No ens vam poder reunir més que 9 ciclistes per passar unes hores fent el que ens agrada, però com sempre diem: - les activitats es fan pels que hi són.
Sense córrer emprenem el camí del riu fins a la pujada del Picado. Un cop comença la pujada cadascú ha de ficar el ritme que li va bé i això ens estira un mica..... no gaire per això.
La resta del recorregut va fent, sense baixades ni pujades fortes fins arribar al mas del Fideuer. Allí hi havia programat el primer desdoblament, però finalment tots seguim per la senda ( a ritmes diferents, això sí). Comença a haver-hi algun rush però la grupeta a la que anava jo s'ha mantingut junta tota l'estona. Hem estat gaudint de la senda, almenys jo, a bon ritme fins arribar a la pista de la Granja d'Escarp. Desprès hem seguit apretant fent la senda d'arribada al refugi, sense mirar endarrere, solament mantenint la pedalada i la velocitat no hem parat per anar a fer la +Plus i pujar desprès pel camí del davant fins a tornar a donar al refugi dels caçadors i juntar-nos amb el trio que havien pujat per la pista el tram final de senda.
Retrobament per explicar sensacions, Pere aquí ja ens ha deixat que tenia tard, i ens separem de nou per retrobar-nos més tard al cim de Montmaneu.
El grup on anava jo hem pujat pel mas de la pedra, el cor de colom, descens pel cabirol ( en un estat inmillorable que ha fet que gaudíssim tots de la baixada) i la següent remuntada l'hem feta pels jabalins. En aquesta pujada m'han fotut pals fins i tot els cucs de la prossessonaria, he hagut de ficar el peu a terra perquè m'he quedat travat a mitja pujada al tram més pendent del començament i m'ha passat fins i tot la roda del darrera això si......... ningú s'ha ofert a esperar-me........ amics.
Deixades de banda les diferències seguim rutejant cap al mas de la Monja per fer la pujada que solem fer sempre fins a Montmaneu. Al encarar-nos a agafar el camí hem divisat a JX i Raul que ja pujaven el Kebab, això ha esperonat la grupeta que ha pujat alegre i, al tram Kebab, hi ha tornat a haver pals però en aquest cas jo he quedat més ben parat.
Al arribar al pilaret ens esperaven els dos, JX i Raul, i amb ells hem acabat de fer la pujada. Ja solament ens quedava baixar...... en teoria.
Clàssica acabant pel caminet de pedres, entrepins aprofitant l'estat del terreny per deixar anar la bici a la zona de bumbs i als salts i arribem a la pista. Aquí ja hi ha hagut desbandada; Martino, Sejo i Jordi han anat cap a casa, JX i Raul havien agafat una altra via ja des del cim, i quedàvem Surdet, Delfi i jo per pujar pel Mas de l'Hereu i fer la senda de la garrafa d'aigua.
Desprès ja sí que vam anar cap a casa, no sense passar per la tornada per senda que vam fer l'altra setmana amb els tristos.
En definitiva, una bona jornada com a pròleg al dinar del club amb apretades i rialles durant 3 hores i mitja, que va ser el que vam tardar a fer els 61 kms i 1100 metres de desnivell.
Salut!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada