Transebre 2016. Diversió i rostiment a parts iguals. I un que se'n desenten

Amb l'arribada de maig venen les  marxes "curses" programades d'aquesta temporada. Iniciem aquest diumenge amb la Transebre BTT de Mequinensa.

Marxa ja clàssica per nosaltres ja que, tot i que aquest any no ha estat possible, solem aprofitar per anar amb la família a dinar al Royal. No sé si esperem amb més ganes la sortida a pedalar o la entrada a dinar.

Amb la Gran Fons Priorat a l'horitzó i com a punt fort de la temporada beteteril, amb els 4 socis del C.C. Seròs que hi anem, decidim de sortir pedalant des de Seròs, i tornar igual, per anar acostumant el cos a fer kilòmetres. Si no ens agafaran amb els pixats al ventre.

Sejo, el Sioux, Jordi i jo. Comencem la jornada a les 7:15 anant per la vora del riu en direcció a Mequinensa.
La intensitat d'anada es suau, solament per anar rodant i escalfar les cames de cara a la marxa, però el caràcter pla del recorregut i el fet d'anar per carretera la meitat dels kilòmetres, ens fan recórrer els 17 kms en tan sols 42 minuts ( uns 24 km/h de mitjana).

Arribem a la zona de sortida i ens unim a la resta d'integrants del Club que s'han allargat fins aquí a rodar en una matinal que es preveu tapada i amb temperatura ideal per a donar-li al pedal. D'aquesta manera ens trobem amb Pep i Àxel i estem junts mentre no donen el tret de sortida.

Estic provant un producte preentrenament per veure com va. Aquesta setmana l'he pres per fer spinning i sembla que funciona molt bé, avui veuré com va en tirada llarga.

Aquest any la prova també és campionat d'Aragó, amb la qual cosa hi ha un gran nombre de motorets a la part inicial de la sortida ( la organització ha disposat dos calaixos, el primer pels que competeixen i el segon pels altres), avui no som gaires corredors, uns 250 entre competidors, cicloturistes que fem la llarga i cicloturistes que fan la curta.

Es dóna l'arrencada i nosaltres ( els 4 que tenim intenció d'anar junts tota l'estona: Jordi, Sejo, Sioux i jo) posem ritme de creuer durant l'inici pla i per asfalt. Fins que ens n'adonem que estem treballant tota l'estona tenint al "peloton" a pocs metres ja que la sortida és controlada. Posem un punt més d'intensitat per ficar-nos a resguard de la grupeta al creuar el pont direcció a Casp.

Aquest any tornem a començar pujant per la vora del pantà. Són uns 9 kms de pujada que, tal com ens ha avisat el Sioux, puja en tres tandades.
Comencen les bones sensacions i pugem a bon ritme i amb un xirimiri que fan que comenci a volar el fantasma de la sortida de Prades pel meu cap.

La pluja aviat para i deixa el terreny en perfectes condicions durant una bona estona, a la llarga torna a sortir el pols, i el temps s'aguantarà ja fresc, ideal per treballar bé, tot el matí.

El primer descens és per camí. Dura poc i al moment hem de tornar a pujar per agafar un fals pla ascendent, també per camí, que ens duu fins a la primera senda. Repetim una senda plana que ja es va fer l'any passat. Seguim pujant amb fals pla fins arribar a la primera trialera.

Al començament portem un parell de ciclistes que ens fan tap i no podem agafar bé un salt fet amb fustes, al Sioux això li costa una bona caiguda, però al parar esperant i comprovant que Xavi estava bé la resta l'hem pogut fer apretant "los machos". Ha estat el primer moment memorable, però no l'últim, ni molt menys.

Donem al camí un altre cop i rodem una mica abans de trobar la costa del pernil. És una pujada d'1 kms de durada per guanyar 100 m de desnivell ( això ve a ser un 10% de mitjana, s'ha de tenir en compte que a la part final suavitza). Tots 4 fiquem tot el ferro. Sejo aviat se'n desentén, de fet de'n desentendrà 4 o 5 cops més encara abans d'arribar a dalt, jo miro de seguir el ritme de Jordi i el Sioux però m'obligo a afluixar abans no esclati.

Al coronar, sempre amb camí, ens pensàvem que era un pla per rodar però, vist ara al perfil, hi havia un parell de puja baixes que poc a poc han anat tocant les cames poc a poc.

Corria el km 37 de la marxa, el 54 per nosaltres, quan hem tornat a agafar senda. En perfecte estat, com totes les que hem fet avui, gas obert fins al final. A les pujades es pot dosificar, però baixant és tonteria.

Ens trobem un altre ascens, que el preveia curt i, notant les cames en molt bon estat, m'he marcat una rush..... i a sobre ho he dit - Ara ve la meva rush-. Portava bon ritme fins que se m'han fós les cames de cop i s'ha sentit un PAM!!! ressonar per totes les valls miquerençanes....... M'han acabat passant els tres amb la faria.

Es repeteix la tònica de tot el matí i, desprès de rodar una mica per dalt, entrem en una altra senda bona.
Teníem el camí net, al final he arribat a agafar una parella amb la que ens hem anat trobant durant tota la marxa però ja solament quedaven 100 m. La senda ha estat de les que m'agraden, revirada i amb escalons, no m'he vist la cara però notava la rialla d'orella a orella durant tota la baixada.
Al tram final a Sejo se li ha ficat una branca a la roda i hem estat una estoneta parats esperant-lo.

Una altra pujada, fals pla i baixada per pista ens han deixat al plat fort del dia..... el famós GR.
No sé com descriure-ho...... l'estat inmillorable, sense ningú davant fent tap, el Sioux marcant-me el camí.......... el "flow" a l'ordre del dia...... ha estat una descàrrega d'adrenalina bestial.

En arribar a baix, conscients que ja ho teníem tot fet, hem anat comentant tota la ruta entre els 4. Portàvem ritme "quartelero" per tot el puja baixa que hi ha abans d'arribar al pont i a la meva siseta i a les meves cames els ha acabat de passar factura.

Fem trenet fins a l'arribada on ens hem ficat a la par per entrar a meta. el corno marcava 3 hores 28' ( mitjana de 19,4 per nosaltres molt bé).

Ara quedava la tornada a casa. L'anada l'hem feta els 4 sols però per tornar ens hem trobat a Guerau, que ens ha vingut a veure expressament en un creuament amb la carretera de Faió, i a Ernesto. Aquest últim ens ha deixat anar a roda fins arribar a Seròs.

100 kms clavats amb un desnivell acumulat de 1400 m. 4 hores 56' total, 4 hores 37 en moviment. Molt bon resultat i satisfactori, però el millor és que hem comprovat que podem anar els 4 al Priorat perquè els nivells són molt similars.

Salut!