Sumar hores, sumar kilòmetres, sumar entrenaments. Fins ara no tenia altra mania al cap. Avui he canviat aquests pensaments, bé més que canviar els he minorat, per donar prioritat a la diversió.
No és que amb els entrenaments que he fet fins ara no em divertís, sobretot amb sortides com la de la setmana passada amb gent, però això és una altra cosa...... almenys per mi.
BTT sense presses i amb un circuït que sabia que acabaria amb una bona senda de baixada, a part de les que poguéssim anar trobant pel camí. Amb una bona tanda de kilòmetres per això.
ANEM A LA TRANSEBRE.
D'integrants del club hi seríem; Guerau, Sampi, Delfi, El Sioux, Sejo i jo.
Wasapejant al final vam sortir de Seròs Sioux, Sejo i jo, i Guerau sortia des de Fraga pedalant també.
Un cop a Mequinensa ens trobem amb Basilio, Joel del Matiné i Juan Peña també, però els 4 que decidim anar junts a fer la llarga som Delfi, Sioux, Sejo i un servidor. La resta o fan la curta o van al seu ritme ( uns més ràpid que nosaltres uns altres més lents).
La sortida és bastant puntual i anem rodant a ritme normal, hem dit que no havíem d'apretar.
Agafem carretera fins passar el pont que va a Faió i Casp, girant en direcció a Casp, i iniciem el recorregut per camí ja.
Fem la primera pujada pel camí que va pel costat de la presa. Hem trobo bé de moment, porto cadència, bon ritme i pulsacions dins del marge establert.
Com que hem començat bastant endarrere i hem anat suau al començament ara no fem més que anar passant gent. Tots 4 anem pujant ben agrupats i, crec, que sense gaires problemes.
La dinàmica de la marxa ha estat de pujades curtes amb bastants trams de rodar, encara que hi ha hagut molt fals pla es podia rodar bé.
Delfi, que anava amb muntura nova i s'ha tret 6 kg de sota les cames amb el canvi, ha portat tot l'estona un bon ritme de pujada. Algun cop li hem hagut de frenar les cames perquè ens començava a fer anar massa alts de voltes.
El Sioux anava amb bici de "prestao", ha canviat un "xoper" per una maraton-trail i això ho ha notat a les baixades. No baixava malament, però no tenia tan marge per a error.
Sejo, que sempre diu que no està bé aquest any, no s'ha soltat ni un moment del grup, i això que al final el ritme no ha estat gens dolent.
Totes les pujades han estat per camí, i alguna baixada també, amb algun tramet de senda de fals pla i tres baixades molt bones, amb algun escalonet i viratges forts que no deixaven que et despistessis.
Hem anat tota la marxa com ho fèiem fa 3 anys, abans que ens entrés la neura aquesta d'anar a forçar la màquina a cada sortida i que crec que amb BTT faré pocs cops més, mantenint el grup i parlant i fent conya tota l'estona.
Sobre el km 40 de la marxa ( nosaltres ja en portàvem 55 o 56) hem trobat el famós GR, la senda que estàvem esperant des del principi.
Hi entra Sioux primer, jo segon, Sejo tercer i Delfi l'últim i ens deixem anar tots. Passem els dos trams més difícils, amb dos escalons de pedra de considerable altura, i desprès gaaaaaaas.
Porto al Sioux a escassos 2 metres quan veig que la roda de darrera li toca una rama que sortia del lateral de la serra i comença a perdre aire de forma escandalosa i en 10 metres ja li toca la llanta al terra.
Parem tots 4 i ens disposem a arranjar la desfeta el més aviat possible. Hi ha un tall al lateral de la coberta i això ens obliga a posar càmara i, per tant, em de treure la vàlvula del tubeless......... MISIÓ IMPOSSIBLE. Amb el líquid sellant, i el temps que deuria fer que no es treia, no hi ha manera d'afluixar la rosca. Ho provem tots amb i sense guants, apretant uns la vàlvula per dins i roscant un altre,......
Els nervis comencen a aflorar, sobretot els del Sioux que veu que no podrà acabar de baixar la senda. Mentres ens van passant corredors a tocar tocar, estem a una voreta de la senda però no hi ha cap lloc ample per poder treballar tranquils.
El temps passa i no trobem sol·lució. Li diem a Xavi ( Sioux) que haurà de carregar la bici amunt i esperar-nos al camí que el passem a buscar tan bon punt arribem baix o, si troba a algú de l'organització que porti unes "astenaçes" provar de traure la vàlvula amb elles...... La idea no li agrada i decideix tornar-ho a provar amb el destornillador pla de la meva multiclau i una pedra. - No ho faràs Xavi, no sigues cabeçuuuuuudo. - Que sí home, que ja s'ha mogut!!. I sí, al final ho aconsegueix i podem montar de nou la roda.
Acabem de fer el GR, ell molt poc a poc perquè amb el tall la coberta té una hernia i val més anar amb compte, i ens queden 10' de pla fins a meta. Parlant, parlant ens afilerem i comença la tanda de relleus. Agafem a Basilio i Joel, que ens han passat mentre esperàvem al Sioux a que acabés el GR, i s'uneixen al tren, Joel amb una mica de cara de cadàver. Fem relleus fins al pont i desprès ens deixem anar per soltar cames abans d'acabar d'arribar.
Amb tota l'estona perduda amb la punxada hem estat 3h 21' en acabar la Transebre ( 4h 09' amb el total), si no haguéssim punxat ho fem per sota de les 3 hores, la mitjana de moviment surt per sobre dels 19 Km/h, i estaríem entre el 30 i 40 classificats....... això sense forçar la màquina. Penso que és per estar MOLT CONTENT!!!!
Però el millor comença ara....... bona dutxa, millor cerveseta post marxa, i dinar final amb la DPN al Royal del mateix Mequinensa.
HI HA TRADICIONS QUE NO ES PODEN PERDRE.
Agafem carretera fins passar el pont que va a Faió i Casp, girant en direcció a Casp, i iniciem el recorregut per camí ja.
Fem la primera pujada pel camí que va pel costat de la presa. Hem trobo bé de moment, porto cadència, bon ritme i pulsacions dins del marge establert.
Com que hem començat bastant endarrere i hem anat suau al començament ara no fem més que anar passant gent. Tots 4 anem pujant ben agrupats i, crec, que sense gaires problemes.
La dinàmica de la marxa ha estat de pujades curtes amb bastants trams de rodar, encara que hi ha hagut molt fals pla es podia rodar bé.
Delfi, que anava amb muntura nova i s'ha tret 6 kg de sota les cames amb el canvi, ha portat tot l'estona un bon ritme de pujada. Algun cop li hem hagut de frenar les cames perquè ens començava a fer anar massa alts de voltes.El Sioux anava amb bici de "prestao", ha canviat un "xoper" per una maraton-trail i això ho ha notat a les baixades. No baixava malament, però no tenia tan marge per a error.
Sejo, que sempre diu que no està bé aquest any, no s'ha soltat ni un moment del grup, i això que al final el ritme no ha estat gens dolent.
Totes les pujades han estat per camí, i alguna baixada també, amb algun tramet de senda de fals pla i tres baixades molt bones, amb algun escalonet i viratges forts que no deixaven que et despistessis.Hem anat tota la marxa com ho fèiem fa 3 anys, abans que ens entrés la neura aquesta d'anar a forçar la màquina a cada sortida i que crec que amb BTT faré pocs cops més, mantenint el grup i parlant i fent conya tota l'estona.
Sobre el km 40 de la marxa ( nosaltres ja en portàvem 55 o 56) hem trobat el famós GR, la senda que estàvem esperant des del principi.
Hi entra Sioux primer, jo segon, Sejo tercer i Delfi l'últim i ens deixem anar tots. Passem els dos trams més difícils, amb dos escalons de pedra de considerable altura, i desprès gaaaaaaas.Porto al Sioux a escassos 2 metres quan veig que la roda de darrera li toca una rama que sortia del lateral de la serra i comença a perdre aire de forma escandalosa i en 10 metres ja li toca la llanta al terra.
Parem tots 4 i ens disposem a arranjar la desfeta el més aviat possible. Hi ha un tall al lateral de la coberta i això ens obliga a posar càmara i, per tant, em de treure la vàlvula del tubeless......... MISIÓ IMPOSSIBLE. Amb el líquid sellant, i el temps que deuria fer que no es treia, no hi ha manera d'afluixar la rosca. Ho provem tots amb i sense guants, apretant uns la vàlvula per dins i roscant un altre,......
Els nervis comencen a aflorar, sobretot els del Sioux que veu que no podrà acabar de baixar la senda. Mentres ens van passant corredors a tocar tocar, estem a una voreta de la senda però no hi ha cap lloc ample per poder treballar tranquils.El temps passa i no trobem sol·lució. Li diem a Xavi ( Sioux) que haurà de carregar la bici amunt i esperar-nos al camí que el passem a buscar tan bon punt arribem baix o, si troba a algú de l'organització que porti unes "astenaçes" provar de traure la vàlvula amb elles...... La idea no li agrada i decideix tornar-ho a provar amb el destornillador pla de la meva multiclau i una pedra. - No ho faràs Xavi, no sigues cabeçuuuuuudo. - Que sí home, que ja s'ha mogut!!. I sí, al final ho aconsegueix i podem montar de nou la roda.
Acabem de fer el GR, ell molt poc a poc perquè amb el tall la coberta té una hernia i val més anar amb compte, i ens queden 10' de pla fins a meta. Parlant, parlant ens afilerem i comença la tanda de relleus. Agafem a Basilio i Joel, que ens han passat mentre esperàvem al Sioux a que acabés el GR, i s'uneixen al tren, Joel amb una mica de cara de cadàver. Fem relleus fins al pont i desprès ens deixem anar per soltar cames abans d'acabar d'arribar.
Amb tota l'estona perduda amb la punxada hem estat 3h 21' en acabar la Transebre ( 4h 09' amb el total), si no haguéssim punxat ho fem per sota de les 3 hores, la mitjana de moviment surt per sobre dels 19 Km/h, i estaríem entre el 30 i 40 classificats....... això sense forçar la màquina. Penso que és per estar MOLT CONTENT!!!!
Però el millor comença ara....... bona dutxa, millor cerveseta post marxa, i dinar final amb la DPN al Royal del mateix Mequinensa.
HI HA TRADICIONS QUE NO ES PODEN PERDRE.
Salut!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada