Estem al final de l'estiu i les pluges de la primavera passada ja gairebé no es noten al paisatge, bé es noten pel tamany dels cards i les herbes, però no per la verdor ja que les herbes estan seques.
Ruta pistera amb el cunyao, aprofitant que ell encara és de vacances i que jo plego a les 8:30, amb sortida a les 8:45.
Molt poca senda i trialera, de fet no n'hem fet gens, ha estat gairebé com una sortida amb la bici de carretera perquè hem portat un pedaleig molt constant i un ritme força bo. A més jo m'he trobat molt bé sense haver de tocar el plat en tota la sortida.
Hem anat de Seròs cap a Sarroca de Lleida fent un continu puja-baixa però sempre amb tendència a pujar. Mirant el mapa la ruta ha estat molt recta, per això hi hem arribat solament en 19 Km i una hora gairebé justa de temps ( la mitjana de la velocitat és fàcil de treure).
Sense parar, solament ho hem fet al entrar al poble on un parell de gossos ens han donat la benvinguda a ran de pedal i, per més que el seu cuidador els cridava, no tenien ganes de deixar-nos anar tranquils. Fent una paradeta, per evitar cap incident i deixar que els testicles tornessin a lloc, hem continuat per camins ( que em costaria de tornar a fer, simplement em deixava guiar com sempre que vaig amb JX) fins a Torrebesses on hem fet una altra parada, aquest cop per menjar una mica i baixar de la bici. 5.500 metres més en 22 minuts, per tant seguíem amb el mateix ritme.
Ara tocava iniciar el retorn a casa intentant de repetir el mínim de camins possibles, per evitar retrobar-nos amb els dos amics canins a Sarroca i per fer més amena la sortida.
Evidentment per Josep Xavier no ha estat difícil trobar alternatives a l'anada, crec que aquests camins els té tots dins de la seva memòria Ram, mentre anàvem ciclant m'anava dient - si anem per aquest camí puges fins a noseon i dones a nosequè, si tirem una mica més ens saltem això, si giréssim per aquí faríem cap a ..... I jo, com sempre, vaig assentint intentant de memoritzar camins, llocs i noms que sé que al cap de dos dies no seran més que un record borrós i obnubilat al meu cap.
Bé al que anàvem, amb 24 Km i mig començàvem la tornada, havíem de fer la pujada amb més pendent del dia i desprès gairebé tot era amb tendència descendent i per tant molt més còmode que l'anada.
3 Kms i 120 metres desprès estàvem ja al punt més alt del recorregut, ara a deixar-nos anar i tornar cap a casa.
En total han sortit 46.500 metres i uns 700 metres de desnivell en 2 hores i mitja, la ruta ha estat bé i m'he trobat molt bé, i més tenint en compte l'entrenament d'ahir on vam treballar les cames fent series d'squats.
Demà fem la darrera sessió de running, bastant dureta, ja veurem com responen les potetes.
Salut!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada