Retrobament dels tristos i sortida per sendes.

Diferents motius han fet que estem una bona colla de dies sense sortir plegats els "tres tristos bikers", els meus entrenaments de l'estiu amb la flaca, l'augment de paternitat i la posta a punt de la muntura de Jordi, i per part de Sejo........ no sé..... suposo que ell haurà anat sortint cada setmana.

El fet és que avui per fi hem tornat a coincidir amb una bona sortida. Jordi al·legava que feia 3 setmanes que no rodava, Sejo que estava en baixa forma perquè encara no havia començat a entrenar. I jo, confiat de mi, empassant-m'ho tot.

Aquest matí, poc abans de marxar, encara se'ns ha unit un altre biker, Enric de Massalcoreig que deia no tenir-les totes de venir si havíem de fer massa sendes, però que ha aguantat el tipus molt bé.

Hem començat a rodar a les 8:05, amb els 5' de demora normals per esperar al Sejo, en direcció a les sendes i trialeres del terme de Llardecans. Així evitàvem ficar-nos per la zona on s'havien vist els gossos assilvestrats.

Els primers kilòmetres són per pista i el ritme, tot i que havia de ser al tran tran, agafa una mitjana de 18 Kms/h fins arribar a la primera sendeta ( s'ha de tenir en compte que la tendència de tot aquest tram de 12kms és de pujada). Suposo que les ganes de veure com estaven les coses, i els nivells, entre nosaltres ens han fet anar estirant cada cop una mica més i inclús provar algun demarratge a les pujades.

El terreny, deixant de banda els tolls d'aigua que hem anat trobant per les pistes i que es podien esquivar sense problema, estava en molt bones condicions; gens de pols i molt bon grip.
Totes les sendes que hem fet estaven toves però amb bones condicions per a la tracció de les rodes.

La primera senda que hem fet és curta, dreta, fàcil i ràpida. Perfecta per començar a notar les sensacions, feeling i flow, del dia i així saber com encarar la resta que faríem.
Jo m'he trobat molt bé, tenia ganes de fer sendes i el canviar de la zona habitual de pedal encara em motivava més.

Tornem a ficar-nos en pista, però per fer 1000 m encara no, i ens endinsem de nou en una senda. Aquest cop és més llarga, també més planera però amb més viratges i algun que altre escaló, canvi de rasant i/o salt. Són gairebé 3kms solament interromputs per un pas per bancal i una remuntada, per senda també, amb la bici a coll per salvar una pedra. Per mi més divertida que la anterior perquè et permet de donar una mica de pedals i has de fer alguna remuntada curta que t'obliga a ficar-te bé sobre la bici per poder pujar-la, per no parlar dels canvis de pes i els salts....... primera "xalada" bona de la jornada.

Pistegem de nou, aquest cop a ritme més portador, així podem parlar de com ha anat la baixada, durant uns 4 o 5 kms. La pista és la que porta a Llardecans i està asfalcimentada, es pot rodar molt bé.
Al poc, no massa més de 2 Kms, deixem l'asfalt per agafar camí en pujada de nou. Rodem un bon troç fins decidir parar a menjar alguna cosa abans d'iniciar la següent trialera. Aquesta vegada hem estat uns 7 Kms de transició per pista i camí, però la mitjana ha baixat molt; 21 Kms en 90', 14 Kms/h de mitjana, però us puc assegurar que no trobàvem a faltar portar un ritme més alt.

Amb les reserves recuperades iniciem la següent senda-trialera. Cada cop tenen més pujades i més complicades i cada cop tenen més tram de pedal, i pedalar per senda implica portar les rpm altes i els bpm igual. Tot això comporta un esgotament muscular important en poc temps. Però l'adrenalina segregada fa que no te n'adonis fins a la següent vegada que has de ficar xixa.

Els 2 kms de senda ens deixen a l'inici d'un camí que, en pocs metres, ens torna a fer pujar fins a trobar la penúltima senda del dia. Com que han anat totes tan juntes sem barreges les sensacions i emocions, però diria que ha estat una de les millors ( sense despreciar les altres). Desnivell just per poder agafar inèrcia i pedalar poc sumat a algun punt més complicat amb opció de salt i algun wallride ben portat.

Més pista asfaltada i camí per tornar a agafar desnivell i fer la darrera del matí. Una senda que jo no havia fet mai, 3 kms de puja baixes continus amb algun tram complicat per regalls. Solament els últims 300 metres et dóna treva i deixa que puguis baixar seguit. MORT O REMORT no hi ha cap altra forma d'acabar aquesta traçada. Us puc assegurar que cap dels 4 que hem sortit avui ha acabat de rosetes desprès de tanta senda i tan poc desnivell.

Ara ens quedava més camí fins arribar a Seròs de nou. Fins aquí havíem fet 32 Kms i 600 m de desnivell, amb 12 kms i no massa pujades més estaríem a casa, el problema, com sempre, era el temps.
Tan bon punt hem agafat camí han vingut els índis i, si no hagués estat per la punxada d'Enric al passar per davant de la "Canadenca" (una punxada a meitat de curva amb grava solta que l'ha portat a frenar al marge del bancal), encara hauríem arribat a casa a una hora prou prudencial.

En resum una sortida amb kilometratge normal (44 kms) i poc desnivell ( 610m), però amb les cames amb una sensació d'haver fet molt més i molt, molt, molt satisfet de la qualitat de la sortida. Avui he disfrutat com un crio. Cada cop tinc més clar per a què vull la BTT i per a que la Flaca.

PD: Molt bon matí i molt bona companyia nois, a tornar-hi el més aviat possible.

Salut!