Ametlla amarga: la penúltima pujada.

Diumenge 17 de juny, dia de la sortida conjunta del C.C. Seròs. El destí era l'Ametlla de mar.
Pels ciclistes de carretera la ruta començava a Seròs però els de BTT arrancàvem des de Mora, això implicava que s'havien de portar les bicis des de Seròs fins al punt de sortida. Aquesta tasca la vam deixar enllestida dissabte gràcies al Surdet, al parc de bombers de Mora, que ens van permetre d'ocupar-los part del seu gimnàs amb 23 bicicletes de muntanya, i a uns quants voluntaris que es van desplaçar fins a la Rivera d'Ebre per deixar les muntures.

Diumenge al matí l'aventura començava, tant pels de les rodes estretes com pels de les dobles, a les 6:30.
La història ha començat una mica a l'inrevés del que és habitual, arribant a l'hora els que solen fer tard i fent una mica tard els que solen arribar d'hora.
Finalment, i desprès de la foto de rigor, sobre les 6:45, els ciclistes de carretera han començar a pedalar i nosaltres ens hem dirigit, amb els cotxes, cap al Parc de Mora.
Recollim les bicis, acabem d'endreçar ficar a punt els últims matisos i sobre les 7:50 comencem a pedalar.
23 beteteros envaíem els carrers de Mora d'Ebre amb unes ganes increïbles de passar-ho bé i de tenir un bon matí. De Mora d'Ebre hem creuat a Mora la Nova per buscar el camí que ens portaria a iniciar el recorregut.
Els primers compassos han estat una mica confusos, entre ajustos de GPS i diversitat de camins, però en poc temps i alguna que altra marxa enrere ho hem solucionat i aviat hem començat a pedalar a bon ritme i confiança cap a Tivissa, que era la primera meta volant del recorregut.

Si mireu el desnivell podreu veure que fins al Km 26 la tendència és clarament ascendent. Els ritmes inicials han estat sobre els 15 Km/h, fins al km 11 més o menys que és quan la pendent ha començat a picar. Aquest ritme que semblava que tothom era capaç de seguir sense massa problemes ha anat marcant als que, per falta de sortides o per mal dia, sense anar forçats, portaven un punt més de revolucions que la mitjana.

Aviat hem trobat la primera rampa tipus, i dic tipus perquè seria la tònica de la majoria de rampes del recorregut (rampes curtes, de menys de 400 metres, però amb pendents que sovint superaven el 12% i que en més d'un cop passaven del 20). Primers cors de colom del dia, sorollada de cadenes pujant i baixant pinyons, cares vermelles, etc. Tot i això el grup ha seguit bastant junt fins arribar a Tivissa, Km 19 del recorregut i 1 hora 19 minuts des de la sortida ( 9:10 am).
El ritme fins ara havia estat per sobre del que esperàvem però això canviaria JA!. Ens endinsem en els carrers de Tivissa divagant una mica sobre quin era el que havíem d'agafar per trobar la pujada a l'ermita de Sant Blai, això i les fotos contemplatives d'algun que altre ciclista ha començat a separar el grup. Finalment hem trobat la pujada a l'ermita. Pujada molt pendent, entre el 12 i el 20% gairebé tota l'estona, formigonada per sort, i de prop de 3 Kms. Aquí ha estat el punt d'inflexió, aquelles persones que han anat més forçats durant el principi del recorregut a partir d'ara es començarien a quedar a totes les pujades que ens quedaven ( i no eren poques). A l'ermita hem parat a esmorzar i a comentar la jugada, semblava que tothom estava disfrutant bastant, cadascú per motius diferents.

Desprès del descans la ruta seguia pujant uns quants metres més i desprès seria un continu de puja baixes trencacames on es puja sempre més del que es baixa. Cada pujada que fèiem pensàvem que era la última, però sempre en quedava una altra. El ritme a baixat molt, com ja sabem tots els que hem patit una mala ruta algun dia quan estàs cansat qualsevol pujadeta es torna una senyora costa i les pujadetes d'avui se les portaven.

Per fi hem arribat a la carretera on ens havíem de trobar amb els cotxes escombra amb l'aigua i fruits secs. Això era al Km 34 i portàvem 3 hores 20 minuts totals (11:11 am) - 15 Km en 2 hores -.
A partir d'aquí ha començat ja el descens final fins a l'Ametlla. 10 Km amb ben poques pujades, ciclant per un barranc molt bonic que et feia creuar continuament la llera seca del riu ( això era una mica perillós perquè anàvem tots una mica bojos baixant i hi havia molt gruix de grava que et desestabilitzava la bici).

Finalment hem arribat a l'hotel on teníem esperant-nos als/les acompanyants i el dinar a l'hora prevista (12:37).
Ruta molt bonica, tota per pista això sí (però en sortides amb tanta gent i per terreny desconegut val més no arriscar en sendes), i amb una companyia excepcional. Merci a tots per la ruta i el dia passat. agraïments especials per a Bikesport Lleida per deixar-nos el remolc per portar les bicis i a l'organització pel recorregut, el dinar, l'hotel,.....

Les meves dades han estat: 54.5 Km i 1020 m de desnivell positiu, 4 hores 46 min. ( 3 hores 17 de pedal), 138 bpm de mitjana (198 màx) 2448 Kcal consumides.

Salut!