7:00 a.m. de diumenge 19 de maig. Aquesta era l'hora escollida per començar la ruta d'aquest fi de setmana. Avui sortíem JX i jo sols perquè teníem comunions i no podíem arribar tard a casa.
La meva il·lusió per avui: anar fins a Llardecans fent un parell de sendes durant l'anada, i de tornada sendejar i trialejar tota l'estona. És una ruta molt divertida que fa molt temps que no faig (és la descrita a l'entrada "BTT d'ors categorie... pura xalera").
Ja fa molts dies que plou intermitent-ment però esperava que el terreny ens permetés fer el recorregut. el problema ha estat que durant la nit passada ha tornat a ploure i ho haurà fet alegrement perquè, mentre pedalàvem per camins principals, anava mirant els bancals i es veien molt tous.
El principi del track ens portava per pistes principals i camins que hauríem de poder fer sense problema, o això era el que ens pensàvem perquè al agafar el tram on estan ficant els tubs de reg nous ho hem trobat tot remogut i aplanat de nou, amb la conseqüent enganxada de fang a les rodes, canvis, cuadre i demés peces de la bici. JX ho ha sortejat ràpid (era un tram de baixada) i no li ha calgut parar fins baix, però jo no he tingut tanta sort.
La resta de la pista, tot i estar tova, no ens ha donat tants problemes però ens ha fet replantejar el recorregut ja que avui no era dia de trialeres.
Pla B: anar fins a Maials, anar a buscar la pista cap al refugi dels caçadors i desprès ja veuríem depenent del temps que tinguéssim.
Els camins que hem anat agafant fins arribar a Maials ens han permès rodar sense haver de parar cap cop a treure el fang del pas de roda ni del desviador, però continuament ens saltaven a la cara i el cos les restes que s'anaven enganxant a les rodes.
Ha estat un recorregut d'anar fent, jo de tant en tant m'anava desfogant perquè m'havia guardat per poder fer bé les trialeres i ara tenia els pistons amb ganes de treballar. JX anava fent, sense portar mal ritme les coses com siguen, però el golut va voler sortir ahir i això es nota.
Un cop hem arribat a Maials ha començat la desfilada de ciclistes per totes bandes. En el tram de carretera que hem agafat fins trencar cap a Almatret un grup de 10 o 12 amb bici de carretera que anaven de Seròs a Maials, durant el tram que hem fet de carretera cap a Almatret fins al camí un grup de 6 o 7 amb BTT que baixaven d'Almatret. Desprès encara ens hem trobat un altre cop aquests beteteros, als Fixiteros o Betepoyes, i quan ja arrivàbem a Seròs un altre grup de 12 o 15 més amb la flaca.
El panorama a aquest costat de la C-45 era diferent al que havíem fet fins ara, el terreny estava humit però molt més dur. Les rodes no s'enganxaven al terra i rodàvem molt més còmode.
Hem enfilat cap a la pujada del refugi dels caçadors on ens hem trobat amb la colla Fixipoyes Btt ( com ja he dit abans) i, desprès de platicar una estoneta sobre l'estat del terreny i la ruta feta per cadascú fins al moment, hem acabat de pujar fins al refugi per baixar per camí un altre cop ( atrevir-nos a fer les baixades per sender hem considerat que seria molt agosarat i corríem un alt risc de tornar a bossar tots els passos de roda).
Baixada ràpida i buscant tots els possibles salts, peralts i pedres possibles per mirar de sossegar la dèria trialera que teníem clar que avui no quedaria satisfeta. Un cop hem estat a la pista, com que teníem temps hem anat pistejant direcció cap a la Granja d'Escarp fins al camí que dóna a la cantera Llucia per tornar a agafar pista, aquest cop la que va de la Granja fins a Seròs, i arribar a casa rodant a bon ritme un altre cop.
Ens han sortit 43 Kms, fent 500 metres de desnivell positiu, en 2 hores 33 minuts. La velocitat mitjana amb el temps total ha estat gairebé de 17 km/h, però la del temps en moviment ha estat per sobre dels 18.
Espero que el temps comenci a canviar i la setmana vinent poder gastar adrenalina fent alguna senda
Salut!
T'entenc perfectament. A Benicarló entre aigua i vent vam estar un mes gairebé sense poder sortir amb normalitat, el mes abans de la Xallenge si no ho recordo malament. Hom n'acaba fins als collons, per dir-ho de forma culta i alhora barruera. Paciència, que tot arribarà
ResponEliminaSembla que a partir de la setmana vinent la cosa canvia.... creuem els dits.
ResponElimina