Alone in the dark

A les 9:15 començava a pedalar sol, bé amb Cleo, desprès de més de 15 dies de tenir-la abandonada.
Les primeres pedalades han estat molt rares, acostumat a anar amb la flaca volia avançar més metres cada volta que li feia donar al pedalier. No m'ha costat massa assumir que " una cosa es una cosa y otra cosa es otra cosa", era o assumir-ho o morir en l'intent.
Al començament del matí semblava que seria ideal perquè estava una mica tapat i no feia tanta calor, però poc a poc s'ha anat enfosquint fins que, entre l'aspecte que tenia el cel i tal i com tenia les cames, he decidit fer una ruta curta i anar a casa aviat.

Les cames les he sentit pesades i cansades des de la primera pujada ( i això que no n'he fet gaires) però esperava que poc a poc, tal i com s'anessin escalfant, les anés sentint millor.
Mentre he anat fent les esponetes de la pujada del Bobalar m'ha retornat la moral però tan bon punt he trobat una lleugera pendent he vist que NO, avui no estava fi.
Canvi de plans i mirar de buscar el màxim de baixades per senda en poc recorregut i desnivell, que al cap i a la fi és el divertit de la BTT. Trialereta del Bobalar, baixada de la basseta de Ramon, pujada al refugi, baixada per la senda del mig del 0 a l'esquerra, mas de l'hereu, esponetes de la vall de Mora i cap a casa.

Les dades de la sortida d'avui: 31.75 Kms, 494 m. de desnivell, 125 minuts (104 en moviment), 130 bpm de mitjana ( 167 bpm màxim) i 1214 Kcal consumides.

Espero que la setmana vinent, que estaré més avituat a aquesta rutina, pugui rendir més dijous amb la BTT. El problema és que entre la tirada de fons amb la bici de carretera de dimarts i les series de dimecres...... els dijous és fàcil que estigui sempre KO.

Per la nit encara he acabat de rebentar les cames, adductors i esquena jugant a futbol sala. No tinc remei.

Salut!