1r entrenament de transició.

Està clar que per poder entrenar se n'ha de tenir ganes i temps per fer-ho. Però, per poder fer algun tipus d'entrenaments, també necessites que els que t'envolten t'ajudin, t'apoyin i et permetin fer-ho.

Per sort jo tinc aquest tipus de companyies.

Tant Pat permetent-me "perdre" matins sencers per anar en bici o a córrer o nadar, com Calú ( potser hauria de dir Yolanda, hehehe) deixant-me l'apartament per poder anar a nadar al mar per primer cop ( i venint-me a buscar a l'entrada de Salou perquè no em perdés), com el pares, sogres, cunyats,.... per fer-se càrrec de la petita de casa mentre jo suo la cansalada per aquests secarrals, i, com no, l'inestimable cunyat que em fa de mecànic, assistent, conseller, motxiller, xofer i que no li fa res perdre un matí de vacances com avui per portar-me a mi a poder realitzar les meves cabòries.

MOLTES GRÀCIES A TOTS/ES.

Avui era la prova de foc, anava decidit a nadar els 1.500 metres al mar i desprès fer la transició a la bici per veure com responien les cames.

Tal i com s'anava atansant l'hora de marxar cap a la platja les ganes de nadar anaven decaient. Havia liat a la família perquè es quedessin amb Paula durant el matí i a sobre ens convidessin a dinar perquè jo no tindria temps per fer-ho, i a JX perquè em portés a mi i la bici fins a l'Hospitalet i em vigilés la flaca mentre jo nadava (també a fet de repòrter per iniciativa pròpia). Ara no podia tirar-me enrere.

A les 9:00 el cunyat ja tenia la bici ficada al cotxe i tot preparat per marxar, jo he anat a deixar la nena a cal Valentó i hem enfilat cap al mar.

Sobre les 10:30, concretament a les 10:24, he iniciat l'entrenament enfundat amb l'equip sencer: taps, gorret, pulsi i GPS, i tratjo de triatleta ( com sempre... per material que no sigui ). Aquest cop, recordant que la setmana passada em va entrar aigua a les gafes, m'he ficat el gorret per sobre del tot.... el canvi ha anat bé.

La platja estava molt molt tranquil·la, semblava que esperés a que arribéssim nosaltres, el mar en molta calma no encertava a endevinar cap a on em tirarien les corrents ( de fet, comptant les braçades d'anada i tornada, pràcticament no hi havia corrent cap enlloc).

Primer; referències de la platja per saber cap a on he de tornar ( hi havia un pontet sobre la riera just on m'he ficat a l'aigua que m'ha servit de guia), segon; divisar el punt, en aquest cas la boia, on he d'arribar primer, tercer; a l'aigua.

Igual que a Salou els primers metres els faig molt ràpids i amb molta cadència, però tal com em vaig allunyant de la costa em vaig cansant més fins que agafo un ritme que em va bé i puc progressar sense tenir sensació d'ofegament.
Primera boia aconseguida, paro i miro cap a la dreta, on són totes les altres boies, i fixo el següent objectiu, la darrera boia que veig, la de color vermell.
Continua nadant aixecant el cap quan em sembla per comprovar que no em desvio de la trajectòria i que vaig dirigint-me correctament cap a tots els punts intermitjos.
En la solitud del mar vaig pensant coses per mirar de distreure'm. Entre aquestes se m'acudeix que..... jo no en tinc ni idea del mar, jo sóc de la Terra Ferma, jo no sé què volen dir els diferents colors de les boies o sureres ( de fet no sé ni com es diuen correctament). N'hi ha de verdes, de grogues i de vermelles. Si són com els semàfors cap al lloc on em dirigeixo no s'hi deu poder anar....... I si per allí hi passen les llanxes a tota velocitat i m'afaiten?...... Uiuiuiuiuiui, a veure si la liarem.
Entre tots aquests pensaments arribo a la surera vermella, mitja volta, una petita glopada d'aigua, per no ser dit que no n'engolia cap, un parell d'arcades i a tornar-hi.
Quan he tornat a arribar a la surera del principi el temps que portava distava molt dels 40 minuts que comptava per fer els 1.500 metres, així que he decidit de fer 200 braçades més i desprès tornar per anar cap a la platja de nou.
Tot i augmentar la distància inicial he arribat amb 34 minuts a la sorra bon temps, i més tenint en compte que he fet els 1.500 metres justos.

La transició ha estat lenta, la sorra als peus em fa molta nosa i m'he ficat primer a la dutxa i desprès mels he hagut de netejar amb una tovallola. També em feia por que amb el moviment del pedalar no em fessin alguna llaga.
JX ja em tenia la bici preparada, he deixat els utensilis propis de la natació, m'he ficat el buf, mitjons, casc i gafes i a pedalar ( 4 minuts 13 segons que s'han de millorar moltíssim per la setmana vinent).

Mai havia fet bici desprès de nadar, la sensació és diferent de canviar de pedalar a córrer però les cames tampoc responen bé. Tens la sensació de cansament a poc que els demanis intensitat i a mi em tocava pujada gairebé constant des de l'Hospitalet fins a Tivissa....... - no et queda res neng-

L'ascens comença progressiu però a la primera rampa no m'he trobat gens bé, la relació 39-24 de la bici que porto tampoc ha ajudat gaire.

El cunyat ha passat aviat amb el cotxe preguntant com anava, la resposta ha estat clara - Malament!!.

Ha passat i m'ha esperat més amunt per veure què volia fer. Poc a poc les cames han anat millor, ara ja s'estaven ficant a lloc. Tot i el ritme lent de la pujada la sensació començava a ser de comoditat. - Tira, tira que vaig millor!.

Des de l'inici de la bici solament tenia al cap el tram de pujada fins a Pratdip que, si amb el cotxe ja se'm fa pesat, pedalant no deu tenir desperdici.

Els pobles han anat passant, JX anava parant cada poc per fer fotos i comprovar que podia anar seguint bé.

14, 16, 19, 11, 24 km/h cada kilòmetre que transcorria m'anava avisant de la velocitat mitjana i la feina era meva per poder arribar als 20.
Algun tram pla o amb pendent negativa alegraven les cames i em deixaven ficar els pinyons baixos, però la dinàmica general i constant fins al kilòmetre 14 ha estat de ritmes molt baixos ( i sort encara que tenia el vent a favor gairebé tota l'estona )

Arribo al tram de Pratdip, l'últim que em toca pujar, desprès ja ve Tivissa i cap a Mora. Però quina pujada, quan falten 2,500 metres per arribar a dalt et marca desdoblament del vial per poder avançar. Agafo aire, m'avoro el màxim possible perquè no hi ha voral, i penso que ja no em queda gaire.

2.500 metres, i quan al Tour o la Volta fan aquelles ascensions de 12 o 14 kilòmetres constants? Home..... jo avui n'he fet 14 per fer 500 metres, però hi havia algun lloc de descans.

Per fi arribo al final del port, ara ja sé que tot serà favorable. Avanço al camió que m'ha passat durant la pujada, ara un cotxe, ara un altre camió, ara una caravana,...... això no té desperdici.

60, 65, 54, 72 Km/h quina diferència, així sí que es fa via. Els 11 kilòmetres de baixada han estat sobre aquests valors. Ara ja solament quedaven 5 Kms més plans per arribar a Mora i plegar.

He mirat de mantenir velocitats altes per anar treballant les cames per pla, he de tenir en compte que el tram de bici el fem per la vora del port i per tant serà tot llis i llas.

Per acabar em trobo amb el cotxe d'assitència i JX passat Mora, em pregunta si vull seguir però el cap el tenia preparat per fer 30 Kms i ja els havia fet. Paro, baixo de la bici, em torno a canviar de roba per poder pujar al cotxe i anem cap a casa.
 
Les impressions d'avui han estat molt positives, sobretot nadant. Amb la bici he acabat content perquè volia saber quina sensació m'espera desprès de la natació i ho he pogut comprovar, però hi ha hagut un moment durant la pujada que m'ha passat pel cap un parell de vegades seguides de baixar de la bici i acabar a peu.

Ha estat un bon matí d'entrenament. Solament m'ha calgut agafar una nota mental..... he de pensar de ficar-me crema solar.

Salut!