Tri la Mina 2016

Tornen a venir les curses que tinc marcades al calendari i us torno a donar la tabarra amb sensacions i cabòries.

Ja feia un mes que no em ficava davant de la pantalla per escriure res i ara en tenia ganes.

Aquest cop he anat a fer el Triatló de Mequinensa, Tri la Mina, que aquest any agafava el campionat d'Espanya per autonomies, tant femení com masculí.
Evidentment que les maquinetes que disputaven el títol espanyol no corrien amb nosaltres, ells ho feien; les noies a les 17:00 i els nois a les 19:00. A nosaltres ens van reservar hora a les 15:00, això implica sortir a córrer a la fresca de les 16:00..... però "sarna con gusto no pica".

Aquesta prova me l'he agafat sense pressió, com si fos un entrenament per a l'olímpic de Tarragona que em toca d'aquí a dues setmanes. Tot i això el tram de natació he de reconèixer que sempre em fica molt nerviós, encara que sigui curt (750 m.) sempre hi tinc alguna estona de males sensacions.

De Seròs hi anaven també Guerau i Natàlia. Amb Guerau ens pelem les patates al mateix nivell, Natàlia ja va per sobre..... sempre agafa caixó o almenys el rasca.

El fet d'anar-hi sense objectius ni pressió, no dic que no anés a FULL GAS sinó que m'era una mica igual els temps avui, crec que em va bé perquè descanso més i no m'agarroto tant. Avui he arribat a Mequinensa a les 14:00, solament a una hora d'iniciar la cursa.

Recullo dorsal amb les enganxines per la bici i el casc, casquet de bany i samarreta conmemorativa i vaig al cotxe a preparar-ho tot:

- Bossa de boxes amb; tovallola per netejar els peus al sortir de l'aigua, l'Okole per si fa falta a última hora, sabatilles de cursa, sabates de bici i botellins ( avui els he deixat al congelador tota la nit per veure si me'ls puc beure fresquets quan pedali).
- O'kole a les zones de possible roçadura.
-Dorsal al porta dorsal i ficat a la cintura.
-Casc i gafes ficades.

Després de tastar l'aigua.

-Vestit de triatló enfundat
-Gafes de natació i taps de les orelles dins del casquet de bany i a la mà.

Passo el control de boxes a les 14:40, amb temps just per ordenar el meu lloc i tirar-me a l'aigua per comprovar que està tan bruta com sembla des de fora i que, efectivament, és impossible que ens deixin portar neoprè per poca temperatura.

A darrera hora canvien l'ordre de sortida, que inicialment començaven primer les noies i 3' més tard nosaltres, i ens fan ficar a l'aigua per esperar la botzina de sortida.

Passen els minuts i ens segueixen tenint allà, en remull, com si fóssim cigrons la nit abans de fer l'olla. Resulta que encara no tenien confirmat el tall de la carretera de la Granja d'Escarp a Mequinensa....... - Pues espera a que t'ho confirmen antes de fotre-mos a l'aigua que, prou quem coste de normal, no cal quem fiqueu cansat antes d'arrencar COLLONS!!

Sona la botzina i s'inicia el moviment de braços i cames.
Som pocs triatletes i m'ho prenc amb calma, portant el ritme espaiat que faig anar quan entreno. Al començament tot va bé, respiro bé no hi ha cops i no m'engoixo.
El primer punt crític del tram d'aigua és el viratge a la boia, hem anat nadant agafant molta amplada de riu i ara s'ha de formar un embut per girar sí o sí.
Faig el gir amb compte intentant no perdre molta velocitat i minimitzant els cops, fins ara tot havia estat molt net ( tasca difícil tenint en compte que en aquesta aigua no saps si tens algú a la vora fins que sents la garrotada) però aviat canviaria el tema.
Des del primer tram curt i fins a acabar el segon llarg ha estat un ball de bastons impressionant. Amb les corresponents males sensacions, intentant trobar, sense sort, un ritme tranquil que em deixés respirar sense angoixar-me i mirant d'acabar de la manera més decent possible aquest tram.

Vessant de l'aigua

Avui s'hi ha sumat una mala sensació nova, la de tenir les cames cansades. Nadant no m'havia passat mai i avui sol patia en com començaria amb la
bici i, sobretot, amb Tarragona d'aquí a 15 dies.
Busco pensaments positius, ja hem passat la meitat del recorregut, solament queda un gir i el costat curt de natació per acabar aquesta penitència.
Aconsegueixo sortir de l'aigua ( dic aconsegueixo perquè m'he volgut fer el valent sortint sense l'ajuda dels voluntaris i més que una sortida he fet un vessament fora de l'aigua) i transicionar per primera vegada. El temps ha estat molt bò 13:13 al meu crono ( 1:47 els 100 m) però m'obliga a fer una transició lenta.

La T1 me l'he de prendre amb calma perquè vaig massa ofegat per poder córrer.
Neteja de peus, em fico les gafes ( a les triatlons me les fico per sota del casc per a que no em caiguin a la segona transició quan em trec el casc - ja m'ha passat massa vegades-), el casc, les sabates, el dorsal, em fico una barreta a la boca per anar rosegant quan pugui i arrenco a córrer amb la bici al costat fins al final de boxes.

Amb pulsacions altres costa de mastegar el que sigui..... les barretes energètiques també. Desprès d'una temptativa d'ofegament per inanició de barreta energètica de xocolata, al mirar de seguir la roda del grup de 3 que porto davant, intento fer passar el mòç amb l'aigua que portava ben geladeta del congelador de casa....... però encara estava gelada, la botella solament s'afonava un dit per banda.
No passa res, és un mal menor, ja aniré bevent.
Amb les cames cansades des de la natació m'aferro al grup de 4 que anem. Dono un relleu llarg fins agafar 3 unitats més per poder fer un grup més fort i descansar una mica abans d'encarar la pujada a la mina. El que no sé és que Guerau També s'havia afegit al grup per darrere.
Inicia l'ascens i cadascú fa la guerra pel seu compte. Alguns comencen massa forts i al final acaben perdent-hi més encara. Jo porto una intensitat alta i poca velocitat, no puc exprimir-me més, solament espero el descanset que hi ha a la meitat, més o menys, per veure com reaccionen les cames.
Fem el descans i desprès la pendent suavitza una mica. Sembla que les cames recuperen una mica de gas i agafo més ritme, a veure si a la baixada puc agafar el tren que anava davant nostre a l'anada..... però no puc, al contrari, una corba a dretes em fa fer un recte, i els 20 metres que perdo amb els del davant em costaran bona part de la tornada fins a la rotonda del P&G de recuperar.
Quan enllaço de nou amb el grupet em disposo a ser generós i estirar una mica, val més fer-ho ara i poder descansar el darrer quilòmetre.

acabant el tram de bici com un pro

Guerau torna a contactar amb nosaltres desprès del gir a la cimentera i entrem junts a l'àrea de Boxes. 38:10 per recórrer els 20 kms.

T2 ràpida, solament cal canviar les bambes i el casc per la gorra.

Encaro l'últim sector junt amb Guerau, a Natàlia l'he vist quan començava a baixar la mina per tant suposo que anirà amb uns temps iguals o millors que els meus.
Durant 200 metres el ritme és alt, segurament massa, Guerau porta molt més bon ritme que la darrera vegada que vam coincidir però aviat ha d'afluixar. Jo em fico en velocitat de creuer, la més alta que sé que puc mantenir sense morir en l'intent. Realment ho faig per sensacions però em surt clavada a 4:12 i ja m'està bé. Per les referències que agafo al voltejar Guerau es va quedant una mica, a més el pobre s'ha confós a la primera volta i s'ha ficat cap a meta amb la conseqüent volta i canvi de ritme, i Natàlia també, desprès em confirma que no ha anat bé al sector a peu.
La calor de les 16:00 no permeten massa alegries, encara que hi hagi unes dutxes per refresca-nos durant el recorregut, i solament miro de mantenir les sensacions. Quan el rellotge em marca l'últim quilòmetre intento fer un canvi de ritme per rascar algun lloc (3:57) i entro a meta parant el crono en 1h 14', 20:30 en el sector de cursa a peu.

Suat i fos vaig a arrasar al post cursa per reposar una mica de líquids i hidrats.

Al final el temps han estat prou bons tots, possiblement la bici hauria hagut d'estar millor però les cames mai havien sortit tan malament com avui de la natació ( crec que tampoc havia portat un ritme tan alt nadant i suposo que una cosa porta l'altra) i el fet de fer 2 kms de pujada baixen la mitjana també.

Ara a seguir entrenant per mirar de mantenir les velocitats quan faci el doble de distància de Tarragona. De moment aquesta nit sopar a la fresca i demà segurament descans total.

PD: Diumenge a Mequinensa fan el Triatló Kids on participen els meus nebots Aleix i Damià i uns amics seus Pau i Pere. A veure si tenen un bon inici.

Salut!