Tristejant. Patir i Gaudir.

 

Abans de ficar-me dins de la rutina i la "obligatorietat" que comporta seguir, o intentar seguir, un pla d'entrenament de cara a les activitats que tinc pensades fer la temporada vinent ( ja sé que no arribaré enlloc ni faré cap marca per recordar en els anals de la història, però tinc la deformació, professional o no, de planificar entrenaments i mirar de seguir-los), tenia intenció de fer una última sortida sense mirar temps, ni pulsacions, ni kilòmetres, ni cadència, ni res de res.

Ja havia quedat amb els altres dos tristos per anar a fer la trialera del P&G, però durant tota la setmana que he estat pensant en com fer la sortida més entretinguda. I això solament passa per poder fer alguna senda-trialera més.

JX, que segueix tenint tots els camins i sendes del nostre territori en arxiu GPX dins del seu cap, em va incentivar per mirar una senda oberta nova des de la base de Montmaneu...... ja en tenia una més a fer. L'altra que volia fer era la "Moncloa", que el dia de la Granjolina em vaig quedar amb ganes de fer-la com Déu mana.

A les 7:50 vam començar a pedalar, el ritme no era molt alt però sabíem que la ruta seria llarga i necessitàvem no adormir-nos durant tot el recorregut.

Pedalem per la vora del riu fins a la pujada asfaltada que dóna als plans de la granja ( la pujada de Paco Bepa) i, rodant per allí anem a pujar fins a la base de Montmaneu pel mas de l'Hereu, el Cor de Colom i el mas de la Monja. La pujada no té "desperdici", espones, esponetes i "garrotades" a les cames i a la patata sense parar.

La primera senda, aquesta nova de Montmaneu ( a la que haurem de ficar nom), està molt bruta. L'han feta per la trail series de Montmaneu i està pensada per fer caminant, té corbes molt tancades i alguna mal peraltada, amb una traça molt estreta que fa que surtis amb les cames esgarrinxades per tot arreu. Tot i això la vam fer sencera.
La senda ens deixa a la punta de dalt del barranc de la Grallera. Ens equivoquem i pugem cap a la dreta per fer cap a les antenes de dalt de la Bella Dona, allí decidim donar mitja volta i anar a buscar la senda de la Moncloa.

La Moncloa: Impressionant. Retocada per la Granjolina, i amb les pluges d'aquesta setmana ha quedat en molt bon estat, hi ha algun tram pendent on l'aigua ha descobert alguna pedra de més o ha fet algun regall, però està molt bé. La gaudim molt i arribem a la vall fera per tornar a pujar. Aquest cop per la Cova Plana....... Territori "Pauleta".

Sense pressa però sense pausa, això s'escau més a Sejo i Jordi jo vaig fer més un "sense pausa però a punt de morir", encarem la pujada que ens deixa a la plana que hem de seguir per arribar a la trialera del P&G.
La senda està molt neta, netííííííssima si la comparo amb el darrer cop que la vaig fer, es pot fer tota sobre la bici parant una mica de compte a la darrera corba a la dreta, on hi ha un escaló de pedres just abans del viratge. Una primera part molt ràpida, amb algun escaló i algun canvi de pes, que deixa lloc a un tram de curves tancades, crec que són 4, i desprès un tramet de pocs metres més ràpid.
En total no arriba als 1000 m de recorregut, crec que deu rondar els 800, però és molt divertida i té una mica de tot.

Ens trobem a l'altre costat de riu, enfront de Mequinensa, i per anar tornant cap a casa podem rodar per carretera fins a la Cimentera i pujar per la Vall Fera, o agafar la pista asfaltada que va cap a Almatret i pujar per les mines........Agafem la segona opció.
Al començament, mentre rodem per "pla" ( és el mateix "pla" del triatló de Mequinensa, no para de fer badens) hi ha moltes rialles i conya, quan comencem la pujada les rialles es van distanciant cada vegada més i les conyes van seguides d'esbafegs..... però hi segueixen estan..... Això és el que fa tan especials aquestes sortides amb bona companyia.
La pujada es per treure's el barret, i un cop dalt encara hi va havent tobogans per acabar de malmetre les cames..... per la tarda ho trobarem tot això segurament.

Per fi arribem a la pista asfaltada que va cap al creuament del camí de les mines amb la pista de la Granja cap a Maials. El ritme augmenta sense pujar massa de pulsacions. Ara els caps ja estan pensant en la tornada per senda, volem fer el retorn de la Xallenge de fa un parell o tres d'anys.

Ens passa com als "Maxos" capats, cara a casa sempre es corre més. El tram per camí passa molt ràpid i el de senda no menys.
A aquestes velocitats totes les sorpreses, salts, corbes tancades, pedres, repetxets,....., es magnifiquen i fan que el final de sortida sigui per emmarcar.

Arribem a casa amb 62 kms a les rodes i 1150m de desnivell positiu, les bicis brutes com feia temps que no ho estaven. Però les gairebé 4 hores que ens ha costat aconseguir això s'han passat molt ràpid. Ara ja solament ens queda esperar a que arribi la setmana vinent.

Salut!