Dijous per la tarda - nit vam marxar cap a Llavorsí on ens esperaven Josep i Laura amb els dos petits per passar un parell de dies de càmping i desconexió total de les rutines diàries.
Menjar i descansar, aquesta ha estat la filosofia de tots els dies de festa. Començant per l'aniversari de la Mariona dimecres, passant pel dinar de dijous celebrant Santa Maria, les diverses menjades abundants de dijous, divendres i dissabte per la muntanya, la festa Hawaiana a la piscina de Lulos dissabte per la nit i el dinar de pollastre a l'ast de diumenge, tot han estat excessos que, sumat a la falta d'exercici (solament una sortida curta a estirar les cames amb Bolado per Llavorsí) m'han fet guanyar 3 Kg...... és el que passa quan et passes.
Divendres pel matí, per compensar una mica les menjades mentades anteriorment, vam sortir a córrer una estona amb Bolado. La intenció era anar des del càmping de Llavorsí, on erem acampant, seguint la senda de la vora del riu que va fins a Tírvia. Si podíem arribaríem fins al poble de Tírvia, i si no.... doncs on ens quedéssim.
Amb poc esmorzar a l'estómac per no dificultar l'esforç i no perdre temps vam començar a córrer. La senda estava una mica bruta per les vores i, degut al clima que fa en aquesta zona, humida. La temperatura era ideal, ni fred ni calor, perfecte per córrer una bona estona.
La problemàtica la vam tenir amb el tipus de relleu, de Llavorsí a Tírvia hi ha molta pujada amb escalons de pedres que et fan canviar la passa i la forma de córrer, l'esforç diferent va carregar les lumbars de Josep que, quan portàvem 3.500 metres va dir prou i vam tornar endarrera.
Durant la baixada el mal es va anar passant i en arribar al càmping hagués tornat a córrer un altre cop, però aleshores ja èrem a "casa".
Encara vam fer 7.000 metres en 40 minuts i uns 150 metres de desnivell, el suficient per cremar els xuletons de la nit anterior.
Salut!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada