BTT al costat de casa

Dijous  i divendres de descans perquè la sessió de dimecres va deixar tocades més  d'una part del meu cos.

Avui dissabte però, ja tenia ganes de tornar a agafar la bici perquè així diumenge em permetria poder anar a córrer un altre cop amb Pat.

La companyia amb la què anar aviat va estar decidida, JX no té problema a acompanyar-me mai i d'aquesta manera ja no em preocupo en pensar una ruta.

A les 7:15 ja estàvem en moviment, la meteorologia ens permetia anar amb segona pell, maneguetes i un paravents. Això és molt d'agraïr quan surts a fer esport en aquestes dates, sobretot quan toca pujar costa.

Iniciem el recorregut anant per la vora del riu en direcció a la Granja d'Escarp, aquest cop faríem gairebé tot el recorregut dins d'aquest territori, per iniciar el primer ascens per la pujada asfaltada que ens deixa als plans de la Granja.

Primeres sensacions positives sobre el meu estat, sento com les cames tornen a estar en plenes facultats quan arribo dalt de la pujada sense haver hagut de canviar el plat gran de la bici.

I seguim avançant per camins amples, amb tendencia ascendent, que poc a poc fan pujar l'altimetria fins endinsar-nos en una senda, que jo encara no havia fet mai, quan tot just portàvem 11 Kms. A partir d'ara poc camí tornaríem a tocar.
Enllacem, seguint sendejant amb el seu conseqüent ascens gairebé continu, amb un tram que es va fer per la Granjolina 2013 i que dóna al mas de l'Hereu. Amb molta més part de pujada que de baixada continuem monotonitzant la sortida pujant per anar a buscar la plana cassaca.

Som testimonis de com les màquines han treballat per aquests antics camins i els han deixat plans, amples i sense gràcia per la practica de la btt però, simulant no estar afectats per aquests fets, seguim pedalant a bon ritme fins arribar a la punta del turonet i iniciar la senda-trialera de la nova granjolina.
La fem tota sencera, el descens és molt ràpid i curt i tot el planeig següent ens deixa just al punt d'iniciar una pujada nova per la Belladona. Torno a ficar a prova les cames. Plat tota l'estona, avui tampoc he hagut d'engegar el molinet en tot el que portem de matí, i en breu arribem a la part més alta de la ruta.
Recorrem la serra Picarda buscant la trialera de Sant Jaume per, aquest cop sí, fer una baixada mantinguda i que ens deixaria un altre cop gairebé a nivell del riu. Això implica tornar a pujar de nou si volíem acabar fent el Pollansky abans d'anar a casa.

Camins estrets, sendes, pujades en revolts que fan ficar tots els ronyons a cada pedalada, algun regall que t'afina l'equilibri o fica a prova la destresa a l'hora de descalar a l'últim moment, baixades curtes i trencades,.... i la cara cada cop amb una rialla més gran, i les cames cada cop amb un puntet menys de gas.

Fins que al final anem a petar a l'inici de l'Angibós.

Aquí el riure s'acaba i el gas es regula egoistament per poder arribar dalt podent estar orgullós de no haver ficat el peu a terra.
Automàticament s'engrana el plat petit de la bici i lentament anem pujant els 4 kms que ens resten per tornar a arribar dalt de la serra picarda.
Poques paraules i uns 15 minuts més tard tornem a planejar buscant el Pollansky que avui donaria punt i final a la sortida.

L'última baixada la faig amb poca destresa, seguint roda de JX que lentament em va marxant i no puc agafar-lo perquè la montura està molt nerviosa del tren del darrera. Quan arribem a la pista comprovo com la roda del darrera, suposo que al escalfar-se, ha anat guanyant pressió i per tant deuria ser la culpable de les males sensacions baixant.

Ara sí, camí de nou per arribar a casa amb 46,5 Kms, 1050 metres de desnivell i 4 hores de temps total de sortida.

Salut!

I final.

Sessió final de running de l'estiu.

Per acabar com toca avui hem fet la course navette i els exercicis cindy.

La sessió no ha durat més de 40 minuts però ja n'hi ha hagut prou.

Els resultats de la course han estat més baixos que els de l'inici de les sessions degut als exercicis compensatoris de dilluns que van treballar molt els quàdriceps. En definitiva uns 7, 8,9 o fins a 10 minuts de cursa progressiva i desprès cindy.

20 minuts sense parar fent 5 abdominals, 10 flexions i 15 sentadilles amb salt ininterrompudament.

Realment ha estat una classe dura però ha servit per preparar el cos per anar a fer la cerveseta de despedida.

Fins el juny següent.

Salut!

Pedalant per secarrals.

Estem al final de l'estiu i les pluges de la primavera passada ja gairebé no es noten al paisatge, bé es noten pel tamany dels cards i les herbes, però no per la verdor ja que les herbes estan seques.

Ruta pistera amb el cunyao, aprofitant que ell encara és de vacances i que jo plego a les 8:30, amb sortida a les 8:45.

Molt poca senda i trialera, de fet no n'hem fet gens, ha estat gairebé com una sortida amb la bici de carretera perquè hem portat un pedaleig molt constant i un ritme força bo. A més jo m'he trobat molt bé sense haver de tocar el plat en tota la sortida.

Hem anat de Seròs cap a Sarroca de Lleida fent un continu puja-baixa però sempre amb tendència a pujar. Mirant el mapa la ruta ha estat molt recta, per això hi hem arribat solament en 19 Km i una hora gairebé justa de temps ( la mitjana de la velocitat és fàcil de treure).

Sense parar, solament ho hem fet al entrar al poble on un parell de gossos ens han donat la benvinguda a ran de pedal i, per més que el seu cuidador els cridava, no tenien ganes de deixar-nos anar tranquils. Fent una paradeta, per evitar cap incident i deixar que els testicles tornessin a lloc, hem continuat per camins ( que em costaria de tornar a fer, simplement em deixava guiar com sempre que vaig amb JX) fins a Torrebesses on hem fet una altra parada, aquest cop per menjar una mica i baixar de la bici. 5.500 metres més en 22 minuts, per tant seguíem amb el mateix ritme.

 Ara tocava iniciar el retorn a casa intentant de repetir el mínim de camins possibles, per evitar retrobar-nos amb els dos amics canins a Sarroca i per fer més amena la sortida.
Evidentment per Josep Xavier no ha estat difícil trobar alternatives a l'anada, crec que aquests camins els té tots dins de la seva memòria Ram, mentre anàvem ciclant m'anava dient - si anem per aquest camí puges fins a noseon i dones a nosequè, si tirem una mica més ens saltem això, si giréssim per aquí faríem cap a ..... I jo, com sempre, vaig assentint intentant de memoritzar camins, llocs i noms que sé que al cap de dos dies no seran més que un record borrós i obnubilat al meu cap.

Bé al que anàvem, amb 24 Km i mig començàvem la tornada, havíem de fer la pujada amb més pendent del dia i desprès gairebé tot era amb tendència descendent i per tant molt més còmode que l'anada.
3 Kms i 120 metres desprès estàvem ja al punt més alt del recorregut, ara a deixar-nos anar i tornar cap a casa.

En total han sortit 46.500 metres i uns 700 metres de desnivell en 2 hores i mitja, la ruta ha estat bé i m'he trobat molt bé, i més tenint en compte l'entrenament d'ahir on vam treballar les cames fent series d'squats.

Demà fem la darrera sessió de running, bastant dureta, ja veurem com responen les potetes.

Salut!

Avui costes

Entrem a la darrera setmana de classes de running i avui tocava fer costes.

Tres costes anant progressant de menys a més llarga. El recorregut ha estat pels voltants de Seròs, fent els trams d'enllaç entre les costes a trot suau i treballant durant tota la pujada.

Han sortit 6.000 metres en total en 38 minuts.

Per acabar hem fet un circuït de treball compensatori que m'ha deixat tant les cames com la part superior del cos cansats.

Demà pedalo de nou amb la BTT.

Salut!

Una companyia de luxe.

He estat des de dimecres sense fer cap tipus d'entrenament, en part per anar ficant-m'hi poc a poc, en part per falta de ganes i en part per falta de temps.
Al principi de la setmana tenia intenció de fer el que he fet però fent natació divendres, el problema ha estat que torno a tenir l'espatlla dolorida i no he volgut donar-li més estrès.

Avui he tornat a sortir i amb companyia de luxe.... He anat a córrer una estona amb Pat.
Ja fa dies que ha començat a iniciar-se en la cursa contínua i poc a poc va fent progressos, però ara feia dues setmanes que estava parada i hem anat a provar com li havien sentat aquest dies.

Hem aconseguit fer 6.000 metres en 44 minuts. 5.100 han estat corrent i els altres 900 caminant ràpid. No està malament, ara a veure si s'acaba de convèncer que pot fer més i va passant dels 5.000 sense canviar el ritme.

Tot i que per mi ha estat un entrenament regeneratiu n'he sortit molt reconfortat de veure com Pat va entrant en aquest "mundillo".

Vinga atleta que ja li agafes el gust.

Salut!

Series de running

Les classes de running d'estiu estan arribant a la seva fi i cada cop les sessions són més llargues i exigents.

Avui hem fet 4 series de 1.000 metres fent uns 20 minuts d'escalfament i 20 més de tornada a la calma. En total ens han sortit 1 hora i 2 minuts per fer 11.600 metres.

El ritme mig no ha estat alt però s'ha de tenir en compte que hem estat molt més temps trotant per escalfar, recuperar o tornar les pulsacions a lloc que no corrent. La mitjana ha estat de 5:20, però les series m'han sortit a 3:58 ( no és molt bon ritme però ja l'he donat per bo, ara toca començar a millorar de nou).

Els runners que han vingut han fet bona feina, esforçant-se al màxim per poder acabar les 4 series.

A la següent sessió ens toca fer una mica de costes, a veure com ens agafa el cos.

Salut!

Com el "Duo Diàmico"

-" El final del verano...
llegó y tu partirás...
Yo no sé....
hasta cuando....
mi amor tu recordarás..."

Amb aquesta cançó volia rebre a Aleix aquest matí abans de marxar a fer la darrera ruta amb BTT de les seves vacances per Seròs, però la boca plena de préssec m'ho ha impedit i desprès ja no he trobat el moment.

Avui era l'últim dia que Aleix podia sortir amb bici abans de tornar a Benicarló i havíem quedat per pedalar una estona. Ni podia ni volia dir-li que no perquè aquest estiu l'he tingut una mica abandonat pels entrenaments de la triatló i assumptes varis.

La ruta, en principi, l'havia pensat ell. I dic en principi perquè al final hem fet una ruta totalment diferent.

Hem començat pujant per la costa de sebassa i pel tancat del Penyo per evitar els gossos del Picado. Desprès de planejar fins al magatzem del Teixidó hem hagut "d'abortar" la intenció d'anar a fer la trialera del bobalar perquè un parell de gossos més ens han tallat el pas i, per evitar ensurts, hem decidit de canviar de direcció.

Granja de Ramonet, Aluminsa, hem fet la baixada de darrera d'Aluminsa que ara esta més esbarrancada i plena de pedres i hem anat a buscar el camí del mas de Maneta per seguir-lo fins arribar a la pista de la Granja a Maials. Tot això parlant però sense entretenir-nos gaire.

Hem anat fins al refugi dels caçadors pujant per la senda de la zona sinistre, allí hem trobat al meu pare i a Ramon Roca que barnissaven les portes i finestres. Els hem donat i ens han donat una mica de conversa i hem continuat anant a buscar el bosquet, el mas de la Monja i la senda del Boc fins arribar al camí de les mines ( aquest ha estat l'únic punt en comú de la ruta inicial d'Aleix i la ruta que hem fet).

Un cop al camí hem tornat endarrere fins al refugi de nou, aquest cop hem pujat per les granges del Gili i el corral de Manxò. Més conversa amb Ramon Roca, al pare no l'he vist, i baixada per la senda del darrera del refugi.

Per tornar a evitar els gossos del Picado hem fet una mica de pisat sentit la Granja d'Escarp per tornar pel pla de la Granja fins al camí del riu i ja gas direcció cap a casa.

Ens han sortit 45 Kms en 2 hores 45 minuts ( 2 hores 30 pedalades, hem estat una bona estona de palitraca al refugi) que fa una mitjana de 16 km/h, 18 km/h si descomptem l'estona de xarrera.

Ara a veure quina me'n reserva Aleix per la segona setmana de setembre que baixo a Penyíscola.

Salut!

Tornem a la càrrega.

Enlloc de notar les cames més lleugeres pel descans avui tot el dia que vaig pesat.

No he anat a entrenar perquè a la nit tenia partit de futbol sala i avui podia ser-hi els 50 minuts, però al començar a escalfar m'he notat molt lent, amb poques ganes de fer res. He mirar de forçar una mica a veure si escalfant aquestes sensacions es passaven però no hi ha hagut manera.

He començat el partit cansat, fins que no m'ha tocat el primer canvi ( als 8 minuts de joc) no s'han començat a despertar les cames, la resta del partit ha anat tot millor. Fins als darrers 10 minuts que ens hem quedat sense canvis i hem hagut d'acabar jugant els que érem al camp.

Les cames m'han fet saber que ja no estic per aquests "trotes", hi ha hagut un parell de jugades que gairebé caic de "madur".

Amb aquest partit acabem la nostra participació a la lliga d'estiu de futbol sala, ara ja no em caldrà patir per tenir les cames carregades durant els entrenaments de running per culpa de la pilota.

Salut!

Setmana de relax

Havent acabat la triatló de Tarragona he enfilat la setmana següent amb el pont de la Mare de Déu d'agost amb la intenció de fer una parada, perquè tenia ganes d'estar més temps per casa i perquè la setmana ho permetia.

Dijous per la tarda - nit vam marxar cap a Llavorsí on ens esperaven Josep i Laura amb els dos petits per passar un parell de dies de càmping i desconexió total de les rutines diàries.


Menjar i descansar, aquesta ha estat la filosofia de tots els dies de festa. Començant per l'aniversari de la Mariona dimecres, passant pel dinar de dijous celebrant Santa Maria, les diverses menjades abundants de dijous, divendres i dissabte per la muntanya, la festa Hawaiana a la piscina de Lulos dissabte per la nit i el dinar de pollastre a l'ast de diumenge, tot han estat excessos que, sumat a la falta d'exercici (solament una sortida curta a estirar les cames amb Bolado per Llavorsí) m'han fet guanyar 3 Kg...... és el que passa quan et passes.

Divendres pel matí, per compensar una mica les menjades mentades anteriorment, vam sortir a córrer una estona amb Bolado. La intenció era anar des del càmping de Llavorsí, on erem acampant, seguint la senda de la vora del riu que va fins a Tírvia. Si podíem arribaríem fins al poble de Tírvia, i si no.... doncs on ens quedéssim.

Amb poc esmorzar a l'estómac per no dificultar l'esforç i no perdre temps vam començar a córrer. La senda estava una mica bruta per les vores i, degut al clima que fa en aquesta zona, humida. La temperatura era ideal, ni fred ni calor, perfecte per córrer una bona estona.

La problemàtica la vam tenir amb el tipus de relleu, de Llavorsí a Tírvia hi ha molta pujada amb escalons de pedres que et fan canviar la passa i la forma de córrer, l'esforç diferent va carregar les lumbars de Josep que, quan portàvem 3.500 metres va dir prou i vam tornar endarrera.

Durant la baixada el mal es va anar passant i en arribar al càmping hagués tornat a córrer un altre cop, però aleshores ja èrem a "casa".

Encara vam fer 7.000 metres en 40 minuts i uns 150 metres de desnivell, el suficient per cremar els xuletons de la nit anterior.

Salut!