada per senda amb gent per davant, sumeu-li el traqueteig de les pedres clavades a terra que et castiguen encara més la musculatura tant dels braços com de les cames com de l'esquena (per haver de fer algun moviment brusc per aixecar la roda davantera).
El premi del calvari anterior han estat els gairebé 10 Kms de baixada, en un primer troç per senda empedrada però molt entretinguda i amb algun pas tècnic ( crec que he deixat rastre de salivera), desprès per camí molt ràpid amb corbes tancades per anar pujant adrenalina, i per senda un altre cop.
Al final de la baixada un altre avituallament. Era el km 57 i anàvem a les 3 hores 40' i uns 1700 o 1800 metres de desnivell.
Com em va dir un biker a qui li vaig preguntar pel que ens faltava fer - un repetxet i una altra baixadeta i després les dues últimes pujades del dia-. "repetxet" de 3 Kms, per sort el desnivell ha estat poc, i baixada fins arribar a Vilanova de la Sal un altre cop. Avituallament fort ( hem arrasat amb la coca de recapte i la pizza, i hem marxat encara amb gana, però...... més val no abusar), aquí hem estat una mica més d'estona perquè les cames ja estaven tocades i necessitàvem fer un "parón".
Pujada iniciada per senda blava ( que començava amb una bona pedra i un escaló) molt plana i desprès la pista que molts de vosaltres ja coneixeu i que porta a l'ermita de Montalegre. En aquest cas solament arribàvem fins a la senda dels corralets. Primer "calambre" al poc de començar la pujada, he hagut de baixar de la bici, estirar una mica, beure i amunt un altre cop ( ha estat per culpa de beure poc, ja m'ha passat alguna altra vegada). Durant una bona estona he anat amb por per si em repetia, però ja no me n'he sentit més en tota l'estona.
Abans de començar la baixada dels "corralets" m'esperaven Jordi i Sejo parlant amb Mariano, han deixat que baixés jo davant i després han seguit ells.
Què us he de dir d'aquesta trialera? l'he fet ja unes quantes vegades i és llarga, amb trams tècnics i trams que et permeten córrer, emboscada i bonica. La única pega ha estat el cansament que no deixava que et puguessis acabar de soltar per por a alguna caiguda. El problema de trobar tap no hi existia, aquí la gent ja estava molt dispersa i no he trobat a ningú que em fes anar lent.
I la penúltima baixada comporta la última pujada. Era la mateixa del començament però, amb 76 Kms a les cames, 2.200 metres acumulats i 5 hores i 25 minuts des de línici, les cames deien que havien canviat el pendent. El que a les 9:30 del matí ho pujàvem a 15,5 Km/h ara, a les 14:40, ho fèiem a 12 i us puc assegurar que la sensació de les cames era pitjor.
Però el problema de les cames crec que no ha estat tant, tret del moment de la rampa, el que em matava en aquesta pujada i al acabar m'ha donat més molèsties han estat l'esquena i el cul. I és que pedalar no és solament qüestió de cames, s'ha d'estar preparat a passar les hores que toquen a sobre de la bici, i això no ho havíem preparat el temps suficient.
Quan gairebé teníem la pujada feta hi havia el darrer avituallament. Ja solament ens quedava entrar a la darrera senda, que començava en un tram molt pla amb més pujada que baixada, i acabava en una bona baixada que donava a la pista que va a l'ermita de St. Cristófol.
El primer bocí maleïa les pujadetes, m'exigien forçar una esquena, que no tenia en el seu millor moment, i sentir el cul sobre el seient, la qual cosa tampoc era gens agradable.
El segon bocí tenia un somriure amarg al rostre per no poder deixar anar a Cleo pit avall tement perdre l'equilibri i anar baixant per damunt dels matolls.
Per fi arribem a la pista, seguim baixant i ho fem molt ràpid pensant que anem directament cap al càmping on es trobava la meta, però encara ens fan fer una mica de volta per entrar a l'arc en el mateix sentit que havíem marxat.
89 Kms, 2.400 m+, 6h 10' ( 5h 50' pedalats).
Crono a l'arribada amb foto finish i vídeo del pas per meta. Ho hem fet els tres junt, com no podia ser d'altra manera, amb el cos cansat i la cara ben alegre per acabar amb molta dignitat una marxa que sabíem que per nosaltres no seria fàcil. Però ja tenim la MEDALLA.
Molt bona organització, circuït ben marcat, 7 avituallaments ben assortits, i final de traca i mocador amb pasta, llonganissa, pa torrat i cervesa fresca per recuperar forces........ Si no passa res l'any que ve REPETIM.
I la penúltima baixada comporta la última pujada. Era la mateixa del començament però, amb 76 Kms a les cames, 2.200 metres acumulats i 5 hores i 25 minuts des de línici, les cames deien que havien canviat el pendent. El que a les 9:30 del matí ho pujàvem a 15,5 Km/h ara, a les 14:40, ho fèiem a 12 i us puc assegurar que la sensació de les cames era pitjor.
Però el problema de les cames crec que no ha estat tant, tret del moment de la rampa, el que em matava en aquesta pujada i al acabar m'ha donat més molèsties han estat l'esquena i el cul. I és que pedalar no és solament qüestió de cames, s'ha d'estar preparat a passar les hores que toquen a sobre de la bici, i això no ho havíem preparat el temps suficient.
Quan gairebé teníem la pujada feta hi havia el darrer avituallament. Ja solament ens quedava entrar a la darrera senda, que començava en un tram molt pla amb més pujada que baixada, i acabava en una bona baixada que donava a la pista que va a l'ermita de St. Cristófol.
El primer bocí maleïa les pujadetes, m'exigien forçar una esquena, que no tenia en el seu millor moment, i sentir el cul sobre el seient, la qual cosa tampoc era gens agradable.
El segon bocí tenia un somriure amarg al rostre per no poder deixar anar a Cleo pit avall tement perdre l'equilibri i anar baixant per damunt dels matolls.
Per fi arribem a la pista, seguim baixant i ho fem molt ràpid pensant que anem directament cap al càmping on es trobava la meta, però encara ens fan fer una mica de volta per entrar a l'arc en el mateix sentit que havíem marxat.
89 Kms, 2.400 m+, 6h 10' ( 5h 50' pedalats).
Crono a l'arribada amb foto finish i vídeo del pas per meta. Ho hem fet els tres junt, com no podia ser d'altra manera, amb el cos cansat i la cara ben alegre per acabar amb molta dignitat una marxa que sabíem que per nosaltres no seria fàcil. Però ja tenim la MEDALLA.
Molt bona organització, circuït ben marcat, 7 avituallaments ben assortits, i final de traca i mocador amb pasta, llonganissa, pa torrat i cervesa fresca per recuperar forces........ Si no passa res l'any que ve REPETIM.
Salut!
PD: Si creieu que no hem tingut anècdotes per riure i acabar de disfrutar del dia no us ho penseu pas, hem hagut de parar a fer motor, hem tingut una caiguda dins d'un túnel, hem analitzat varies bicis ( per cert hi havia una fatbike) i "biciclistes", ens hem rostit amb el sol, hem fet molta conya gaudint d'un parell o tres de cerveses i un plat de pasta al arribar, hem tingut una crisis de riure un cop acabada la marxa suposo que degut al cansament i a la falta de reg sanguini al cervell,.......
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada