Sortia a les 9:15 de casa amb la intenció de recórrer la distància de mitja marató si les cames ho aguantaven, i si no...... faria el major temps possible de cursa continua que el cos em permetés. L'únic que tenia clar era que havia de pujar a Montllobé perquè volia fer més desnivell del acostumat.
Començant des de casa per anar a Montllobé és gairebé impepinable arrencar pujant. He anat per la costa Manjona per seguir el camí tamarit i sortir al límit de províncies ( Catalunya i Aragó) per fer la primera rampa del Montllobé per aquell costat.
El terreny estava encara tou, però les Newton han respost bé. El ritme de pujada no ha estat malament, hi ha hagut estones que em sentia conill per la destresa amb la que saltejava els regalls i imperfeccions del terreny, desprès m'ha sortit un conill de veritat a pocs metres i he vist que sóc un motivat ( quan tenia 12 anys en dèiem al·lucinats), no hi ha hagut manera de retallar-li distància. Però com que la moral és l'últim que es perd he pensat - he.... intenta córrer més de 10.000 metres sense parar a veure si ho fas tan alegre.
Just deixar l'afer amb l'Oryctolagus cuniculus venia un descanset d'uns 30 metres i pujada altre cop. Ara sí, ja era dalt de tot de Montllobé però no portava ni 7.000 metres i just passava de la mitja hora des de l'inici..... la volta hauria de ser més llarga.
L'oreografia de la plana d'aquest turó és molt irregular, amb puja- baixes i molta pedra solta, i sempre em fa por poder-me fer una torta. Avui me n'he salvat.
En arribar a la carretera nova de Massalcoreig la decisió era obligada: Massalcoreig, fins a al monestir de la granja per la pista i finalment fins a Seròs per la carretera. Creuant els dits per aguantar aquesta distància perquè en aquell moment em trobava bé, però com m'esgotés a mitja pista de Massalgoreig a la Granja...... la tornada es faria molt pesada.
Les cames anaven soles, el tram era de baixada i ajudava però sabia que físicament estava bé.
A mitja pista, quan portava uns 13 o 14 Kms el turmell dret s'ha començat a queixar, massa asfalt i el que em quedava ho era tot. Però les cames i el cos aguantava bé, no podia deixar que em mengés el cap la molèstia del turmell, ja sabia d'altres vegades que això em passava ( la vida de futbolista i els esquinços mal curats m'han passat factura) però que no tenia importància.
He anat mantenint el ritme sobre els 5:00 min/Km fins que he arribat al cartell de Km 18 perquè sabia que me'n quedaven 5 per arribar a casa i a sobre em quadraven gairebé justos els 21 Kms que volia fer. A partir d'aquí he anat pujant el ritme poc a poc fins arribar a portar-lo de 4:20 al km 19 i 20, durant el 21 he hagut de creuar la carretera i passar per dins del poble i he baixat el ritme.
21.100 metres recorreguts sense caminar en cap moment, les cames han respost molt bé fins als últims kilòmetres que he forçat el ritme i al final es començaven a queixar.
Estic molt content del resultat però una mica recelós per la sobrecàrrega de les articulacions, el pròxim cop segurament m'hi ficaré alguna crema. A més ara ja tinc una ruta per fer la mitja marató..... la faré més cops.
21.100 metres amb 250 metres de desnivell positiu en 1 hora 43 minuts 21 segons ( aquesta és la meva marca a batre a partir d'ara).
http://connect.garmin.com/activity/316135963#.UZu4uVm1OLo.blogger
Salut!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada