Ho tenia tot manegat, m'havia endut un bocata per anar a la classe de piscina de la Paula a Lleida. Així quan acabéssim mel podria menjar i, tan bon punt arribés a Seròs, començar a pedalar.
Ja havia quedat amb Jordi i Josep Mateu per anar a rodar amb la btt.
Els maldecaps començaven ja de bon matí, bé..... de fet ja van començar dijous o divendres quan l'home del temps va donar aigua tot el dissabte però.......... sempre esperes que s'equivoqui si a tu no et convé, l'aigua no ens va deixar estar en tot el viatge d'anada, l'estada a Inef i la tornada. Tot i això jo em vaig menjar el bocata per si de cas.
A les 14:00 ja quedava descartat poder sortir amb la BTT perquè, encara que parés de ploure, els camins estaven impracticables. Però si a les 15:00 deixava de ploure...... encara podria agafar la flaca i sortir una estoneta.
Un petit alè d'esperança es va deixar entreveure quan, sobre les 15:00, el temps semblava que esbargia. Per desgràcia, quan ja anava a preparar tot per poder marxar amb la bici, va tornar a ploure de nou i aquí es van acabar totes les opcions de pedalar...... totes?, no totes no.
Havia d'anar al pavelló a mirar com havia respost una fuita al fet d'haver tancat la calefacció durant el fi de setmana i això em va fer optar per la desesperada i agafar la roba de ciclo per pedalar durant 60 minuts seguint treballant al 65%.
Em vaig mantenir tota l'estona conservant les pulsacions i al final em vaig animar a fer un parell de series seguidetes, al fi i al cap era la sortida del fi de setmana. 58 minuts de pedal a 139 bpm de mitjana, 727 Kcal i 22 Kms.
Com vaig llegir un cop a un cartell de cartró que hi havia davant d'un indigent..... "Es triste pedir pero más triste es robar". Suposo que diumenge vinent hi haurà més sort.
Salut!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada