Amb la motivació d'haver fet 24 Kms corrent la darrera setmana que vaig entrenar running, el dijous 19 de setembre vaig voler provar a veure si podia anar a fer la marxa d'Almatret....... FRACÀS nº 1.
Veient que la forma física ja no és la mateixa que fa tres setmanes i tenint que començar a monitoritzar activitats la setmana vinent, avui he decidit de tornar a córrer per iniciar una mena de pretemporada....... FRACÀS nº 2.
FRACÀS nº 1. Diumenge 22 de setembre feien la 2na cursa de muntanya a Almatret. Em feia molta gràcia d'anar-hi i sabia que tres setmanes abans hagués set capaç d'acabar-la. Però ara, amb 5 Kg més i una davallada forta d'entrenaments i un augment fort d'excessos de menjar i beure, no ho tenia tan clar.
Per això el dijous 19 vaig decidir d'anar a provar fent la ruta que tinc per Montllobé. Són 21 Kms amb una mica de desnivell, si la podia acabar m'armaria de valor i m'apuntaria a Almatret a fer els 24 Kms.
Inicio la sortida pujant per la costa del cementiri i desprès, enlloc d'anar pel camí Tamarit com feia sempre, segueixo pujant per anar a la plana de Prudenci. Crec que és el millor que puc fer ja que a Almatret són pujabaixes llargs i continus.
Quan acabo aquest tram em noto molt malament, respiració massa forçada, les cames pesades i el cap desmoralitzat. Faig un treball psicològic i segueixo corrent esperant que a la baixada recuperi i al continuar la ruta el cos es posi a lloc i pugui acabar fent els 21 Kms.
La baixada se'm fa pesada, no m'havia passat mai, per molt trencada que estés i amb pedres que s'han de salvar sempre les he trobat divertides i entretingudes.
Segueixo amb un fals pla ascendent que m'acaba de trencar i quan arribo al creuament de camins per anar cap a Montllobé o cap a Seròs les cames s'encaminen soles de retorn a casa.
Amb la moral per terra he d'esforçar-me per acabar el que em queda per fer 9.000 metres sense caminar en cap moment.
FRACÀS nº 2. El fi de setmana ha estat en blanc perquè hem veremat la vinya del padrinet. Al principi de setmana, entre l'inici de la feina, visites a la pediatra i altres, m'ha estat impossible de fer res.
Per fi avui que la Paula ja ha tornat a l'escola bressol he disposat de temps per sortir a córrer.
Pensant amb la mala experiència de dijous passat he decidit d'anar a fer una ruta plana i curta, la de 9Km que va fins a la carretera d'Aitona a l'altura de la cova del pare Palau. A més intentant fer una mica de pretemporada ho volia fer a ritme suau, res de 4:30 o 4:40.
Solament començar ja he vist que no em notava còmode amb el ritme que portava però m'he esperat a fer el primer quilòmetre per saber la velocitat a la que anava abans de fer res...... 5: 35. -El ritme està bé, més lent que això és començar massa lent. continuo corrent igual.
Al arribar al troç d'asfalt que dóna a la carretera sento com el bessó dret se m'està carregant, tres cicles de passes més i el noto més carregat, tres cicles més i..... CONTRACTURA!. No pot ser, això em passava fa dues temporades quan anava a ritmes alts però avui..... corrent a 5:30? perquè?
He hagut de donar mitja volta i tornar mig coixejant fins a casa, a perill de no arribar a temps de recollir a la nena de l'escola.
Divendres espero poder pedalar i que no em passi res més......... estic decebut, pensava que aquests dies anirien bé per descansar les cames i he vist que no.
Ja us aniré contant.
Salut!
Amunt la moral!!! Ves a nadar i relaxa les cames!!
ResponEliminaHo faré, però de moment dimarts començo amb corssfit, G.A.C. i Spinning.
ResponEliminaJa m'esplicaràs com relaxo.