Ja ha arribat la prova objectiu d'aquest any. El triatló de mitja distància que fan a Gimenells.
És el primer cop que m'aventuro a fer aquest tipus de prova i estic impacient, emocionat i cagat a parts iguals.
Crec que he fet uns bons entrenaments però les últimes setmanes m'he dedicat molt a la bici, per anar a fer la Mussara, i he vist que això m'ha penalitzat a les altres dues disciplines.
Els darrers dies anunciava vent per avui i així ha estat, el vent ja bufava a l'hora de començar la natació i a la prova de bici s'ha anat esforçant més.
Pel matí, quan he arribat a Gimenells, feia fresca però no molt aire. Sabia que aniria augmentant a mesura que avançaria el matí, però sempre et queda l'esperança que no sigui així.
Aquí, a Gimenells, la T1 (transició de natació a bici) i la T2 (transició de bici a cursa a peu) estan en llocs diferents, per això has d'anar a deixar el material necessari per cada moment al lloc que toca. Aquest fet, sumat al primer cop que utilitzava el neoprè, em causava més nervis encara perquè, com t'equivoquis al deixar alguna cosa, et pot fotre la cursa enlaire.
Repasso una vegada i una altra què em farà falta a cada tram i finalment vaig a deixar el material on toca:
T1: quets de running, gorra i l'esterilla de goma per descalçar-me i, de passada, per marcar millor on tinc el meu material ( consell de JX de fa anys quan començava a fer algun duatló).
T2: la resta. bici, casc, porta dorsals, gafes per bici i córrer, gafes de natació, taps, casquet de bany, sabates per la bici, crema solar, Tovallola, crema antillagues, xip, bidons, gels i barretes i neoprè.
Avui he mirat de hidratar-me correctament per evitar rampes per culpa de la deshidratació i això es deixa notar ja abans d'enfundar-me el vestit de superheroi..... primera pixada del matí.
Acabo de repartir tot segons l'ordre que he de seguir per ficar-m'ho al sortir de l'aigua i desprès em fico el neoprè tenint cura de no marcar-lo, d'estirar-lo bé i de posar-me crema per les rossadures sobretot al clatell. Tenia una crema a casa per les llagues dels padrins, de quan treballava a les ambulàncies, i he utilitzat aquesta (crec que no la faré anar més, esta feta amb base d'oli de peix pel que he sabut fa un moment, he estat sentint olor a carpa morta tota la cursa.... i no ha estat curta).
Al acabar de vestir-me passa el Jutge anunciant 5' per la sortida. -Merda. Ja no puc escalfar, massa preparatius i massa repassar material.- Almenys em fico a l'aigua per veure la temperatura. Teòricament ha d'estar a 20º, ja ens han dit que l'ús del neoprè és optatiu però tots menys un decidim portar-lo.
Tothom col·locat a la sortida, tot pronostica un tram de natació sense complicacions. Som molt pocs nadadors, crec que passem just el centenar.... uns 110, per tant suposo que garrotades poques. No és el mar i per tant l'onatge no serà important, tot i que l'aire belluga la superficie del vas. I amb el neoprè la flotació és excel·lent. A més he fet pipí per 2na vegada i estic calentet, calentet. Sí, són 1900 m. però què pot fallar?
Informen sobre el recorregut, és a dues voltes, i donen la sortida. Això ja ha començat i jo nado confiat. El tram fins a la primera boia és curt i la gent va forta per arribar al viratge ben ficat. Suposo que aquest fet m'estira massa, no ho sé, però quan arribo a girar estic ofegat. Ofegat com mai, no sé que em passa. Altres cops he dit que ho he passat malament a la natació, però com avui mai. Em passa la idea d'abandonar pel cap, i m'hi passa molt seriosament. Porto 100 m i no puc més, me'n queden 1800.
 |
| Aquí anava a punt de fondrem |
He d'agafar motivació com sigui perquè si no plegaré, ho sé. Penso en el temps que porto preparant aquesta prova, hores invertides, la il·lusió que em feia, els diners gastats ( factor important) i em dono una segona oportunitat.
Nado suau, però segueixo anant malament.
La segona boya està molt lluny i no sé si hi arribaré.
Segueixo nadant suau però, tot i així, glopejo aigua i no vaig bé.
El tram fins al segon flotador se'm fa molt llarg però finalment hi arribo i, per fi, em trobo nadant bé. Ara ja sé que acabaré la natació.
El grup es parteix i jo encapçalo el grup dels de darrere...... no podré seguir peus de ningú, hauré de treballar jo el ritme, però ara ja vaig com em toca per això no em fa patir. No sé què m'ha passat al principi, suposo que un ritme molt més alt del que puc portar, el que passa algun cop en les curses a peu, però a l'aigua la sensació encara és més dolenta.
Tercera boya i iniciem la segona volta. Porto el ritme que faig als entrenaments. No sóc de braçada ràpida, -perquè cony he començat a nadar amb tanta cadència?- gairebé plego per un problema de "pardillo".
Em centro en nadar recordant la tècnica que he de fer. Agafo algun despenjat del grup de davant i puc anar a peus alguns metres. Al final encara he acabant nadant amb bones sensacions. La última recta no s'acabava mai per això, he hagut de mirar 10 vegades per agafar referència i no desviar-me. Al ser un embassament i nadar prop de la vora notava com l'onatge m'espentejava cap a fora.
36:26 (1:55 100 m) i acabo la natació. No és mal temps donades les circumstàncies i menys tenint en compte que els 2.000, per culpa de despistar-me, han caigut més que segurs.
Intento iniciar la transició com ho he vist fer més de 100 cops als pros, però no encerto la tira de la cremallera mentre corro. Em trec les gafes i el casquet i ho torno a provar, ara sí. Neopré fins a la cintura i una mà fora al arribar al meu lloc. La part de superar el rellotge amb l'altra màniga i treure la part de baix és més costós però aquesta transició ja sabia que em costaria..... no em preocupa, m'interessa més fer les coses bé i no deixar-me res. A més el material de natació s'havia de ficar tot guardat per a que te'l portessen a la T2 els organitzadors i poder recollir-ho tot al arribar.
3:19 de transició (per mi molt bon temps) i ja sóc sobre la bici. A veure com es portarà el vent.
Iniciem el recorregut direcció a Gimenells, amb vent lateral però que deixava portar bon ritme. Vaig tot acoplat agafat a les banyes i no es porta malament el tema. Al entrar a Gimenells girem una mica a la dreta i el vent molesta més. Abans del punt de viratge encara girem més a la dreta i allí sí, allí entra bé de cara. És un tram curt i amb una lleugera baixada que no el fan tan pestós.
Giro i agafo referències de kms, 4.
A la tornada hi ha tramades que, tot i que el vent ve de costat, dificulta molt mantenir la velocitat. Fins que agafem la carretera de Sucs...... Ara i aquí sabem el vent que fa, entra totalment de cara i és impossible mantenir un bon ritme. Solament et queda el consol de pensar en la tornada.
Abans d'entrar a Sucs comença la única baixada del circuït. La baixada forta és curta, uns 200 o 300 m, però fins al viratge de fora del poble va baixant suau. Al gir portem 18,5 kms.
Aquesta primera volta faig la pujada a bon ritme, les cames estan fresques i he pogut portar una velocitat prou decent amb la climatologia que tenim.
A favor de vent les bicis volen però mai compenses la pèrdua de temps de quan et va en contra.
Deixem la carretera de Sucs i tornem a agafar la de Gimenells. Tenim trams de tot, el vent entra de costat i a llocs t'ajuda i a llocs et frena, però sempre et va gastant.
Torno a ser a Gimenells, amb 33 kms. M'esperen JX, Pere i Jeremi que m'animen i això t'esperona molt.
Obro un parèntesi per parlar de les claques de la cursa. Hi ha gent en molts llocs i no han parat d'animar durant tota l'estona. Si algú no ha fet mai una cursa o una marxa, i no s'ha trobat en aquesta situació, no es pot imaginar com s'agraeixen aquests gests per part dels participants. Però quan la claca et ve de casa espressament a animar-te..... aleshores no té preu.
Inicio la segona volta sabent com tocara el vent a les diferents parts del circuït. El problema és que cada vegada el vent s'esforça més i les cames estan més cansades.
Torno a agafar la carretera de Sucs i em fico el xip patidor i, aprofitant que aquí es va més lent, paro a pixar, 3ª vegada ja, de cul a vent es clar.
Els kilòmetres a contravent és fan pitjor ja, la pujada la faig alegre, però patint una mica més...... el vent va passant factura. Al km 60 noto com l'esquena es queixa d'estar tanta estona acoplat i fent-la treballar dur quan tocava vencer a Eolos.
Tercera volta, la darrera. Quan pedalo amb el vent favorable vaig bé, gairebé no he perdut velocitat respecte a la primera volta, però quan el vent toca de cara....... les cames cremen. És la darrera volta ja. S'ha de pensar en positiu. Km 70, molèsties al vast intern del quàdriceps esquerra, per sort no passa d'aquí. A l'anada cap a Sucs has de pensar en la tornada, Als trams de vent en contra de la carretera de Gimenells sol cal mirar el comptaquilòmetres..... en 6 arribes al final.
El problema és que he cansat massa les cames i a la cursa a peu ho notaré segur.
Esperava, segons els ritmes que havia portat als entrenaments, poder portar una mitjana de 35 km/h, a una mala si em trobava cansat de 33. Al final 31,6 km/h.
Mentre vaig cap a la transició miro de soltar una mica les cames per no notar tan el canvi de disciplina. Em trec les sabates mentre pedalo i saltet al arribar a l'estora que porta cap al meu passadís. Transiciono bastant bé, encara que sense presses (1:49). Quets, borreta, em giro el dorsal i A L'ATAQUE!!!
La Guerra final.
Com ja pensava que em passaria començo massa fort. Porto, des del començament dels entrenaments per a la cursa a peu, pensant en quina estratègia seguiré per córrer aquests últims 21 kms. La idea que anava reforçant cada cop que sortia a córrer era fer els primers 5 kms sobre els 4:45 o 4:50 per passar a fer els següents 10 o 11 a 4:30 i acabar els últims 5 al que puguessen les cames.
El primer km em marca 4:25, m'alleuja saber que vaig per sobre del temps marcat perquè les cames no donen. Baixo el ritme esperançat i esperant que en els 4 kms restants es fiquessen a lloc per poder acabar la cursa com volia. 4:32, he de afluixar més. 4: 48. 4:44. Abans d'acabar el 5é i canviar el ritme paro a regar un presseguer, 4rt pipí del dia, i baixa el ritme a 5:28.Ara és quan he de marcar el ritme bò, però les cames no donen més. Les pulsacions es claven al 85% i em fa por que no pugui acabar si vull mantenir aquest ritme. 4:37, 4:38, 4:31, 4:35, 4:38, 4:39, 4:36, 4:36, 4:37, 4:41. No hi va haver manera de marcar un 4:30. Pensava que pujava de ritme però no hi havia manera de mantenir la cadència. Les pulsacions clavades, era igual si afluixava com si apretava, com si portava el vent a favor com si el portava en contra ( aquesta és una altra, la recta llarga tocava tot el vent de cara a l'anada i de cul a la tornada. Vaig mirar, bé, vam mirar, de fer una mica de relleus entre tres corredors i semblava que anava millor però al agafar el vent a favor cadascú va anar per lliure).
Miro el crono. 5 hores 13 minuts. ( el tram de cursa a peu 1h 35' 52").
He fet un temps prou bò, de fet esperava fer sobre 5 hores 15'. A molt tardar no passar de les 5 hores 30'. Però no sé perquè tenia l'esperança, i sabia que, si tot m'anava de cara, podria parar el crono enrasant les 5 hores justes. I mira per on m'ha quedat un regust......no dolent ni amarg.... he acabat la meva primera half prou bé QUE COLLONS!! ...... però si no hagués estat pel vent, si no hagués començat tan malament la natació,....... Tinc pensaments contradictoris.
El que està clar és que la vaig encertar amb la hidratació, he hagut de pixar 4 vegades però si no ho arribo de fer igual no acabo. Sol acabar la cursa, quan parava de caminar, pel simple sotrac de detenir les cames, notava els quadriceps que estaven al límit d'enganxar-se.
A part d'anar bevent durant tota l'estona de bici i cursa a peu, avui m'ha acabat fotent 2 barretes, 2 gels i un xute de magnesi.
Errors que crec que he comés.......... sobretot no ficar-me protecció solar. Ara, a part de la sucarrada de cames i d'espatlles de l'esforç, porto les ratlles del vestit de triatló marcades a foc per tot l'estiu. La resta crec que ha anat com havia d'anar. Avui no puc dir allò de -Ostras hagués pogut apretar una mica més-. He donat tot el que tenia.
Sol queda felicitar als organitzadors per la tasca feta. Impecable. Les bosses a lloc a l'arribar, gent repartida per tot el circuït, gent molt amable i disposada a tots els avituallaments, entrepà de llonganissa i plat de pasta al acabar regat amb la seva merescuda cerveseta...... molt, molt bé.
Ara ja està la mirada ficada a la setmana vinent que toca la Gran fons Priorat.
Salut!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada