I acabem amb les llargues distàncies fent aquesta marxa de dissabte al matí.
La Gran Fons Priorat. Marxa que circula, com el seu nom indica, pel Priorat. Terra de vins com vam poder comprovar durant els 103 kms que va durar el recorregut llarg.
Una marxa amb uns paissatges espectaculars, igual que la seva duresa. Ens va passar una mica com si moríssim d'empatx, el que a primera hora ens semblava espectacular, bonic, inclús idil·lic, quan portàvem 7 hores sobre la bici seguia sent bonic, però n'estàvem una mica fins als mateixos collons.
La organització, la mateixa que monta la Gran Fons la Mussara, ha estat a l'altura. Ha comés, al meu entendre i pel que he pogut llegir als comentaris a l'entendre de la majoria de gent, un parell d'errors però res que no es pugui sol·lucionar per futures edicions.
 |
| La cara d'abans de la sortida |
El pavelló on recollíem el welcome pack no era tan espectacular com el de la marxa de carretera però, al cap i a la fi, el que a nosaltres ens inetessa és el recorregut amb tot el que comporta; avituallaments, senyalització, voluntaris, etc.... i això va estar de 10. Val a dir també que l'emplaçament vigilat per deixar la bici al acabar la marxa, el servei de neteja de bicis ( les netejava un voluntari), la pasta parti i la zona de recuperació van estar molt encertats. No tant les dutxes que, com era d'esperar amb tanta gent, ens va tocar aigua freda ( a mi no em va importar en excés, però al Sioux que tira a gat.....).
Menció especial als porquets que tenen la capacitat d'anar sobre una bici, fisiològicament ha de ser molt difícil pedalar amb les peülles i les cames curtes i articulant a l'inrevés, per no dir accionar la palanca del fré. No em vaig encertar a veuren cap però en devia haver uns quants ja que, tot i que la organització es va fer un fart d'anunciar que ciudessin l'entorn ( no hem d'oblidar que es passaba pel parc natural del Montsant i per finques particulars que havien cedit voluntariament els seus camins) i no tiressin envoltoris, ens vam cansar de veure gels i paperets de barretes energètiques per terra.
I ara al "Turron"!!!!
A les 7:50 ja erem al nostre calaix (per mi l'hora de sortida, a les 8:30, ha estat massa tard. Avui hem tingut sort que el sol no ha sortit fins al final, si no encara hagués plegat molta més gent). La nit anterior, encara que he dormit poc, no ha estat tan nefasta com la de la setmana anterior o la de la Mussara..... Aquesta marxa me l'he agafat d'una altra manera.
Hem anat fent fotos del nostre grup, de la gent dels calaixos, parlant amb els de la vora, i totes aquestes coses que es fan per anar fent temps fins a la sortida.
A les 8:30 puntual surt el primer calaix, el nostre 5' més tard. Érem al segon.
Portàvem tota la setmana dient que començaríem conservant, ja havíem tingut massa avisos que la marxa era dura. Però en un inici de recorregut en tendència baixadora i per asfalt el ritme puja sense voler.Les sensacions són bones, molt bones, i em vaig deixant portar. El grup va seguint i anem alternant les posicions mantenint-nos en una grupeta de 15 o 20 integrants.
Al km 7 més o menys trobem la primera senda, singletrack senzill amb algun pas "trialero" però sense cap complicació exagerada. La complicació va estar intentar fer passar 2000 bikers a pas de 1 al km 7. Nosaltres vam perdre uns 15 o 20' amb l'estona parats per entrar i havent de fer tota la senda a peu. Els que anaven venint darrere cada cop esperaven més, fins a més de 60' alguns. (Aquest és un error a tenir en compte per l'edició següent).
Després seguim amb la tònica general de la cursa. Puja baixa continuat, sense cap pujada llarga però amb un perfil molt trencacames.
Les cames encara estaven fresques i, tot i mirar de guardar, portem un ritme decent.
Al km 40 tenim el segon avituallament i és on tenim decidit de parar perquè tot seguit tenim una bona pujada. Mengem una mica, replenem els bidons d'aigua i isotònica i reprenem el recorregut.
Per davant queden 8 kms de pujada amb bona pendent per després seguir "planejant" en un continu puja baixa matador.
La temperatura es manté perquè està núvol, i podem donar gràcies d'això.
El que he aprés en aquesta marxa és que, al Priorat, encara que el desnivell et marqui una pujada seguida no te'n pots refiar, la gràfica sol dóna per avisar-te sobre la tendència general del segment, tingues en compte que faràs un seguit de "tobogans" segur, amb el conseqüent desgast de més que això comporta.
Els que em coneixeu ja sabeu que m'oriento malament. Si a sobre, quan em penso que pugem seguit, em trobo baixades ja és com si em fessis pedalar amb els ulls tapats i d'esquena. Per tant he anat perdut tota la marxa, ara tampoc sé amb seguretat en quin tram em trobat les trialeres.
Del km 47 al 57 és quan rodem més alts fent pics contínuos. El grup ja està més estirat i als trams de senda no es formen taps. Coincidim amb dos membres del C.C.Fraga, Joaquin Marco ( el Maestro biker) i Ramon Villas, desprès d'una baixada per senda que, al superar un corredor que es va fotre una bona llenya ( esperem que estigui bé), vam poder baixar sense parar.
La última pujada ens ha de deixar a la Morera del Montsant, si heu fet la Mussara sabeu com puja aquella carretera...... doncs amb BTT, i per camí, és per flipar. Rampes formigonades de pendent esfareidora. Portem a Sejo tocat, li ha sentat malament una cosa o altra quan hem parat a avituallar.
Arribem Jordi, Sioux i jo i fem temps amb tranquilitat a l'hora que aprofitem per netejar i engrassar la cadena ( hi ha molt pols hi ja comença a cantar tot).
Aquí tornem a trobar al Surdet, ha vingut a veure'ns a la sortida i a l'altre avituallament també.
Ara ja portem 4 hores des de la sortida més els 15 minuts que invertim abans no tornem a tirar, són les 13:45 quan ens despedim d'Albert, ja va a dinar que comença a ser hora.
Josep segueix sense anar bé, al tenir problemes de panxa no li entrava res i comença a tenir principi de pàjara. Tenim sort que Xavi ha agafat gominoles i aquestes sí que li senten bé al Sejo. Aviat li canvia la cara i li comencem a sentir la veu. Sembla que ja ho tenim superat.Tendència baixadora fins a Poboleda, on ens espera la degustació de vi a la finca Mas Borràs ( aquí hi ha el punt de control de xip). Fem una copeta de vi, sense recrear-nos a l'hora de beure, molt bò per cert, vins Tane. I ara ja encarem cap a Escaladei i la Vilella Alta.
Rodem sobre el km 80, ja passada la Vilella Alta. Hem fet un bon tram de baixada quan la organització ens té preparada la guerra final. Una guerra que constava de 3 fronts: la Pujada a Torroja del Priorat, la pujada a Gratallops i una paret de 3 kms abans de fer la darrera pujada que ens deixaria ja a Falset. A sobre en aquest tram tornem a coincidir amb els participants de la ruta curta. Imagineu-vos com han d'estar si amb 4 hores 30' han fet 45 kms, i ara els espera el milloret.Comencem per la primera. La pujada a Torroja: 3 kms amb pendents mínimes del 6% i màximes de "l'animalada pare". Per acabar de ficar la floreta al pastís ens fiquen per un sender amb pedra solta. Les cames cremaven, i de quina manera, però si no havia ficat peu a terra fins ara en tota la cursa ( bé, tret de les dues caigudes per senda pedregosa de baixada) no seria ara el moment. Ho aconsegueixo salvar, malauradament encara ens esperaven 2 parets, d'escassos 20 metres cadascuna però amb una pendent que superava el 20%, i amb terra solta del pas de les bicis predecessores.
A la primera em patina la roda de darrere a la meitat i no ho salvo. Em veig obligat a ficar el peu a terra i obstaculitzo el pas de Jordi que també l'obligo a parar. Primera pujada a peu del dia.
A la segona paret ja ni ho intento, baixo de la bici i la pujo pel ramal.
Avituallament al km 85 que és com un Oasi, el sol ja ha sortit i la calor es deixa notar a aquesta hora del dia, sumat a les hores que portem sobre la bici.
Seguim fent un descens per camí bastant ràpid, esperem guanyar una mica de temps portem ja 6 hores 15' des de al sortida, i enllaçem amb el segon front.
Aquest cop solament són 2 kms ( de la distància no en sabíem res, això ho sé ara que ho he mirat al sr. Google) però amb la mateixa pendent que el tram anterior. Amb la sort que no hi ha cap senda amb pedres, tot és camí en bon estat. Passem per Gratallops mentre pugem i ens deixen fer el descens per senda.
La senda molt portadora i sense embussos ara ja.
I CASPORRADA de nou. Segons el kilometratge ja havíem de fer la darrera pujada, a dalt havíem de trobar Falset. Iniciem l'ascens, els primers 800 m aproximadament es deixen pujar bé. Pendents del 4, 5 i 6%.... algun troç del 7, però poca cosa. A partir d'aquests 800 m, i fins arribar a 3,2 kms, la pendent més suau era del 10. 14 i 16% un munt, trams que passaven del 20, el gps em va marxar una màxima del 25% però crec que algun metre arribava a pasar aquest desnivell.
El 85% de la gent pujava a peu, tot i això nosaltres aguantant el tipus sobre la bici féiem bullir l'olla a tot el que podia.
I feies una paella, pensant que ja s'acabava, o que almenys la pendent et deixaria respirar, i res.... segueix amunt. I en feies una altra i igual. La moral anava caient cada cop més avall. Al no conéixer la distància que tenia no podies anar restant metres. La única esperança era pensar que al final estava Falset.
Coronem al km 98, que en teoria era el final de la marxa..... però no.
Els rumors que havien anat corrent al llarg dels darrers kms, sobretot desprès que una noia al darrer avituallament ens digues que ens faltaven 17 kms encara, sobre l'error de kilòmetres del rutòmetre eren certs. Encara hauríem de fer-ne 5 més, amb la pujada final a Falset inclosa.
Ens fan baixar inicialment per camí, pedregós i amb alguna regatera amagada amb pedra solta. Jo vaig darrera dels 4, la velocitat és bona, i veig com, just davant meu, Jordi es fica de ple a dins d'una d'aquestes regueres plenes de pedra i la bici li marxa lateralment fent-lo caure.
Al veure la caiguda m'espero que s'hagi fet realment mal, almenys el suficient com per no poder continuar pedalant. Per sort solament té rascades i un cop a l'espatlla que, tot i que li fa mal, no li impedeix de seguir els pocs kilòmetres que ens faltaven.
Finalment fem la darrera pujadeta, res a veure amb les anteriors, la que ens porta a Falset.
Amb l'alegria encara ens dona per fer una Rush final, com si les cames encara no n'haguessin tingut prou, abans de donar als darrers metres del recorregut que eren fals pla descendent.
Entrem a meta quan el crono marcava 7 hores 50' ( una hora més del que esperàvem fer en el pitjor dels casos), sabedors que havíem portat el ritme més alt possible per nosaltres. Cansats, molt cansats, però encara més satisfets.
 |
| Desnivell i kilòmetres reals de la marxa |
 |
| El perfil que hagués hagut de facilitar la organització |
Bona ruta, molt bona curtida, amb molt bona organització.
Molt recomanable a tothom que tingui un nivell de forma acceptable, si no seràs un dels més de 500 que van acabar pujant a furgonetes.
 |
| La cara de l'arribada |
Si podem l'any vinent repetirem, i més ara que ja sabem el que hi ha.
Salut!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada