Deixant rastre.

Hoy tenemos chica nueva en la oficina, que se llama bolada y es divina.

M'ha vingut la inspiració i mira..... he trobat adient aquesta cançó modificada.

Retornava Josep de Bolado, primera prova de foc per veure com seguia tenint el "tipo", també ha vingut Dani ( únic representant dels Fixipoyes), Jordi il Cejo. Faltava el Sioux, que no ha pogut convinar-se la feina, i hagués estat una sortida de retrobades en tota regla.

Com en el 80% de sortides que fem pel terreno ens hem encaminat cap a fer sendes a Montmaneu, passant abans pel refugi dels caçadors.

Jordi i Cejo, que són dels que més forts estan en l'actualitat del nostre club, han anat encapçalant la sortida, marcant el territori de tant en quant, com aquell gos que orina a les cantonades del seu regnat. Ara un, ara l'altre han anat estirant del grup i els demés deixant-nos estirar, alguns millor que altres però tots seguint l'estela sense perdre gaires metres.
Hem fet una pujada molt digna fins al refugi, marcant un temps de 57 minuts per recórrer els 15 Kms que hi ha pel lloc on hem pujat.

Sabedors del que ens esperava a partir d'ara hem decidit parar a avituallar-nos i a recuperar una mica. Durant els 5 minuts que teníem previstos parar han arribat Sergi Plaza i Ramonet amb la furgo ( ahir per la nit van tenir sarau) i una mica més tard ha arribat Escaleta pedalant la occam 29'. En total la parada ha estat de 15 minuts i desprès hem començat a pujar de nou per les sendes de cor de colom.
Primer la senda del pi, desprès els javalins i seguidament emprendre l'ascens a mig Montmaneu....... Josep, que s'ha tornat a enfundar el mono de treball fa un parell de setmanes i que a més a més ahir va anar a córrer, ja n'ha tingut prou i ha anat amb Dani a fer la Clàssica i la Entrepins ( que m'ha dit que ha disfrutat com un camell) i cap a casa. Hauran fet uns 700 o 800 metres de desnivell i 38 Kms, la qual cosa no està gens malament.

Nosaltres, Escaleta, Ramonet, Sergi, Jordi, Cejo i jo encara ens hem aventurat una mica més i ens hem deixat portar per un parell de sendes més de baixada i una de pujada abans de començar a provar les noves obertures per la Xallenge 2014...... TOP SECRET...... solament puc dir que ja ens podem calçar.

Jo, que he començat aquestes pujades l'últim, he anat veient una mica de rastre, com de degoteig d'oli. A mesura que anàvem avançant el degoteig s'anava veient més abundant fins a convertir-se en un filet constant. Ara una, ara un altre,..... no sé quants càrters han acabat rebentant al final. No sé si l'altrimetria, l'abundància de sendes de cor de colom, el ritme,......Qui lo sa? la qüestió és que al final solament em acabat tres baixant la Clássica i la entrepins per anar cap a casa.

Amb una velocitat mitjana que no ha baixat de 25Km/h ( hem de tenir en compte que la tendència ja era de baixada) des del moment que hem creuat la pista de la Granja a Maials, hem arribat al camí del riu en molt poc temps i amb les cames encara prou fresques per a que Jordi goses provar un demarratge. Tant Josep com jo sabíem que algú ho intentaria i estàvem a l'espectativa per saltar, li hem pogut agafar la roda i al final hem acabat tots tres amb un recalentament que ens ha amansit fins arribar a casa.

Ha estat una molt bona sortida, amb gent que feia temps que no venia, amb trams de tota manera i amb rostida de cames final.

La setmana vinent esperem que en tinguem una altra.

Salut!