I marxa BTT Canet lo Roig, màster en geologia.

Diumenge 15 de setembre, feia 4 dies que tenia la Occam al balcó de l'aparthotel de Penyíscola esperant a que Aleix em digués per anar a fer una ruta. Havent parlat i debatut sobre el què i el què no podíem fer finalment, dissabte per la tarda, ens vam decidir per anar a pedalar a Canet lo Roig.



Feien la primera marxa BTT de la localitat i la majoria del grup amb el que pedala Aleix per Benicarló hi anava.

- Pedalaràs pel Maestrat!!

A les 7:15 em passa a recollir per Penyíscola. Jo m'havia endrapat el pícnic que m'havien preparat a l'Hotel ( em va recordar al dia de la triatló de Tarragona) consistent en dos entrepans de bimbo amb pernil dolç i formatge, un minimini entrepà amb xoriç, un iogurt i dues peces de fruita. Era més del que acostumo a esmorzar, però els 15 dies que portava de vacances, i sobretot els 5 per l'hotel en bufet lliure, havien acostumat l'estomac a menjar encara que no tingués gana....... 5 Kg de més en són testimoni.

Passem per Benicarló on havíem quedat amb un company d'Aleix que sabia una drecera per arribar abans i ens passem 20 minuts de cotxe conversant sobre temes banals...... l'estat físic de cadascú, els habitants de Benicarló, l'activitat principal del territori, les oliveres centenàries,.....

En arribar a lloc solament es veuen mallots vermells del Club BTT la Moleta, - Hi deuen ser tots!. Al començament toquen les presentacions, espero que em disculpin per no recordar-me del nom de la majoria però sóc dolentíssim pels noms jo, fotos de rigor i cap a la sortida.

Solament som 130 ciclistes, 4 dones, els que anem a fer la marxa.
Avui vaig decidit a prendre-m'ho amb calma, per això el fet de començar l'últim de tots no em fica nerviós.

Comencem donant una volta controlada pel poble, que aprofito per guanyar alguna posició, i al segon pas per meta comença el desgavell.

Venia avisat que, tret de 3 o 4, els integrants de la Moleta tenen "piques" entre ells per veure qui arriba primer, però no pensava que comencessin tan forts. Fins que no portem 5 minuts bons de marxa no diviso al grupet on anava l'Aleix. Just en aquest moment comença la pujada, havia tingut temps de mirar el perfil i el principi és tot pujada ( més o menys una tercera part del recorregut) i desprès va fent pujabaixes amb tendència descendent tota l'estona.

Vist com estava la cosa decideixo no baixar ritme per veure com estic desprès de tants dies d'excessos i "rien de rien" d'esport......... la resposta és obvia....... MALAMENT.

Comencem a trobar pedres pel camí, hi havia llocs que el pas dels cotxes havien fet dues línies més o menys netes acumulant els cantos a les vores i al mig del trajecte.



El tipus de terreny dificultava el grip a totes les pujades, havies de ficar bé el pes per evitar que la roda patinés i perdre pedalada.

A mesura que abançàvem anàvem trobant diferents tipus de pedres, des de les típiques pedres de fer espones, fins a pedra arenosa, passant per tots els tamanys de pedres de riu i de secà..... un bon bé de Déu de "cantos".

Sobre el km 8 decideixo baixar el ritme, les cames comencen a passar factura i he vingut a disfrutar avui, no voldria haver de plegar ni acabar passant-ho malament. A més espero trobar sendes de baixada i he d'estar fresc per no prendre mal perquè amb aquests "pedrolos" que hi ha vas a perill de xafar quelcom.

Ara sí, Km 12 i comencem a baixar. Ho fem per camí estret, solament hi passa un vehicle de dues rodes per aquí, i amb molta pedra solta. Desprès de l'experiència de Montllobé, el dia que anava amb Mòdol, aquest tipus de baixades em fan respecte i el cap no em deixa baixar a fons, tot i això encara avanço un parell de ciclistes.
Al Km 18,5, sense deixar la tendència descendent, comencem la primera senda de la sortida. Hi havia pedres, evidentment, però l'he trobada divertida.

Just a l'acabar la senda hi havia el primer avituallament; Fruita, isotòniques, aigua, fruits secs,.... estava ben assortida.
Al parar penso que havia vingut a pedalar amb Aleix i porto els primers 20 Kms sol, m'ho agafo amb calma demano si tenen cervesa i m'espero a que arribi la companyia.
Primer passen dos companys de la Moleta que em diuen que Aleix va una mica més endarrere i al cap d'1 minut arriba el meu amfitrió.

A partir d'aquí hem fet tot el recorregut junts, agafant un bon seguit de pujabaixes trencacames que, poc a poc, t'anaven acabant el gas.

Ens quedava un avituallament més i dues sendes. Mentre anàvem fent encara ens ha agafat un altre ciclista de La Moleta ( crec que es diu Juan..... o Jesus).
Ara sí que porto un ritme que em va bé, i Aleix tota l'estona va resant perquè els dos integrants de La Moleta que van davant seu se l'han deixat a la baixada i ara no els podem atrapar. Un parell de cops miro de ficar-me a estirar una mica, per veure si podem agafar-los però vec que Aleix es va quedant poc a poc, per això decideixo de ficar-me al seu costat i anar fent.

Anem passant conversa, comentant diferents trams del recorregut i del tipus de sendes. Les dues darreres són bastant planes i amb pedres cantelludes que fan la delícia dels "llantassos" o, més ben dit, uns "llantassos" de delícia. Nosaltres ens en salvem però hi ha més d'un biker que ha d'abandonar per aquest motiu.

A falta de 4 Kms per acabar divisem el poble - Això ja ho tenim fet!.
Fem més de tres kilòmetres amb un fals pla descendent que ens permet portar bon ritme i finalment ens trobem un mur de 500 metres amb una pendent mitjana del 13-14%. Quan miro a dalt distingeixo dos ciclistes amb equipació vermella de La Moleta, - Mira-te'ls, Aleix aquí els tenim.

Em conec i sé que he de començar suau i anar agafant ritme a mesura que vagi pujant. Ho faig així i em puc permetre el luxe de fer un demarratge quan falten uns 150 metres per arribar a dalt, tot i això no puc agafar a cap dels dos Moletencs.

La ruta ha estat de 40,3 Kms amb uns 800 metres de desnivell positiu. Nosaltres, Aleix i jo, l'hem fet en 2 hores 29 minuts (uns 18 Kms/h) el que no està gens malament.

Ara a veure per quan la pròxima.

Salut!