Diumenge Sense vent i amb companyia.

Tot i les classes de ciclo indoor i les sortides de running d'entre setmana, el dia que espero amb més il·lusió per poder fer activitat física és diumenge. És el dia de la setmana que puc sortir a pedalar per l'exterior i que, amb una mica de sort, ho puc fer amb més gent.

Aquesta setmana ha estat fent vent gairebé cada dia i això em preocupava cada cop més a mesura que s'atançava el fi de setmana i el mal temps no amainava. Per sort avui ens ha fet un matí bo per sortir a pedalar.

Dissabte vam quedar amb Jordi, Sampi, Bolado i Calu per anar avui a soltar les cames amb la BTT pel nostre territori. Per motius varis Calu i Bolado no han pogut venir així que al final ens hem quedat els 3 DPN per anar a fer la ruta.

L'activitat beteteril del poble ha augmentat últimament. Ara ja no som 3 o 4 els "bojos" que sortim cada fi de setmana, per més fred que faci, a donar una volta amb la bici com fa 6 o 7 anys. Ara sempre trobes rodades fresques pels camins i les sendes o et creues amb alguna altra colla de ciclistes que han anat a donar un tomb com tu.

Havíem quedat per començar a pedalar a les 8:30, mitja hora abans ja havia marxat una altra expedició a rutejar per les nostres contrades.
Solament començar, abans d'abandonar els carrers del poble, ens hem trobat amb un parell de ciclistes més que també començaven la marxa en aquell moment. Hem seguit la ruta els tres sols per això.

L'inici de la ruta ha estat tot per pista, arribant fins al desviament que t'acaba de deixar a les antenes de Montmaneu en 75 minuts i havent recorregut gairebé 18 Kms. Fins aquí no hi ha hagut cap incident remarcable tret del fet que Sampi començava a quedar-se una mica si forçàvem una mica a les pujades (hi ha un fet que no entendré mai..... jo em faig un fart de fer classes de ciclo indoor i sortides de running i bici. Desprès resulta que surto els diumenges amb gent que "diu" que no toquen mai la bici, més que els fins de setmana, i no hi ha manera de deixar-los enrere. Aquí hi ha quelcom que falla).

Hem decidit d'anar a fer una trialera que surt de davant de la masia de la Moncloa. Ni Jordi ni Sampi l'havien fet mai i jo solament un cop. El principi està una mica complicat perquè hi ha un regall marcat de les motos de cross i a més la terra està molt solta i es fa difícil de controlar la màquina però a partir d'aquí es molt ciclable i ràpida.
En el primer tram de la senda Jordi ha fet un Crash a l'estil superman. No hem hagut de lamentar danys personals però sí materials, trencament del tornillo que agafa el bloqueig de la suspensió al manillar i estripadeta a la jaqueta paravents.

Quan hem arribat a baix la intenció era d'anar a buscar la trialera que es va fer nova per la pedalada de la Granja d'Escarp però, degut a la caiguda i al trajecte que havíem fet, no ens donava temps. Hem decidit de tornar a remuntar per la cova plana per fer una pujada mantinguda i exigent i així a arribar un altre cop a la base de Montmaneu, aquesta vegada per l'altre costat, i anar a fer la baixada per la senda "Classica".

l'últim tram de la sortida ha estat anar fins al refugi per la part del darrera i tornar a Seròs per camí desviant-nos com sempre per les valletes del conde.

Ens han sortit 48 Kms en 825 m de desnivell positiu.

La sortida ha estat molt bona, el problema és que la setmana vinent segurament em quedaré sense poder fer-la.

Salut!